La classe obrera mundial ha de derrotar aquest pla feixista
Trump ha posat les seves cartes de panxa enlaire amb la proposta d’una solució final al “problema palestí”: dur a terme una salvatge neteja ètnica a Gaza que coroni el genocidi sionista. A molts comentaristes els hi sembla una nova ocurrència d'un president excèntric, i treuen ferro a l'assumpte al•ludint a la seva escassa “viabilitat”. Però la realitat és concreta. Que el màxim representant de l'imperialisme nord-americà exposi idees semblants a les que Hitler i la cúpula nazi van defensar i plasmar als anys trenta del segle XX, demostra que l'amenaça que planeja sobre la classe obrera i els pobles oprimits del món és molt seriosa.
Estem davant d'un fet de transcendència històrica. En una roda de premsa a la Casa Blanca amb l'assassí Netanyahu, Trump va anunciar que els EUA prendrien el control de la Franja de Gaza, expulsant els seus dos milions d'habitants, per a convertir-la en un gran ressort de luxe a l'estil de la Costa Blava. Pensar que ens trobem davant de meres ocurrències, o que són els plans delirants d'un promotor immobiliari, és un greu error. El discurs de Trump i les seves propostes supremacistes no són fruit de la improvisació, sinó que han estat discutides i consensuades, entre d'altres, amb el seu aliat sionista de Tel Aviv.
L'entusiasme que han manifestat amb aquest full de ruta alts càrrecs republicans com el president del Congrés nord-americà, Mike Johnson, el mateix Netanyahu, i els representants de la ultradreta sionista, Bezalel Smotrich i Ben-Gvir, ho posa en evidència. Després de les paraules de Trump, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, del Likud, exigia a l'exèrcit organitzar un pla per dur a terme el “trasllat voluntari” dels gazatians.
Si alguna cosa torna a demostrar aquest nou capítol infame és que tots els passos fets des de l'inici del genocidi sionista, ara amb Trump però abans amb els Demòcrates, s'han dut a terme amb el consentiment i la plena aprovació de la Casa Blanca. Els EUA i Israel són ungla i carn en aquest procés, han destruït Gaza, han dissenyat un nou mapa geopolític per al Pròxim Orient sobre una muntanya de cadàvers palestins, han colpejat durament Hesbol•là i l'Iran, el seu gran enemic a la regió, i ara pretenen acabar la feina sense importar-ne les conseqüències. Com hem dit, la treva acordada a principis d'any estava feta a mida del sionisme i de l'imperialisme nord-americà i era una fase més en aquesta estratègia.
Però l’objectiu d’aquest missatge no és només Gaza. La política del trumpisme des del seu retorn a la Casa Blanca té un biaix agressiu i feixistitzant impossible d'amagar, i no és casualitat. Amenaça directament amb intervencions imperialistes, terroritza milions d'immigrants imposant la militarització de la societat, i així prepara el terreny per agredir amb fúria l'esquerra, els sindicats i la classe obrera nativa. El missatge és clar. Tot i la decrepitud del capitalisme nord-americà, lluitaran amb dents i ungles per la seva supremacia, encara que això suposi generar caos, guerra i barbàrie.
D'altra banda, aquesta proposta de Trump també posa en evidència a qui serveixen aquests feixistes, volent convertir la Franja de Gaza en un paradís de vacances per als milionaris, i pretenent obtenir sucosos beneficis fruit de l'especulació immobiliària després d'expulsar els palestins. Òbviament, aquesta no és la raó principal per a aquest pas de l'imperialisme nord-americà, però posa en evidència com Trump i la ultradreta representen a la perfecció els interessos de la plutocràcia capitalista. Com va passar amb Hitler, Mussolini o Franco.
