A Donald Trump se li ha ennuegat la digestió en la seva primera setmana com a president. Després de mostrar al món la seva pretensió de col·locar l'imperialisme nord-americà a la cresta de l'onada, de proclamar el seu suport al genocida Netanyahu i amenaçar amb una política nazi contra la població immigrant, la irrupció de la IA xinesa DeepSeek ha deixat la seva Administració, i als grans monopolis tecnològics que l'acompanyen, sense alè. El dilluns 27 de gener serà recordat com un dia de malson.
La lluita per l'hegemonia mundial que lliuren Washington i Beijing acaba de fer un nou salt de qualitat. I que ningú ho dubti. Aquesta és una resposta inequívoca del règim de Xi Jinping a les fanfarronades llançades per Trump a dreta i esquerra en la seva primera setmana com a inquilí de la Casa Blanca, i a l'ofensiva militar a l'Orient Mitjà. Sí, els aliats gihadistes i sionistes de l'imperialisme nord-americà han pres el control de Damasc i han infligit un genocidi sagnant al poble palestí. Però en tan sols un dia, que no us oblideu, les empreses tecnològiques de Wall Street i els Fons d'Inversió especulatius que parasiten al voltant elles han perdut…1,4 bilions d'euros en capitalització borsària!, l'equivalent al PIB espanyol.
El cop ha estat brutal i les conseqüències seran molt doloroses. El míssil ha impactat precisament en les grans multinacionals que són el model estratègic pel qual aposta Trump per tornar a fer gran Amèrica una altra vegada. Només ressenyar una mica del que la premsa burgesa ha dit al respecte, il·lustra la dimensió d'aquest cataclisme. Citem algunes referències que aclareixen moltes coses.
Per exemple, El País:
“L'aparició de l'última versió de DeepSeek, un model d'IA disponible de franc a internet i desenvolupat a la Xina, va sacsejar de cop els mercats i va deixar en evidència la valoració estratosfèrica d'algunes companyies tecnològiques nord-americanes. DeepSeek ofereix a l'usuari bàsicament el mateix que ChatGPT, de la nord-americana OpenAI, però ha estat construït per un cost mínim en comparació. No es tracta només de la competència dun producte bo i barat. Occident s'enfronta a una potencial invasió global d'una eina que qüestiona el camí de negoci fins ara establert i que aspira a disposar de dades mundials amb una capacitat inèdita per utilitzar-les.
El xoc es produeix menys d'una setmana després que el president dels EUA, Donald Trump, anunciés l'anomenada aliança Stargate que suposaria una inversió de 500.000 milions de dòlars a IA, una quantitat similar a la que Nvidia va perdre a la borsa dilluns passat. L'aparició de DeepSeek qüestiona la necessitat de despeses tan milionàries en afirmar que la plataforma s'ha desenvolupat amb sis milions de dòlars. S'ha entrenat en dos mesos amb un equipament mínim. Més important encara, la IA xinesa requereix molta menys electricitat per funcionar que els models nord-americans, cosa que qüestiona les enormes inversions en fonts d'energia que reclama la indústria.
