La vaga es va convocar com a resposta als pressupostos generals de l'estat presentats pel govern de dretes del PSDP i que contenen noves i severes mesures d'ajustament que, juntament a d'altres decisions del govern (com augmentar la jornada laboral en mitja hora més al dia), suposen un important salt qualitatiu en el procés d'espoli i pèrdua de drets que el poble portuguès ve sofrint en els últims anys. Significa a més, un necessari pas endavant en el procés de mobilitzacions iniciat pels sindicats després de l'estiu, amb les massives manifestacions convocades per la CGTP l'1 d'octubre i amb la reeixida vaga del 8 de novembre en els serveis de transport públic que va aconseguir paralitzar el 95% de la xarxa ferroviària del país i el metro de Lisboa.
Cada vegada menys drets per als treballadors, joves i pensionistes…
Si ja de per sí els plans d'ajustament imposats per l’ FMI i la Unió Europea (a canvi que Portugal rebés un rescat financer de 78.000 milions d'euros) suposaven un duríssim atac a les condicions de vida dels portuguesos, el govern de dretes lusità no ha dubtat a anar fins i tot més enllà del que se li exigia, justificant aquesta decisió en l'aparició de desviacions en els comptes públics per valor de 3.000 milions d'euros. D'aquesta manera els nous pressupostos per a l'any 2012 preveuen retallades de 2.000 milions en salaris (via supressió de les pagues extres d'estiu i nadal per a funcionaris i pensionistes que guanyin més de 1.000 euros), 1.000 milions en sanitat i 1.500 milions en educació. A més, hi haurà una altra pujada de l'IVA que inclourà béns de primera necessitat i que suposarà una nova retallada al poder adquisitiu dels portuguesos. Els treballadors veuran minvats també drets històrics que van costar a la classe obrera llargs anys de lluites i sacrificis: es reduirà el cost de les hores extres i del treball nocturn, s'eliminaran els ponts i alguns dies festius, i s'ampliaran les causes d'acomiadament. A més a més d'això, s'augmentarà en mitja hora diària la jornada laboral, sense remuneració extra, de forma obligatòria en el sector públic i opcional (a decisió de l'empresari) en el privat, mesures que significaran la pèrdua d'aproximadament 250.000 llocs de treball i el robatori per part dels patrons d'uns altres 7.500 milions d'euros extra de la plusvàlua generada per la classe obrera amb el seu treball.
… i cada vegada més diners per als bancs
Els governants lusitans diuen que “els portuguesos han estat vivint per sobre de les seves possibilitats”, però la realitat més aviat indica que han viscut i viuen per sota de les seves necessitats. Només cal veure que Portugal és el tercer país europeu en taxa de precarietat, que els salaris són cada vegada més miserables, amb gairebé un 50% de les famílies subsisteixen amb un rendiment brut mensual de menys de 849 euros, on la participació de les rendes del treball ha baixat en els últims 30 anys del 60 al 40% i amb un atur que se situarà ja en 2012 prop del 14%.
Els que, no obstant això, han viscut i viuen per sobre de qualsevol límit són els bancs. Uns bancs que van aconseguir beneficis entre 2005 i 2010 de 15.000 milions d'euros (malgrat el creixement gairebé nul del país), basats en l'especulació, a prestar diners a taxes d'interès molt superiors a les quals ells paguen per finançar-se a través de la banca internacional i el BCE i, per descomptat, a augmentar la taxa d'explotació dels seus treballadors. Aquests bancs seran ara recapitalizats per l'Estat, és a dir, amb els diners dels treballadors, que els lliurarà 12.000 milions d'euros pels quals poc o gens hauran de pagar. A més, aquesta recapitalització es farà cedint a totes les exigències marcades pels banquers, ja que l'estat entrarà en aquestes entitats com a accionista passiu renunciant a participar en la presa de decisions de les mateixes.
La mobilització és el camí. El socialisme, la solució.
La crisi i la incapacitat del capitalisme portuguès segueix aprofundint-se, la previsió per 2012 és que el PIB es reduirà un altre 3%, la qual cosa, a més d'enfonsar més les condicions de vida de la població, dificultarà més la reducció del rati de deute amb el seu PIB, endinsant-se cada vegada més en un sender similar al que ara sofreix Grècia. Aquesta vaga general ha demostrat la força de la classe obrera portuguesa i les seves poderoses tradicions. Una força i tradicions que són les bases perquè a través d'intensificar la mobilització i la lluita es pugui capgirar aquesta situació insostenible. Amb un sistema capitalista que ja no ofereix solucions, l'únic camí és avançar cap al socialisme.