Cal recordar les lliçons de la història. Els contes de fades que parlen d'una democràcia consolidada i impossible de caure no valen per entendre ni el fenomen del feixisme ni el seu ascens. El partit nazi era un grupuscle marginal a l’Alemanya de la primera meitat dels anys vint del segle passat. El seu programa semblava una compilació de deliris ideats per un boig ressentit. Però en el marc d'un capitalisme en crisi, d'un sistema parlamentari incapaç de contenir l'auge de la lluita de classes i la polarització, i en un món sacsejat per la lluita interimperialista i la revolució, la “democràtica” burgesia alemanya va acabar donant suport a Hitler.
Els nazis van utilitzar el poble jueu com el boc expiatori, sobre el qual van abocar tot el seu odi racista per mobilitzar les masses enfurides de la petita burgesia i sectors desclassats del proletariat. Van començar plantejant el desplaçament “voluntari” dels jueus. Aquesta era la seva primera “solució final”. Van aprovar una legislació per a marginar-los de la societat, com les famoses Lleis de Nuremberg, que els impedien treballar llançant-los a la misèria, i després, més endavant, tancant-los a guetos. L'objectiu, com ara per a Trump i Netanyahu, era forçar-los a emigrar de la terra on havien nascut i vivien des de feia generacions.
Les dificultats a què es van enfrontar van portar els nazis a plantejar altres solucions “imaginatives”, com la possible expulsió dels jueus a Madagascar, idea que van prendre dels líders de la dreta francesa, profundament antisemites, i també a signar els acords de Haavara amb un sector del sionisme per forçar la seva emigració a Palestina. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, Hitler va optar per les càmeres de gas i els forns crematoris. Però l'Holocaust es va forjar així, davant dels ulls de tothom i amb el consentiment de les potències capitalistes del món “democràtic”.
En aquell moment, com ara està passant amb el poble palestí, un factor central va ser la passivitat i complicitat de les anomenades nacions liberals, de Gran Bretanya, França o els EUA, i de la comunitat internacional, que no només no van moure un dit contra la persecució pública i notòria dels jueus, i també dels gitanos, de sindicalistes i comunistes, de persones amb discapacitat i de la comunitat LGTBI, sinó que van seguir arribant a acords amb el Tercer Reich, malgrat conèixer l'existència dels guetos i els camps de concentració. L’actitud que avui manté la UE amb Netanyahu i Trump és una còpia de la política d'“apaivagament” cap a Hitler. I com als anys trenta, totes aquestes potències “democràtiques” endurien les seves lleis migratòries negant asil a milions de refugiats del nazisme.
Trump vol culminar allò que Biden va començar
Si Trump pot posar sobre la taula aquests plans, és gràcies al nivell de destrucció i barbàrie que l'Estat sionista ha imposat a Gaza. Un autèntic holocaust, amb 70.000 assassinats, el 6% de la població –prop de 200.000 segons The Lancet si incloem els morts per ferides, infeccions, fam i fred–, resultat del ple suport de l'imperialisme nord-americà, i concretament, de l'Administració Biden. Que ara els Demòcrates es posin les mans al cap resulta una broma de mal gust, quan han estat ells els que han aplanat el camí per a la neteja ètnica.
Israel i els EUA han arrasat el nord de la Franja, on abans del 7 d'octubre només a la Ciutat de Gaza vivien 775.000 persones. Una estratègia que tenia l'objectiu de convertir un espai densament poblat en un desert i fer-ho completament inhabitable per a garantir una ocupació militar permanent i precipitar l'expulsió de tots els que sobrevisquessin al genocidi. Ara Trump ho planteja sense embuts: Gaza és un garbuix de runes i ruïnes –com si ho fos per intervenció divina– i és millor “netejar” completament la zona. El criminal genocidi de Netanyahu i Biden ha creat les condicions perquè ara Trump plantegi la neteja ètnica.
El pla és molt clar. Seguir mantenint Gaza sumida en una completa destrucció, boicotejar qualsevol intent de reconstrucció, permetre que Israel continuï dificultant l'entrada d'ajuda humanitària i, si cal, reiniciar els bombardejos i les matances. Amb aquesta política de setge i extermini pretenen forçar el poble gazatià perquè abandoni la seva terra.