El desafiament no és només econòmic. DeepSeek és de codi obert, cosa que suposa que la seva programació és accessible a qualsevol per utilitzar-lo, corregir-lo o millorar-lo. Aquesta decisió assegura transparència i facilita que el programa sigui millorat per un exèrcit multitudinari de programadors a tot el món a cost zero, cosa que deixa també a l'aire la viabilitat del model de pagament per subscripció premium implantat per les tecnològiques dels EUA. Amb una eina bona, barata i d'accés lliure i gratuït, la Xina ha sacsejat el mercat tecnològic i ha qüestionat els fonaments financers…”.[1]
També el diari econòmic Cinco Días fa sang amb el que ha passat:
“Nvidia es va desplomar el 17% i va perdre 556.400 milions d'euros de capitalització borsària. Es tracta de la destrucció de valor més gran en un sol dia vista fins ara al mercat (…) també es van desplomar altres dels protagonistes de l'auge de la intel·ligència artificial. Broadcom va perdre el 17,4%; Alphabet, el 4,2% i Oracle, el 13,8%. Microsoft va recular menys, el 2,14%, però va contribuir amb 129.200 milions de dòlars a la pèrdua de capitalització de dilluns negre tecnològic. (…)
Els fons cotitzats han contribuït de manera notable a l'impuls borsari dels gegants tecnològics dels EUA. Canalitzen de forma directa la gana voraç que han mostrat els inversors per la intel·ligència artificial (…) Per al Leverage Shares 3x NVIDIA ETP, un vehicle cotitzat a Londres, dilluns va ser una jornada nefasta (…) L'esfondrament de l'acció va deixar una pèrdua en el fons del 52%, abans que se n'interrompés la cotització. Un altre fons que cotitza als EUA, el GraniteShares 2x Long NVDA Daily ETF, va patir una pèrdua rècord del 36%. L'euforia inversora que ha envoltat Nvidia en els dos últims anys, i que n'ha disparat la cotització el 818% entre el 2023 i el 2024, ha estat un dels ingredients clau per al ràpid creixement del mercat nord-americà dels ETF, que mou 11 bilions de dòlars.” [2]
Tenint en consideració la guerra comercial desencadenada per Trump en el seu primer mandat, i que va ser aprofundida per Biden en aquests darrers quatre anys, la conclusió és evident. Tots els esforços per bloquejar l'accés de la Xina al mercat de microprocessadors, per aixecar aranzels que penalitzin les seves exportacions, per imposar a tercers països condicions draconianes si continuen comprant components xinesos, tot aquest intent de sabotejar la influència del capitalisme xinès ha fracassat.
I la raó de fons que explica aquest fiasco és també clara: mentre als EUA les forces productives estan estancades, la seva base industrial és cada dia més precària i menys competitiva, i la seva aposta per l'especulació financera no deixa de redoblar-se, a la Xina múscul industrial, el creixement de la seva tecnologia i la seva capacitat per liderar i controlar matèries primeres estratègiques i cadenes de subministraments continua enfortint-se.
La realitat és que aquest flamant sector tecnològic nord-americà, representat per neofeixistes i trumpistes acèrrims com Elon Musk, Mark Zuckerberg o Jeff Bezos, s'assenta sobre una potent bombolla especulativa que tard o d'hora acabarà punxant. Els beneficis rècord que han aconseguit a la borsa contrasten vivament amb el modest creixement econòmic dels EUA, un magre 2%, menys de la meitat del que ha registrat la Xina.
La bogeria d'aquest model ha estat reconeguda per molts analistes: “El mercat [borsari] americà suposa el 70% del total mundial (rècord històric) i només els Set Magnífics (Apple, Microsoft, Alphabet, Amazon, Nvidia, Meta i Tesla) ) representen un 35% del mercat americà (rècord de concentració històric). Nvidia, per si mateixa, té un nivell de capitalització borsària superior a Alemanya, França o el Regne Unit.”[3]
L'especulació financera ha drenat la capacitat industrial dels EUA
Aquesta bombolla especulativa ha estat alimentada per ingents injeccions de liquiditat de la FED, i per un deute públic desbocat que augmenta en mil milions de dòlars cada 90 dies. Aquest endeutament crònic enforteix el pitjor dels parasitismes financers, i és el model pel qual Trump aposta.
