En tots els punts cardinals del globus la gestió de la crisi econòmica i sanitària dels governs capitalistes -motivats únicament per mantenir els enormes beneficis empresarials- estan generant una amenaçant acumulació de crispació social. Les mobilitzacions als Estats Units, Regne Unit, Alemanya o Colòmbia són un avís a navegants pel que fa al cicle que s'acosta. L’Amèrica Llatina no és una excepció. Plou sobre mullat i els motius que van provocar esclats revolucionaris i aixecaments en l'últim període no han fet més que exacerbar-se.
La pandèmia sumeix Xile i l’Equador en la misèria i augmenta la polarització social
El col·lapse sanitari a Xile és profund: a les privatitzacions i retallades que es van iniciar durant la dictadura pinochetista i que van continuar amb els posteriors governs democràtics, cal sumar el complet menyspreu de la malaltia que s'ha produït per part de l'executiu de Piñera. La seva principal preocupació ha estat mantenir l'activitat productiva sigui com sigui. Emulant la dinàmica seguida per altres Governs reaccionaris com els de Trump o Bolsonaro, Piñera es va negar rotundament a aplicar la "quarantena total" per la qual clamaven els experts per a evitar milers de morts. A finals de maig, ja hi ha prop de 100.000 contagiats i més de 1.000 morts.
Segons alguns informes, aquesta gestió criminal de la pandèmia podria evolucionar de manera dramàtica. L'Institut per a la Mètrica i Avaluació de la Salut de la Universitat de Washington afirma que Xile, un país amb 19 milions d'habitants, podria rondar els 12.000 morts per Covid-19 en menys de 3 mesos. La taxa de mortalitat se situaria segons aquestes projeccions en 65,78 per cada 100 mil habitants: l'índex més alt dels països d'Amèrica Llatina.
Aquesta actitud és un tret comú amb l'homòleg equatorià de Piñera, Lenin Moreno. Les macabres imatges de cossos apilats als carrers de Guayaquil a l'inici de la pandèmia van trasbalsar el món. Tot i les xifres manipulades que publica el Govern, els càlculs de morts probables per covid-19 superen la barrera dels 6.000. Els contagiats arriben als 40.000. Fora de les principals ciutats, la xarxa de sanitat pública és gairebé inexistent, de manera que la dimensió de l'impacte de la malaltia pot ser perillosament infravalorada.
La gerència del distanciament social per part de Moreno i el seu gabinet ha seguit l'estela d'assegurar el manteniment de les cadenes de producció i comerç. Tot i l'impacte crític que ha tingut la pandèmia a l’Equador, la quarantena decretada ha estat localitzada, nímia i breu. El nou sistema de prevenció de contagis es basa en una regulació per zones totalment laxa que està exposant a milions al contagi, especialment als sectors més colpejats i desprotegits en el sentit econòmic i sanitari.
Coronavirus, fam i atur: la barreja explosiva que revifa la flama de la revolució xilena
La paralització d'una part important dels sectors productius ha donat lloc a un autèntic drama per a aquelles persones els ingressos de les quals depenen del seu treball diari informal, que representa el 60% de la població pobra de Xile. La pandèmia ha disparat la desocupació fins al milió i mig d'aturats, als quals cal sumar 460.000 assalariats sota suspensió temporal dels seus contractes, fruit de que més de 80 mil empreses s'han acollit a la Llei de "Protecció a l'Ocupació". Davant aquest desastre social, l'administració va anunciar un suposat desemborsament d'ajudes públiques. Però, com ha passat en molts altres països, aquestes subvencions han anat a parar a les butxaques de banquers i grans empresaris en forma de rescat, arribant a ser Piñera un dels seus beneficiaris.
Aquesta situació insostenible ha arribat enmig de la major crisi revolucionària en la història recent de país. El 18 d'octubre de l'any passat es van iniciar un torrent de mobilitzacions i vagues, amb milions prenent els carrers, que van estar a punt de fer caure el Govern de Piñera. El suport brindat pels dirigents sindicals i de l'esquerra reformista, que van donar la mà al president per a acceptar la proposta de referèndum constituent llançada des de l'executiu, és l'única raó per la qual Sebastián Piñera segueix ocupant el Palau de la Moneda.
Davant aquest panorama la resposta de la població no s'ha fet esperar. Les cassolades, manifestacions espontànies i fins i tot barricades han tornat a ser la norma, especialment a Santiago, on van ser durament reprimides. Un dels punts on més lluny van arribar aquestes protestes va ser a l'illa de Chiloé, situada a la cèntrica regió de Los Lagos. A causa de la negativa institucional de paralitzar per complet l'activitat productiva de la zona, els treballadors van passar a l'ofensiva tancant els accessos a l'illa, tallant carreteres i declarant la vaga en diverses empreses salmoneres, que tenen un gran pes econòmic a la regió. Un cop més, la resposta del Govern ha estat l'enviament de les forces armades per acabar amb les protestes, procedint a la detenció d'activistes i dirigents sindicals.
