El dilluns 20 de gener es va celebrar la presa de possessió de Donald Trump com a president dels EUA. Milions de persones a tot el món la vam seguir en directe i no va defraudar: l'espectacle va ser repugnant. Una cerimònia en què aquest reaccionari d'extrema dreta es va envoltar dels plutòcrates més poderosos del país, confirmant que lluny de ser un portaveu de l'anti-establishment és el representant més genuí d'un capitalisme imperialista agressiu, disposat a posar en pràctica una agenda d'atacs brutals contra la classe obrera dins i fora de les seves fronteres, i laminar tots els drets democràtics que pugui.
Trump va arrencar el seu discurs sota l’entusiasta mirada de les tres persones més riques del món –Jeff Bezos, Mark Zuckerberg i Elon Musk–, dels grans CEO del país i dels majors representants de la ultradreta a escala internacional, com l'argentí Milei o la presidenta d'Itàlia Giorgia Meloni. No va faltar ningú. Tampoc l’aplaudiment de dirigents del Partit Demòcrata com Barack Obama, Hillary Clinton o Kamala Harris. Des del minut u, el magnat novaiorquès va declarar una guerra oberta cap als treballadors i els pobres, especialment contra la població immigrant, les dones i el col·lectiu LGTBI, es va embolicar en la bandera del bel·licisme més furibund, i va prometre tots els recursos de l'Estat per als grans monopolis i perquè els multimilionaris continuïn augmentant les seves fortunes. Tot això acompanyat de l'escena més impactant de la nit: Musk fent la salutació nazi fins a tres ocasions.
Trump es va fer instal·lar un escriptori a l'escenari del Capital One Arena per firmar els seus primers decrets, en pro d'iniciar una "edat d'or" als Estats Units. Va derogar les 78 ordres executives de Joe Biden, va congelar l'emissió de normes per part de les agències federals i les contractacions de funcionaris, va retirar EUA de l'Acord de París, i va proclamar dos nous documents per suposadament restaurar la llibertat d'expressió i per acabar amb la persecució d'adversaris polítics.
El que va succeir el dilluns no és cap broma. Sí, Trump té un comportament llunàtic, narcisista i de vegades delirant, una cosa que també va ser característic de les dictadures sanguinàries de Hitler o Mussolini. Però Trump no és un llop vivint el seu moment de glòria, ni molt menys un outsider sense suports dins de la classe dominant nord-americana. El fet que hagi sortit impune de tots els càrrecs judicials per la seva implicació en l'assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021 prova els seus enormes vincles amb l'aparell de l'Estat i els cercles del poder polític del país.
L'agenda de Trump pot horroritzar-nos, a molts fins i tot sorprendre'ns, però minimitzar el que representa o burlar-se del seu comportament excèntric, no prepara el moviment, la classe treballadora i el jovent per al seriós desafiament davant què ens trobem. Comprendre el moment històric que vivim i les profundes causes socials que expliquen el fenomen del trumpisme [1] és una cosa imprescindible si volem treure les lliçons polítiques correctes i emprendre la lluita contra una amenaça que no té precedents en les últimes dècades: un Govern d'extrema dreta, anticomunista, racista, imperialista, aliat de les forces feixistes a escala internacional: Trump dirigirà el rumb de la primera potència mundial en els pròxims quatre anys.

Un imperialista despietat disfressat de pacificador
El discurs del ja 47è president estatunidenc va estar ple per constants referències al fet que "l'edat d'or dels Estats Units comença ara mateix". Trump ha promès a la seva base social –aquestes capes mitjanes irritades i cada dia més fanatitzades amb el seu discurs nacionalista i racista, i amplis sectors d'una classe obrera empobrida i desmoralitzada que no veu futur– que farà Amèrica gran de nou. Les declaracions sobre que "el nostre país florirà" i que "no permetrem que s'aprofitin més de nosaltres", s'aixequen sobre l'orgull ferit d'una potència en decadència. Recuperar l'aura imperial dels Estats Units amb el poder de la seva indústria militar cobrint-li les esquenes és el seu objectiu.
