A dos anys de l'assalt al Capitoli per part dels partidaris de Trump s'ha fet públic l'informe elaborat per la comissió especial d'investigació de la Cambra de Representants sobre aquests fets, confirmant que es va tractar d´un intent de cop d'Estat i que Trump el va encapçalar.
Alhora, per primera vegada en 164 anys, és a dir, des del 1859, un any abans de la Guerra Civil, s'han necessitat 15 votacions per triar el President del nou Congrés de majoria republicana, Kevin McCarthy, fruit de l'oposició dels sectors més ultres del mateix Partit Republicà agrupats al voltant del Freedom Caucus (Grup de la Llibertat).
Aquest nou salt en la crisi del partit Republicà és fruit del gir encara més gran cap a l'extrema dreta, cap a posicions fins i tot obertament feixistes, de nombrosos representants del Partit Republicà, en sintonia amb la base social, cada vegada més trumpista i cada vegada més ultradretana.
Finalment la situació s'ha desbloquejat, però només després de la completa cessió per part de McCarthy, que és un ultraconservador que s'ha cuidat molt de criticar Trump, davant del sector feixista agrupat al Freedom Caucus, i amb la intervenció directa de Trump, que ha tornat a demostrar la seva ascendència i control del Partit Republicà.
El mateix McCarthy ha agraït Trump la seva intervenció per a poder ser elegit, i ha acceptat les demandes fonamentals dels membres del Freedom Caucus: que estiguin sobrerepresentats a la Comissió més important del Congrés, la que decideix sobre els procediments legislatius; que el sostre de despesa només s'aprovi a canvi de retallades comptants i sonants per part de la Casa Blanca; enterrar definitivament la comissió que va investigar l'assalt al Congrés, i que es constitueixi una comissió per investigar les actuacions "arbitràries" del Govern Biden, incloent-hi el registre de la mansió de Trump a Florida. És a dir, una victòria sense pal·liatius de Trump i del trumpisme.
La Comissió d’investigació del Congrés confirma el cop de Trump
Després d'un any i mig de citacions i més de mil entrevistes, l'informe deixa palès la responsabilitat de l'expresident Trump com a principal instigador dels successos del 6 de gener del 2021 i, per primera vegada a la història del país, demana al Departament de Justícia imputar un expresident pels delictes d'incitació a la insurrecció, obstrucció d'un procediment oficial del Congrés, intent de frau als Estats Units i conspiració per presentar falsos testimonis electorals al Congrés i als Arxius Nacionals.
El comitè, integrat per 7 demòcrates i 2 republicans díscols amb Trump, ha deixat en evidència, a través de centenars de testimonis i la revisió de més d'un milió de documents, la implicació en el cop de Donald Trump i els seus principals assessors. Encara que no tingui recorregut legal (el Departament de Justícia duu a terme la seva pròpia investigació), és un judici polític en tota regla, encara que amb moltes limitacions en no comptar amb l'aval del Partit Republicà.
Els dos republicans que van participar a la Comissió, Adam Kinzinger i Liz Cheney, ho van fer en contra del criteri el seu partit, de manera que han caigut en l'ostracisme entre els seus companys, perdent finalment els seus escons a les eleccions del novembre. Ara, a més, la nova majoria republicana al Congrés, encara més a l'extrema dreta, enterrarà qualsevol votació o declaració que avali les conclusions d'aquesta comissió.
De fet, les dificultats en l'elecció de Kevin McCarthy com a speaker del Congrés ha estat condicionada per aquesta qüestió, amb els congressistes rebels acusant-lo de ser massa tou i moderat, ja que va qüestionar en un moment donat el paper de Trump a l'assalt del 6 de gener, desdint-se el dia següent. Que aquest grup de només 20 congressistes pugui exercir aquest grau de pressió reflecteix també fins a quin punt ha arribat entre la base social republicana el gir cap a l'extrema dreta.
La Comissió del Congrés i el Partit Demòcrata intenten amagar la implicació de l'aparell de l'Estat
Però fins i tot els congressistes que han participat en la Comissió, bàsicament el Partit Demòcrata, s'han cuidat molt de no arrossegar institucions en l'intent de cop de Trump, com ara el Departament de Justícia o el Servei Secret. L'informe sentencia, categòric: “La causa última del 6 de gener va ser un sol home, l'expresident Trump, que molts altres van seguir. Res del que va passar en aquella jornada hauria passat si no hagués estat per ell”.
Tot i l'aspecte estrambòtic de l'aparença d'alguns assaltants, que alguns han utilitzat per restar importància i gravetat al cop, l'informe descriu blanc sobre negre que es va tractar d'un intent de cop d'estat en tota regla, que buscava impedir el traspàs de poders i el reconeixement de la victòria de Biden combinant pressions per part de l'equip de Trump contra membres dels col·legis electorals i el Departament de Justícia, del seu propi partit, i l'ús directe de la violència, promoguda pel mateix expresident durant aquell dia i els mesos previs.
