El dissabte 13 d'octubre un miler d'hondurenys van iniciar des de Sant Pedro Sula una marxa en direcció als Estats Units, fugint de la misèria i la fam que pateixen al seu país. Aquesta dura travessia, de més de 4.500 quilòmetres, inclou recórrer tota Guatemala i tot Mèxic fins a arribar a la frontera nord-americana. Durant el trajecte, centenars de compatriotes hondurenys, però també guatemalencs i salvadorencs, s’han unit a la caravana que avui dia està formada per més de 7.000 homes, dones i nens. La caravana ha despertat la simpatia i solidaritat de milers de treballadors al seu pas i a tot el món.

Els efectes de la dictadura de l'oligarquia hondurenya

Es tracta de la segona caravana de migrants d’aquest any, després que a les Pasqües la marxa que es ve celebrant des de fa una dècada, quadrupliqués la seva assistència habitual i més de 1.500 persones, la majoria hondurenyes, arribessin a Ciutat de Mèxic demanant asil. Però aquesta caravana és molt superior en tots els sentits a totes les succeïdes fins aleshores. Per què milers de famílies senceres amb nens i nenes abandonen les seves llars amb només una maleta? Per què creuen nedant o en rudimentàries embarcacions el riu Suchiate a la frontera guatemalenca? Per què salten la tanca del control fronterer de Tecún Umán? Per què les amenaces racistes i militars de Donald Trump no els detenen?

Les raons són clares. Cada dia fugen del seu país 300 hondurenys. Només al 2018, 200 cossos han estat repatriats. Segons xifres oficials, el 64’3% de la població hondurenya viu en la pobresa. La seva taxa de desigualtat és la més gran de tota l’Amèrica Llatina. A més, la violència dessagna el país acarnissant-se amb els més pobres. L'any passat es van produir 3.791 homicidis.

D'altra banda, centenars de milers d'hondurenys s'han mobilitzat als carrers durant els últims anys contra totes aquestes injustícies i votat per candidats alternatius al règim. Però l'oligarquia hondurenya, fortament lligada a l'imperialisme nord-americà, no ha dubtat a fer fraus electorals i cops d'estat i en reprimir el poble. L'últim frau va desencadenar una rebel·lió massiva al novembre de 2017. Però la falta d'un pla de lluita clar per part dels dirigents de l'esquerra, que dotés aquesta rebel·lió d'un programa i una estratègia per a enderrocar l’il·legítim govern, va possibilitar a la oligarquia, recolzada pels EUA, imposar el Govern corrupte i fraudulent d'Orlando. Aquest va recórrer a policies, militars i bandes paramilitars per a aixafar la insurrecció de forma sagnant. Moltes persones també s'han sumat a la caravana fugint d'aquesta repressió salvatge.

Les contradiccions d'AMLO a Mèxic. Convèncer Trump o lluitar per enderrocar-lo?

En el moment d'escriure aquest article, mentre encara falta per arribar la resta de la caravana, 3.000 migrants ja es troben bloquejats a la ciutat de Tijuana, al nord de Mèxic, la majoria amuntegats en un complex esportiu. El seu objectiu és obtenir asil polític als Estats Units. El Govern de Donald Trump ha bloquejat de facto aquesta possibilitat amb una nova llei, que encara que la seva aplicació ha estat paralitzada temporalment per un jutge federal de Califòrnia, és bastant probable que Trump aconsegueixi superar aquest escull legal. A més, el president nord-americà ja ha amenaçat amb tancar la frontera sud amb Mèxic i amb tallar les "ajudes econòmiques" a Hondures, Guatemala i El Salvador. I per a reafirmar la seva bel·ligerància contra els migrants, 6.000 soldats ja han estat desplegats en aquesta frontera; xifra que podria augmentar fins als 15.000 i ser reforçada pels més de 2.100 reservistes que ja estan preparats.

El Govern de Mèxic, dirigit durant la fase inicial de la caravana pel dretà i derrotat a les eleccions Enrique Peña Nieto, es va coordinar amb Trump i va desplegar forces militars i policials a la ciutat meridional de Tapachula, a la frontera amb Guatemala, amb el objectiu de tancar el pas als migrants.

Per la seva banda, el president de Mèxic des de l'1 de desembre, Andrés Manuel López Obrador (AMLO), fins a la data només ha enviat missatges abstractes de suport als migrants i fins i tot ha afirmat que el seu objectiu no és enfrontar-se a Trump, sinó convèncer-lo. ¡¿Convèncer Donald Trump perquè deixi de ser un racista?! Podríem de pas intentar convèncer-lo perquè obligui els empresaris nord-americans a que deixin d'espoliar la riquesa natural d'Hondures, de Guatemala i El Salvador. El poble mexicà precisament va votar a AMLO perquè s'enfrontés a Trump i a les seves polítiques, i cal que aixequi un gran moviment de solidaritat a Mèxic i faci una crida a la resta de pobles d'Amèrica Llatina a donar suport a la caravana de migrants i a rebutjar la repressió del Govern Trump, al mateix temps que s'apliquen de forma immediata millores socials i laborals per a la majoria de la població mexicana i es combat als terratinents i empresaris que explotenla classe treballadora. Aquesta és l'única manera efectiva de combatre les crides racistes d'alcaldes com el de Tijuana.

Organitzar la solidaritat amb els migrants i aixecar un gran moviment contra els governs que provoquen la barbàrie capitalista!

Tot i que els mitjans de comunicació burgesos han destacat de forma interessada que desenes de feixistes s'han mobilitzat a Tijuana contra els migrants, la realitat és que la caravana ha rebut moltíssim suport (incloent roba i menjar...) i solidaritat durant el llarg trajecte: només això explica que s'hagi mantingut viva i estiguin a les portes del seu destí.
Són necessàries mesures immediates per a assistir als migrant, però aquestes cal complementar-les amb la tasca d'organitzar la lluita per a atacar les causes que provoquen la violència i la misèria que obliguen a milers de persones a jugar-se la vida fugint de la barbàrie. L'origen de la caravana, de la misèria del poble hondureny i de la resta de l’Amèrica Central és el capitalisme i el domini de l'oligarquia. Figures com l'activista i polític Bartolo Fuentes, exiliat a Mèxic i acusat pel Govern hondureny d'instigar la caravana, o els dirigents de l'esquerra hondurenya, han d'impulsar la lluita organitzada als carrers d'Hondures per a enderrocar al corrupte i il·legítim Govern, expropiar als capitalistes hondurenys i les multinacionals nord-americanes i impulsar la mobilització de solidaritat i lluita anticapitalista a la resta de pobles de l’Amèrica Llatina.

També cal que l'esquerra revolucionària nord-americana treballi per aixecar un gran moviment de solidaritat en suport a la caravana de migrants, agermanant la lluita contra el reaccionari de Trump amb la dels seus germans migrants. Fer-ho obriria la porta a una nova etapa en la lluita de classes a l’Amèrica Llatina i als Estats Units i impulsaria la lluita a tot el continent.