Hi ha una batalla en marxa per la supremacia mundial, i Estats Units s'ha vist desplaçat i sobrepassat en molts terrenys per una potència que ha acumulat un múscul tecnològic, industrial i comercial immens: la Xina. Tot i que la intervenció a Síria i l'enfortiment del sionisme a Orient Mitjà després del salvatge genocidi perpetrat a Gaza ha permès donar un dur cop al bloc rus-xinès en aquella zona, és impossible ocultar que l'imperialisme nord-americà porta patint revessos molt seriosos en els últims anys.
La seva pèrdua notable d'influència a tots els continents i entre aliats històrics, les derrotes a l'Iraq, l'Afganistan i ara a Ucraïna, han col·locat Washington davant d'una disjuntiva existencial. Això és el que mou i anima la classe dominant nord-americana a entaular batalla amb tots els mitjans al seu abast, encara que suposi estendre el caos i acabar definitivament amb qualsevol vestigi d'equilibri per al capitalisme global.
Trump és un enemic declarat dels pobles del món, però si pot arribar tan lluny és perquè Joe Biden i els demòcrates han desfermat una escalada de militarisme imperialista salvatge, imposant la guerra a Europa al front ucraïnès, agenollant Alemanya per desconnectar-la de Rússia, llançant una guerra comercial contra els seus adversaris, i recolzant amb les armes més terrorífiques l'holocaust palestí a Gaza.
Biden no ha estat més que un trumpista maquillat governant per a la mateixa plutocràcia de la qual forma part el magnat de Nova York. Però hem de subratllar que Biden va fracassar en molts dels seus objectius internacionals i domèstics. No ha impedit l'avanç de la Xina, s'ha estavellat a Ucraïna cosa que ha enfortit el règim de Putin, i el rastre de misèria i empobriment que ha deixat en herència en aquests quatre anys és terrible. Això és un bon recordatori per tenir clar que els obstacles als quals s'enfrontarà Trump no són un detall.

Durant la seva campanya electoral, i el dilluns ho va repetir, Trump va jurar que la seva prioritat era arribar a un acord amb Rússia per posar fi a gairebé tres anys de guerra a Ucraïna, i ara es presenta com l'artífex de l'alto al foc a Gaza. Però tot això és pura farsa, propaganda, per generar un estat d'opinió que li agraeixi per exercir de pacificador. És el món al revés. Aquest reaccionari és la màxima expressió del bel·licisme més violent i farà el que sigui necessari per mirar de recompondre el poder d'una potència en decadència.
Tot i que la jura del càrrec va ser dilluns, el segon mandat de Trump fa setmanes que ha començat de forma cridanera amb una incendiària agitació en política exterior. Ha proposat que Canadà sigui annexat com a Estat de la Unió, per a Mèxic té el propòsit d'intervenir en el seu territori sota l'excusa de la lluita contra la droga i "l'emergència de la crisi migratòria", vol recuperar el canal de Panamà i fins i tot comprar Groenlàndia, i controlar així àrees comercials i geoestratègiques claus per al capital estatunidenc
Fanfarronades? Encara és aviat per dir-ho. La història de la lluita interimperialista està plena d'esdeveniments dramàtics, de guerres i conflictes que, tot i que en un primer moment semblaven impossibles, acaben succeint empesos per la lògica endimoniada d'unes contradiccions que no es poden resoldre mitjançant la negociació i els acords. L'administració Trump està disposada a arribar el més lluny possible perquè Estats Units torni a ocupar la primacia mundial. El problema és que no ho tenen tan senzill.
Més guerra comercial, nacionalisme econòmic i especulació
És evident que el Govern de Trump representa un canvi notable amb les formes habituals en què la burgesia exerceix el seu domini. En les democràcies capitalistes la ficció i les aparences juguen un paper important. El parlament s'erigeix com a dipositari de la "sobirania popular". Els òrgans judicials són "independents" del poder executiu i legislatiu. L'executiu, integrat per polítics professionals responsables, busquen governar a favor del poble guiats pel "bé comú". Amb Trump tot aquest teatre ha estat eliminat.
