Atònit, en companyia dels respectius secretaris de Salut estatals del Districte Federal i de l'Estat de Mèxic, el Dr. José Ángel Córdova Villalobos, secretari federal de Salut, en conferència de premsa de dijous passat 23 d'abril desenvolupada a les 11 de la nit, feia el primer reconeixement públic respecte al seriós problema de salut pública desencadenat a partir de l'aparició d'un nou cep del virus de pesta porcina, la H1N1, que va evolucionar a partir de la febre porcina. Per a aquell moment ja es parlava en els mitjans d'un parell de desenes de defuncions a partir d'aquesta malaltia. A més de les diferents mesures sanitàries anunciades, en aquesta mateixa conferència es va informar sobre la suspensió d'activitats fins nou avís en tots els nivells del sistema educatiu de la Ciutat de Mèxic i de l'Estat de Mèxic.

Un parell de dies després, el dissabte 26, en una nova conferència de premsa el govern federal anunciaria que la suspensió de les activitats acadèmiques s'estendrà fins al 6 de maig, incloent en aquest cas ja al sistema educatiu de San Luis Potosí, entitat en la qual ja es registraven almenys 20 defuncions.

Per la seva part, aquell mateix dissabte l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) declararia públicament que, donada la magnitud de la crisi de salut pública a Mèxic, el món és davant d'"una pandèmia potencial"; és a dir, davant d'una epidèmia que afecta alhora a molts països al món i, en ser produïda per un virus nou, pot ocasionar un quadre clínic de major severitat.

Tots aquests factors van obligar aquest diumenge les autoritats dels Estats Units, país en el que ja s'ha registrat 20 contagis, a declarar a aquesta nació en estat d'emergència de salut pública, raó que va motivar també el reforçament amb efectius de l'exèrcit ianqui de la seva frontera amb Mèxic. D'altra banda, al sud de Mèxic, Guatemala ha declarat l'alerta groga i està prenent mesures per tractar d'impedir que el virus traspassi la seva frontera.

Aquesta eren algunes reaccions davant d'un panorama en el qual ja es parlava a Mèxic de mil 384 "possibles contagis" i 81 morts, de les quals en 22 casos hi havia evidències plenes que es van esdevenir a conseqüència del contagi d'aquest nou virus de pesta porcina. La primera defunció es registraria en l'estat d'Oaxaca el passat 13 d'abril.

Al mig d'una enorme confusió i mesures preses de forma abrupta per part del govern federal hem vist en els últims dies un enorme moviment de temor. L'anomenada pesta porcina ha aconseguit paralitzar una de les ciutats més grans del món: els parcs, places públiques i centres recreatius s'han vist buits. És clar que hi ha un perill latent però, de què estem parlant exactament?

Què és la pesta porcina?

Quan sentim parlar en els mitjans de comunicació massiva sobre la pesta porcina en general es pot confondre ja que es poden referir a dues coses, d'una banda poden estar parlant d'un quadre simptomàtic respiratori (maldecaps, dolor general del cos i coll, etc.). Per exemple en els Estats Units se li anomena "flu" al quadre simptomàtic de grip, referint-se a la pesta porcina. D'altra banda i en termes més científics es pot estar parlant d'una família de virus, el gènere d'un tipus de virus.

Pel regular de què parla tot el món és del primer, el quadre de grip que pot ser generat per diferents virus; és a dir que quan ens referim a la pesta porcina estem parlant que existeix un quadre de malalties que poden causar diferents virus.

Cada any, principalment en temporades de fred, es desenvolupen quadres de malalties respiratòries, és a dir de la família de la pesta porcina. En cada una d'aquestes temporades el contagi és gran, principalment perquè la gent s'amuntega en el transport públic i en diferents llocs. Sempre en aquestes dates la Secretaria de Salut espera una quantitat de morts ja que els diferents virus ataquen i la resposta de cada cos al virus és diferent.