Que surti ara el govern socialdemòcrata alemany, i la seva sionista ministra d'Exteriors, queixant-se per aquesta proposta de neteja ètnica de Trump, és patètica. Els mateixos que han armat fins als dents Netanyahu, i que han animat i justificat dia sí i dia també el genocidi a Gaza, ara se sorprenen. Quin cinisme!
La UE, preocupada únicament per evitar la guerra aranzelària amb Trump, s'ha posat de perfil davant d'aquesta proposta salvatge. No volen molestar Trump, ni els seus aliats ultradretans a Europa. Aquesta és “l'ètica” de la socialdemocràcia otanista. Tant el diari El País o el ministre d'Exteriors del govern PSOE-Sumar s'indignen davant de la proposta de Trump, i afirmen que suposa un cop contra la legalitat internacional, contra els drets humans, que no està permès el desplaçament forçós de població, que és un crim. I què? Potser estava permès l'extermini de desenes de milers de gazatians en aquests 15 mesos? O la utilització de la fam, la set i el fred com a arma de guerra, colpejant nadons i nens, dones i civils? O l'atac a hospitals? O l'assassinat de periodistes?
La llista de crims del sionisme no té fi, però el govern espanyol manté totes les relacions econòmiques, diplomàtiques i militars amb l'Estat d'Israel. El problema és que Pedro Sánchez va viatjar ràpidament i veloç a Tel Aviv per estrènyer la mà a Netanyahu. El problema és que Pedro Sánchez ha lloat Biden i els Demòcrates com els grans aliats contra l'extrema dreta, alhora que sostenien el genocidi a Gaza. Sí, cal dir-ho, els discursos antifeixistes i les declaracions buides de solidaritat amb el poble palestí, no poden amagar la complicitat de la socialdemocràcia i els liberals de tot el món amb el genocidi, i ara amb la neteja ètnica.
Els països àrabs i els suposats aliats de la causa palestina
D'altra banda, els corruptes règims àrabs, des d'Egipte i Jordània, fins a Qatar i l'Aràbia Saudita, s'han posat les mans al cap per la proposta de Trump. Però Trump coneix bé aquests dèspotes, que sempre han traït el poble palestí obtenint sucoses contraprestacions. És cert que per ara descarten aquesta solució, però no per raons morals o de principis, sinó pel temor a un aixecament revolucionari al món àrab.
Com han demostrat durant aquest any i mig de genocidi, els règims capitalistes àrabs no són ni seran mai aliats del poble palestí, com no ho van ser als anys 40 quan es va fundar l'Estat d'Israel. Són molt conscients del potencial revolucionari que té la causa palestina. Després de la Nakba, la neteja ètnica perpetrada pel sionisme, els règims probritànics d'Egipte, Jordània, l'Iraq o Síria van enfrontar poderoses rebel•lions socials de les masses pel seu paper sipai en el desastre palestí. La majoria van col•lapsar obrint la porta a processos revolucionaris profunds basats en el nacionalisme panàrab i el socialisme. Aquest record, i el de les primaveres àrabs a partir del 2011, els terroritzen. I per això la seva negativa, per ara, a acceptar una nova Nakba de la mà de Trump.
Aquests règims corruptes odien el poble palestí. Per això no han mogut un sol dit per a frenar el genocidi actual, o que, com Egipte, hagin arribat fins i tot a dissenyar plans per tancar els gazatians en nous camps de concentració al Sinaí si Israel decidia expulsar-los. La Lliga Àrab, que ha exigit a Europa actuar davant d'Israel, s'ha negat a decretar un boicot de petroli i gas contra Tel Aviv, com sí que va fer el 1973. No ens enganyem. La seva capacitat de pressió, econòmica i política, per acabar amb aquesta situació, no era secundària, però han decidit molt conscientment no fer-la servir. L'important per a aquests sàtrapes és continuar fent negocis. Ara, per cert, amb la reconstrucció de la Franja de Gaza.