Tenim un Govern format directament per multimilionaris, membres destacats de la classe dominant i líders d'opinió d'extrema dreta. Ja no cedeixen la tasca a un grup de buròcrates al qual manegen entre bambolines com succeïa tradicionalment. Ara és el domini directe de plutòcrates que s'han marcat com a objectiu el fer de l'Estat un servent per a la seva acumulació privada. Un fet molt rellevant i que també mostra la degeneració senil del capitalisme estatunidenc. Sense aquesta capa de polítics professionals educats en la farsa parlamentària, Trump queda cada dia més nu com l'agitador d'extrema dreta que és. I això, òbviament, tindrà serioses implicacions en la consciència de milions d'oprimits a tot el món i dins de les fronteres nord-americanes.
Trump utilitza molta demagògia i realitza maniobres de distracció per intentar amagar el que és una de les seves principals fites en aquesta presidència: aixafar l'enemic interior, extreure el major percentatge de plusvàlua obrera, atacant durament les condicions laborals i salarials, desviar encara més brutalment les despeses socials per enriquir els capitalistes mitjançant més privatitzacions i subvencions, posar en pràctica una legislació antisindical ferotge, suprimir qualsevol restricció mediambiental que s'interposi a l'afany de lucre de les empreses petrolieres, mineres i agroalimentàries i, per suposat, col·locar una pistola al clatell de milions d'immigrants perquè acceptin condicions d'esclavitud. I tot això amb plans molt calculats per atorgar més poder i més impunitat a la maquinària policial, alhora que les seves organitzacions d'esquadristes feixistes s'enforteixen.
I la conseqüència exterior d'aquesta agenda interior és preparar EUA per a una guerra econòmica prolongada contra la Xina i els seus aliats. Òbviament, com es va comprovar amb el seu primer mandat i amb les polítiques de l'Administració Demòcrata que han seguit la mateixa línia, les possibilitats d'èxit d'aquesta estratègia són molt qüestionables.

La pugna entre l'imperialisme estatunidenc i el gegant asiàtic pel control dels mercats, les matèries primeres estratègiques, les cadenes mundials de producció i de subministraments, han fet un salt transcendental. Però Washington ha sortit mal parat de moment. Moltes dades certifiquen que Beijing està guanyant posicions decisives. Així ho reconeixia The New York Times: "La Xina està utilitzant la seva economia d'aproximadament 18 bilions de dòlars com a arma. […] La Xina ha assolit el lideratge mundial en equips de telecomunicacions, destruint de fet la indústria d'Amèrica del Nord. Ha fet el mateix en panells solars i drons comercials, i està a prop d'assolir-lo en trens d'alta velocitat i bateries. […]
En deu indústries avançades (entre elles, els semiconductors, la robòtica, la intel·ligència artificial, la computació quàntica, l'espai i els productes químics), la Xina està avançant cap a l'avantguarda mundial de la innovació. […] I en algunes indústries, com els vehicles elèctrics i l'energia nuclear comercial, les empreses xineses ara són capdavanteres". [2]
Això és el que hi ha darrere de totes les mesures econòmiques, proteccionistes i d'aranzels que proposa Trump. Però aquestes receptes ja s'han intentat i no han donat el resultat esperat. És d'una gran ingenuïtat pensar que els aranzels del 60% contra els productes xinesos, o contra les mercaderies d'altres països que comerciïn amb la Xina, aconseguiran frenar el desenvolupament econòmic i productiu de Beijing. Al contrari, com ja han demostrat les experiències anteriors, pot ser un boomerang que colpejarà el mercat nord-americà i la classe treballadora estatunidenca amb forma d'inflació. Per derrotar la Xina, Trump hauria de declarar una guerra comercial a més de mig món.
Alhora, l'economia nord-americana sembla lluny de curar-se de la gangrena que pateix. De la nit al dia, Trump ha amassat una fortuna sobre el paper d'uns 8.000 milions de dòlars amb el llançament d'un memecoin: el $TRUMP. I aquesta és precisament la gran esperança estatunidenca: impulsar encara més l'especulació financera mitjançant tota mena de productes, sigui el bitcoin o la recompra de paquets accionarials, al marge del desenvolupament de la producció industrial i les forces productives. La bombolla borsària està pels núvols, i el bitcoin no només costa més de 100.000 dòlars, el seu valor de mercat ha assolit 2,15 bilions de dòlars [3]. Una moneda virtual! Si a tot això li sumem un dèficit comercial que en l'últim any ha crescut un 12,8%, la perspectiva global per a l'imperi ianqui està complicada.