Convocats per ell a través de la piulada “Gran protesta a Washington el 6 de gener”, “Estigueu allà, serà bestial!” i incitats durant el míting, més de 1.000 persones es van llançar a l'assalt del Capitoli en el moment que la Cambra de Representants havia de certificar la victòria de Joe Biden, un formalisme que va ser paralitzat durant 5 hores, i que va posar de manifest la profunda polarització cap a l'extrema dreta d'importants sectors de la societat dels Estats Units i l'apogeu de les tendències bonapartistes entre un ampli sector de l'aparell de l'Estat. Pensar que tot va ser causat per iniciativa individual de Trump, seria no comprendre les tendències de fons.
Entre els que van acudir al míting hi havia membres d'organitzacions paramilitars obertament feixistes com els Oath Keepers, membres dels Proud Boys, milícies com Three Percenters i creients de QAnon, una teoria conspirativa. El resultat de l’assalt va ser de 5 morts i més de 140 agents ferits. Per fer-nos una idea del caràcter de la convocatòria de Trump, durant el míting celebrat per ell a només 2 km del capitoli, el servei secret incautà 242 pots de gas pebre, 269 ganivets o ganivetes, 18 punys americans, 18 pistoles d'electroxoc, sis armilles antibales, tres màscares de gas, 30 porres o instruments contundents i 17 articles miscel·lanis com tisores, agulles o tornavisos, tot això sense comptar amb els partidaris que no van passar els arcs de seguretat en portar a la vista armes de foc.
L'informe ha buscat tapar la implicació de les Administracions durant l'assalt, responsabilitzant exclusivament Trump, però alguns testimonis, com el del general de la Guàrdia Nacional, William Walker, denunciant que el Pentàgon –amb el Secretari de Defensa al capdavant– trigà més de 3 hores a donar l'ordre de desplegar els militars per reprendre el control, o els informes de l'FBI i la policia del Capitoli, alertant que el dia 6 existia un risc clar que els assistents al míting tinguessin com a objectiu els congressistes, sense que hi hagués un reforçament de la seguretat, posen en evidència la implicació de sectors de l'aparell de l'Estat.
Trump, el trumpisme i la crisi del Partit Republicà
Tot i la condemna moral que pretén aquest informe, la base social ultrareaccionària de l'expresident continua sent sòlida. Els mals resultats obtinguts per alguns dels candidats designats per Trump a les eleccions del novembre, amb la consegüent pèrdua de l'oportunitat d'arrabassar el control del Senat als Demòcrates, han fet aparèixer algunes fissures al Partit Republicà. Unes fissures que han esdevingut una batalla oberta i pública amb motiu de l'elecció del nou President de la Cambra de Representants, que ha conclòs amb una nova victòria aclaparadora del trumpisme més radical.
Amb la presentació de la seva candidatura a les eleccions presidencials del 2024, poc després dels mals resultats electorals, Trump ha intentat reprendre la iniciativa, consolidant ara fermament la seva posició amb el seu paper decisiu com a "mediador" de cara a desbloquejar la nova crisi viscuda pels Republicans.
Encara que hi ha sectors del republicanisme que els hi agradaria donar Trump per amortitzat, optant per candidats aparentment menys polèmics, com Ron DeSantis, governador de Florida, o Ted Cruz, governador de Texas, la realitat és que el Partit Republicà està completament atrapat pel trumpisme i per tot allò que representa. Fins i tot aquests possibles candidats alternatius s'identifiquen amb els sectors més reaccionaris i ultres del republicanisme, i han quedat completament marginats tots aquells que apostaven per la moderació.
El mateix conflicte desfermat al Congrés no és entre extremistes i moderats, sinó entre un sector obertament feixista del Partit Republicà i sectors ultrareaccionaris que continuen en allò fonamental donant suport a Trump, com el mateix Kevin McCarthy, que ha agraït a Trump el seu paper després de ser elegit. Qualsevol indici de moderació al Partit Republicà, al contrari del que insinuen diaris com El País, és pura fantasia.
Segons alguns mitjans DeSantis seria el candidat més ben posicionat per vèncer Trump, encara que el sistema d'elecció dins del partit republicà, especialment si es presenten diversos candidats podria beneficiar Trump, que manté, almenys de moment, una àmplia base social de suport molt mobilitzada. En tot cas, aquest o qualsevol altre candidat només podrà vèncer Trump adoptant el seu discurs o girant fins i tot més a la dreta.
És aviat per aventurar que passarà, però el fet fonamental és clar: el fenomen del trumpisme no desapareixerà amb Trump. La polarització social profunda a esquerra i dreta i l'agudització de la lluita de classes seguiran marcant l'agenda política nord-americana.