Hem de treure conclusions de tots aquests esdeveniments. Tots aquells que han posat les seves esperances en els governs capitalistes àrabs, en la dictadura dels mul•làs de l'Iran, o en la política exterior de la Xina o Rússia per lluitar contra els sionistes i alliberar el poble palestí, han xocat amb una terrible realitat. Ni a Putin, ni a Xi Jinping, ni als clergues iranians els mou cap objectiu socialista ni emancipador. S'enfronten als EUA pel control dels mercats, de les matèries primeres estratègiques, de les rutes comercials i les cadenes de producció mundial. És una lluita per la supremacia. Però cap d'aquests règims capitalistes, ni el xinès, ni el rus, ni l'iranià mobilitza la classe obrera mundial, ni enarbora la lluita revolucionària contra l'imperialisme nord-americà. Ells no són els aliats del poble palestí, com tampoc no ho és el fonamentalisme islàmic.
A l'era de l'imperialisme, les potències capitalistes només es mouen per interessos geoestratègics i econòmics, i ho fan mitjançant la força bruta. Trump i Netanyahu estan portant aquest plantejament fins a les últimes conseqüències, però si ho fan és perquè no troben oposició. Com Hitler als anys 30, quan la política d'apaivagament de la Gran Bretanya i França, i fins i tot de Roosevelt als EUA, va permetre als nazis anar fent passos cap a la guerra i la barbàrie.
La causa palestina és la causa de tots els oprimits i de la classe obrera. Per una alternativa internacionalista revolucionària!
La treva està servint Israel per a centrar la seva atenció a Cisjordània, amb brutals incursions als camps de refugiats i ciutats palestines. Estan preparant una nova fase de la seva ocupació de territoris palestins i neteja ètnica, i comptaran amb el suport de Trump per a legitimar definitivament els assentaments il•legals de colons ultradretans. Una altra vulneració de la legalitat internacional davant la qual clamarà impotent l'ONU. Però tant se val. Ara Trump ha decretat sancions contra el Tribunal Penal Internacional, deixant clar que no s'aturarà davant de cap obstacle diplomàtic.
La deriva reaccionària de la societat israeliana, en què el 82% de la població segons les últimes enquestes justifica la neteja ètnica de Gaza proposada per Trump, és el mirall en què es miren els ultradretans i neofeixistes de tot el món, els Milei, Meloni, Orban, Erdogan, etc. S'estan fregant les mans davant d'un consens tan favorable, i que sembra la desesperança i la desmoralització entre àmplies capes.
Per veure com en una societat pot avançar el feixisme només cal atendre al que està passant a Israel. La deriva no ha depès només dels elements més supremacistes, sinó que ha estat apuntalada per una oposició laica i sionista que ha passat de denunciar Netanyahu com una amenaça per a la democràcia a justificar ara, amb entusiasme, la proposta de neteja ètnica de Trump. Aquesta suposada oposició democràtica, com abans el laborisme sionista, està aplanant el camí per a convertir Israel en una dictadura teocràtica fonamentalista. Una dictadura racial de la qual tard o d'hora també serien expulsats els ciutadans araboisraelians, i on els sindicats o el moviment feminista i LGTBI serien aixafats.
Pensar que el que va passar als anys 30 no es pot repetir, que són fenòmens passats, no ens prepara per al proper període. Les mateixes forces objectives que van portar a l'ascens del feixisme i del nazisme en aquell moment estan operant ara. La reacció, secundada cada cop per més sectors dels capitalistes i les elits financeres, com va posar en evidència la presa de possessió de Trump, es prepara. Encara no aposten per dictadures obertament feixistes, per temor a una resposta revolucionària, però es comporten amb una audàcia i una agressivitat creixent.
Alhora, els liberals i els socialdemòcrates, de la mateixa manera que l'oposició israeliana, llancen proclames en defensa de la democràcia, contra l'amenaça de l'extrema dreta, contra el feixisme, per pactar a continuació amb la reacció de dretes totes les qüestions essencials, col•locant sobre els immigrants una diana per llançar la seva legislació racista i fomentar l’odi. I a totes les nacions desenvolupades col•laboren en prendre mesures punitives, autoritàries i bonapartistes que restringeixen els drets democràtics, i participen perquè la burgesia financera se segueixi enriquint obscenament.