La diferència fonamental del virus que ara està fuetejant a alguns estats de la República i a alguns altres països és que és altament contagiós, n'hi ha prou que s'hagi estat a prop amb algú infectat perquè el puguis allotjar al teu cos, i lògicament que si els contagiats es disparen exponencialment l'índex de mortaldat també ho fa.

És per això que el govern ara vol per tots els mitjans evitar el contagi massiu, si controla això en una primera instància el que controlarà també és que l'índex de defuncions perquè no continuï augmentant.

El que no es comprèn és per què si des del 2007 Mèxic, Canadà i EUA van realitzar un pla davant d'una possible pandèmia per pesta porcina, no s'havien pres mesures preventives per evitar el que ara estem vivint:

"Titulat Pla d'Amèrica del Nord per a la Pesta porcina Aviària i Pandèmica, el document obliga les parts a compartir informació "d'una manera oberta, oportuna i transparent" quan ocorri un brot com el que ara pateix Mèxic. " I més endavant segueix "El temor està fundat. D'acord amb l'assenyalat en el pla que forma part de l'Aliança per a la Seguretat i Prosperitat a Amèrica del Nord (ASPAN), firmada el març de 2006, una pandèmia per pesta porcina aviària o una variació d'ella, tard o d’hora podria ocórrer a la regió. " (http://proceso.com.mx/opinion_articulo.php?articulo=68271 [1])

Les mesures que ha pres el govern

A això es deu principalment les suspensió d'actes públics, el tancament de classes a les escoles i totes les altres mesures que han pres. La pregunta que s'hauria de fer un és: per què llavors el govern i els mitjans de comunicació no informen clarament d’aquesta situació? Prefereixen causar un xoc en la societat per la forma en les que es donen a conèixer les mesures, per exemple suspendre les classes a les escoles d'un dia per l'altre sense cap tipus d'informació prèvia que expliqui clarament les coses.

Hi ha dues raons a la meva opinió per les quals el govern no diu tota la veritat, d'una banda és una qüestió mèdica i l'altra és més política.

Sobre la qüestió mèdica, és clar que existeixen condicions socials perquè el virus s'estengui ràpidament, com per exemple la sobrepoblació i massificació dels llocs públics. Tanmateix també hi ha acusacions sobre negligència per controlar i atendre els malalts. No es pot explicar que després de les primeres morts per aquestes causes no s'informés de forma generalitzada d'aquesta qüestió, només fins que va sortir de forma abrupta en els mitjans de comunicació la xifra de morts van començar a sortir a la superfície els més de mil infectats pel virus.

La falta de recursos, la insuficiència de doctors en les entitats de salut pública són el principal causant d'aquestes distraccions. Si existís una política de contractació de personal perquè atenguessin de millor manera i personalitzada als treballadors i les seves famílies la resposta hauria estat molt més ràpida per evitar aquesta crisi. De la mateixa manera si el PAN no utilitzés amb finalitats propagandístiques i polítiques els programes de seguretat social com Oportunidades o el Seguro Popular, estaríem parlant d'una cosa totalment diferent.

La qüestió política és que el govern tracta de desviar l'atenció dels treballadors en el moment en què la violència és incontrolable a causa del narcotràfic. A més la desocupació continua augmentant i en general els efectes de la crisi se senten en tot el seu apogeu. En realitat el que el govern fa és jugar amb els sentiments de la majoria de la població, i no per les mesures sinó la forma de manejar la informació i com s'utilitzen les mesures. La forma en la qual s'informa recorda molt allò de l'anomenat Chupacabras, i el que comporta això és a una desorientació, desconfiança i fins i tot ràbia de la gent ja que no el creu a aquest govern. Per a Calderón és preferible causar un xoc i amb això paralitzar momentàniament les lluites dels treballadors.

Aquest virus és altament mortal?

