Aquest 5 de desembre, els treballadors francesos aniran a la vaga general contra la reforma de les pensions que el Govern de Macron vol implantar a partir del gener de l'any 2020, i que pretén igualar a la baixa els 42 trams de cotització ara existents. Aquesta vaga general es preveu que pugui ser una de les més massives de la història recent del país.

Les retallades de Macron disparen la pobresa

Si bé el detonant de la convocatòria ha estat l'anunci d'aquesta contrareforma, hi ha molt més darrere d’això. Des que va esclatar la crisi, els diferents governs han declarat la guerra als treballadors i treballadores franceses. Lluny de remetre, els atacs han continuat sota el Govern dretà de Macron, que va limitar al 30% la fiscalitat sobre el capital i va eliminar l'impost de solidaritat a la fortuna (ISF) adreçat als més rics. Aquests regals als capitalistes han anat acompanyats de declaracions que plantejaven que per evitar el dèficit pressupostari seria necessari "treballar més".

Alhora, els lloguers que paguen les famílies treballadores han pujat un 50% entre 2005 i 2015, i els preus immobiliaris es van multiplicar per tres entre 2010 i 2018 mentre els ingressos van créixer només un 50%. A això s'uneix l'augment de la precarietat laboral i els acomiadaments o la congelació de les pensions i les retallades en el subsidi d'atur. En 2018, el Govern de Macron va aprovar una modificació dels EROs (ruptura convencional col·lectiva) que permet acomiadar part de la plantilla d'una empresa si ho accepta la majoria de representants sindicals, i elimina controls i compensacions que tenien els EROs anteriors. Després de la seva aprovació, gegants com Peugeot o el banc Société Générale van acomiadar 1.300 i 900 treballadors respectivament. Paral·lelament, el Govern va augmentar els mesos cotitzats necessaris per cobrar el subsidi d'atur i va reduir la quantia d’aquesta un 30% a partir del setè mes d'atur, afectant centenars de milers de treballadors.

Prenent com a referència els criteris de l'Institut Nacional d'Estadística, el nombre de pobres-persones que viuen per sota del 60% del salari mitjà- va passar de 5 a 8,8 milions en 10 anys, i segons el politòleg Jean-Marie Pernot, de l'Institut d'Investigacions Econòmiques i Socials, "la desocupació voreja el 10% i el fenomen dels treballadors pobres està creixent".

Durant l'última dècada la classe treballadora ha respost a aquesta situació i a les diferents retallades i atacs amb onades de mobilitzacions i vagues generals amb gran seguiment, que han posat de manifest les enormes tradicions de lluita de la classe treballadora francesa. Un dels punts més àlgids ha estat la mobilització protagonitzada pels armilles grogues, que compleix ara poc més d'un any de protestes ininterrompudes, i que ha desemmascarat la demagògia del Govern Macron.

Vaga general el 5 de desembre: Confluència del moviment sindical i els armilles grogues

En el comunicat de convocatòria de vaga del 5 de desembre, es fa una crida a la vaga "massiva". Aquesta crida, gens secundària, obeeix a l'enorme pressió que tenen els dirigents per unificar totes les lluites, cosa a la qual s'han resistit tradicionalment. Aquesta pressió es reflectia en una infinitat de convocatòries a nivell sectorial, reflectint la necessitat imperiosa d'unificar totes les lluites en una gran vaga general.

El secretari general de la CGT, Philippe Martínez, ha fet una crida explícita a tots els sectors, tant privats com públics, perquè sumin les seves reivindicacions al rebuig de la reforma de pensions, ja que "tots, al cap i a la fi, estem afectats per les mateixes polítiques". En aquest mateix sentit, l'Assemblea Estatal d'Armilles Grogues, celebrada a la ciutat meridional de Montpeller, va aprovar per aclaparadora majoria la proposta d'unir-se a la vaga del 5 de desembre, i va cridar als seus seguidors a: "estar en el centre d'aquesta mobilització, amb les seves pròpies demandes i aspiracions, en els seus llocs de treball o en les rotondes, amb les seves armilles clarament visibles i ha assegurat que és un moment de convergència amb el món del treball i la seva xarxa de milers de sindicalistes que, com nosaltres, no transigeixen".

Aquest fet, la unitat en la lluita dels armilles grogues amb el moviment sindical a través de la vaga general, suposa un enorme pas endavant en la situació política. En l'anterior vaga general de febrer d’aquest any no va ocórrer això de forma explícita, si bé amplis sectors de les bases sindicals i també dels armilles van secundar plegats la vaga.

Això es devia en gran mesura a la nefasta postura dels principals dirigents sindicals que, fent-ne ressò de la campanya de desprestigi i dels prejudicis impulsats per la premsa burgesa, presentaven el moviment dels armilles com d'extrema dreta, racista i xenòfob i plantejaven que no era viable marxar junts. Com vam explicar en anteriors articles, aquest tipus d'atacs formava part d'una campanya de manipulació informativa, amb la col·laboració dels sectors més dretans i burocratitzats de les direccions polítiques i sindicals reformistes i socialdemòcrates, amb l'objectiu d'impedir que la protesta es mantingués i es pogués estendre al moviment sindical organitzat.

