S'han celebrat eleccions presidencials a Rússia i per cinquena vegada des del 2000 no hi ha hagut més opció que aquesta: o Putin, o algun dels altres candidats, que no tenen cap oportunitat de guanyar. L'única excepció va ser al 2008, quan Medvédev es va presentar per mantenir calenta la cadira presidencial a Putin durant els quatre anys on aquest no va poder ocupar-la per raons legals.
Després de les últimes eleccions al 2012, van esclatar protestes contra el frau electoral. Aquesta vegada les manifestacions s'han dut a terme abans de la votació. Fa unes setmanes, una onada de mobilitzacions juvenils secundada a més de cent ciutats va recórrer Rússia, des de Moscou on milers de persones es van manifestar a -6 graus centígrads, fins Yakutsk, on la trentena de manifestants van patir els -45 graus.
La policia va dur a terme batudes generalitzades en desenes de locals del polític Alexei Navalnii, qui havia fet una crida a aquestes protestes. Van detenir a passatgers a aeroports i estacions i van buscar en albergs estudiantils per a poder confiscar qualsevol pamflet. El mateix dia de la manifestació, tres-cents manifestants, inclòs el mateix Navalnii, van ser detinguts per la policia. Sens dubte, al règim li preocupava que una nova escalada de manifestacions abans de les eleccions pogués provocar l'expressió d'un descontent més ampli i profund. El Ministeri de Defensa, segons alguns soldats, ha estat preguntant als uniformats qui creuen que és el polític "favorable a Occident" més popular, més partidari d'una "revolució de color", i si estarien disposats a obeir una ordre d'ús de la força contra aquells que demanen acabar amb la Constitució russa actual.
En una primera protesta al març de 2017, els joves van manifestar-se sense pancartes ni consignes. Ara estan fent les manifestacions seves, portant pancartes amb lemes com "El cinquè mandat de Putin hauria de ser el seu mandat a la presó" i "Putin: el poble té dret a alçar-se contra la tirania i la repressió". Quan el polític dretà Vladimir Zhirinovski es va presentar a la manifestació de Moscou per tractar de fer campanya política, va ser escridassat; li van exigir que retirés la seva candidatura i es van burlar d'ell dient-li "bufó del tsar".
Diversos dels manifestants comentaven que no sentien especial simpatia per Navalnii, però que boicotejarien les eleccions davant la falta de candidats reals de l'oposició. Navalnii, un populista de dretes, s'ha vist obligat a presentar una imatge més esquerrana, exigint per exemple un salari mínim, i sanitat i educació públiques i gratuïtes. Durant la seva campanya es van distribuir desenes de milers de serpentines vermelles amb la inscripció "zabastovka" ( "vaga"). Encara que Navalnii no té cap intenció d'organitzar vagues -de fet ell no ofereix cap estratègia de lluita, excepte que els joves han de protestar quan ell vulgui-, el fet que els joves manifestants a altres ciutats mantinguessin la consigna de la vaga a les seves manifestacions vol dir que el jovent posa sobre la taula aquesta forma de lluita.
L’absència d'oposició real
La victòria de Putin per un 77%, segons les dades oficials, reflecteix que el suport a Putin encara és majoritari, en gran mesura a causa que se l’associa amb el fi dels anys catastròfics del govern de Boris Yeltsin, posterior al col·lapse de l'URSS. Putin va arribar al poder dos anys després del col·lapse del ruble i després dels atemptats amb bombes en blocs d'habitatges, suposadament perpetrats per terroristes txetxens. Es va presentar com un líder fort preparat per acabar amb el caos i va organitzar una aferrissada guerra per a restablir el control sobre Txetxènia. Va tenir la sort que la caiguda brusca del ruble combinada amb un augment dràstic del preu mundial del petroli va portar a Rússia vuit anys de fort creixement econòmic.
Però al 2007-2008 la crisi global va arribar de ple a Rússia, patint una de les recessions més agudes; durant els anys posteriors i fins avui Rússia pateix un estancament econòmic. Això ha provocat un creixent descontent i el creixement de sindicats independents, protestes socials al voltant dels drets de la comunitat LGBTI+ i, finalment, manifestacions contra el frau en les eleccions de 2012. No obstant això la combinació de la manca de direcció per part de els líders sindicals i liberals de l'oposició i un augment de la repressió va conduir al debilitament de la lluita.
Els esdeveniments a Ucraïna i la incorporació de Crimea a la Federació de Rússia van elevar a Putin en una nova onada de patriotisme durant la qual qualsevol oposició, ja fos al parlament o fora d'ell, era aïllada i obligada a retirar-se. Qualsevol que s'atrevia a sobrepassar la línia que Putin marcava es trobava amb la repressió i això va fer que molts grups de l'oposició pràcticament desapareguessin. Malgrat tot podem dir que actualment alguna cosa està canviant.
La major part de la vida adulta dels menors de 30 anys, és a dir, l'última dècada, s'ha desenvolupat sota el govern de Putin, és a dir, en temps d'estancament econòmic i la crisi. Les retallades en l'educació superior, els baixos salaris i les ocupacions de misèria, al costat de les creixents restriccions a les llibertats fonamentals i la creixent imposició de la religió, no presenten cap atractiu per a aquesta generació. Navalnii ha aprofitat aquest estat d'ànim amb èxit; encara que les protestes juvenils van ser relativament petites sí que van ser explosives. I més que un suport obert a la seva política representen una expressió de frustració davant la situació general. El perill per al règim és que la creixent radicalització del jovent afecti la generació anterior i li doni esperances també que alguna cosa pot canviar.
