La primera onada del moviment va començar a la primavera quan un grup de pressió de dretes va anunciar que havia recollit més de 100.000 signatures (al final van recollir 400.000), les necessàries per presentar un projecte de llei al parlament polonès per imposar la prohibició total de l'avortament i que castigaria a les dones amb més de tres anys a la presó. L'atrocitat d'aquesta proposta queda reflectida en què tots els avortaments involuntaris es considerarien sospitosos i serien sotmesos a una investigació criminal.
Polònia ja té una de les lleis anti-avortament més restrictives d'Europa, ja que permet l'avortament només en cas de violació, amenaça per a la salut o la vida de la dona, o la deformació del fetus. Però en la pràctica, fins i tot quan aquestes condicions es compleixen, amb freqüència s'impedeix l'avortament a causa dels metges que recorren a la denominada "clàusula de consciència", i d'aquesta manera imposen les seves creences religioses als pacients negant un tractament que és vital.
Aquesta llei va ser aprovada a principis dels anys noranta quan Polònia vivia la restauració capitalista, una autèntica contrarevolució econòmica i social acompanyada d'un grapat de reformes "democràtiques". L'engany que representaven les reformes democràtiques es va poder comprovar quan malgrat l'oposició de l'aclaparadora majoria de la societat (més del 70% de la població estava en contra de la prohibició de l'avortament i ho recolzava per "raons socials", que bàsicament significava l'avortament lliure), la llei contra l'avortament va ser aprovada. Al mateix temps, es va introduir la religió a les escoles i es va signar el concordat que va concedir a l'Església Catòlica enormes privilegis polítics i materials. Els polítics de tots els partits van defensar aquesta mesura. No obstant això, aquest acord va ser una desgràcia nacional que va crear un infern per a les dones
El moviment espontani va esclatar a la primavera
Com una resposta a la restrictiva llei que es va proposar aquesta primavera passada, les xarxes socials van servir perquè sorgís un gran moviment espontani entre la població. Un grup de Facebook, Dziewuchy Dziewuhom, va recollir més de 100.000 seguidors en menys d'una setmana. Immediatament es van estendre els grups i iniciatives per tot el país, i finalment va haver-hi una sèrie de manifestacions per tot el territori polonès reunint cadascuna d'elles a milers de persones.
Una de les accions es va centrar a recollir més de 100.000 signatures per promoure un projecte de llei "d'iniciativa ciutadana" que liberalitzaria la llei de l'avortament, permetent avortar independentment de la raó en les primeres dotze setmanes. Malgrat les moltes veus dins del moviment que es limitaven només a defensar l'actual llei, molt restrictiva, la idea de la "iniciativa ciutadana" finalment es va convertir en un moviment més ampli que va recollir més de 250.000 signatures i va presentar el seu projecte al parlament.
Després de l'aturada dels dos mesos d'estiu, a finals de setembre es van reiniciar les protestes, exactament el mateix dia que es presentava el projecte de llei al parlament. Aquesta segona onada de mobilitzacions va començar amb les anomenades "Protestes Negres" (Czarny Protesta) que es van organitzar arreu el país: homes i dones vestits de negre en senyal de dol per la mort dels drets de les dones. Es van celebrar manifestacions en moltes ciutats i nombroses persones van penjar fotos vestides de negre a les xarxes socials amb les etiquetes #CzarnyProtest i #BlackProtest.
Com era de preveure, el Parlament va rebutjar el projecte de llei que liberalitzava els drets de l'avortament, mentre permetia que l'altre esborrany de llei que defensava la prohibició total passés a la següent fase. Al mateix temps es va anunciar la possibilitat de prohibir la fecundació in vitro i l'accés a la contracepció d'urgència. Aquest anunci va provocar més indignació, alimentada per l'arrogància i el menyspreu que els polítics i l'Església mostren cap a les dones, incorporant a la mobilització capes més àmplies de la població.
Les dones poloneses en vaga
En aquest moment, inspirades per la vaga de dones islandeses de 1976, es va proposar organitzar una vaga de dones. No va ser convocada pels sindicats, la proposta va arribar del moviment i per dones que mai abans havien pertangut a un sindicat o no tenien experiència en una vaga. No obstant això, a causa de les lleis antisindicals i a la dificultat d'organitzar una vaga legal fins i tot per a un sindicat, es va evitar convocar a la vaga i en el seu lloc es va demanar a les dones que es prenguessin aquest dia lliure en el treball per participar en el denominat Dilluns Negre. Per desgràcia, moltes dones no van poder participar en aquesta vaga a causa de la mala qualitat dels contractes laborals que ni tan sols recullen el dret a demanar un dia lliure en el treball. Per exemple, la cadena de supermercats Lidl va amenaçar a la plantilla amb l'acomiadament si no es presentaven a treballar aquest dia.
