No al cop a Veneçuela! Darrere de Guaidó estan Trump, Bolsonaro i l'extrema dreta!
El passat divendres 26 de Febrer, tres dies després que el líder de l'extrema dreta veneçolana, Juan Guaidó, impulsés un cop d'estat i s’autoproclamés President de Veneçuela, el govern de Pedro Sánchez al costat del de França, Alemanya i Gran Bretanya, se sumaven al carro de l'imperialisme nord-americà en l’intent de prendre el control del país i enderrocar Maduro.
En un exercici de cinisme inigualable, la direcció del PSOE pretén afirmar que defensa la democràcia de la mà d'un reaccionari com Trump, del president racista i ultradretà del Brasil, Jair Bolsonaro, del colombià Duque o de l'argentí Macri, tots ells agents dels grans monopolis i dels sectors oligarques que van banyar en sang l’Amèrica Llatina amb les dictadures militars. Cent anys després de l'assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, l'esperit de Gustav Noske torna a reaparèixer en una socialdemocràcia rendida als peus dels capitalistes de tot el món.
La doble moral de Pedro Sánchez: eleccions per a Veneçuela, repressió per a Catalunya
Sánchez va donar el seu suport al colpista Guaidó sota la forma d'un ultimàtum a l'actual president veneçolà, Nicolás Maduro, perquè convoqui eleccions presidencials en el termini de 8 dies. Altrament, el president espanyol i mandataris de la UE com Merkel i Macron, reconeixerien a Guaidó com a president legítim de Veneçuela.
Amb aquesta maniobra, Pedro Sánchez i els altres presidents europeus intenten amagar el fet que Maduro va ser reelegit a les eleccions presidencials celebrades al Maig de l'any passat a Veneçuela (fa menys de vuit mesos) i a les quals Guaidó i el seu partit van tenir l'oportunitat de presentar-se i van decidir no fer-ho davant les divisions existents dins l'oposició veneçolana i els seus mals resultats collits a les municipals i regionals celebrades a finals de 2016.
L'exigència d'eleccions a Veneçuela per part del secretari general del PSOE resulta més cridanera si tenim en compte que el govern de Pedro Sánchez manté empresonats i pendents de judici als presos polítics catalans, als qui la Fiscalia General i l'Advocacia General de l'Estat designades pel PSOE, abraçant els arguments dels fiscals del PP, acusen de delicte de rebel•lió precisament per organitzar una votació democràtica perquè el poble català pogués decidir si volia seguir sota el règim monàrquic del 78 o constituir-se en una república independent.
No només això: tot i que el poble català vencent la repressió salvatge de la policia i la Guàrdia Civil, que va deixar més de 1.000 ferits, va votar de manera massiva per la república catalana, Pedro Sánchez no només es nega a reconèixer aquest resultat sinó que s'oposa tenaçment al fet que el dret democràtic a l'autodeterminació dels pobles ni tan sols pugui ser debatut. Les cessions davant l'imperialisme nord-americà de Pedro Sánchez no són més que la prolongació exterior de la seva capitulació davant l'aparell de l'Estat i les forces reaccionaries a casa.
Els dirigents del PSOE es retraten
Un cop més, com quan PP i Cs es van treure de la màniga el 155, quan els jutges de l'Audiència de Navarra alliberen als violadors de "La Manada", o quan el PSOE se li oblida derogar la LOMCE o la Llei Mordassa però se’n recorda perfectament de "retornar" els immigrants a l'altre costat de l'Estret i d'aplicar noves retallades, a Pedro Sánchez li ha tocat triar de quin costat de la barricada vol estar i ja ha triat. Amb la reacció, amb la dreta i els imperialistes.
