La línia U6 de metro de Viena semblava un dissabte en plenes compres de Nadal, amb els vagons plens de gent. No obstant, era 13 de Gener i les compres era en l’última cosa que estava a la ment de la majoria de les persones que viatjaven a Westbahnhof i Christian Broda Platz, a la part superior del carrer comercial principal de Viena. Desenes de milers de persones van assistir-hi per protestar contra el nou govern de coalició d'extrema dreta format pel conservador ÖVP i l'ultradretà FPÖ.

Aquest govern només ha estat en el poder durant algunes setmanes, però ja ha aconseguit horroritzar a un nombre cada vegada més gran de persones. L'austeritat en tota regla combinada amb el racisme i l'autoritarisme patrocinats per l'Estat està a l'ordre del dia. Algunes de les mesures planificades pels líders del govern, Sebastian Kurz (ÖVP) i Karl Heinz Strache (FPÖ), inclouen la introducció de la jornada laboral de 12 hores, atacs contra el dret a l'avortament, retallades a l'educació i altres àrees del sector públic, atacs sobre les prestacions d'atur, l'acceleració de les mesures de privatització en l'habitatge i els ferrocarrils, atacs a les lleis de salut i seguretat, nous drets repressius per la policia i mesures destinades a dificultar la vida dels migrants i sol·licitants d'asil. La llista és aparentment interminable.

La consigna principal utilitzada a la manifestació del 13 de Gener va ser "contra el racisme i l'austeritat". Va ser sorprenent veure innombrables pancartes artesanals i altres pancartes fetes a mà pels manifestants que denunciaven les retallades i els atacs del govern contra els joves, treballadors, immigrants i aturats. Quan la capçalera de la manifestació va arribar al seu destí final, moltes persones ni tan sols havien començat a moure’s i encara estaven en Christian Broda Platz. És impossible dir quants hi van participar. Però dir que més de 50.000 persones van participar malgrat el fred i la pluja no és una exageració.

Membres del CWI d'Àustria vam participar en la manifestació. Vam tenir el nostre propi camió, des del qual els membres del SLP (CWI Àustria) vam poder dirigir-nos a milers de persones. Activistes d'altres campanyes de base van ser convidats al nostre escenari per parlar també, entre ells els membres d'una xarxa creada recentment per organitzar als estudiants de secundària, en la qual participen companys del SLP.

Una alternativa combativa

El nostre seguici va ser una alternativa animada i necessària als discursos pronunciats en l'escenari principal on els membres de la dreta partidaris de l'austeritat del Partit Socialdemòcrata d'Àustria van tenir una plataforma perquè fingissin ser part de "la resistència". Això va incloure a un representant dels ocupadors de treball social, que actualment apunten a seguir retallant els salaris i plantegen altres retallades en els sectors voluntaris, caritatius i de treball social. Mentrestant, a l'escenari SLP, un treballador social va parlar sobre la necessitat de lluitar contra totes les retallades i també de la necessitat de donar la batalla per organitzar una campanya sindical combativa contra aquests mateixos atacs.

Val la pena assenyalar que la socialdemocràcia austríaca ha estat en el poder durant dècades. Són totalment culpables del desastre en què es troba el país. Durant la recent campanya electoral, van intentar ser fins i tot més racistes que el mateix FPÖ, amenaçant amb posar tancs a la frontera austríaca amb Itàlia per evitar que els refugiats ingressessin al país.

Les nostres consignes socialistes van ser molt ben acceptades. Vam fer una crida a la multitud per a la recaptació de fons per cobrir les despeses de la plataforma mòbil, que va elevar la quantitat necessària en qüestió de minuts. Vam distribuir milers de pamflets que recullen un programa de sis punts per enderrocar al govern durant tot el dia. Els membres del SLP vam fer una crida a la creació de comitès d'acció en comunitats, llocs de treball, escoles i universitats, que han d'estar organitzats democràticament per a coordinar la lluita.

El moviment d'avui necessita aprendre les lliçons de l'última vegada que el FPÖ va ingressar al govern. L'any 2000 es va desenvolupar un moviment de masses però no va aconseguir enderrocar el govern. No va aconseguir desenvolupar estructures democràtiques i responsables, es va orientar cap a un futur govern socialdemòcrata i va descurar completament qualsevol idea de lluita de classes.

