Declaració de Mâna de Lucru, simpatitzants del CIT/CWI a Romania
Condemnem sense reserves els escandalosos abusos de la Gendarmeria Romanesa [policia antiavalots] en la protesta de la nit de divendres, que va resultar en centenars de ferits. Tal violència aleatòria és típica d'aquesta institució repressiva, la funció clau és protegir els interessos de l'establishment polític contra la població civil. Exigim una investigació pública sobre aquests abusos i la renúncia immediata dels funcionaris responsables!
Pel que fa a la protesta en si, creiem que la indignació que va empènyer a la gent a sortir al carrer és genuïna i justificada. El PSD (Partit Socialdemòcrata - descendent del partit governant estalinista) és, sense cap mena de dubte, un govern al servei d'oligarques corruptes, sense una preocupació real pels interessos de la gent normal i corrent.
Creiem, però, que aquesta indignació ha de ser canalitzada contra tota l'elit política romanesa i les polítiques neoliberals que van obligar a milions de romanesos a abandonar el país, i els que queden aquí han de lidiar amb baixos salaris, llocs de treball insegurs i serveis públics en ruïnes. En canvi, podem veure com els partits de l'oposició estan intentant apoderar-se del moviment de protesta i utilitzar-lo en la seva pròpia batalla política contra el PSD. No obstant això, cada vegada que es van trobar al poder, van demostrar no ser una alternativa ni real ni diferent al PSD. La veritat és que cap dels partits actuals ens representa, ni els que van deixar el país, ni els que van romandre aquí. Cap d'aquests partits ofereix un programa que abordi els urgents problemes socials i econòmics als quals s'enfronten la majoria dels romanesos.
Lamentablement, aquest programa, encara que sigui mínim, també falta en aquestes protestes, on les úniques demandes clares -la renúncia del govern i les eleccions anticipades- semblen no servir a ningú més que als líders de l'oposició. La manca d'una llista de demandes més clares i rellevants demostra la manca de solucions de l'oposició, però també l'absència d'una esquerra política i un moviment obrer prou fort i militant com per influir en el curs d'aquestes protestes i vincular el tema de la corrupció amb els altres assumptes a la nostra societat, des de les dures condicions de treball fins a la crisi del sistema de salut.
Una alternativa genuïna al PSD i a la resta de l'establishment polític només pot venir d'aquesta direcció, atacant la corrupció no com un fenomen purament polític, sinó com un element clau del procés de restauració capitalista després de 1989, que va convertir fastigosament un grapat de persones en riques costa de la resta de nosaltres. Necessitem una alternativa socialista i anticapitalista que representi els interessos de la gent comuna i no d'una facció o una altra de la classe dominant, una alternativa que lluiti per ocupacions i salaris decents, drets socials, serveis públics ben finançats, una economia al servei a les persones i el control democràtic genuí de la nostra societat.
