Governar pel poble trencant amb la lògica del capitalisme!

El triomf històric d'Andrés Manuel López Obrador i MORENA a les eleccions de l'1 de Juliol, representa un punt d'inflexió en la lluita de classes del nostre país. Després de 89 anys de tirania priista i panista, d'explotació, guerra bruta i misèria per a la majoria del poble, els anys de resistència i combats dels treballadors, del jovent, de les dones, de la pagesia i els pobles indígenes han recollit allò sembrat: hem fet fora la dreta de la presidència, del Congrés i de la majoria dels districtes. Una victòria que ha sorprès al món sencer, i que demostra l'enorme força dels oprimits per a transformar la societat.

Uns resultats sense precedents

Amb una participació del 63%, i després verificar-se el 90 per cent dels còmputs de districte, AMLO portava fins a la mitjanit del 5 de Juliol 27.016.410 sufragis, un 53,14%! Cap candidat a la història de Mèxic ha obtingut un suport d'aquesta envergadura. Per la seva banda, el panista Ricardo Anaya va aconseguir en el mateix còmput 11.309.410 (22,24%), i José Antonio Meade, del PRI, 8.389.622 sufragis (16,50%). AMLO va superar en trenta punts a Anaya i en 37 a Meade.

El PRI, poder hegemònic durant 70 anys, ha quedat aixafat, arrasat per les masses en una votació històrica per al país i per a Amèrica Llatina. Ni tan sols Lázaro Cárdenas va tenir una votació com aquesta. La majoria de MORENA s'estén al Congrés, amb el 55% al ​​Senat i el 60% a la Cambra de Diputats. En 13 estats va superar el 60% de la votació, diversos d'ells al nord del país on fa 12 anys tenia una preferència menor de 20 punts. Cal afegir que el PRI es va imposar el 2012 a 20 estats mentre que el 2018 no ha guanyat cap. Per la seva banda, el PRD ha tingut una caiguda estrepitosa, durament castigat pel poble després d'anys de capitulació a la dreta i d'haver-se transformat en un partit més del règim.

El col·lapse del capitalisme mexicà i la lluita de masses

L'1 de Juliol les urnes van ser preses per milions de famílies treballadores i de joves, conscients de l'alt cost que han significat els dos últims fraus electorals. La imposició de Felipe Calderón al 2006 ens va deixar com a resultat la guerra contra el narcotràfic que suma, fins a dies d'ara, més de 234 mil morts, de 30.000-50.000 desapareguts, i una sagnia econòmica de més de 1.8 bilions de pesos, l'equivalent a un pressupost nacional.

El 2012 el govern de Peña Nieto va començar amb una gran impopularitat i desprestigi. La nova assignació del cap priista estava banyada en sang: va ser el responsable de la terrible repressió desfermada sobre el poble d'Atenco, dels morts, els presos i les dones violades. I durant el seu mandat s'han dut a terme contrareformes i privatitzacions que han empobrit al poble, a més d'una repressió salvatge.

La rebel·lió de la població contra la tirania del règim s'ha deixat sentir amb intensitat provocant el tsunami de l'1 de Juliol. La llista de lluites socials, vagues i protestes que han involucrat a milions de persones durant aquests anys és molt àmplia i difícil de sintetitzar: des del moviment del 132, les grans vagues i mobilitzacions magisterials, les aturades a les maquiles i dels jornalers de San Quintín, l'explosió de les autodefenses contra el narco, les marxes contra els gasolinazos o contra els Mega projectes de mort i en defensa de l'aigua i del territori... d'entre elles, per descomptat, destaca la gran protesta pels 43 desapareguts de Ayotzinapa, que va ser la gota que va vessar el got de la indignació contra un govern assassí.

Els resultats l'1 de Juliol condensen el fàstic de la població contra aquest estat de qüestions, inclosa l'espiral de violència i inseguretat que patim i que és la conseqüència directa de la descomposició del capitalisme mexicà i de les polítiques que l'oligarquia ha dut a terme. Les xifres són esgarrifoses. Només en nombre d'assassinats, Mèxic es va situar al 2016 per davant de l'Iraq i l'Afganistan i només per darrere de Síria. La principal víctima d'aquesta guerra bruta ha estat el jovent, aixafat en un país sense oportunitats, i les dones joves, pobres i treballadores que pateixen la xacra dels feminicidis: 7 de nosaltres són assassinades cada dia a Mèxic, una matança que compta amb la impunitat i la complicitat dels grans centres del poder econòmic i polític.