Definitivament, NO sempre que hi hagi una atenció oportuna i amb els medicaments adequats. Aquest virus, com ja hem explicat, és altament contagiós i mentre més contagiats existeixin, els índexs de mortaldat tendiran a pujar, per això és molt important que es prenguin totes les mesures que s'han donat a conèixer. Ara mateix n'hi ha una alt índex de mortaldat: "La Secretaria de Salut va informar que fins a aquesta tarda s'han reportat 81 morts que hi podria haver relacionats amb la pesta porcina o grip porcina a Mèxic" (L'Universal On line, 25 d'abril de 2009). Si continuen augmentant els infectats la mortaldat creixerà i viceversa.

És important esmentar que el període que és infecciós i el temps quan comencen els primers símptomes de vegades no arriben a expressar-se en la persona contagiada, és a dir que pot ser infecciós sense tenir cap símptoma. Per exemple tu pots estar viatjant pel metro o estar a casa teva i estàs contagiant a la gent que és al teu voltant, tot això sense saber-ho perquè no tens cap símptoma i no se't presenten aquests fins a algunes hores o dies després. És per això molt important per disminuir la probabilitat de contagi, usar les màscares encara que no vegis ningú amb símptomes de grip al teu voltant.

No està de més comentar que aquest virus ha canviat, com molts altres virus ho fan. Fins i tot no és rar que els virus canviïn tant, el punt és que aquest va mutar i afecta els humans.

No tots els que ara estan infectats moriran, només si el govern comet errors colossals, la mortaldat s'incrementarà de forma abrupta.

La cura

Els primer que hem de dir és que per a cap tipus de virus no hi ha una cura com a tal, fins i tot per a aquestes grips passatgeres, el que sí que existeix són medicaments -virals- que ajuden a disminuir els efectes del virus al cos i que aquest ataqui amb més força les cèl·lules. Ara aquests virals no es venen a qualsevol farmàcia i en aquelles en que es troben es necessita recepta mèdica.

El govern ha dit que es té aquesta medicina i que s'utilitzarà, tanmateix no està clar que sigui la cura pel fet que aquest virus és nou al món. S'ha comentat que existeixen 6 mil milions de pesos per poder atendre aquesta crisi, això vol dir que aquests virals hauran de ser comprats a una gran cadena internacional de medicaments, quan es podria, ara mateix, posar a treballar els metges, laboratoris, bacteriòlegs, etc., per trobar la substància activa d'aquests medicaments i reproduir-los en massa perquè s'apliqui a tota la població. D'això no es diu absolutament res. Aquesta és una qüestió important, no pot estar per sobre de la seguretat de milers o milions els interessos d’una firma farmacèutica o d’un laboratori privat.

Hem d'explicar que per poder-se alleugerir també depèn del cos de cada persona. En realitat, sempre que s'introdueix al nostre cos un virus com aquest, s'ha d'esperar un temps que el mateix cos reaccioni i desenvolupi anticossos contra el virus i així s'immunitzi.

El més probable és que el cos de les persones que fins ara han mort, no van resistir les primeres reaccions de la infecció perquè van tenir baix rendiment immunològic (nens i ancians), és a dir, inmuno deprimits, com malalts de SIDA o amb alguna altra malaltia subjacent. La pobresa delma al cos humà i el fa presa fàcil de tota classe d'infeccions i contagis, provocant això, en no poques oportunitats, resultats fatals.

En el cas dels adults joves morts, encara que no hi ha una forma concreta de cerciorar-se, em sembla que existeixen raons socials, vull dir de desmoralització o depressió per la situació sense sortida que hi ha al seu voltant per poder formar un futur digne, és a dir que les condicions generals de la crisi afecten de forma clara perquè aquest virus prengui força en la joventut.

Novament aquí ens topem amb el problema que sempre la gent que menys té i que està més desprotegida és la que més afectada es veu amb aquest tipus de malalties. Una persona de classe alta o mitjana alta no té problemes d'aquest tipus perquè el seu cos està ben alimentat, va al doctor privat i en general té resolt una sèrie d'aspectes de salut i el seu cos està en millor situació de combatre un virus com a aquest.