Malestar social massiu

Una explosió de descontentament i malestar com la dels armilles grogues té, inevitablement, una composició molt heterogènia- des de joves i treballadors radicalitzats a sectors indignats de les capes mitjanes-, però el seu contingut de classe, contra les polítiques capitalistes d'ajustos i retallades dels drets democràtics ha estat la marca d'aquest moviment des del primer dia. Com explicava Christian Chevandier, professor d'història contemporània a la Universitat de Le Havre: "El descontentament es va cristal·litzar i va començar al voltant d'una demanda molt específica, però agrupa molts descontents i reclams relacionats amb la desigualtat social i l'arrogància dels rics".

Els sectors reaccionaris minoritaris que van intentar participar en aquest moviment, o aprofitar-lo per als seus objectius, ràpidament van ser aïllats pel conjunt dels participants, les reivindicacions i consignes del qual anaven clarament cap a l'esquerra. En molt poc temps, el moviment es va estendre com la pólvora per tot el país- inspirant a joves i treballadors d'altres països- i han arribat a tenir el suport del 80% de la població francesa, fins al punt de posar contra les cordes al Govern de Macron. Aquest últim, que era presentat davant el món com un fi estadista amb la capacitat per reconduir la situació del país, es troba amb la popularitat sota mínims (com ja els va passar als seus antecessors Sarkozy i Hollande). El Govern francès va respondre a les demandes dels armilles grogues portant endavant una de les més salvatges repressions que es recorden, deixant al descobert la seva veritable cara.

Ara, referint-se a la reforma de les pensions, Macron, a través del seu primer ministre Édouard Philippe, ha anunciat que si bé està obert al diàleg "no pensen cedir davant els ganduls, cínics i extremistes". Tota una declaració d'intencions. No obstant això, com reflecteixen diferents articles en els mitjans de comunicació capitalistes dels últims dies, la preocupació de la burgesia va en ascens davant aquesta confluència en la lluita i la massivitat que preveuen tindrà la vaga i manifestacions.

Una cosa que els preocupa especialment és la repercussió en el transport, clau per paralitzar l'economia de tot el país. Els principals sindicats del transport públic ja han anunciat que secundaran la vaga i que serà el punt de partida per a una vaga indefinida en el sector. També han anunciat el seu suport mestres, funcionaris municipals, departamentals i regionals. Empleats del sector energètic i de refineria, personal de terra d'Air France, policies (això no passava des de feia 15 anys) i personal sanitari, en lluita des de fa mesos. En definitiva, un ambient social explosiu que ha obligat els dirigents a convocar aquesta vaga tot unificant tots els sectors i que sens dubte marcarà un punt d'inflexió en la lluita de classes.

Per un pla de lluita fins fer fora el Govern Macron!

El Gabinet de Macron, absolutament conscient de la situació, es prepara per respondre a l'ofensiva de la classe obrera. Com assenyalava l'edició de La Vanguardia del 2 de desembre, "el Govern en ple es va reunir amb caràcter extraordinari (...) per fer pinya al voltant de la polèmica reforma (...) i dissenyar una agressiva ofensiva mediàtica dels ministres més afectats (Transport , Interior, Economia i Sanitat) per influir en l'opinió pública i minimitzar en el possible l'impacte de la vaga ".

Alguns analistes afirmen que aquest Govern pot enfrontar-se a una situació similar a la que es va produir amb la vaga general de 1995, amb el conservador Juppé al Govern. El detonant també va ser un intent d'imposar una reforma de les pensions, el país va estar diverses setmanes col·lapsat per l'efecte de les vagues, i finalment el Govern va haver de retrocedir en el seu atac.

La diferència, a dia d'avui, és que el marge de Macron per no aplicar el full de ruta de retallades i atacs que reclama la burgesia europea és molt escàs. A això cal sumar-hi l'enorme referent en què es pot convertir la lluita dels treballadors francesos, en un context d'atacs i retallades generalitzades per tot Europa.

Però, alhora, la classe dominant té cada vegada menys marge per recolzar-se en el paper apaivagador de les direccions sindicals. Amplis sectors de joves i treballadors comencen a treure conclusions avançades. Els discursos conciliadors i les promeses buides no connecten amb ells, que inevitablement entenen que la lluita és l'únic camí.

Davant la dura ofensiva de la burgesia cal respondre amb un pla de lluita que doni continuïtat a la vaga del 5 de desembre, i que al costat de l'exigència de tirar enrere la reforma de les pensions incorpori una plataforma reivindicativa que inclogui la reversió de totes les retallades i retrocessos en els drets laborals, socials i democràtics dels últims anys, que lluiti per l'increment de la inversió en la sanitat, educació i serveis públics... La direcció de la CGT té una enorme responsabilitat en portar això endavant. La força i la decisió per part dels treballadors, les treballadores i la joventut està més que provada, ara cal incrementar la pressió als carrers per posar contra les cordes i doblegar el Govern de Macron.

Aquesta vaga general a França pot i ha de ser un esdeveniment inspirador per a tots els lluitadors, per a tots els treballadors i la joventut de la resta d'Europa i del món i, sens dubte, mostra el camí a seguir.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01