D'aquí venen tots els cops d'efecte que Trump llança, i les seves amenaces imperialistes. D'aquí ve l'estreta interconnexió entre els fenòmens econòmics i polítics. D'aquí ve que "els intents de salvar l'economia inoculant-li el virus extret del cadàver del nacionalisme produeixen aquest verí sanguinari que porta el nom de feixisme"[4].
Emergència nacional a la frontera, negacionisme climàtic i masclisme
"Declararé l'emergència nacional a la frontera sud". Amb aquestes paraules arrencava l'anunci de les polítiques xenòfobes i racistes que l'Administració Trumpista té previst aplicar per esclafar i perseguir la població migrant els pròxims cinc anys.

Al mateix instant en què Trump era a l'escenari, els immigrants que esperaven en els vuit punts fronterers s’adonaven que l'aplicació CBP One havia sigut clausurada pel Govern. Totes les cites han estat cancel·lades, els advertia l'app. Aquest programa servia per processar l'arribada de migrants i la tramitació de sol·licituds d'asil. Ara ja no existeix, i tampoc es poden tramitar visats a la frontera mexicana, per la qual cosa milers de persones s'han quedat en llimbs legals.
Per segellar la frontera, Trump té la intenció d'enviar l'exèrcit i la Guàrdia Nacional per "repel·lir la desastrosa invasió del nostre país" per part de "milions i milions d'estrangers criminals". Aquest discurs racista, seguint l'estil dels nazis quan criminalitzaven els jueus, és un triomf del sector més supremacista del moviment Make America Great Again que promou la teoria del "gran reemplaçament". A més de les deportacions massives, que col·loquen una diana a més de 14 milions de persones, una altra de les ordres executives signades contempla la suspensió del reassentament de refugiats i la pena de mort per a "immigrants il·legals que mutilen i assassinen estatunidencs".
Parlar que els immigrants exhaureixen els escassos recursos o que dissolen la identitat nacional no és una cosa nova per a Trump. Però ara hi ha un interès encara més gran a utilitzar el racisme per continuar buscant un boc expiatori i desviar l'atenció de la responsabilitat dels capitalistes i empresaris en la crisi social que colpeja el país.
En matèria energètica, l'objectiu també està clar: "perforar, perforar i perforar" donant curs a l'extracció massiva de combustibles fòssils com el gas o el petroli. En un moment en què la crisi climàtica amenaça la pròpia supervivència de la humitat i incendis englaiadors consumeixen Califòrnia, el nou president i els seus tecnofeixistes de confiança prometen anul·lar totes les regulacions "indegudes" en la producció i ús d'energia, eliminar límits d'emissions i flexibilitzar els límits de contaminació. Per suposat, bye bye a l'Acord de París. Tot i que sabem que aquest pacte és paper mullat en la lluita contra la destrucció mediambiental, el gest de Trump permetrà més inversions multimilionàries de bancs i multinacionals en les indústries que contaminen i destrueixen el medi ambient.
La guerra cultural que ens ven el nou president passa pel masclisme més repugnant i l'atac a la diversitat sexual. Ha estat molt clar: només hi ha dos gèneres, el masculí i el femení, cosa que augura una guerra oberta contra la comunitat trans, i que cal protegir les dones i la infància de la ideologia radical de gènere. Un programa ja aplicat a molts Estats republicans amb la prohibició del dret a l'avortament que ara avança gràcies als plutòcrates de Sillicon Valley com Zuckerberg, que ha permès qualificar persones gais o trans com a "malalts mentals" a Instagram i Facebook.
Elon Musk, tecnofeixisme del segle XXI
L'arribada a la casa Blanca de Trump ha despertat l'entusiasme entre els multimilionaris de Washington. Més de 50 súperrics van oferir els seus recursos a Trump i al seu programa, i la rebuda que Wall Street li va atorgar no deixa lloc a dubtes: els índexs es van disparar a màxims històrics i el dòlar va registrar la seva major alça des de 2020.