Al final l'OPZZ, una de les tres principals federacions sindicals, va recolzar la mobilització i es va comprometre a defensar a les seves afiliades de les represàlies empresarials per participar en la protesta. Gràcies a aquest suport moltes treballadores de l'administració pública, en particular els de els ajuntaments, van poder anar a la vaga. Diversos teatres i petites empreses van anunciar que tancarien aquest dia perquè participessin els seus treballadors. Moltes dones que no tenien una altra opció que treballar ho van fer vestides de negre per expressar el seu suport a la vaga.
El suport de l'OPZZ probablement també va animar a moltes professores que van organitzar fotografies en grup amb els seus alumnes vestits de negre. En moltes escoles de secundària els estudiants van organitzar les seves pròpies vagues i van abandonar els centres d'estudi durant la primera hora lectiva, sovint amb el suport dels professors. Van arribar notícies de dones joves que, per participar en la vaga, van rebre amenaces i escopinades de grups d'homes.
A Varsòvia milers de persones es van congregar a primeres hores del matí enfront de la seu del partit governant, Llei i Justícia. A la tarda van marxar sota la pluja per tot el centre de la ciutat fins a la Plaça del Castell, on es van reunir aproximadament 50.000 persones. En les protestes predominaven les dones i els estudiants. A principis de setmana va sorgir la iniciativa que els manifestants es pintessin la cara de negre, però en el seu lloc, milers de dones es van pintar dues franges negres en les galtes similars a les marques d'un guerrer.
Les manifestants portaven pancartes en les quals es podia llegir consignes com: "El govern no està embarassat, pot ser derrocat", "La revolució és dona", "Alliberem Polònia dels fanàtics!", "L'avortament és la defensa de la vida", "El meu cos, la meva fortalesa", "El meu úter és assumpte meu", "No sóc una incubadora", "No sóc de la vostra propietat", "Si morim no donarem a llum", "L'infern de les dones", "No hi ha res dolent en escollir".
Desgraciadament els discursos van estar dominats per celebritats i capdavanteres dels grans partits polítics, com el partit liberal Nowoczesna i el moviment democràtic pro-liberal KOD. Aquestes dues organitzacions polítiques s'han pujat al vagó i ara intenten utilitzar el moviment per als seus propis interessos. S'oposen a defensar l'avortament lliure argumentant que el moviment hauria de limitar-se a defensar l'actual llei. És un escàndol que els representants d'organitzacions feministes i grups defensors de l'avortament no estiguessin en l'estrada, malgrat el paper important que han jugat durant molts anys en la lluita pel dret a l'avortament.
Els organitzadors només havien previst una manifestació d'unes 5.000 persones, així que la majoria no va poder escoltar els discursos. Passat un temps, els manifestants van començar a cridar que s'anaven cap al parlament, i immediatament es va allunyar un mar de paraigües deixant enrere als organitzadors. La marxa ara era il·legal però la policia amb seny va decidir no intervenir, limitant-se a vigilar des dels marges quan passaven les manifestants pel centre de la ciutat, permetent-los triar l'itinerari i paralitzar el tràfic durant més d'una hora.
Fora del parlament es van concentrar sota la pluja unes 10.000 persones. No va haver-hi oradors, però l'ambient era combatiu i d'indignació. Van arribar rumors que varis milers de persones es dirigien cap a Teatr Polski, el lloc on Jaroslaw Kaczynski, el líder del partit al govern, mantenia una reunió.
L'Església Catòlica va reaccionar davant la vaga de dones i la Protesta Negra condemnant-les com un carnestoltes del dimoni, mostrant així l'allunyada que està de la realitat. L'endemà els bisbes acaparaven espais en els mitjans de comunicació, compartint el seu expert coneixement sobre la violació i la infertilitat. Un dels bisbes va dir que era molt difícil que una dona pogués quedar-se embarassada en una violació a causa de l'estrès que l'experiència provoca en la dona.
El moviment va enxampar totalment per sorpresa al partit Llei i Justícia que no planejava introduir canvis en l'actual llei de l'avortament, almenys no aquest any, però al final va haver de prendre partit pels elements més a la dreta i l'Església que havien organitzat la seva pròpia "iniciativa ciutadana".
Què ha de fer ara el moviment?
A causa de la magnitud del moviment, Llei i Justícia ha reaccionat anunciant que prepararà el seu propi projecte de llei, que probablement permetrà l'avortament en el cas de violació i perill per a la vida de la dona, però no en el cas de malformació del fetus. Això, per descomptat, en absolut representa un avanç, és una nova restricció de la llei i és inacceptable. No obstant això, és una prova que el govern comença a sentir la pressió.