No n'hi ha prou simplement estar en contra d'aquest govern: també calen consignes i demandes combatives i positives. Molta gent va votar per aquest govern perquè estaven farts de com es maneja la societat en benefici de l'elit corrupta. Van ser enganyats per les promeses fetes per Sebastian Kurz i Strache que farien les coses de manera diferent. D'alguna manera, això representa tant el desig com el potencial d'un nou partit obrer. No es va oferir cap alternativa durant les eleccions, el que va obrir el camí directe perquè alguns joves i treballadors seguissin a Strache i Kurz. Ara hi ha un rude despertar.

Això aviat pot convertir-se en un ràpid despertar per al líder del FPÖ, Strache, que ha fet carrera política culpant als immigrants i refugiats de tots i cadascun dels problemes de la societat. Tan aviat com es va anunciar el seu suport a la introducció de l'anomenada presentació "voluntària" de la jornada laboral de 12 hores, la seva pàgina de Facebook es va veure inundada de publicacions de persones de la classe treballadora enfadades que van expressar la seva decepció. Totes les lluites i revenges que vinguin necessiten d'aquest estat d'ànim. Necessitem una batalla liderada pels sindicats exigint una setmana laboral més curta, salaris més alts, un millor finançament per als hospitals i l'abolició de totes les lleis racistes. Tampoc podem confiar que el Partit Socialdemòcrata faci aquest treball per nosaltres. De fet és tot el contrari. La lluita contra el govern actual necessita passar al pla polític. El desenvolupament d'una alternativa política al racisme i l'austeritat, un veritable i nou partit obrer amb un programa radical d'esquerra, és totalment crucial.

Els líders sindicals oficials

Desafortunadament, fins ara, els líders sindicals oficials han demostrat ser inútils en aquests fronts. La federació sindical austríaca, ÖGB, va boicotejar una manifestació anti-govern prèvia i va demanar als seus membres que s'allunyessin d'ella. Tampoc es va mobilitzar seriosament en la protesta massiva del 13 de Gener. Malgrat això, alguns sindicalistes sí van participar-hi, alguns d'ells oficialment organitzats. Per exemple, la secció sindical socialdemòcrata dins de la ÖGB per la secció de Viena. Això és en si mateix un reflex de la pressió que s'està acumulant dins de les seccions de la classe treballadora. Altres treballadors van assistir com a grups des dels seus llocs de treball. Una característica en el període previ a la manifestació ha estat el sorgiment de diversos grups de persones que es van unir per mobilitzar-se per la manifestació. Fins i tot hi va haver-hi un seguici “d’àvies contra l'extrema dreta". Tot aquest potencial necessita ser construït i organitzat. Si l'ÖGB hagués utilitzat els seus recursos per preparar la manifestació en els llocs de treball, podria haver estat fàcilment superior a les 100.000 persones.

És impossible predir com evolucionarà el moviment contra el govern. El 26 de Gener hi haurà protestes contra un gran esdeveniment per part de l'extrema dreta "Akademikerbund", una organització estudiantil elitista, racista, sexista, homòfoba i nacionalista amb estrets vincles amb el Partit de la Llibertat que ara està al govern. Les protestes tenen el potencial de convertir-se en una altra immensa batalla contra el govern.

Al final, es necessitarà una lluita massiva i una acció de vaga generalitzada per enderrocar aquest govern. Els líders sindicals faran tot el que puguin per evitar que això passi i perquè les protestes desapareguin. Aquesta és la raó per la qual la construcció de comitès d'acció és tan important per a generar pressió. Els membres del SLP faran tot el que estigui en el seu poder perquè això passi. Per exemple, els companys estan involucrats en l'organització d'un comitè d'acció en una escola primària a Viena. Mestres, alumnes i pares s'estan organitzant en contra de la propera mesura conservadora planejada pel govern en el sector de l'educació. S'està planificant una reunió més àmplia per unificar les diferents campanyes d'educació.

Aquest enfocament enèrgic és reconegut per una capa de joves, alguns dels quals es van unir al nostre partit només hores després de la manifestació. Àustria ha arribat a un punt d'inflexió. Els "dies tranquils" són cosa del passat. Les properes batalles proporcionaran una obertura per al desenvolupament de les idees socialistes entre els joves i els treballadors, cosa que el SLP pretén utilitzar per a la construcció i el desenvolupament de les forces del socialisme.