Un d'ells, i ara el seu home de confiança, és Elon Musk. El CEO de Tesla i SpaceX és la millor demostració del tipus d'elements que formen part de la dictadura del capital financer que domina el món. Amb una fortuna de 421.200 milions de dòlars, Musk no té cap problema a mostrar-se tal com és: un neofeixista que fa la salutació romana davant milions d'espectadors, que ha arribat on ha arribat gràcies a l'explotació obrera més despietada, i que alça el seu patrimoni gràcies a una bogeria especulativa.
Igual que Krupp, Thyssen o Bosch van donar suport al partit nazi, avui Elon Musk no només comparteix gran part de l'agenda reaccionària trumpista, sinó que està col·locat en un lloc de poder dins de la nova administració.

La decrepitud de l'imperialisme nord-americà també es reflecteix en els seus propis dirigents. No està descartat que Elon Musk provoqui contradiccions en el si del Govern, especialment per la seva oposició als aranzels sobre els vehicles elèctrics, però aquest ultradretà és un gran actiu per impulsar la batalla ideològica contra tot el que fuig a esquerra i un programa econòmic neoliberal per fer encara més rics els megarrics.
La lluita de classes als EUA entra en una nova fase
La victòria de Trump suposa un gran perill per a la classe obrera i el jovent, contra els migrants, el moviment antifeixista i en solidaritat amb Palestina, la lluita feminista combativa. La lluita de classes entra de ple en una etapa molt més dura, marcada per l'agenda ultradretana de la Casa Blanca i la recrudescència de les tendències autoritàries i bonapartistes de l'Estat.
Però la classe obrera nord-americana té una llarga experiència. El primer mandat de Trump va estar marcat per una forta mobilització social, començant per les Women's Marchs i culminant en l'aixecament social contra la violència policial racista després de l'assassinat de George Floyd.
El fracàs de totes les promeses de Joe Biden i la política capitalista salvatge que ha imposat són la millor demostració de què serveix i què no serveix per lluitar contra l'extrema dreta. Tota l'esquerra que apel·lava a l'Estat capitalista i a la democràcia burgesa ha fracassat.
Els aprenentatges d'aquests anys han estat molts, i han estat molt durs i útils. La radicalització i la polarització cap a l'extrema dreta ha anat en paral·lel amb un creixement de la polarització també cap a l'extrema esquerra, la formació de noves estructures, organitzacions i moviments nascuts des de baix i que han adquirit una potència de foc tremenda. Als Estats Units també.
Sota la consigna We Fight Back 2025, més de 700 protestes, manifestacions i mítings van ajuntar centenars de milers de persones a les principals ciutats nord-americanes per rebre Trump com es mereix. La voluntat de lluita és molta i ha quedat demostrat.
El retorn de Trump posa sobre la taula la urgència de construir una organització de masses amb un programa revolucionari. Una alternativa socialista és el que cal perquè la classe obrera, numèricament molt més potent que en el passat, pugui desplegar tota la seva força, situar-se en el centre de l'acció política, convertir-se en el focus de referència de tots els sectors que estan patint la crisi capitalista, aïllar políticament i aixafar físicament el feixisme. Una organització dels treballadors i per als treballadors que davant el racisme i els atacs a la immigració aixequi la unitat i l'internacionalisme contra els nostres veritables enemics.
Aquesta és la tasca que la classe treballadora i el jovent nord-americà tenen al davant. Només hi ha dos camins: o la reacció més despietada, o la lluita per la revolució socialista per derrocar aquest sistema putrefacte que només ens ofereix guerres imperialistes, extrema dreta i misèria extrema.
Notes:
[1] Donald Trump torna a la Casa Blanca després d'una victòria rotunda
[2] “We Are in an Industrial War. China Is Starting to Win”. NYT, 9 de enero de 2025
[3] El bitcoin hace historia: alcanza los 100.000 dólares y un valor de mercado de 2 billones
[4] L. Trotsky. El nacionalismo y la economía (1933)