La fam ha estat un altre al·licient de les protestes, tal com s'ha vist en les comunes pobres del sud de Santiago, concretament a la Comuna de El Bosque. L'increment en la virulència de les protestes ha quedat reflectit en les escaramusses entre la població i les forces especials de l'exèrcit, desplegades pels barris. Per ara, el saldo repressiu és de més d'una desena de ferits i 8 detinguts.
Per intentar frenar les protestes, Piñera s'ha vist obligat a anunciar el lliurament de cistelles de menjar a 2,5 milions de persones. Una almoina que -intentant ser un gest populista- li ha valgut de molt poc. Les cassolades i mostres de solidaritat davant la insurrecció de El Bosque no han deixat de succeir-se en les últimes setmanes i han copat titulars a nivell internacional.
La unitat nacional de Piñera: l'estratègia de la burgesia per a paralitzar la classe treballadora
La pandèmia ha brindat a Piñera el pretext ideal per a intentar consolidar un bloc de concentració nacional juntament amb l'oposició. Davant la crispació creixent, el president ha fet crides continues a signar un "gran acord nacional" insistint a totes les forces polítiques i sindicals en que abandonin les crítiques a la seva gestió per remar tots units en la mateixa direcció, és a dir, a fer tot el possible per protegir l'estabilitat de l'ordre capitalista. Un autèntic xantatge que per desgràcia ha estat acceptat pel Partit Socialista de Xile (PSCh) i el Front Ampli (FA), presents en la negociació d'aquest pacte el passat 29 de maig.
L'actitud del Partit Comunista Xilè (PCCh) no ha estat molt diferent en el fons. Tot i que s'han negat a participar en les negociacions amb Piñera, han deixat oberta la porta a arribar a un acord en el futur si el president presenta "algun projecte que realment afavoreixi a la majoria del país, als treballadors i treballadores, adults grans, joves, dones i pobles indígenes". Asseure’s a negociar amb el màxim responsable de l'assassinat de 30 manifestants i de 22.000 detinguts? Amb el comandament superior dels milicos i policies que torturen i violen a les casernes? És un complet insult als que s'han jugat la vida durant mesos als carrers!
L'alternativa proposada pel Partit Comunista davant d'una de les majors crisis econòmiques i humanitàries de la història del país ha estat exigir un impost equivalent al 2,5% del patrimoni de les persones més riques. Però el que s'ha posat sobre la taula a Xile en l'últim període ha estat la necessitat de transformar en línies socialistes la societat per acabar amb la misèria i la força enorme que hi ha per fer-ho realitat. Lluitar per un programa de ruptura amb el capitalisme és el que hauria de defensar la direcció del PCCh si vol realment aportar a la lluita i aconseguir les reivindicacions del moviment, en lloc de plantejar aquest tipus de mesures completament conservadores i insuficients que no solucionaran els problemes de les masses.
Lenin Moreno torna a l'ofensiva: "Paquetazo 2.0"
Per la seva banda, i en una sincera mostra de la seva baixesa política i del seu compromís conseqüent amb l'establishment equatorià, el president Lenin Moreno ha aprofitat l'impasse de la pandèmia per a llançar una nova ofensiva econòmica que res ha d'envejar al "paquetazo" plantejat en l'últim trimestre de l'any passat, obeint el mandat de l'FMI. Aquest conjunt de mesures va ser tirat enrere després de deu dies de protestes i marxes incendiàries, en les quals desenes de milers d'indígenes, recolzats pel jovent i el moviment obrer local, van ocupar la ciutat de Quito i van fer fugir a l'executiu de la capital.
Prenent nota de les lliçons apreses, els nous ajustos s'amaguen sota fórmules imprecises i inconcretes. D'una banda, sota el nom fal·laç de Llei Humanitària, s'amaga una contrareforma laboral sense precedents, els aspectes més lesius consisteixen en baixades de cotitzacions de fins a un 55%, reducció de jornada i salari de tots els funcionaris públics o desregularització de les vacances. Seguint amb les retallades, la despesa pública serà rebaixada 4.000 milions de dòlars, acompanyat del tancament d'empreses nacionals com l'aerolínia TAME. Encara que Moreno no elimina el subsidi al combustible -una de les principals reivindicacions del moviment a l'octubre del 2019- en una descarada estratagema dóna un pas més enllà molt més gran: el pla consisteix a vincular el preu dels carburants al preu del barril de petroli, que ara està sota mínims. Però en el moment en què el valor pugi i -tenint en compte que els combustibles podrien fins i tot doblar el seu preu- això tindrà l'efecte d'encarir enormement els productes bàsics. Si a això li sumem que la inflació ara mateix no deixa de pujar, les perspectives d'aquestes mesures per a l'economia domèstica són simplement aterridores.
