Contra-reforma educativa

La contra-reforma educativa del 2012-2013 ha llançat com a saldo una enèrgica reacció del professorat democràtic, per moments posant en escac el règim. Des de llavors Peña Nieto ha tingut pocs moments per a respirar tranquil donada la determinació de la CNTE de no donar el seu braç a tòrcer.

L’esmentada contra-reforma no és una altra cosa que una contra-reforma laboral i un pas més per al desmantellament de l’educació pública en benefici de l’empresariat doncs, a més a més d’aprofundir el deteriorament de l’educació pública, lesiona profundament els drets dels mestres, els mateixos que des de fa anys reben salaris molt pobres i treballen en condicions precàries. L’aplicació de la contra-reforma educativa implicaria posar a més d’un milió de professors d’ensenyament bàsic en una situació d’indefensió total, ja que el lliure acomiadament sense dret a rèplica seria la norma; a més a més, un altre objectiu de Peña és la desorganització política de l’ala democràtica del magisteri a través de l’acomiadament massiu.

El mestre lluitant també està ensenyant

Des del 15 de maig passat la CNTE va cridar a l’esclat d’una aturada nacional indefinida contra la Reforma Educativa. Aquest únicament ha pogut sostenir-se en Chiapas i Oaxaca; en Guerrero i Michoacán l’agitació ha estat forta però no al mateix nivell. En uns altres estats on la CNTE no té tradicionalment molta influència l’agitació també s’ha produït encara que de manera molt heterogènia: Tabasco, Yucatán, Chihuahua, Sonora, Tlaxcala, Hidalgo, EdoMex, Morelos, Puebla, Zacatecas, Jalisco, Nuevo León, entre altres. Aquesta situació de desigualtat en la participació és la que animava el govern a intentar aïllar i derrotar mitjançant una dura repressió l’avantguarda del moviment. No obstant això la resistència dels professors de Chiapas i Oaxaca està sent clau per a que el moviment s’estengui fins i tot més enllà del magisteri.

Les escenes on es van establir vertaders Estats de setge i operatius militars en el sud del país; l’assassinat, empresonament i el linxament permanent dels mitjans de comunicació contra els mestres; l’arrogància del secretari d’Educació que ha declarat l’acomiadament de 4300 docents, ha produït un sentiment d’unitat de tots els sectors d’esquerra a favor de la CNTE.

Per a derrotar el govern, la mobilització unificada

El sentiment de solidaritat amb la CNTE entre la base de les organitzacions d’esquerra ha tingut efectes molt rellevants, provocant que dirigents que s’hi havien mantingut al marge de la mobilització finalment es manifestaran contra la Reforma Educativa i contra la repressió. El darrer 12 de juny, en un míting públic en la Ciudad de México, López Obrador va convocar a una manifestació en solidaritat amb la CNTE per al proper diumenge 26. Posteriorment, el 14 de juny, es va mobilitzar el Frente Amplio Social Unitario (FASU) i la Unión Nacional de Trabajadores (UNT), els gremis més importants com ara el de telefonistes i el de treballadors de la UNAM, reclamant l’aturada de la repressió. En Chiapas, també l’EZLN ha participat en les mobilitzacions dels mestres i la seua direcció ha fet crides clares per tal de sumar-se a la defensa de la CNTE.

No hi ha cap dubte que totes aquestes forces, encara quan tenen diferències ideològiques i programàtiques, representen un bloc que podria fer agenollar el règim si establiren un objectiu i una tàctica comuna de lluita. Si en lloc de que les mobilitzacions que convoquen aquestes organitzacions foren impulsades per separat, foren convocades de manera unitària, per a colpejar tots junts el mateix dia i a la mateixa hora en defensa de la CNTE, per l’alliberament dels presos polítics i contra la Reforma Educativa, el seu efecte seria profund.

No és casualitat el rabiós i desesperat qüestionament de Nuño contra Obrador sobre per què es vincula amb “delinqüents”. No és casualitat la detenció de més de 20 activistes estudiantils en la Ciudad de México en un petit míting a favor de la CNTE. El govern intenta per tots els mitjans trencar la unitat del moviment d’esquerra, perquè de produir-se la lluita donaria un salt qualitatiu que posaria les coses molt complicades per al govern. La divisió únicament afavoreix els interessos del govern.

De fet, on el moviment ha assolit major força i dinamisme és on el magisteri ha pogut concretar accions unitàries amb unes altres organitzacions i sectors en lluita; en Chiapas per exemple, han participat en les mobilitzacions a més a més de l’EZLN, diferents organitzacions camperoles, estudiants, pares de família, treballadors no sindicats. Aquesta unitat contra la Reforma Educativa, no implica que tots aquets sectors comparteixin absolutament totes les seues posicions polítiques, sinó que totes coincideixen en un punt en concret. Açò li ha donat una força poderosíssima al moviment.

És necessari que tota l’esquerra enforteixi la seua activitat, organitzant brigades informatives i comitès de solidaritat amb el magisteri. Els dirigents de MORENA, l’EZLN i els sindicats han de materialitzar contundentment la seua activitat en defensa de la CNTE. És necessari establir un front únic de totes les organitzacions d’esquerra, amb l’objectiu d’estendre la vaga magisterial, intensificar i unificar totes les mobilitzacions en defensa de la CNTE i contra la Reforma Educativa.