La proposta feixista de Trump contra el poble palestí ens dóna la mesura de l'època en què estem entrant. Un període turbulent de la lluita de classes, de guerra, barbàrie i contrarevolució, però també de revolució socialista.
Ens trobem davant d'una amenaça molt seriosa, però és evident que passar de les paraules als fets no serà gens fàcil. El poble palestí no abandonarà voluntàriament la seva terra. Resistiran malgrat el terrible martiri que pateixen, com ho van fer el 1948 i el 1967, com han fet durant els setanta-set anys de colonialisme sionista. La marxa de milers de palestins del sud al nord de Gaza, de cara a recuperar les seves terres i el que pugui quedar de casa seva, n'és un bon exemple. Tot i haver col•locat contractistes privats nord-americans a la franja de Netzarim, que va aixecar l'exèrcit israelià per separar el sud i el nord de Gaza, i malgrat l'intent d'impedir-los el pas, finalment la determinació i la dignitat del poble palestí es va imposar.
Però cal treure conclusions del que ha passat per enfrontar l'amenaça del sionisme supremacista i del feixisme trumpista. Tant la direcció de Hamàs, com en el seu dia la de l'OLP, han condicionat la lluita d'alliberament nacional de Palestina a les aliances i acords amb els governs i les elits àrabs, i s'han subordinat a la política del fonamentalisme. Avui aquesta estratègia, especialment després d'aquest terrible genocidi, ha demostrat la seva fallida.
La lluita del poble palestí i libanès contra el sionisme i l'imperialisme nord-americà és, sens dubte, un exemple de determinació i una completa inspiració. Ningú no pot negar el dret a la resistència armada contra els ocupants sionistes. Però les armes són impotents si no van acompanyades d'un programa revolucionari, comunista i internacionalista, basat en l'acció de masses. La qüestió dels recursos militars, sempre en condicions d'inferioritat davant de la brutal maquinària imperialista, es pot compensar amb una ferma estratègia revolucionària, que convoqui enèrgicament tots els pobles àrabs a aixecar-se contra els seus corruptes governs de cara a fer efectiva i real la solidaritat amb la causa palestina. Això és el que més tem la burgesia sionista, nord-americana i àrab, que emergeixi un moviment revolucionari unificat sobre bases socialistes i classistes a l'Orient Mitjà.
Davant els plans feixistes de Trump i els sionistes, cal aixecar la bandera de l'internacionalisme revolucionari, cridant a un gran moviment de solidaritat mundial, amb accions obreres de masses, organitzant aturades i vagues generals que demostrin el poder que tenim els i les treballadores. Només així podrem enfrontar-los i frenar-los. Necessitem un moviment com el que als anys 30 es va aixecar en solidaritat amb l'Estat espanyol, després del cop feixista de Franco, i que es va convertir en una inspiració per a antifeixistes, socialistes i comunistes de tot el món. No només cal derrotar aquest genocidi i la neteja ètnica contra el poble palestí, cal acabar amb Trump, Milei, Meloni, Abascal, Erdogan, Al Sisi...
Per més que hagin arrasat amb Gaza, és impossible que evitin noves crisis revolucionàries a Palestina i l'Orient Mitjà. Preparar-se, extraure les lliçons adequades, és la tasca que tenim per davant. No n’hi ha de solucions intermèdies. O el domini del sionisme i del colonialisme, o la revolució socialista acabant amb l'Estat d'Israel –és a dir, expropiant la seva burgesia–, i plantejant l'enderrocament dels governs capitalistes àrabs i de la burgesia palestina, lligats per milers de negocis al sionisme i l'imperialisme occidental.
Aquesta és la clau per a posar fi a l'opressió nacional i de classe del poble palestí i construir una Federació Socialista del Pròxim Orient on tots els pobles puguin viure en pau, igualtat i lliures de la barbàrie imperialista.