Un horitzó d'aprofundiment de la lluita de classes en l'Equador
Les condicions de vida de la immensa majoria de la població equatoriana són al límit. La mateixa Organització Internacional del Treball taxa en el 65% el treball informal, és a dir, enmig de la pandèmia, més de la meitat de la força laboral del país ha deixat de percebre ingressos. Per a la població laboralment activa en l'economia formal la situació no és molt més amable: el 14% ingressa menys de 80 dòlars mensuals i el 3% està sota el llindar de la pobresa extrema.
No és d'estranyar que, tot i la ressaca de les lluites de l'any passat i del xoc que ha suposat la pandèmia pel Covid-19, el passat dilluns 25 de maig milers de persones marxessin a Quito i Guayaquil convocats per la Central Unitària de Treballadors (CUT). Exigien la retirada del nou paquet de mesures neoliberals de Moreno, donant un seriós avís dels xocs que estan per arribar. Mentrestant, el correisme, a través del Moviment Força Compromís Social, que ja va ser totalment irrellevant en l'explosió social del 2019, simplement ha declarat que recorrerà legalment el nou paquetazo. Per la seva banda, la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE) no es va sumar a les protestes a causa de les indicacions sanitàries i contradictòries del Govern, que assenyala la viabilitat d'acudir a la feina, però no a les protestes. No obstant això, ja ha anunciat que prepara mobilitzacions, ja que la convulsió en les seves bases ha suposat tot un terratrèmol.
Només la lluita revolucionària pot acabar amb la misèria
L'acord amb el que van acabar les mobilitzacions d'octubre a l'Equador es va basar en la tíbia promesa d'un Lenin Moreno totalment acorralat, debilitat i aïllat de retirar el "Paquetazo". Tot i tenir un balanç de forces extraordinàriament favorable, fins al punt que la qüestió del poder es va posar sobre la taula, la CONAIE va signar aquest pacte, desmobilitzant al conjunt del moviment, sense ni tan sols exigir la renúncia de Moreno, el judici dels policies assassins de manifestants o un pla d'inversions públiques. Repetint el front únic de les recents lluites passades, la CONAIE, la CUT i el Front Unitari de Treballadors tenen la força per impulsar un nou pla de mobilitzacions. La força demostrada i la traïció de Moreno són arguments de sobres per arribar a centenars de milers d'equatorians i equatorianes ansiosos per lluitar contra el Govern de l’FMI.
Coincidint amb Moreno, per a Sebastián Piñera els acords amb les forces reformistes i parlamentàries, per més limitats que aquests siguin, es converteixen automàticament en paper mullat. Traient profit del desconcert per la crisi de salut pública, el referèndum constituent ha estat posposat sine die a Xile. Mentrestant el Govern de la dreta aprofita per prendre posicions, plenament conscient de la fase en què ens endinsem. Els dirigents del Partit Comunista de Xile, de la Taula d'Unitat Social i dels sindicats com la Central Unitària de Treballadors de Xile (CUT) haurien d'estar fent crides a la lluita, a la vaga general i a l'ocupació de fàbriques per exigir la caiguda del Govern de Piñera.
En aquests mesos ha quedat més clar que mai l’absolutament criminal que és aquest sistema i la necessitat imperiosa d'acabar amb ell. Les classes populars a l'Amèrica Llatina han demostrat estar a l'altura del moment històric sense cap dubte. De nord a sud en el conjunt del continent el nivell de consciència de milions està donant passos de gegant, alhora que es produeix un salt endavant en l'organització de les masses i els enfrontaments amb les forces repressives, a nivell quantitatiu i qualitatiu. Les masses de Xile i l'Equador tenen a les mans la força per a imposar el cessament de l'activitat productiva mentre hi hagi risc per a la salut. És més, tenen la força per a imposar la nacionalització del conjunt del sector sanitari, farmacèutic, i del conjunt de les palanques de l'economia. No obstant això, aquestes conquestes són plenament inviables de la mà dels que oprimeixen i serveixen exclusivament als interessos dels capitalistes: no hi ha sortida a la política d'unitat nacional i pactes amb l'oligarquia. La lluita per una vida digna de ser viscuda passa inevitablement per la lluita pel socialisme.
Fora Piñera i fora Lenin Moreno!
Per la Federació de Repúbliques Socialistes d'Amèrica Llatina!
