Han passat ja més de dos mesos des del terratrèmol que va assolar Haití i avui la situació és igual d'espantosa. Gairebé 1,3 milions de persones segueixen vivint a la intempèrie (només a Port-au-Prince es troben així 750.000 persones), malviuen en immenses ciutats de tendes de campanya, la majoria situades en zones que quan s'iniciï, a mitjans d’abril, la temporada de pluges corren el risc de quedar inundades. Més de 3 milions de persones depenen de l’ajut d'aliments, aigua i allotjament, l'ONU ha reconegut que només ha pogut alimentar a un milió de persones.
Des d'aquestes pàgines ja denunciàvem com l'imperialisme nord-americà ha utilitzat la tragèdia del poble haitià per a, disfressada de missió "humanitària", ocupar i controlar el país. Metges, personal sanitari i membres de diferents organitzacions ajut han destapat reiteradament com l'exèrcit nord-americà en lloc de ser un ajut ha estat un obstacle. Telesur informava que una gran part dels aliments emmagatzemats a l'aeroport, controlat des del primer moment per l'exèrcit nord-americà, i que han estat allí retinguts durant setmanes, quan arriben a la població estan en mal estat. Des del principi l'exèrcit nord-americà ha tingut com prioritat garantir els interessos de l'imperialisme i no les necessitats de la població, l'últim cas ha estat el retorn a Baltimore del vaixell hospital The Comfort, la justificació, segons José Ruiz, portaveu del Comando Sud d'EEUU, és que: "La situació sobre el terreny en termes mèdics ha millorat (...) La demanda d'assistència sanitària no excedeix la capacitat d'atenció mèdica que hi ha sobre el terreny". Quan encara hi ha milers de persones amb lesions provocades pel terratrèmol i que encara no han rebut assistència mèdica!
El negoci de la reconstrucció
Les guerres a Afganistan i l'Iraq, catàstrofes naturals com el Katrina o ara el terratrèmol d'Haití, han deixat al descobert un dels negocis capitalistes més lucratius dels últims temps: el negoci de la reconstrucció. Segons el Banco Interamericano de Desarrollo el cost de la reconstrucció del país estaria entre els 8.000 i 14.000 milions de dòlars.
La reconstrucció estarà totalment subordinada als beneficis de les grans empreses capitalistes i als interessos de l'elit haitiana. Un dels que va a aconseguir grans guanys és Patrick Delatour, ministre de Turisme i al mateix temps un dels màxims responsables de la reconstrucció, posseeix el 5% de GDC Concreti Construction, l'únic subministrador de formigó elaborat a Haití, a més el seu nebot és l'accionista majoritari de l'empresa. Els dies 9 i 10 de març es va celebrar a Miami una "Cimera sobre Haití" organitzada per la International Peace Operations Association (IPOA), una associació d'empreses militars i de logística, també coneguda popularment com "associació del comerç mercenari". És evident que l'objectiu d'aquesta cimera no va ser recaptar fons per ajudar a Haití, sinó la venda de lucratius contractes en el país perquè empreses com Blackwater es duguin la seva part corresponent del pastís.
Convertir Haití en una enorme maquila
Quant al pla de reconstrucció cada vegada està més clar quin serà el seu objectiu. Un columnista de The Nova York Estafis, Nicholas Kirstoff, ho resumia perfectament: "La millor estratègia per a Haití: construir fàbriques de roba. La idea (fàbriques on s'explota als treballadors!) pot sonar horrorosa per als nord-americans. Però és una estratègia que ha funcionat en altres països, com Bangla Desh, i els haitians en les barraques diran que el que més desitgen ferventment són llocs de treball. Unes quantes dotzenes de fàbriques de samarretes poden transformar Haití".
Ja en la conferència de donants celebrada en Montreal el passat 25 de gener es van albirar els detalls d'aquest pla de "reconstrucció", imposar un salari inferior al mínim en la indústria tèxtil (2,98 dòlars diaris) per a convertir el país en una gran maquila.
S'esgota la paciència de la població
Després de la commoció inicial provocada pel terratrèmol, la població comença a ser conscient de la situació i això s'ha traduït en nombroses i massives protestes contra el govern i l'ocupació militar del país.
El 17 de febrer Sarkozy va visitar a Haití, va ser rebut per una manifestació de milers de persones per a protestar per la situació i exigir el retorn de Arístide, el president Preval va intentar calmar la situació però va haver d'abandonar el palau presidencial protegit per la policia. A principis de febrer milers de exempleats públics a l’atur es van manifestar després del tancament d'empreses públiques després del cop d'estat del 2004, porten 36 mesos sense cobrar! Durant el mes de febrer hi ha hagut manifestacions massives a Petionville, sobretot dones, per a demanar la dimissió de l'alcalde perquè revèn el menjar procedent de l’ajut internacional, també hi ha hagut manifestacions importants enfront de l'ambaixada nord-americana per a protestar contra l'ocupació. La situació és tremendament explosiva i aquesta és la raó per la qual el govern nord-americà ha suggerit que se celebrin les eleccions previstes per al passat 28 de febrer i endarrerides indefinidament.
Correctament temen que si no es produeix un canvi significatiu, les terribles condicions de vida i la destrucció existent puguin provocar una explosió social difícil de controlar i que posi en perill l'hegemonia de l'imperialisme nord-americà en el país.