Les conseqüències econòmiques i polítiques d'aquesta malaltia

Necessàriament la forma en que s'ha abordat el problema de la salut a països com el nostre on al govern no li interessa, ni de bon tros, polítiques preventives tindrà un cost elevat en el terreny polític i econòmic.

En els últims dies de contingència les perdudes en petits negocis, centres de recreació, etc., han estat milionàries. A La Jornada podem llegir el següent: "És clar, fora d'això, que la crisi sanitària que avui es viu a Mèxic i en algunes regions dels Estats Units constitueix en si mateixa un factor de risc per a l'economia nacional i mundial: val la pena recordar les estimacions realitzades l'any passat pel Banc Mundial, en el sentit que una pandèmia de pesta porcina significaria la pèrdua d'uns tres bilions de dòlars i redundaria en una caiguda propera a 5 per cent del producte intern brut global. " (http://www.jornada.unam.mx/2009/04/26/index.php?section=edito [2])

De forma cínica escoltem el Secretari del Treball i Previsió Social, Javier Lozano -o més conegut com el secretari de la patronal contra el treball i conquestes laborals- demanar als empresaris que no descomptin diners als seus treballadors si aquests falten per malaltia. Davant d'aquesta crisi, per què no s'emet un ban al Diari Oficial plantejant que els treballadors que caiguin malalts rebran el 100% del seu salari i totes les despeses de medicines i manutenció de la seva família corre a càrrec del govern? o en cas de mort, que el govern indemnitzi per tota la vida a la família?

És més, si el govern federal veritablement estigués compromès amb la població per impedir que els estralls per aquesta epidèmia siguin majors, igual que ho va fer amb el sistema educatiu, hauria de decretar un atur de tasques per evitar exposar a aquest perill milions de treballadors en el DF i l'Edomex; tanmateix, tal com ho va expressar el propi secretari del Treball en la conferència de premsa d'aquest dissabte, les autoritats només es van limitar a demanar-li als patrons "comprensió" i "tolerància" si és que un treballador, donada les circumstàncies, es veu obligat a arribar tard al seu treball o a absentar-se.

És evident que els patrons manifestaran la seva "tolerància" i "comprensió" sancionant i fins i tot acomiadant els treballadors que enfrontin aquest tipus de problemes; però el que també és evident és que el govern i la forma en la que està procedint referent a això, es tradueix en posar per damunt de tot, fins i tot sobre la salut de milions de treballadors, els interessos i beneficis dels burgesos. L'anterior adquireix més rellevància quan, com ho va reconèixer el propi secretari de Salut, la immensa majoria de víctimes per l'epidèmia de pesta porcina es localitzen entre persones en "edat productiva", per emprar les paraules pronunciades per aquest mateix funcionari. Les simple i planerament inexistents mesures en el pla laboral davant d'aquesta epidèmia, expressen amb nitidesa inqüestionable la hipocresia de l'Estat i de Calderón, així com els interessos de classe que defensen aquests. No podia ser de cap altra forma sota el capitalisme.

Lluny d'això, el que es planteja al Diari Oficial de la Federació és un decret on es permet ingressar a tot tipus de local o casa per controlar l'epidèmia, prendre "mesures" per evitar congregacions de persones, incloent la clausura de locals, etc.

Si amb això es creu que serà més efectiu l'evitar contagis, nosaltres creiem que no, al contrari, el que estaríem assentant és un precedent molt greu per violar les garanties individuals i el dret d'associació, ja de per si maculades per aquest govern. L'organitzar i involucrar en petits comitès de veïns la gent més activa dels barris i sindicats, en coordinació amb treballadors de la seguretat social per revisar, donar seguiment a malalts i detectar algun brot d'epidèmia a cada barri seria més eficient que aquestes mesures, però aquí es presenta un obscur fantasma per al govern: l'organització independent dels treballadors, tal com el va passar a la Ciutat de Mèxic després dels sismes de 1985 amb de les brigades d'auxili i rescat, per exemple els Topos, que van involucrar a milers i milers de joves i treballadors.