En un recent estudi del lobby The American Conservative, es donen algunes claus que val la pena subratllar:
“El 1992, les exportacions i importacions nord-americanes estaven més o menys equilibrades; el 2022, el dèficit comercial va superar els 900.000 milions de dòlars per primera vegada. Fins i tot en el cas dels productes de tecnologia avançada, en el mateix període de 30 anys, els Estats Units van passar d'un superàvit de 60.000 milions de dòlars a un dèficit de gairebé 250.000 milions (…) Al sector manufacturer, el creixement de la productivitat es va tornar negatiu: les fàbriques nord-americanes van necessitar més mà d'obra el 2022 que el 2012 per produir el mateix (…)
Alhora, els Estats Units van perdre la distinció entre mercats productius i improductius, o el reconeixement que no tota l'activitat econòmica és igual. Vam començar a equiparar l'activitat improductiva, com l'enginyeria financera, amb els usos productius, com la fabricació de semiconductors... L'ocupació manufacturera als Estats Units va fluctuar al voltant de 18 milions de treballadors entre el 1965 i el 2000, abans de desplomar-se un 18 per cent entre març de 2001 i març de 2007...
Si bé van augmentar les barreres a l'activitat econòmica productiva, com la construcció de noves fàbriques, les regulacions financeres van seguir el camí oposat... es van relaxar les restriccions sobre qüestions com la recompra d'accions i les lleis antimonopoli, cosa que va facilitar la inversió en activitats que poden haver creat valor per a alguns, però que no eren productives per a l'economia en general…
L'enfocament a donar als inversors el que volien a curt termini va impulsar Boeing a tornar sistemàticament més de 30.000 milions de dòlars als accionistes mitjançant recompres d'accions mentre desenvolupava el 737 Max, en lloc d'invertir-los en una qualitat més gran de la producció. ..”[4]
Trump ja ha manifestat que desregularà encara més el sector de les criptomonedes, i fins i tot ha llançat la seva pròpia, inflant més la seva fortuna estratosfèrica. Per què no aprofitar el privilegi de ser el president per fer-se més ric encara? Podem dir el mateix d'Elon Musk. Tot i el bombo i fanfàrria respecte a les seves empreses senyeres, Tesla o SpaceX, la realitat és que la seva capacitat productiva empal·lideix davant les seves valoracions especulatives.
SpaceX només va obtenir els seus primers beneficis trimestrals el 2023, 55 milions de dòlars, però l'empresa ha estat valorada, no se sap sobre la base de quins criteris ja que ni tan sols cotitza a Borsa, en 350.000 milions de dòlars. En el cas de Tesla les dades són encara més reveladores: el 2023 va vendre 1,8 milions de cotxes elèctrics, amb un 12% de quota de mercat, mentre BYD, el seu competidor xinès, va col·locar més de 3 milions aconseguint una quota de mercat del 21%, gairebé el doble! I tot això sense comptar que Tesla només produeix cotxes elèctrics en un sector que continua estant dominat pels vehicles de combustió. Només el 2023 Volkswagen i Toyota van vendre 10 milions de cotxes cadascuna. A més, 4 de cada 10 dòlars que ingressa Tesla provenen de vendre crèdits de carboni a indústries contaminants, entre ells els productors de vehicles de combustió. Una activitat purament especulativa aliena a qualsevol inversió productiva.[5]
Les mesures anunciades per Trump en la primera setmana de mandat van en la mateixa direcció: més especulació i molta publicitat histriònica per encobrir els greus desequilibris de l'economia nord-americana. L'anunci d'una inversió en IA de prop de 500.000 milions de dòlars ja va néixer envoltat de dubtes, entre d'altres del mateix Elon Musk.[6] Però ara, amb la irrupció cataclísmica de la IA xinesa, tots aquests plans, molts dels quals mai no passarien del paper, s'han convertit en una entelèquia.[7]
L'especulació financera i l'economia de casino es converteixen en un càncer quan s'estenen i es dominen el cos econòmic. Aquesta deriva especulativa és una tendència orgànica sota el capitalisme monopolista d'Estat, i per això la Xina tampoc no s'hi pot escapar, com s'ha vist amb el seu sector immobiliari i el gegantí volum que ocupa la seva banca a l'ombra (és a dir, préstecs realitzats fora del sistema bancari). Tot i això, les dimensions d'aquest parasitisme a l'economia nord-americana han assolit un punt crític que obstaculitza molt seriosament el desenvolupament de les seves forces productives. Sobre aquestes bases podrides serà molt difícil que Trump pugui revertir la decadència industrial nord-americana.