Un símptoma d'això és el que va succeir després de la difusió d'un vídeo realitzat per un grup de pilots en pràctiques a Ulyanovsk. Aquests joves van filmar una paròdia de la cançó Satisfaction, vestits amb provocativa roba interior. Les autoritats van prendre mesures dràstiques, comparant-los amb la banda punk de protesta feminista, Pussy Riot, i els van amenaçar amb judici. En qüestió de dies, van aparèixer molts vídeos en solidaritat, fets per nedadors, genets, cadets de la policia i l'exèrcit, i fins i tot un grup de jubilats, el que va obligar a les autoritats a retrocedir.
Una esquerra extremadament feble
Malauradament, l'esquerra com a força organitzada a Rússia és extremadament feble. Un dels líders més coneguts "d'esquerres" és Sergei Udaltsov. Es va convertir en un líder de les protestes contra el frau electoral de 2012, durant les quals va argumentar que l'esquerra havia d’unir-se als liberals i a l'extrema dreta en oposició al Kremlin, eliminant així qualsevol demanda de l'esquerra per a poder conciliar amb els seus nous amics. Udaltsov va ser recentment alliberat de la presó, on ha estat des que van acabar les manifestacions de 2012. Immediatament va anunciar que donaria suport al partit comunista rus, que combina una política social-xovinista russa profundament reaccionària i un suport servil a la política internacional de Putin amb algunes frases demagògiques sobre salaris, sobre nivells de vida i sobre quan meravellosa era la vida a l'URSS.
Udaltsov va organitzar unes "eleccions primàries" per nomenar els candidats de les organitzacions de “l’esquerra patriòtica". Entre els candidats als quals Udaltsov va donar suport hi havia economistes a favor del mercat capitalista, empresaris, governadors regionals i xovinistes que es declaren obertament de dretes . Amb l'aprovació del Kremlin, l'empresari agrònom sense partit Pavel Grudinin va guanyar les primàries i es va convertir en el nou candidat "comunista".
Els "comunistes" el presenten com "un bon empresari", com algú que dirigeix una empresa de forma honesta, d'acord amb els interessos del poble rus. Grudinin, segons aquest conte de fades, paga salaris elevats i assegura bones condicions pels seus empleats . Però res més lluny de la realitat; Grudinin és poc més que el típic oligarca. Potser no és un gran oligarca com els que viuen dels ingressos del petroli i el gas, però opera exactament de la mateixa manera. Durant el procés de privatitzacions, els terrenys pertanyents al Koljos Lenin es van posar en lloguer i el fill de Grudini està encara a càrrec del departament. El nombre de treballadors de la granja ha disminuït de 900 a 320 i la productivitat s'ha incrementat per cinc. Aquest augment dramàtic de l'explotació dels treballadors coincideix també amb l’augment del nivell de vida d'aquells que viuen d'aquests lloguers. A més a més, milers de dones, immigrants i, segons alguns informes, fins i tot nens, recullen fruita i verdura durant l'estiu per salaris de misèria i sense contractes ni garanties socials.
Totalment en línia amb les polítiques racistes del Partit Comunista, Grudinin advertia als inversors que construeixen habitatges a les terres de la granja en aquests termes: "Heu de verificar la nacionalitat de la gent. Si comenceu a vendre pisos a les persones equivocades, no treballaré amb vosaltres. Existeix el control facial (...). Si el cognom d'algú és Ivanov [típicament rus], això és bo. Zagorulko [ucraïnès-rus], bé. Lukashenko [ucraïnès-bielorús], bé... Aryutyunyan [armeni], aneu amb compte”.
Per molt que ens ho diguin Udaltsov i els "comunistes" russos, Grudinin no és socialista. Utilitza el nom de Koljós Lenin en el seu benefici. El Partit Comunista en la seva defensa respon: "Si el nostre candidat és escollit, Rússia serà com la Xina". Però tenir a la Xina com a model, quan allà s'estan portant les polítiques antiobreres més brutals de la restauració capitalista, que es combinen amb un règim extremadament dictatorial, no atrau els joves i treballadors de Rússia per votar Grudinin.
Reflectint l'estat d'ànim dels joves que han omplert els carrers en resposta a la seva crida, Navalnii va deixar de banda els seus punts de vista més xovinistes i va emfatitzar les demandes socials. Però això és demagògia populista. No reivindica el que reivindiquem els revolucionaris, no rebutja el capitalisme ni defensa la necessitat d'una societat socialista genuïnament democràtica. Tot el que es necessita és un "capitalisme de rostre humà". Aquesta és la debilitat fonamental en la seva posició i es veu agreujada pels seus vaivens en la campanya presidencial. En contrast, els marxistes lluitem per a construir una oposició democràtica que es mobilitzi per salaris adequats per a tothom, per la sanitat i educació gratuïta i de qualitat i per una alternativa genuïna al capitalisme.
Els companys del Sotsialisticheskaya Alternativa (CIT a Rússia) hem participat activament en les protestes, mentre assenyalem que perquè ocorri un canvi real, s'han de formar comitès d'acció que funcionin democràticament, que es dotin d'una estructura nacional i que adoptin una política independent a la de Navalnii.
El més important és que a la majoria de la classe treballadora que encara no ha comprès la necessitat de la lluita se li ofereixi una política alternativa i de classe, oposant-se al règim antiobrer de Putin i també a totes les opcions de l'oposició liberal pro-occidental.
Totes les oportunitats que sorgiran durant els pròxims mesos seran utilitzades pels revolucionaris per a enfortir el suport entre la nova capa d'activistes i construir una organització capaç de reflectir els interessos reals de la classe treballadora i el jovent: uns salaris dignes, cap explotació al jovent, habitatge digne, educació i sanitat, unitat per acabar amb el racisme, el sexisme i els prejudicis contra la comunitat LGBTI+, que ens intenten dividir. Així podrem lluitar per un canvi real: la transformació socialista de la societat.