Fora d'això és una excel·lent oportunitat per posar tot tipus de traves per a la realització de la marxa del Primer de Maig d'aquest any, la qual es desenvoluparà al mig de forts atacs per als treballadors.

La fallida del Sistema de Salut Pública

La crisi sanitària que vivim no és un fet casual ni un accident; tampoc no es tracta d'un esdeveniment com els relatats a la Santa Bíblia segons els quals tota classe de mals, epidèmies i plagues, són designi diví, cauen del cel. L'epidèmia de pesta porcina que pateix la Vall de Mèxic, però que ja afecta en major o menor mesura a la meitat del territori nacional doncs en 16 entitats ja s’ha presentat si més no un cas de contagi, té profundes arrels materials que s'expliquen per mitjà de la política que ha impulsat el règim des de 1983 quan, de manera gradual però constant, es va començar a reduir la despesa de l'Estat destinat a la salut pública.

Per a l'any 2000, el govern va destinar una quantitat equivalent al 5.8% del Producte Intern Públic (PIB) per a la salut: IMSS, ISSSTE i Secretaria de Salut. Aquest percentatge, ja de per si limitat ja que aquell mateix any nacions com Argentina, Colòmbia i l'Uruguai van destinar en mitjana el 8% de seus PIB per a la seva xarxa de salubritat pública, sofriria una abrupta caiguda el 2003 quan amb prou feines va arribar al 2.8% del PIB. Si comparem aquest percentatge amb el destinat pels diferents països desenvolupats, el qual oscil·la entre el 15 i 20 de seus respectius PIB, podríem dir que el destinat pel govern mexicà per a la salut pública és massa poc.

Ja l'any 2000 l'OMS va publicar una avaluació en la que qualifica als deferents sistemes de salut pública, col·locant el mexicà en el número 64 d'entre els diferents països del món; tanmateix, a gairebé una dècada, les coses per a la salut pública de Mèxic no solament no han millorat, sinó que han empitjorat. Una nova avaluació d'aquest organisme internacional segurament li donaria un lloc encara més per sota.

Per poder identificar en un pla molt més concret l'impacte d'aquesta política, ens podem remetre al cas de l'IMSS, el qual durant els últims anys ha vist caure el seu pressupost destinat per l'Estat: en el 2004 aquesta quantitat va arribar als 139 mil 721 milions de pesos; en el 2005 l'esmentada suma es va reduir fins els 127 mil 592 milions de pesos; però ja en el 2006 la xifra es va elevar a penes als 113 mil 757 milions. En dos anys l'IMSS va sofrir un retall superior als 25 mil milions de pesos.

L'IMSS es deteriora i no només pels retalls de l'Estat, sinó pel servilisme dels seus alts directius cap als patrons. Per exemple en el 2006 aquesta institució va condonar als empresaris, després de diverses reestructuracions i descomptes, 13.5 milions de pesos per quotes no cobertes. Referent a això el desvergonyiment i el cinisme de les autoritats no té límits i en plena crisi higiènica, quan els recursos financers són més valuosos que mai, aquest 22 d'abril, l'IMSS va decidir condonar uns altres 50 milions de pesos en cartera vençuda a mil 500 empreses.

A Mèxic el nombre de treballadors supera els 40 milions de persones, però la immensa majoria, ja que es troben en la subocupació o té ocupacions precàries (són com a mínim 10 milions els que s'ubiquen en aquesta situació) manquen de tota classe de seguretat social. Per a juny de 2007 l'IMSS tenia afiliats a 14 milions 351 mil 353 treballadors i les seves famílies; l'ISSSTE per la seva part aquell mateix any tenia una afiliació de 2 milions 31 mil 831 treballadors al servei de l'Estat. Això vol dir que més de 23 milions de treballadors van haver d'enfrontar el desemparament sanitari.

