El passat 15 d'agost, el President Hugo Chávez va presentar davant l'Assemblea Nacional la proposta de reforma constitucional, en virtut de la qual es modificaran 33 articles de l'actual Constitució, aprovada en referèndum popular al desembre de 1999, a principis del seu primer mandat presidencial. Els canvis més destacables són: la nova organització dels treballadors i el poble enfront de l'aparell estatal a través de l’anomenat Poder Popular, la reducció de la jornada laboral a 6 hores diàries i 36 hores setmanals, el no reconeixement de la propietat privada com única forma de propietat, donant prioritat a la propietat col·lectiva sobre la privada; la introducció del socialisme dintre de la Constitució, així com la prohibició expressa del latifundi.
Immediatament els mitjans de comunicació de la burgesia van aprofitar per a crear una nova campanya de desinformació, tractant aquesta reforma d'autoritària, i acusant a Hugo Chávez de voler establir una dictadura a Veneçuela.
Les crítiques s'han centrat principalment en la reforma de l'article 230 de la Constitució, per la qual es permetria la reelecció del mateix candidat com a president de la República, sense limitació cap temporal, eliminant la restricció existent en la vigent constitució, en virtut de la qual només podria ser reelegit el mateix candidat per a aquest càrrec una vegada més. D'altra banda aquest article modifica la durada del període presidencial, ampliant-lo de sis a set anys. No coneix cap límit el cinisme dels mitjans de comunicació burgesos, que critiquen aquest aspecte de la reforma constitucional, com si no existís en el món cap país que hagués legislat en aquest mateix sentit. Resulta per això sorprenent que mitjans de comunicació de l'Estat espanyol s'aferrin a aquest tipus de crítica, quan no existeix cap límit temporal en la nostra legislació que impedeixi a un candidat ser reelegit, tal com va ocórrer amb Felipe González, reelegit president del govern fins en quatre ocasions. Però això tampoc és una excepció pròpia de l'Estat espanyol, no existint aquesta limitació temporal en països com França, Alemanya (on Helmut Kohl va ser reelegit en tres ocasions) o Gran Bretanya (on tant Margaret Thatcher com Tony Blair han estat tres vegades reelegits).
Pel que fa a l'ampliació del mandat presidencial a set anys, basta recordar que fins a fa ben poc el mandat del president de la República francesa era de set anys. Per no parlar que Veneçuela és l'únic país del món on el seu president a mitjan mandat pot ser sotmès a un referèndum revocatori, fet ocorregut en la Veneçuela del malvat Chávez a l'agost de 2004, amb una victòria rotunda per la seva banda.
Sobre alguns articles de la nova constitució
Què preocupa realment a la burgesia per a tergiversar i atacar tan violentament aquesta reforma constitucional? La victòria de Chávez en les eleccions de desembre de 2006, amb més de set milions de vots, va suposar un nou gir a l'esquerra al si de la revolució bolivariana. Diversos han estat els punts d'avanç aquests mesos, sent els més importants la formació de PSUV, amb el fet històric de l'afiliació de més de cinc milions de persones, la nacionalització de sectors estratègics de l'economia (faixa petrolífera del Orinoco, CANTV) i la present reforma constitucional.
Si analitzem el conjunt del text constitucional trobarem les veritables raons per les quals la burgesia està profundament preocupada amb aquesta reforma constitucional:
1) L'article 307, que en la seva redacció actual considera el règim latifundista "contrari a l'interès social", quedant reduïda la forma de combatre'l a mesures merament fiscals, ara estableix expressament que "es prohibeix el latifundi per ser contrari a l'interès social", establint-se a continuació que haurà d'aprovar-se una Llei que determinarà "la forma que els latifundis seran transferits a la propietat de l'Estat, o dels ens o empreses públiques, cooperatives, comunitats o organitzacions socials". Els grans terratinents veneçolans i la burgesia internacional, especialment els grans propietaris de terres d'Amèrica Llatina, són conscients de les conseqüències que pot tenir aquesta reforma en els seus propis països, podent impulsar a centenars de milers de camperols pobres a reclamar que s’expropiï als latifundistes dels seus respectius països, així com a les grans multinacionals.
2) En l'article 318, on es regula el paper del Banc Central de Veneçuela, s'eliminaria la suposada autonomia que gaudia el Banc Central (autonomia o independència respecte a les masses treballadores i desposseïdes), quedant el mateix subordinat al Govern, establint-se així mateix que "el sistema monetari nacional ha de propendir a l'assoliment de les fins essencials de l'Estat Socialista i el benestar del poble, per sobre de qualsevol altra consideració". De nou, en aquest aspecte, es demostra el cinisme dels mitjans de comunicació burgesos, que consideren aquesta reforma com una mesura autoritària, oblidant que els Bancs Centrals de tot el món, així com les Institucions Financeres Internacionals (FMI, OMC, etc.), utilitzen aquesta suposada autonomia per a aplicar mesures neoliberals, servint en tot moment a les multinacionals i a l'imperialisme, privatitzant serveis públics, acomiadant a milers de treballadors, i degradant les condicions laborals i socials dels joves i de la classe treballadora. Les declaracions de Chávez són bastant clarificadores: "El Banc Central es va convertir en bombona d'oxigen (...) per a molts bancs privats (...) els diners de la República es venen utilitzant per a oxigenar bancs privats (...) la banca privada (...) nosaltres la reconeixem, però ha d'usar els seus propis recursos, moltes vegades els tenen en l'exterior". Resulta clarificadora, en referència a això, l'actuació dels Bancs Centrals en la recent crisi hipotecària, havent-se injectat milers de milions d'euros de diners públics en la banca privada, no sent criticat aquest tipus d'intervencionisme estatal a favor dels capitalistes.
