Totes i tots a les manifestacions!

Visca la lluita del poble palestí!

Una nova massacre a Gaza i als territoris palestins ocupats s’ha posat en marxa sense que cap potència mogui un sol dit per impedir-ho. Després de la declaració de l'estat de guerra i la mobilització de milers de reservistes, els durs bombardejos sobre la Franja ja han deixat milers de víctimes, moltes d'elles nenes i nens, milers de ferits i barris sencers reduïts a runes. Però aquestes xifres poden quedar en una broma si es produeix una invasió terrestre.

EUA i la Unió Europea han donat el seu beneplàcit a aquesta nova carnisseria. Ja sigui Joe Biden i el Partit Demòcrata estatunidenc, Úrsula von der Leyen, Macron, el primer ministre britànic o el Govern espanyol encapçalat per Pedro Sánchez i en el qual participa el PCE, Podem i IU... els representants governamentals de l'imperialisme occidental han tancat files en suport a Netanyahu i al seu Govern ultradretà.
Tots ells parlen de terrorisme (!!) per qualificar la incursió militar de Hamàs. Però guarden un silenci repugnant davant el terrorisme d'Estat, sistemàtic i criminal, del Govern sionista d'Israel.

Aquests "demòcrates" d'Occident, protagonistes d'una llarga història d'extrema violència colonial i imperialista, donen suport al Govern de Netanyahu integrat per organitzacions ultraortodoxes obertament feixistes que exigeixen esborrar definitivament Gaza del mapa i una neteja ètnica contra els palestins. No és cap casualitat que Netanyahu fa tan sols uns dies culpés del genocidi nazi no Hitler, sinó els àrabs!!!, sense que a penes s'aixequessin crítiques per part dels seus aliats otanistes. Per això no ens podem deixar enredar per la propaganda occidental. Les reiterades declaracions sobre el dret d'Israel a defensar-se són una crida oberta perquè es massacri a la població civil palestina.

En aquest context intentar igualar la resistència palestina o les accions de Hamàs amb la violència de l'Estat d'Israel és un autèntic frau. Per a milers de palestins a Gaza, que no tenen cap perspectiva de futur, que pateixen un horror quotidià, lluitar és la seva única alternativa, ja que no tenen res a perdre. Des d'Esquerra Revolucionària Internacional defensem el dret del poble palestí a combatre amb totes les seves forces contra l'Estat assassí i colonialista sionista, a les mobilitzacions de masses, a la vaga general i, per suposat, a l'autodefensa armada. No ens posem de perfil ni som equidistants. La qüestió és sota quin programa polític es pot donar aquesta lluita per derrocar la burgesia sionista i el seu aparell repressiu i militarista. I és aquí on l'estratègia integrista i burgesa de Hamàs i de les milícies islamistes es demostra, en última instància, completament impotent.

L'alliberament nacional de Palestina no només passa per enfrontar el Govern assassí de Netanyahu, sinó també la burgesia palestina i àrab. La classe dominant àrab és còmplice de l'ocupació i va ser partidària dels acords de Camp David i d'Oslo. I l'Autoritat Nacional Palestina, hereva de l'OLP de Yasir Arafat, n'és un apèndix. Han actuat sota les directrius de Washington i Brussel·les en nombroses ocasions i com a carcellers del seu propi poble. L'estratègia dels "dos Estats" tal com l'ha dissenyat l'imperialisme, és una trampa cruel i ara es veuen els resultats. L'únic Estat que existeix és el sionista, i la seva supervivència la basa en aniquilar o esclavitzar el poble palestí.

Les masses oprimides de Palestina han estat traïdes en innombrables ocasions. Cal reconèixer-ho honestament i cal treure'n les conclusions.
L'alternativa a aquest desastre no és l'Iran dels mulàs, no és l'integrisme fonamentalista pel qual advoca Hamàs o Hezbola, sinó una estratègia i una política revolucionària que es basi en la lluita de masses, en la vaga general i en la insurrecció. En definitiva, en un programa socialista capaç d'unir els oprimits de Palestina i Israel i expropiar els capitalistes israelians i palestins, i totes les multinacionals imperialistes presents a la zona, que extreuen els seus beneficis de l'explotació de tots dos pobles i de l'ocupació.

Una política així és difícil que s'obri pas entre el verí del supremacisme sionista i el fonamentalisme integrista, però no és impossible: és l'única que connectaria les aspiracions de les masses palestines amb les creixents batalles de les masses israelianes.

Els comunistes revolucionaris donem suport incondicionalment al combat del poble palestí contra dècades d'ocupació i extermini. I ho fem proposant el programa i els mètodes de la revolució socialista. Una Palestina lliure serà una Palestina socialista, i això implicarà, necessàriament, la revolució socialista també a Israel aixafant l'Estat sionista i la seva maquinària militar.