Aranzels, nacionalisme econòmic i globalització
Trump ha amenaçat amb aranzels de fins al 60% contra la Xina, i del 10% a la resta del món, però una cosa són les seves fanfarronades demagògiques per a consum de la seva base reaccionària, i una altra el que finalment pugui portar a la pràctica sense colpejar encara més la malmesa economia nord-americana.
Davant d'aquells que posen el crit al cel per la suposada tornada del nacionalisme econòmic trumpista, especialment la UE i determinats Governs europeus, la realitat és que Biden mai no va abandonar aquest camí. A l'inrevés, va empitjorar l'estratègia de Trump, colpejant especialment Alemanya i la UE amb la seva Llei de Reducció de la Inflació.
I aquest és el problema de fons. El conjunt de mesures aranzelàries i proteccionistes adoptades per l'Administració Trump i després per la de Biden, ni han frenat l'empenta de la Xina, com demostra el desenvolupament ara de la IA DeepSeek, ni han suposat passos enrere en la globalització com alguns insisteixen a afirmar sense una base documentada. La globalització no s'ha aturat, però el que sí que ha passat és que el seu lideratge ha deixat de ser un fet nord-americà en exclusiva, i ara la Xina està ocupant una posició cada cop més amenaçadora.[8]
El problema és que el nacionalisme econòmic xoca inevitablement amb la base imperialista que ha desenvolupat el capitalisme, i que traspassa les fronteres nacionals creant el marc dexistència per a una economia mundial que no és la suma aritmètica de cada economia nacional. No es pot desacoblar tan fàcilment les economies de cada nació d‟un organisme viu i interdependent amb tants vasos comunicants com és el mercat i el comerç mundial. El tot és molt superior a la suma de les parts. Plantejar tant a la lleugera la tesi de la desglobalització, com fan algunes sectes, és típic de qui fonamenta les seves opinions llegint només la premsa econòmicaa occidental, saturada fins al moll de propaganda política contra la Xina.
Trotski va assenyalar els límits d'aquesta pretensió de trencar amb la cadena capitalista global en referir-se al nacionalisme a l'Europa dels anys trenta. La seva reflexió val tant per als trumpistes nord-americans com per als conservadors i neofeixistes europeus atrapats per la lògica implacable de la decadència imperialista occidental:
“Com garantir la unitat econòmica d'Europa i alhora preservar la llibertat total de desenvolupament cultural als pobles que la componen? Com incloure Europa unificada en una economia mundial coordinada? No s'arribarà a la solució d'aquest problema deïficant la nació sinó, per contra, alliberant completament les forces productives dels frens que els imposa l'Estat nacional. Però les classes dominants d'Europa, desmoralitzades per la fallida dels mètodes militars i diplomàtics, encaren el problema al revés; intenten, per força, subordinar l'economia al superat Estat nacional. Es reprodueix a gran escala la llegenda del llit de Procust. En lloc de deixar molt espai lliure a l'expansió de la tecnologia moderna, els governants fan trossos l'organisme viu de l'economia.
