Durant la primera setmana de març les portades de diaris i capçaleres d'informatius es feien ressò de l'acte del jutge espanyol, Eloy Velasco, que intentava vincular al govern de Chávez amb ETA i les FARC. Un intent que, no obstant això, és una col·lecció de tòpics que la dreta mediàtica i política ja havia usat en el passat, amb un únic però molt important element nou: en aquesta ocasió no només s'al·ludeix a una vinculació de Chávez amb les FARC, sinó també amb ETA. A més, ja no ho fa la desacreditada oligarquia llatinoamericana sinó un jutge de l'Audiència Nacional espanyola. La novetat no és menor, si el que es busca és, en última instància, un element que marqui un punt d'inflexió en la campanya de fustigació i assetjament a la revolució veneçolana i a la figura de Chávez, tant a l'Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina.

Una trama mediàtica i política, amb la complicitat de l'aparell judicial

La majoria de contertulians, analistes i comentaristes varis coincidien a demanar "respecte" per a l'acció de la justícia. No obstant això, fa falta ser molt cínic per a considerar aquest assumpte com una qüestió judicial: és una veritable campanya mediàtica i política. La majoria dels diaris espanyols, durant aquesta setmana, han omplert les seves pàgines amb articles que destil·laven odi i eren tot un exemple de manipulació informativa digne d'estudiar en les facultats de periodisme. El diari Abc dedicava cinc pàgines completes a l'endemà de la" notícia", editorial inclosa. El mateix ocorria amb El Mundo i amb El Pais, aquest últim el diari més difamador amb diferència sobre la Revolució a Veneçuela, expert en veritats a mitges i de vegades allunyat dels destralers titulars dels mitjans de la dreta, però molt al dia en les falsedats i manipulacions refinades. De fet, el 21 de març, en la seva edició del diumenge -la més llegida- apareixia un article de diverses pàgines, i el més destacat en portada, sota el títol "Veneçuela es converteix en el balneari d'ETA". No obstant això, el balneari es queda a explicar la vida d'Arturo Cubillas, l’exmembre d'ETA que duu 21 anys a Veneçuela per un acord bilateral arribat el 1989 entre els governs espanyol i veneçolà, presidits llavors per Felipe González i Carlos Andrés Pérez respectivament, un detall que resulta insignificant per al periodista. En el peu de foto d'una de les imatges del reportatge, es pot llegir: "Pintada a favor d'ETA en un barri de Caracas (...)", encara que en la imatge es veu clarament que no se cita a ETA per cap costat.

Els fets

L'acusació no se sosté. En l'acte del jutge Eloy Velasco ni tan sols es fa referència a l'esmentat acord bilateral. Tot apunta que la burgesia espanyola ha decidit utilitzar ara, amb l'objectiu polític clar de desprestigiar la revolució veneçolana, les dades que l'Estat tenia guardats en el calaix sobre la presència d’exmembres d'ETA residents a Veneçuela, alguns dels quals duen allí més de trenta anys. De fet, qui vulgui intentar trobar en les pàgines redactades pel jutge alguna prova concreta de la vinculació entre el govern veneçolà amb alguna activitat terrorista perd el temps: és absolutament inútil buscar-les, més enllà de l'odi visceral i la militància reaccionària en la causa antichavista.

Algunes dades sobre el jutge Velasco

Però, qui és aquest jutge? El jutge Eloy Velasco està a l'Audiència Nacional nomenat per un Consell del Poder Judicial que tenia majoria de la dreta. A més, va ocupar el càrrec de Director de Justícia amb el govern del PP a València, ni més ni menys que de la mà del reaccionari exministre Eduardo Zaplana, membre del govern d'Aznar (que, avui ha passat a millor vida: treballa com directiu de Telefònica amb un moderat salari d'un milió d'euros anuals). Qui vulgui buscar proves, aquí té algunes: les proves que la justícia -per si a hores d'ara algú pensava el contrari- no només no és independent, sinó que està vinculada als interessos de la classe social que la controla. Aquest acte no és més que l'enèsim atac contra la Revolució bolivariana, i com a tal ha de ser respost. L'acusació és tan falsa com greu i, fins i tot, des del punt de vista del dret molt qüestionable per la seva manca d'arguments i, sobretot, de fonaments jurídics, tant és així que fins i tot alguns periodistes gens sospitosos de ser proclius a Chávez, però que volen seguir aparentant certa independència, com en el passat vinculat a Público, Ernesto Ekaizer, entre altres van criticar aquest aspecte.

Zapatero ignora que ell també està acusat de ‘terrorisme' pels mateixos que acusen a Chávez

No obstant això, un aspecte a tractar en aquesta situació, i que revesteix importància, és l'actitud de certs dirigents del PSOE. És obvi que molts d'ells han creuat (cap a l'altre costat) la barrera que els mantenia en el terreny de l'esquerra fa temps, però procuraven guardar les formes. No obstant això, la veritat és que, d'un temps fins ara, la majoria han tingut actituds confuses i injustes -per utilitzar adjectius cautelosos- i reaccionàries -per ser realistes- envers l'esquerra veneçolana i la Revolució Bolivariana i ara s'han unit al circ de la dreta, per acció o omissió.

El propi Zapatero ha demanat a Chávez les explicacions que hagués de demanar-li al jutge del seu país. Aquesta actitud és un profund error i el col·loca en el camp de joc dels mateixos que ahir l’acusaven a ell del mateix: cooperar amb ETA. Sense anar més lluny, fa uns dies Mayor Oreja parlava que Zapatero i ETA eren "aliats potencials".