Sens dubte és un senyal que la lluita pel dret a l'avortament ha de continuar. No obstant això, Nowoczesna i la Plataforma Cívica, ajudats per la KOD, estan intentant prendre el control polític i descarrilar el que ha estat un moviment espontani. Els resultats de la votació parlamentària i les declaracions dels representants de Nowoczesna i la neoliberal Plataforma Cívica, l'anterior partit governant, demostren que no tenen lloc en el moviment i han de ser expulsats. Cal combatre enèrgicament l'estratègia de defensar únicament la llei de l'avortament actual.
D'altra banda, és un error introduir la política de "cap símbol" que prohibeix a totes les organitzacions polítiques intervenir amb les seves banderes i material imprès, quelcom que ha succeït en moltes ciutats. Això és el que permet que els partits polítics entrin per la porta de darrere mentre s'impedeix que organitzacions més petites i radicals arribin al moviment amb les seves idees i propostes.
La vaga de les dones poloneses del Dilluns Negre va ser un moment culminant, però també ha deslligat noves forces que fins ara no han estat presents en el moviment. Milers de dones joves enutjades amb la situació acaben d'entrar en la lluita, poden fer sentir la seva veu i guanyen confiança. Una de les tasques immediates del moviment és ajudar-les a organitzar-se.
Han sorgit iniciatives molt bones, però sovint no troben ressò a les xarxes socials. Un dels problemes freqüents és que les persones que originalment van formar el grup són també els "propietaris" del grup i controlen les convocatòries de Facebook, decidint si és bona o no la política de "no símbols", fins i tot censurant discussions en els grups de Facebook.
Falten estructures democràtiques a nivell local que permetin involucrar als activistes de les diferents iniciatives que han sorgit. També falten comitès democràtics vinculats a nivell nacional per coordinar les activitats i planificar la propera acció. Els representants nacionals d'aquests comitès haurien de ser triats democràticament.
Fa falta un programa de lluita
Sobretot, per guanyar és necessari tenir un programa clar. Les últimes setmanes han demostrat que podem convèncer a l'opinió pública, però no ho farem si comencem dient, com fa Nowoczesna, que ens oposem a l'avortament lliure. Això equival a admetre que els defensors de la prohibició de l'avortament tenen bons arguments i significaria rendir-se sense lluitar.
Si defensem l'avortament lliure i contrarestem els arguments de la dreta, podem confiar que guanyarem a la població de la nostra part. Necessitem explicar la necessitat del dret a l'avortament lliure i segur, que salvarà la vida de nombroses dones. Això hauria d'anar unit a la necessitat de lluitar per una sanitat pública decent, gratuïta i de bona qualitat que pugui ocupar a professionals ben pagats i no fanàtics religiosos que bloquegen els tractaments a moltes dones que no han pogut evitar quedar-se embarassades ja que els mètodes contraceptius són poc accessibles i massa costosos. A més, els menors de 18 anys només poden visitar al ginecòleg amb el consentiment dels seus pares, i això els impedeix ser capaços d'aconseguir la recepta dels anticonceptius. Per aquesta raó Alternatywa Socjalistyczna defensa l'accés universal a la contracepció gratuïta. Defensem l'educació sexual a l'escola en lloc de religió obligatòria impartida per monges i capellans catòlics.
Sobretot, les dones volen el dret real a escollir, no només si tenen el nen o no, també triar el moment en què ho volen. Per això recolzem el tractament gratuït de fertilitat in vitro, a més de que cada nen tingui una plaça garantides en les guarderies públiques. Aquestes mesures han d'anar acompanyades de la defensa d'altres qüestions socials i econòmiques més àmplies que afecten també a l'elecció de la dona. És necessari lluitar per l'accés a habitatges socials públics i un salari mínim decent, a més de la seguretat en el treball. Els contractes de mala qualitat han de ser eliminats i substituïts per contractes fixos, que impedeixin que les dones perdin l'ocupació en quedar-se embarassades.
La lluita per aquestes mesures requerirà vincular-se a la classe obrera organitzada als sindicats. Un bon començament seria estrènyer els llaços entre els sindicalistes de la base del sindicat de professors ZNP i de la federació OPZZ. El moviment ha d'arribar als treballadors de l'administració pública i als sanitaris que van recolzar la vaga del Dilluns Negre. Però en última instància, aquesta lluita suposarà un enfrontament amb el sistema econòmic, el capitalisme, que és incapaç de garantir habitatges i ocupacions decents per a la classe treballadora.
