Morena ha de complir amb el poble i la classe treballadora
Claudia Sheinbaum ha arrasat a les eleccions federals i s'ha convertit en la candidata més votada en la història de Mèxic. Més de 33 milions de persones, un 59,5% dels electors participants, han decidit de manera conscient que Morena estigui al capdavant del Govern durant sis anys més. Claudia es col·loca 32 punts per sobre de Xochitl Gálvez, la candidata de l'aliança dretana, i 49 punts per sobre del candidat de Movimiento Ciudadano.
A més, Morena guanya en set de les nou governatures en disputa, incloent-hi la prefectura del Govern de la Ciutat de Mèxic, conquereix el carro complet al Congrés i obté majoria absoluta en 22 de les 32 legislatures estatals. Per tant, s'aconsegueix així l'anomenat Pla C (l'estratègia política per assegurar una majoria qualificada al Congrés) per implementar les reformes del Projecte de Nació.
El vot massiu de la classe treballadora i la joventut ha tornat a tancar el pas a la dreta parlamentària com ja va fer el 2018 amb AMLO. Tot i això, el suport electoral no significa una confiança cega en el pròxim executiu. Nosaltres, els oprimits i oprimides, hem atorgat a Claudia aquesta victòria històrica. Ara toca a Morena demostrar amb fets i polítiques veritablement d'esquerres amb qui està: o amb el poble i la classe treballadora, o amb els buròcrates, la dreta arribista i els capitalistes.
Ridícul majúscul de la reacció
La classe treballadora hem tornat a noquejar els partits burgesos de la dreta a les urnes, demostrant el potencial revolucionari i la profunditat del moviment als carrers del qual va néixer Morena. Les eleccions són un terreny més de la lluita de classes i aquests resultats reflecteixen la batalla que durant anys, fins i tot durant el Govern d'AMLO, ha tingut lloc als carrers del nostre país. Les enormes mobilitzacions feministes, les aturades estudiantils i les lluites obreres per la democràcia sindical i contractes laborals dignes, com és la lluita dels mestres, la seva plantada al Zócalo i les aturades que estan organitzant.
Tot i que aquestes eleccions han estat les més violentes a la història de Mèxic, amb una trentena de candidats a diferents càrrecs assassinats enmig de la contesa, la majoria d'ells de Morena, les famílies treballadores hem dit NO a les matances a estudiants , a la corrupció, la repressió, al narcoestat i a tot el malson que representa el prianisme.
Les dades no donen cap dubte: Morena arrasa a les zones més humils, industrials i proletaritzades. Aconsegueix el 80% dels vots a Tabasco, el 70% a Chiapas (enmig d'una crisi d'inseguretat i amb un candidat que és obertament un narco), a les alcaldies d'Iztapalapa i Gustavo A. Madero la xifra arriba al 62% i 55% respectivament.
Per altra banda, el ridícul de la dreta és majúscul. Mentre Morena obté un 20% més de diputacions, és a dir, 31 més amb relació al 2021, el PRI perd 40 diputacions, el PA 47 i el MC altres 5. A més, hem assistit al funeral en viu i en directe del PRD, que perd les 12 diputacions que conservava i és a punt de perdre el registre.
En total, l'aliança de Morena obté 346 diputacions de 500 i una majoria qualificada al Senat de 86 (d'un total de 128). Incontestable.
Cop a les candidatures i polítiques conciliadores de Morena
Tot i això, mentre els sectaris ploren i ens parlen de la manca de consciència revolucionària de les masses mexicanes per haver votat Morena, els treballadors i treballadores saben molt bé a qui donen el seu suport i a qui no. Així ho hem vist amb els resultats que han obtingut les candidatures més de dreta de Morena. A les alcaldies de Cuauhtémoc, Coyoacán i Cuajimalpa la burocràcia va presentar candidats impresentables que han perdut davant el PAN-PRI-PRD. A Coyoacán Morena ha tret un 41% davant el 49% de l'aliança de dreta, a Cuajimalpa Morena va obtenir 42% davant el 46% de l'oposició i a Cuauhtémoc, gràcies al morealisme i la seva política oportunista, Morena va obtenir 46% davant el 42% de l'aliança Força i cor per Mèxic.