En un discurs programàtic que va pronunciar recentment, Mussolini va saludar la mort del 'liberalisme econòmic', és a dir del regnat de la lliure competència. La idea en si no és nova. Fa molt que l'era dels trusts, les corporacions i els càrtels va relegar a l'oblit la lliure competència. Però els trusts es reconcilien amb els mercats nacionals restringits menys encara que les empreses del capitalisme liberal. El monopoli va devorar la competència en la mateixa proporció que l'economia mundial es va apoderar del mercat nacional. El liberalisme econòmic va quedar fora d'època alhora que el nacionalisme econòmic. Els intents de salvar l'economia inoculant-lo el virus extret del cadàver del nacionalisme produeixen aquest verí sagnant que porta el nom de feixisme (…)
Els vivers del nacionalisme són també laboratoris de terribles conflictes futurs; com un tigre afamat, l'imperialisme es va replegar en el seu cubil nacional per preparar-se per a un nou salt.”[9]
Les mesures de l'Administració Biden com la Llei de Xips, de cara a potenciar a terra nord-americà la indústria dels semiconductors i tancar el pas a la Xina en aquest camp, han resultat un fracàs complet.
Però no només és això. A diferència dels EUA, l'economia xinesa n'està potenciant el desenvolupament en nombrosos camps, no només la IA o els semiconductors. Una economia poderosa no es basa en un o dos sectors, sinó en un desenvolupament combinat de diverses branques de producció. Així ho va fer els EUA als anys 40, 50 i 60 del segle passat, i així ho està fent ara la Xina.
The New York Times havia de reconèixer recentment tant el fracàs de les polítiques proteccionistes nord-americanes com el gran avenç industrial xinès:
“La Xina ja ha aconseguit el lideratge mundial en equips de telecomunicacions, destruint de fet la indústria d'Amèrica del Nord. Ha fet el mateix en panells solars i drones comercials i és a prop d'assolir-lo en trens d'alta velocitat i bateries.
La Fundació per a la Innovació i la Tecnologia de la Informació ha descobert que en deu indústries avançades (entre elles, els semiconductors, la robòtica, la intel·ligència artificial, la computació quàntica, l'espai i els productes químics), la Xina avança cap a l'avantguarda mundial de la innovació... I en algunes indústries, com els vehicles elèctrics i l'energia nuclear comercial, les empreses xineses ara estan al capdavant.
L'any passat Xina va instal·lar més robots industrials i té més plantes d'energia nuclear en construcció que la resta del món en conjunt. Va gastar gairebé 50.000 milions de dòlars en subsidis per posar-se al dia amb els semiconductors abans que el Congrés dels Estats Units respongués amb la Llei de Xips. Busca inundar el món amb vehicles elèctrics, així com amb models de benzina. Ha gastat fins a tres vegades més en subsidis als semiconductors que els Estats Units. I està gastant milers de milions de dòlars més en el desenvolupament de tecnologia quàntica que qualsevol altre Govern, segons una anàlisi de la consultora McKinsey. Les vendes del C919 per part de COMAC (una empresa estatal) van camí de convertir-lo en l'avió a reacció més venut del món aquest any, cosa que contribuirà encara més als problemes d'Airbus i Boeing. I la Xina representa el 44 per cent de la producció química mundial...”.[10]
La quantitat d'exemples, xifres i dades en aquest sentit és interminable. Però potser, el millor exemple de la decrepitud industrial nord-americana, que dificulta enormement poder capgirar la situació i aconseguir allò que Trump pretén, és l'estat en què es troba la seva indústria naval. Nombrosos informes del Pentàgon alerten sobre els perills d'aquesta decadència a l'àmbit militar, però el cas de la Marina, decisiva des del punt de vista geoestratègic per al control dels oceans, és el més sagnant:
“La investigació cita dades que mostren que la participació de la Xina a la indústria de construcció naval mundial s'ha expandit des del 5% el 2000 a més del 50% el 2023, en gran mesura ajudada per subsidis governamentals, mentre que els constructors navals nord-americans , que alguna vegada van ser dominants, han vist la seva participació disminuir per sota de l'1% (…) Als Estats Units només hi ha 20 drassanes públiques i privades, davant les més de 300 que hi havia a principis dels anys 80 (…)”. [11]
Un estudi recent del Center for Strategic and International Studies ha assenyalat que si la Xina segueix incrementant la seva flota al ritme actual i els Estats Units no revitalitza la seva indústria naviliera, les possibilitats que Beijing pogués vèncer en un escenari de guerra naval són força probables: “La Xina té una potència industrial naval 230 vegades superior a la dels EUA”.[12]
La lluita interimperialista s'agreujarà
La premsa occidental està saturada d'articles, des de fa anys, que no deixen d'anunciar una recessió imminent a la Xina, de la qual es fan ressò fins i tot organitzacions que es titllen de marxistes. Que el capitalisme d'Estat xinès té greus desequilibris, un deute públic i privat inflat, atur juvenil creixent, una bombolla al sector immobiliari que va provocar fallides importants… és evident. Però sempre cal posar aquests fets en relació amb la tendència del capitalisme occidental i la situació dels seus competidors directes al mercat mundial.