Gir a l'esquerra

Aquests resultats reflecteixen, sobretot, un pronunciat gir a l'esquerra per part de la classe treballadora, dels joves, els camperols, els indígenes i amplis sectors de les capes mitjanes. Els fets han respost als prejudicis que la classe dominant tracta de bolcar quotidianament: és mentida que a Mèxic hi hagi passivitat i indiferència, al contrari, aquí tenim la mostra d'un elevat instint revolucionari i combatiu, un gran avanç en la consciència que demostra que l'única lluita perduda és la que no es dóna, i que l'experiència d'aquests anys no ha passat en va.

L'escalada de mobilitzacions socials ha estat el factor clau per al triomf d'AMLO. I la fúria acumulada s'ha expressat per la via electoral, depassant tots els desavantatges que implica jugar al camp de l'enemic, que compta amb recursos i un aparell nacional per a fer frau per la via virtual, comprant vots, sobre-omplint urnes, amb campanyes mediàtiques de mentides o directament mitjançant la coacció i la violència.

Encara que el frau es va consumar a alguns llocs, com a Chimalhuacán, l'oligarquia, l'aparell de l'Estat i l'imperialisme nord-americà no es van atrevir a concretar un mega-frau per por d'un aixecament popular de conseqüències incalculables.

Derrota estrepitosa de la dreta

La magnitud de la derrota ha aprofundit la crisi del PRIAN i del PRD. Alguns corrents dins d'aquests partits estan demanant la destitució de la dirigencia nacional, com en el cas de Democràcia Interna del PRI, dirigida pel repressor de l'APPO, Ulises Ruiz. Que puguin caure els principals caps del partit, incloent al mateix Peña Nieto, està dins del possible.

En el cas del PA es repeteix el mateix escenari: els casos de corrupció en què està involucrat Anaya i la seva impopularitat dins del partit li passaran factura. Hi ha sectors que ja han demanat la seva expulsió del partit per traïció.

El fracàs del PRIAN és també un dur cop per al grup Atlacomulco, per les oligarques com Slim i Azcárraga, per als empresaris del Grup Mèxic i del Consell Coordinador Empresarial (CCE), per a tota l'elit empresarial i política que van atacar amb tota la seva fúria a Andrés Manuel, però que tot seguit, fent gala de la seva hipocresia i al veure-ho tot perdut, li donen la mà, li donen via lliure a l'Estadi Azteca i li reconeixen el triomf abans dels resultats oficials.

Sabem bé què s'amaga darrere de tanta hipocresia: aquests elements, responsables de la situació de misèria i violència que patim, clamen ara per la "reconciliació nacional" i ofereixen la seva col·laboració al nou govern per a garantir la seva impunitat i conservar els seus privilegis.

No obstant això, el poble de Mèxic va votar per a acabar amb això i no estem disposats a seguir permetent que els corruptes i els explotadors de sempre, continuïn enriquint-se a la nostra costa, a costa del poble treballador. Aquest primer de Juliol, vam fer una creu a una "boleta" electoral que volia dir: Ja n'hi ha prou! Fora tota l'oligarquia!

Efectes a Llatinoamèrica i els EUA

Aquest gir a l'esquerra a Mèxic és realment inspirador per al conjunt de l'Amèrica Llatina, i posa en qüestió el suposat creixement de la dreta a la regió. Una qüestió és que els fracassos dels anomenats "governs progressistes" hagin permès a partits obertament capitalistes avançar en el terreny electoral, i una altra molt diferent que hi hagi un desplaçament cap a la reacció entre les masses. Les vagues generals a l'Argentina i el Brasil, els resultats de l'esquerra colombiana, els aixecaments a Hondures i Nicaragua, les mobilitzacions massives de dones pel dret a l'avortament i contra els feminicidis a l'Argentina i Xile, són només alguns exemples de les enormes dificultats de la dreta i la classe dominant per a dur a terme la seva agenda d'atacs i retallades.

Per això el triomf d'AMLO a Mèxic té tanta importància i planteja un nou escenari. Mèxic és un país clau a l'Amèrica Llatina i els processos polítics que travessa tenen un impacte formidable al continent i als propis EUA. Els seus efectes poden ser molt positius, incentivant encara més la confiança de les masses en les seves pròpies forces.

Els efectes de cara als EUA també són evidents. L'imperialisme nord-americà és molt conscient que aquest gir a l'esquerra a Mèxic connecta amb els processos de radicalització i polarització dins del seu propi territori, especialment amb el creixent suport a les idees socialistes entre la joventut nord-americana.