Davant d'aquesta última realitat l'Estat, de manera fraudulenta i com una acció més de recerca de legitimitat i de vots, ha volgut sortir al pas per mitjà de l’anomenat Seguro Popular de Salut (SPS) que des de la seva creació en l'administració de Fox té com a objectiu aconseguir que en el 2010 el 100% de les famílies que no estan afiliades a l'IMSS o a l'ISSSTE tinguin cobertura mèdica. No obstant això aquest objectiu i la demagògia de Calderón, les xifres i els resultats s'estavellen a la cara del president espuri a uns quants mesos del 2010: un recent estudi publicat per la Revista de Salut Pública editada a Bogotà, Colòmbia, el desembre del 2008, destaca que, citant quatre exemples, a Chiapas, dels 3 milions 632 mil 291 habitants sense seguretat social només han estat afiliats al SPS el 32.9%; en el cas d'Oaxaca el percentatge és de 24.8% dels 2 milions 827 mil 6 habitants en aquesta situació; a Guerrero, dels 2 milions 471 mil 50 habitants sense IMSS i sense ISSSTE, només el 26.3% és subjecte a la cobertura del SPS; i a Michoacán les coses marxen fins i tot pitjor doncs dels 2 milions 997 mil 567 pobladors d'aquest estat que el SPS té com objectiu, només ha aconseguit arribar al 12.3%.

Aquests exemples marquen una tendència sobre els verdaders assoliments i abasts del Seguro Popular a nivell nacional i fins on està en condicions reals aquest programa d'aconseguir el seu objectiu per al 2010; això sense oblidar que és tot un mite la presumpta gratuïtat del SSP doncs la famílies sota la seva protecció són subjectes a pagaments de quotes anuals, que depenent dels seus ingressos, poden arribar als 6 mil 300 pesos. Fins i tot una xifra significativament menor resulta exorbitant i impagable per als milions que viuen en pobresa extrema que és per als que, suposadament, està dissenyat el Seguro Popular.

Si el SPS estigués marxant amb pas ferm i d'acord als objectius del govern, el Banc Mundial no podria emetre balanços com l'exposat l'abril de l'any passat en què destaca que al nostre país només quatre de cada 10 mexicans en edat de treballar té accés a la seguretat social.

Monopolis farmacèutics i privatització de la medicina

Una altra realitat que salta a la vista al moment de buscar una explicació sobre la crisi sanitària que patim és el gradual, però a passos gegantins, procés de privatització de la salut, factor que inevitablement distancia cada vegada a més mexicans dels serveis mèdics. A major desmantellament del sistema de salut pública, correspon major rang de maniobra i més mercat per a les institucions privades. El deteriorament de la primera i el desenvolupament de la segona poden ser avaluats fàcilment si comprem les dades del 2003 segons les quals, com hem explicat abans, aquell any la inversió de l'Estat en el seu sistema de salut va correspondre al 2.8% del PIB, mentre que la despesa de famílies en serveis de medicina privada van assolir una quantitat similar a la del 3.3% del PIB d'aquell mateix any. Però quan valorem també el percentatge de la població que té accés a la medicina privada, la desproporció resulta encara més evident, ja que aquesta només cobreix el 25% de la població total del país. La resta de la població, el 75%, ha de cobrir la seva demanda de salut amb una quantitat de diners menors que absorbeix la medicina privada per atorgar els seus serveis.

A gairebé tres dècades que els governs del PRI i del PAN van iniciar amb el desmantellament del sistema de salut pública, el règim ha creat un fabulós mercat que dóna abundants guanys per a la burgesia. Per exemple, tan sols el Grup Ángeles Servicios de Salud, consorci l'exemple del qual és el del principal exponent de la privatització de la medicina, el 2003 va reportar guanys per superiors als 7 mil milions de pesos.