3) Es reforma l'article 90, reduint-se la jornada laboral a 36 hores setmanals i sis hores diàries, enfront de les 44 hores setmanals i 8 diàries de la vigent redacció. Així mateix s’estableix per l'article 87 un "Fons d'estabilitat social" per als treballadors per compte propi que exerceixin "qualsevol activitat productiva per al seu manteniment i el de la seva família", amb la finalitat de garantir les seves jubilacions, pensions, vacances, etc. Més del que s'ofereix als treballadors i als autònoms en l'Estat espanyol!
4) Es crea un nou poder públic al costat del municipal, estatal i nacional, el Poder Popular, indicant l'article 136 que "el poble és el dipositari de la sobirania i l'exerceix directament a través del Poder Popular", no naixent aquest "del sufragi ni d'elecció alguna, sinó de la condició dels grups humans organitzats com base de la població". Aquest poder popular tindrà com màxima autoritat les assemblees de ciutadans i ciutadanes, que s'organitzaran constituint "les comunitats, les comunes i l'autogovern de les ciutats, a través dels consells comunals, els consells obrers, els consells camperols, els consells estudiantils, i altres ens que assenyali la llei". El desenvolupament d'aquest poder popular, a què es refereixen, entre uns altres, els articles 16, 70, 136 i 158, tractarà d'impulsar la participació directa de les masses revolucionàries en la vida política quotidiana, introduint elements de democràcia directa, encara que coexistint amb la vella estructura de l'aparell burgès, sent inevitable per al ple desenvolupament d'aquest embrió de poder obrer la destrucció completa del vell aparell de l'Estat.
5) Es fa prevaler la propietat social o col·lectiva sobre la propietat privada, indicant l'article 112, enfront de la redacció anterior que establia que "l'Estat promourà la iniciativa privada", que "fomentarà i desenvoluparà [l'Estat] diferents formes d'empreses i unitats econòmiques de propietat social, tant directa o comunal, com indirecta o estatal, així com empreses i unitats de producció i/o distribució social". Així mateix l'article 113 estableix en la seva nova redacció que "no es permetran activitats, acords, pràctiques, conductes i omissions dels i les particulars que vulnerin els mètodes i sistemes de producció social i col·lectius amb els quals s'afecti la propietat social i col·lectiva". Finalment, enfront de la redacció actual de l'article 115, que "garanteix el dret de propietat" de forma genèrica, es reconeixen diverses formes de propietat, entre les quals es troba la "propietat social directa", que és la qual assigna l'Estat "a una o diverses comunes, constituint-se així en propietat comunal, o a una o diverses ciutats, constituint-se així en propietat ciutadana", sent enumerada en últim lloc la propietat privada, que és la que es "reconeix sobre béns d'ús i consum i mitjans de producció legítimament adquirits".
6) Finalment es modifica l'article 328, referit a les Forces Armades, indicant-se que és "un cos essencialment patriòtic, popular i antiimperialista", eliminant-se la redacció anterior que les caracteritzava com "una institució essencialment professional, sense militància política". Queden clares per tant, atenent a la redacció dels diferents articles, les raons de classe que té la burgesia per a atacar aquesta reforma constitucional, tement seriosament el caràcter socialista que va adquirint la Revolució Veneçolana.
Completar la revolució socialista
Els treballadors i joves en tot el món hem de plantar cara a aquesta nova campanya internacional contra la revolució veneçolana. La revolució, lluny d'haver acabat, es troba en un punt crític del seu desenvolupament, sent actualment el principal obstacle de l'avanç de la revolució a Veneçuela els sectors reformistes i burocràtics, que juguen a la confusió respecte al caràcter del socialisme a desenvolupar a Veneçuela.
Ja en el propi debat en l'Assemblea Nacional, els diputats de Podemos han criticat que es tracti d'aprovar el projecte en l'Assemblea Nacional en menys de tres mesos, amb l’objectiu de presentar-lo a la fi d’aquest any a referèndum popular, tractant d'aquesta manera de perllongar innecessàriament el debat en l'Assemblea Nacional i l'aprovació de la reforma. La reforma de la Constitució, malgrat la pressió ideològica d'aquests sectors reformistes enclavats dintre de la revolució, suposa un pas a l'esquerra i per això ha provocat la ira de les classes dominants. El debat i l'aprovació de la reforma constitucional s'emmarca dintre de l'etapa decisiva que viu avui la revolució. Obre la comporta perquè les masses prenguin els punts més progressistes que aquesta reforma planteja i els duguin a la pràctica. Només amb l'impuls de les masses organitzades podrà portar-se a terme amb èxit la revolució socialista a Veneçuela. Aquesta reforma és un reconeixement de que la revolució per a completar-se ha d'aplicar mesures de caràcter socialista, a més de ser un reflex de la situació revolucionària que es viu en el país, i un estímul per a avançar cap a la ruptura total amb el capitalisme.