Complir amb el poble i els oprimits, trencar amb la lògica del capitalisme

Els resultats electorals obren un període de moltes il·lusions i esperances entre els oprimits, però també de lluita i organització. Als treballadors ningú ens ha regalat mai res, tot el que hem aconseguit ens ha costat sang, suor i llàgrimes. Hem après el gran cost que té que la dreta dicti les nostres condicions d'existència, però també hem après a vèncer-la.

Hem guanyat la batalla electoral, però el perill continua. Les pressions des de la dreta, des del poder empresarial, des de l'aparell repressiu de l'Estat i l'imperialisme cap al govern d'AMLO es multiplicaran. I trobaran un gran ressò a la bola d'arribistes i oportunistes que han arribat a MORENA saltant des de vaixells que s'enfonsaven per a continuar prosperant i treure profit personal.

Per això és important que els sectors més avançats i combatius de l'esquerra, del moviment obrer i els activistes socials entenguem les tasques que tenim per davant.

AMLO ha insistit durant la seva campanya que els grans poders econòmics i financers no tenen res a témer. Però la idea que és possible un capitalisme "amb rostre humà", on empresaris, especuladors i oligarques acceptin repartir els seus beneficis i mitigar l'explotació del poble treballador està condemnada al fracàs.

El mateix es pot dir de la intenció d'acabar amb la corrupció sense atacar els fonaments de l'ordre capitalista. L'experiència de diversos governs a Llatinoamèrica -Bolívia, Brasil, Veneçuela, Equador, l'Argentina...- i a Europa -com Syriza a Grècia- ens ha ensenyat molt.

Tots aquests empresaris en què AMLO confia i als quals convida a participar al seu projecte, li respondran el mateix que els seus homòlegs capitalistes en la resta d'Amèrica Llatina, Europa i del món: tens només una opció, aplicar una política econòmica al nostre benefici, i l'únic que podras triar és fer-ho de forma voluntària o empentes.

El triomf d'AMLO és una notícia extraordinària, però per ella mateixa no garantirà acabar amb l'explotació i la manca de democràcia. El règim mexicà no només és corrupte i cruel, té a més més una llarga tradició de recórrer a la repressió més salvatge quan se sent amenaçat.

Cal comprendre que ara comença una altra fase de la batalla, igual o més decisiva que la que hem lliurat victoriosament l'1 de Juliol. I, per a guanyar-la, necessitem augmentar l'organització dels treballadors i el jovent, aixecant una alternativa d'esquerres conseqüent a cada escola, colònia i centre de treball.

AMLO va demanar a la campanya una àmplia majoria en vots, en diputats i senadors per netejar les escombraries. Ja té aquesta majoria. Però si accepta la lògica del capitalisme, les seves promeses quedaran en això: en promeses. Aquesta victòria només es traduirà en un canvi real per als explotats i humiliats des de la lluita i la defensa d'un programa de classe i socialista.

Uneix-te a Izquierda Revolucionaria per a lluitar per aquestes idees!

• Derogació de totes les Reformes Estructurals: energètica, educativa, d'hisenda, etc.

• Renacionalització de totes les empreses i serveis públics privatitzats.

• Implementació de contractes col·lectius de treball a tots els sectors i lliure sindicalització.

• Salari mínim de $12,000 mensuals per a cobrir totes les necessitats essencials de les i els treballadors.

• Reintegració de tots els professors acomiadats per la Reforma Educativa i estabilitat laboral a tot el magisteri.

• Dret a la seguretat social, digna, gratuïta i universal.

• Per la memòria històrica: Judici i càstig exemplar als responsables de la guerra bruta, de les desaparicions forçades i dels morts d'Ayotzinapa.

• Depuració de la policia i les Forces Armades de tots els elements reaccionaris. Control de les acadèmies policials i militars per part de les organitzacions socials i democràtiques dels treballadors i els camperols.

• Pels drets socials, econòmics, polítics i culturals dels pobles indígenes.

• Ni una menys, no més feminicidis! Pel dret a l'avortament lliure i gratuït. Plens drets a la comunitat LGTBI+.

• Per un programa d'escoles infantils i menjadors comunitaris a disposició de les famílies humils.

• Pel 10% del PIB a l'educació i l'impuls de la ciència i la cultura.

• Nacionalització sota control dels treballadors de la banca i sectors estratègics de l'economia per a garantir el benestar de la majoria.