Alhora, els resultats a la CDMX és la millor resposta als sectors més conciliadors i oportunistes del partit que parlaven de “moderar el discurs” i, a la pràctica, cedir davant els arguments de la reacció. Clara Brugada supera en 13 punts percentuals el candidat Santiago Taboada (PAN) i recupera quatre alcaldies perdudes fa tres anys.
La candidatura de Clara Brugada va ser un cop a la dreta interna i a les maniobres burocràtiques que van pretendre imposar Omar García Harfuch, avui votat per a senador. Una prova clara que presentar candidats conciliadors que “representin tothom” no és “garantia d'èxit”.
Buròcrates i arribistes al servei del poder econòmic
La victòria de Claudia no pot amagar una cosa que fa anys que assenyalem: el gir a la dreta pronunciat que està vivint Morena. La direcció del partit, des d'AMLO a Sheinbaum, ha permès la infiltració de tota mena d'arribistes, prianistes i elements procapitalistes que volen estendre més ponts amb els empresaris i l'imperialisme nord-americà.
Dilluns després de les eleccions, Claudia va dir en el seu discurs: “Respectarem la llibertat empresarial i promourem i facilitarem amb honestedat la inversió privada nacional i estrangera”. Ja sabem què significa el “govern per a tots” que tant repeteixen: negocis i estabilitat per a la burgesia mexicana i internacional, i més atacs, precarietat i pobresa per als treballadors i el poble.
El gir a la dreta de Morena és un perill molt gran. Que diputats del PA, PRI i el PRD votin en contra de mesures com ara la jornada laboral de 8h, l'augment salarial generalitzat o una reforma elèctrica i energètica, no ens estranya. ¡Però aquestes reformes van ser detingudes amb el vot a favor de membres de Morena!
Les mesures socials impulsades pel Govern d'AMLO, encara que positives, van ser extremadament tímides i insuficients per frenar l'onada de fam, misèria i repressió que vam patir el poble treballador. L'única manera de mantenir aquestes mesures i avançar en drets, conquerir una vida digna per a tots i totes és recruir la pressió i l’organització des de baix. Per evitar que el govern morenista i el partit segueixin virant a la dreta, hem de combatre des de dins i des de fora, perquè Morena compleixi amb el poble que els va col·locar. Sense democràcia interna dins del partit, sense que els treballadors puguem participar en les decisions quotidianes i sense vida real als comitès de base, les pressions i l'agenda de l'oligarquia, els capitalistes i els imperialistes s'acabaran imposant.
No es pot maniobrar entre classes amb interessos antagònics. AMLO ha tingut una situació econòmica beneficiada pel nearshoring que ha permès aquesta política de gestos cap a la classe treballadora. Però el marge que tindrà Claudia no serà tan gran.
Per una esquerra combativa que lluiti pel socialisme
Morena ha guanyat les eleccions, però hem de ser clars: aquest Govern no ens garanteix res. No podem confiar en la burocràcia corrupta, hem de confiar en les nostres pròpies forces, en la lluita revolucionària per acabar amb les xacres que engendra el capitalisme.
L'únic camí és la lluita de classes, confrontant els arribistes i dretistes, construint amb la major determinació i audàcia, i sense sectarismes, un partit revolucionari que lluiti per una alternativa socialista, que col·loqui contra les cordes els interessos dels banquers i els grans capitalistes. Que lluiti pels drets de les dones treballadores i la comunitat sexediversa, que defensi el dret dels pobles indígenes a la terra i no a ser criminalitzats per lluitar contra els megaprojectes. Que denunciï obertament els vincles de l'aparell de l'Estat i les forces armades amb el narco. Que es baralli per què l'enorme riquesa, que generem la majoria del poble treballador, sigui expropiada a aquest grapat de paràsits que sembren al món misèria, genocidis i guerres imperialistes.
Aquesta és l'alternativa que estem construint des d'Esquerra Revolucionària. Una alternativa que defensem entre la base de Morena, en el moviment sindical i feminista, i entre el jovent precari. I t'animem a sumar-t'hi.
