Amb una participació massiva, Gabriel Boric ha estat el candidat més votat a la història de Xile. Però aquest triomf, i la derrota que ha patit el candidat de la ultradreta, no cau del cel. Fa dos anys, el jovent i els treballadors xilens es van aixecar contra el règim assassí de Piñera. “No són 30 pesos, són 30 anys”.

La insurrecció va ser brutalment reprimida, amb desenes de morts, centenars de ferits i milers de detinguts. Quan la lluita es va fer imparable, els dirigents del PS i la DC van pactar amb la dreta pinochetista de Piñera per intentar aixafar el moviment. Ara, el candidat recolzat pel Partit Comunista i el Front Ampli ha guanyat les eleccions contundentment, i els analistes que ens parlaven del baix nivell de consciència i l'endarreriment de les masses xilenes pels resultats de la primera volta, s’amaguen sota la taula.

Els treballadors han pres una decisió clara: volen enterrar el pinochetisme, acabar amb la dictadura de l'oligarquia, volen feina digna, sanitat, educació i pensions públiques, habitatge assequible i decent, drets per al poble maputxe, pa, feina i sostre.

La pilota és a la teulada de Boric. Però només complirà si la classe treballadora i el jovent no abaixen la guàrdia i es mantenen als carrers lluitant. No hi ha cap altre camí. No hi ha sortida pels problemes del poble xilè sota el capitalisme. Aquest triomf ha de ser un mitjà perquè els oprimits prenguin les regnes del seu propi destí, i confiant només en les seves pròpies forces i l'organització donin la batalla per un Xile socialista.

Enhorabona als nostres germans i germanes xilens. Ni un pas enrere!