Prou de polítiques racistes i xenòfobes. Cap ésser humà és il·legal

Una nova crisi de refugiats ha esclatat després del bombardeig de la ciutat d’Iblid per les tropes de Bachir Al Assad, que va causar la mort 33 soldats turcs. En represàlia, el president de Turquia, Erdogan va obrir les fronteres amb Grècia donant per trencat l'acord signat amb la UE en 2016, animant als refugiats a que viatgessin fins a la frontera grega.

L'any 2016 la Unió Europea va lliurar 6 mil milions d’euros a Turquia perquè contingués la crisi dels refugiats causada per la guerra a Síria, que dura ja més de deu anys. En aquell moment, el vicepresident de la UE Frans Timmermans, justificava cínicament aquest acord assenyalant que assegurava "millors perspectives per als sirians a Turquia". La realitat és que la democràtica UE deixava en mans de Turquia realitzar la feina bruta, sense haver-se així de preocupar per la vulneració dels drets humans dels refugiats o per les imatges o crítiques des mitjans de comunicació i ONGs. Un negoci rodó per a tots dos, en què els refugiats són tractats com a bestiar.

El Govern grec s'acarnissa amb els refugiats... i rep el suport de l'oposició de Syriza

L'Organització Internacional per a les Migracions afirma que en el costat turc del riu Evros s'amunteguen 130.000 refugiats. Les imatges que estan arribant des de la frontera amb Grècia ens mostren el veritable rostre de la "civilitzada" UE. Nens afectats pels gasos lacrimògens que llança la policia grega, trets amb munició real, amb al menys un mort, vaixells grecs intentant enfonsar amb pals llanxes plenes de refugiats, el que ja ha costat la vida a un nen, o refugiats als quals els hi roben totes les seves pertinences i els deixen nus en terra de ningú a temperatures sota zero. A més, juntament amb la policia grega actuen impunement bandes feixistes i neonazis.

El govern de dretes de Nova Democràcia ha evitat pronunciar-se sobre les accions dutes a terme per aquests grups, que han arribat a cremar un centre de refugiats d'ACNUR i han colpejat periodistes. Al mateix temps, ha pres una decisió sense precedents, suspendre el dret d'asil, quelcom il•legal d'acord amb la legislació europea. D'altra banda, les condicions en els camps de refugiats són infrahumanes, amuntegats a la intempèrie, sense menjar ni aigua, i amb una gran quantitat de nens i nenes. Al mateix temps, Tsipras i Syriza, avui a l'oposició, han fet pinya amb el Govern, justificant el tancament de la frontera i l’abandonaments de milers de famílies de refugiats a la seva sort. Aquesta és la conseqüència d'acceptar la lògica capitalista!

Els governs europeus reprodueixen el discurs de l'extrema dreta

Tota aquesta actuació, que en res es diferencia del que reclamen els partits d'extrema dreta, ha rebut el ple suport de la UE i de tots els seus països membres. La mateixa Angela Merkel, presentada com a defensora dels refugiats, ara ha plantejat la necessitat d'acabar amb el reglament de Dublín, pel qual un refugiat pot demanar asil al primer país de la UE que arriba. La Comissària d'Interior de la UE, Ylva Johansson, ha legitimat totes les mesures adoptades per Grècia, inclòs el tancament de la frontera i la suspensió del dret d'asil. Aquesta mesura ha estat molt ben rebuda pel ministre de l'Interior de Govern del PSOE i Unides Podem, Grande-Marlaska, que ha mostrat "la plena solidaritat" d'Espanya amb Grècia davant l'augment de la pressió a la frontera amb Turquia, enviant fins i tot efectius policials.