Per a la indústria farmacèutica la salut dels mexicans també ha estat un més que rendible negoci. A Mèxic hi ha 220 laboratoris que es diputen un mercat amb un valor anual gens menyspreable de 12 mil 500 milions de dòlars. Malgrat el nombre de laboratoris, només 10 d'aquests acaparen el 90% del mercat nacional, sent les principals beneficiàries multinacionals com Pfizer, principal monopoli mundial que obté guanys anuals nets de 45 mil milions de dòlars. Pfizer i unes altres nou multinacionals de ram acaparen el 58.4% del mercat mundial de medicaments; traduït en dòlars l'esmentat percentatge assoleix l'abundant quantitat dels 322 mil milions anuals.

Els monopolis imposen condicions als governs sobre les seves polítiques de salut pública a seguir i imposen condicions al mercat especulant amb els medicaments i els seus preus, a més d'afavorir la intermediació entre la producció i el consum, qüestió aquesta última de la qual es veuen sempre afavorits ja sigui de manera directa o indirecta. En els fets ells són els amos de la salut i de la vida i la mort de milions d'éssers humans a tot el planeta.

El monopoli i l'especulació sobre els medicaments, dues cares de la mateixa moneda, fan també que els preus s'encareixin extraordinàriament. Un exemple a destacar és el del govern de Zedillo, autor d'una de les principals i més enèrgiques contrareformes a l'IMSS, durant el qual, entre 1996 i 1998, els medicaments van experimentar un increment del 200% en el seu preu.

D'acord a un estudi publicat el 2003 al portal especialitzat en medicina, imagenmedia.com, es calcula que un medicament que en aquells temps tenia un cost mitjà de fabricació de 52 pesos era adquirit pels mitjancers a 78 pesos, per a després ser venut a 100 pesos al consumidor final. Aquí, tant el laboratori com els comercialitzadors es van emportar un bon tall a costa del malalt. Segons els analistes, les pràctiques monopolitzadores i especuladores dels grans laboratoris i empreses comercialitzadores provoquen que a Mèxic els preus dels medicaments s'inflin entre un 60 i 80%.

La salut: un problema de classe

Com hem vist, l'actual crisi sanitària a causa de l'epidèmia de pesta porcina provocada per un nou virus, és lluny de ser un fet casual. Al contrari, amb les seves polítiques el règim i la burgesia s'han encarregat gradualment d’anar fent de la salut un privilegi. Al costat d'aquells treballadors que gaudeixen de seguretat social, hi ha milions que simplement estan abandonats a la seva sort. Però fins i tot aquells que estan afiliats a IMSS o a l'ISSSTE han de patir tots els dies un servei deficient, saturat i que no pot cobrir satisfactòriament les expectatives mèdiques de milions de treballadors i les seves famílies. El bon servei existeix, però està en les institucions privades i costa tant que es tracta d'un sistema que queda més que lluny de l'abast de la immensa majoria de mexicans; només el grupuscle que quantitativament representa la burgesia, perquè el pot pagar, té un accés garantit a serveis de salut de qualitat que proporcionen els hospitals privats, ja que fins i tot la petita burgesia només pot accedir a aquests de manera limitada.

Medicaments cars, serveis mèdics públics cada vegada més insuficients i deficients, medicina privada, etcètera, han creat una distància significativa entre milions de famílies treballadores i camperoles i el seu dret a un sistema de salut digne i de qualitat. Sent això així, tot aquest fenomen preparat per més de 50 milions de mexicans que s'enfonsen en la misèria, ha creat un brou de cultiu més que adequat i favorable per al desenvolupament de tot tipus de malalties i epidèmies. Perquè la pobresa entre milions vol dir a més de milions amb escàs o de pla nul accés al ja de per si ineficient sistema de salut pública, milions que no tenen accés a serveis bàsics com a aigua potable i clavegueram; vol dir milions vivint en amuntegament i milions de famolencs i mal nodrits. Tots aquests factors combinats creen el substrat idoni perquè la gent emmalalteixi amb facilitat i per al desenvolupament de tota classe d'epidèmies.