Ells saben perfectament qui mou els fils d'aquesta agressió imperialista. El cervell a l'ombra de l'Operació Guaidó és Mike Pompeo, actual Secretari d'Estat de Trump, exdirector de la CIA, dirigent del lobby ultradretà del partit Republicà agrupat en el Tea Party i un dels cervells de les intervencions a l'Iraq, Síria , Líbia, etc. Per a encarregar-se de "portar la democràcia a Veneçuela" Pompeo ha designat a Elliott Abrams, que va ser denunciat per organitzacions de drets humans com Human Rights Watch i Amnistia Internacional com un dels responsables directes de les atrocitats comeses per la CIA i el Departament d'Estat dels EUA en els anys 80 a Nicaragua, El Salvador o Guatemala quan van organitzar una guerra civil i esquadrons paramilitars feixistes que van causar desenes de milers de morts. Aquests són els companys de viatge que han triat Pedro Sánchez i els dirigents del PSOE a la seva "lluita per la democràcia a Veneçuela".
El discurs de Juan Guaidó parlant de "llibertat" i reconciliació és el mateix que la dreta i extrema-dreta veneçolana, una de les més violentes del continent, s’utilitza des de fa anys per ocultar els seus plans, que no són altres que recuperar el govern per aplicar -a sang i foc si és necessari- els plans d'ajust, retallades socials i privatitzacions que exigeixen l'FMI i les grans multinacionals nord-americanes i europees. Un pla que ha d'acabar amb el lliurament dels recursos petroliers, gasístics i miners del país a l'Oncle Sam.
L'última vegada que la dreta va governar Veneçuela va aplicar aquests plans a costa d'una matança al Caracazo del 27 de Febrer de 1989, quan més de 3.000 joves i treballadors van ser massacrats per l'exèrcit en un sol dia seguint ordres del govern de Carlos Andrés Pérez, amic personal de Felipe González.
Donem suport la lluita revolucionària dels treballadors i el poble de Veneçuela! Ni capitalisme ni burocràcia corrupta!
La revolució bolivariana va néixer precisament com una resposta de les masses obreres i populars indignades contra els crims, la corrupció i la repressió sota els governs dels amics veneçolans del PP i Cs, i -pel que es veu- també de Pedro Sánchez.
El cop iniciat el 23 de gener passat segueix el mateix guió que el d'abril del 2002, quan els mateixos partits de la dreta veneçolana, llavors recolzats pel govern nord-americà de George W. Bush i l'espanyol d'Aznar, van proclamar president el líder empresarial Pedro Carmona, qui va suspendre les garanties constitucionals, va intentar assassinar al president democràticament elegit, Hugo Chávez, i va desencadenar, durant les 48 hores que va tenir el poder, una persecució contra els activistes d'esquerra.
Després de ser derrotat aquell cop per la mobilització al carrer dels treballadors, camperols i la joventut veneçolana, que van tornar a Chávez al Palau de Miraflores, Guaidó i els seus companys de la dreta i ultradreta veneçolana han intentat una vegada i una altra aconseguir el poder, mitjançant noves temptatives de cop i fins i tot accions terroristes i violentes. La més recent va ser l'anomenada "guarimba", de març a juliol de 2017, iniciada precisament per les bandes feixistes vinculades al partit de l'avui autoproclamat president (Voluntat Popular, aleshores dirigit per Leopoldo López).
L'estratègia colpista és la mateixa de sempre: utilitzar la desesperació de centenars de milers de persones davant el col•lapse econòmic, que ha fet caure els nivells de vida un 50% en 4 anys, i les pujades de preus del 500 i fins el 1.000% , per a incrementar el malestar existent davant la falta de respostes i solucions per part del govern. Generar caos i pànic i empènyer als militars a intervenir per a enderrocar Maduro i al seu règim burocràtic, assestant així un dur cop als seus aliats de la Xina i Rússia amb la instal•lació d'un govern de dretes teledirigit per Estats Units. Un govern la política del qual serà encara pitjor que la que estan aplicant governs similars de la dreta i ultradreta a països com Colòmbia, Argentina o Brasil.
Només hi ha una manera d'evitar aquest malson: la mobilització independent dels joves, treballadors i camperols veneçolans per l'autèntic socialisme, derrotant el pla de la dreta i l'imperialisme nord-americà per recuperar el poder, i expropiant els capitalistes i la burocràcia corrupta mitjançant la nacionalització de la banca, la terra i les grans empreses. D'aquesta manera es podria combatre la catàstrofe social mitjançant una autèntica planificació socialista i democràtica de l'economia, i un Estat revolucionari on el poder estigués realment en mans dels treballadors i el poble.