En 2018, en plena crisi de l'Aquarius, Pablo Iglesias defensava la reforma del reglament de Dublín perquè la defensa dels refugiats fos una qüestió de "dignitat política". Tot i que el grup parlamentari d'Unides Podem ha criticat que s'augmenti l'alçada de la tanca de Melilla, l'aplicació de la sentència del TEDH que defensa les devolucions en calent, o ara la reforma de el dret d'asil per fer-ho encara més restrictiu, Pablo Iglesias i els seus ministres no s'estan oposant pública i contundentment a aquesta actuació injustificable del Govern i de la UE. No es pot mirar a un altre costat o criticar amb la boca petita el que està passant a Lesbos i a la frontera grega. Aquest tipus de lògica acaba portant en una direcció, assumir el discurs de la dreta i l'extrema dreta, tal com veiem avui amb el propi Tsipras.

La crisi dels refugiats impulsa el negoci del tràfic

Aquesta terrible situació per a les i els refugiats està suposant la desaparició de milers dones i nens a mans de les màfies de tràfic de persones, que aprofiten unes condicions creades per la UE i els seus governs. Segons l'Europol, el 2016 havien desaparegut dels camps de refugiats al menys 10.000 nens. Un informe de 2014 de l'Associació per als Drets Humans i la Solidaritat amb els Oprimits (Mazlumder) informa sobre matrimonis primerencs i forçats, poligàmia, assetjament sexual, tràfic de persones, prostitució i violacions que queden sense càstig. Segons aquest informe els nens, i especialment les nenes, són qui més ho pateixen.

A totes les ciutats on s'han assentat refugiats sirians, la prostitució s'ha incrementat. Dones joves d'entre 15 i 20 anys són segrestades i venudes com a prostitutes o esclaves sexuals, arribant-se a donar casos de nenes de fins a 13 anys. El trànsit de refugiats i sobretot de refugiades s'ha convertit en una important font d'ingressos per a les bandes criminals que operen al costat de la frontera, en alguns casos relacionades amb grups d'extrema dreta. I on és aquí la democràtica i civilitzada UE i els seus governs? Se sap el que passa, es fomenta i es permet.

Només la lluita unificada pot vèncer el racisme i la xenofòbia

Aquests mateixos governs europeus, que no dubten en fer lucratius negocis amb les guerres imperialistes o amb dictadors com Erdogan, criminalitzen a les famílies que fugen de la guerra i de l'horror creat per les pròpies potència imperialistes. D'altra banda, reproduint el discurs de l'extrema dreta, assenyalen que no hi ha recursos i que per això no podem deixar entrar a tothom, però dediquen fabulosos recursos econòmics a aixecar tanques, a construir CIEs i camps d'internament o reforçar la repressió de l'aparell de l'Estat. L'últim, l'anunci del Govern grec d'invertir mig milió d'euros en una barrera flotant de gairebé 3 quilòmetres a l'illa de Lesbos. Si que hi ha recursos, però per les seves guerres, els seus negocis i per reprimir.

En aquest context, l'illa de Lesbos va viure una vaga general massiva de dos dies davant l'intent del Govern de construir camps de concentració completament tancats i aïllats per als refugiats. Encara que l'extrema dreta es va sumar demagògicament, les vagues i les mobilitzacions van tenir un caràcter predominantment d'esquerres i antiracista, forçant finalment al Govern a retirar les forces antiavalots enviades des d'Atenes, i causant una derrota al Govern conservador. D'altra banda, a Atenes i altres ciutats es van celebrar manifestacions antifeixistes massives en solidaritat amb els refugiats.

Aquest és l'únic camí per enfrontar la misèria a la que ens volen condemnar els capitalistes i els governs al seu servei, la lluita conjunta antifeixista i antiracista de la classe obrera nativa i estrangera. Els avenços de l'extrema dreta no cauen de cel, veient-se potenciats pel discurs i la pràctica dels partits conservadors tradicionals i dels partits reformistes. Per això és més important que mai aixecar la bandera de l'internacionalisme, i combatre a sang i foc el verí del racisme i de la xenofòbia, utilitzat per dividir-nos i que els grans capitalistes europeus, turcs o àrabs puguin seguir fent negocis a costa nostra.

Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!