L'economia xinesa tanca el 2024 amb un creixement del 5%, el doble que l'economia nord-americana i gairebé cinc vegades més que l'alemanya, que està travessada per una crisi molt seriosa. Una xifra que, encara que menyspreada per The Wall Street Journal i The Economist, és impressionant per a un país que ja ha aconseguit un PIB de 18 bilions d'euros.
Trump vol fer marxa enrere en la història i recuperar el poder nord-americà, però les bases que hi van donar lloc al llarg del segle XX s'han esfumat. Les seves constants apel·lacions de cara a corregir l'engreixat dèficit comercial nord-americà —no només respecte a la Xina sinó respecte a la UE, el Canadà i fins i tot Mèxic—, són una confessió de com de lluny ha arribat la seva decadència. Precisament per aquesta raó de fons, l'imperialisme nord-americà no abandonarà l'escena sense lluitar i genera més caos i destrucció.
La batalla per l'hegemonia mundial vulgui o no la Xina, es resoldrà sobre la base de la força i, en última instància, de la guerra imperialista. Mai no hem estat tan a prop d'una conflagració mundial des del 1945. La barbàrie que va dominar el segle XX torna a ressorgir amb força. Només hi ha una alternativa per treure la humanitat d'aquest atzucac: la lluita conscient i organitzada pel socialisme internacional.
Notes:
[1] El coste de la IA ‘low cost’ de China
[3] Hasta el infinito y más allá con el optimismo desmedido de sumar más deuda
[5] El lucrativo negocio de Tesla: cobrar a terceros para que puedan contaminar
[6] Musk pone en duda el proyecto estrella de Trump para competir con China en inteligencia artificial
[7] Claves de la sacudida de la china DeepSeek en Bolsa: cómo repercute en el mercado y por qué castiga así a la estadounidense Nvidia “El año pasado, las inversiones ligadas a la infraestructura de IA, que incluyen infraestructuras, computación en la nube y chips superaron los 250.000 millones de euros y la carrera para este año ha sido aún mayor: Microsoft ha anunciado inversiones de 76.000 millones, Meta prevé destinar otros 62.000 y Amazon y Google, 42.000 y 24.000 millones cada uno. A ellos se ha sumado la alianza formada por OpenAI, Oracle y Softbank para invertir hasta 500.000 millones de dólares en IA (475.000 millones de euros), que ha sido apadrinada por el nuevo presidente de EEUU, Donald Trump, y que este año pondrá sobre la mesa una quinta parte del total. Y es solo el comienzo, BlackRock espera que a largo plazo la inversión se sitúe por encima del billón de dólares. Frente a todo ello, DeepSeek ha entrenado su modelo en dos meses por menos de seis millones de dólares.”
[8] Per a un estudi més extens sobre aquesta cuestión: La crisis global del capitalismo y las tareas de los comunistas revolucionarios
[9] El nacionalismo y la economía de León Trotsky
[10] Estamos en una Guerra Industrial. China Está Empezando a Ganar
[12] Monitor 2049®: Poder naval chino podría derrotar a Armada de EE.UU.