Les epidèmies són un assumpte de gent pobra. Com no estar patint l'emergència mèdica que vivim avui dia quan mínimament la meitat de la població a Mèxic és forçada a viure sota les condicions abans descrites? Com no es transformarà aquest virus de la pesta porcina en una emergència mèdica que ja pràcticament ha paralitzat a la concentració urbana més gran del món, quan milions de mexicans són exclosos dels serveis de salut i altres milions més reben una atenció inadequada?

Però, fins i tot, anant una mica més lluny encara,, com es pot explicar que Mèxic estigui patint aquesta epidèmia quan, d'acord a la Secretària de Salut, la indústria farmacèutica del nostre país, pràcticament en la seva totalitat a les mans de trasnacionals, ocupa en importància el lloc número 9 a tot el món, el número 1 a tota l’Amèrica Llatina? Els guanys anuals de la indústria farmacèutica nacional ascendeixen als 10 mil milions de dòlars!!! Aquest és un formidable exemple de la manera en què les necessitats socials sota el capitalisme no són correspostes pel desenvolupament de la producció. El guany és l'únic mòbil dels empresaris, encara que això requereixi sacrificar a la immensa majoria.

La contradicció entre tenir a Mèxic la novena indústria farmacèutica més important de tot el món i estar patint en aquests moments una de les epidèmies més perilloses dels últims anys experimentada per la humanitat, amb un enorme potencial de que es transformi en pandèmia, exemplifica de manera molt clara els derroters de la política de salut de l'Estat i els seus objectius per afavorir a la burgesia i el seu projecte privatitzador dels serveis de salut.

Aquesta política combinada amb els enormes marges de pobresa que patim i el que això implica, tot això últim també provocat pel capitalisme, és la qüestió de fons en l'actual epidèmia de pesta porcina. Sense considerar aquests factors no es poden explicar les qüestions de fons que al terreny social li han obert el camí a la pesta porcina per transformar-la en una aterridora amenaça sobre milions de treballadors i les seves famílies.

Sent així, el desenvolupament d'aquesta epidèmia té responsables: els governs de dreta del PAN i del PRI, la representació del qual avui és encarnada per l'administració de Calderón, promotors del desmantellament del sistema de salut pública per a l'impuls de la medicina privada, junt amb la burgesia que igual que en altres coses no pot veure més enllà dels seus guanys sense importar que el costos els hagin de pagar milions de treballadors i les seves famílies amb malalties i morts.

Aquesta epidèmia de pesta porcina és un seriós avís per als treballadors de fins on poden arribar les funestes conseqüències de la política de salut del govern i la burgesia. No podem esperar que es presenti un altre cas com el de la pandèmia de pesta porcina que va sacsejar al món sencer el 1918 i que va deixar a Mèxic un saldo de 500 mil morts. La burgesia i el seu govern no han arrabassat el nostre dret a la salut i hem d'actuar davant d'haver de pagar un costos més cars per això.

Hem de passar a l'ofensiva expropiant els expropiadors, enderrocant Calderón i nacionalitzant sota control obrer a tota la indústria farmacèutica i a tots els hospitals i clíniques privades. També hem de lluitar per una assegurança social universal de qualitat i eficient que empari a la totalitat de famílies treballadores del camp i de la ciutat, per l'elevació significativa de la despesa pública per a salut ampliant d'aquesta manera el nombre de clíniques, hospitals i personal mèdic, així com la congelació i control estricte dels preus de medicaments i altres béns per a l'atenció hospitalària. Tot això com a part d'un programa que cridi a lluitar per eradicar la misèria i la desocupació arrabassant-li als burgesos el seu control sobre la indústria, la banca i la terra, per posar totes aquestes forces al servei de les necessitats socials sota una economia planificada i amb un Estat obrer com rector; és a dir sota una societat socialista. Aquest és el camí millor i únic per lluitar contra aquesta epidèmia de pesta porcina i impedir que un dia, tal com va ser el 1918, una pandèmia ens cobri a un cost molt elevat els efectes de la política burgesa de salut.

Enllaços:

[1] http://proceso.com.mx/opinion_articulo.php?articulo=68271