El passat 3 de maig, les dones treballadores nord-americanes es van despertar amb una nova amenaça: el Tribunal Suprem pretén eliminar el seu dret a poder decidir sobre la seva maternitat. La indignació entre milers i milers de dones no es va fer esperar.

Aquell mateix dia es van concentrar davant l'edifici del tribunal a Washington i va haver-hi protestes i manifestacions a nombroses ciutats, algunes d'elles durament reprimides per la policia: des de Nova York a Los Angeles, passant per Boston, Minneapolis, Filadèlfia, Seattle o Florida.

Segons ha fet públic el web Politic, l'esborrany del Suprem filtrat està signat per cinc dels nou magistrats que integren la màxima instància judicial dels EUA (amb una majoria conservadora de sis contra tres, inèdita en dècades) i que estan decidits a anul·lar el dret a l'avortament en tots els casos. Un dret guanyat a pols el 1973 amb la històrica sentència Roe contra Wade —que va reconèixer per primera vegada l’avortament sense restriccions abans que el fetus sigui viable, un límit fixat en les 23 setmanes de gestació— i que, com hem vist als darrers anys, els sectors més reaccionaris de l'aparell de l'Estat recolzats per Trump no han parat d'atacar.

Els drets de les dones poden retrocedir 50 anys

"La sentència de Roe estava terriblement equivocada des del principi… La seva motivació va ser terriblement equivocada i aquella decisió ha tingut conseqüències perjudicials", "la Constitució no fa cap referència a l'avortament, i cap dret d'aquest tipus no està protegit implícitament per cap disposició constitucional"...  Aquests són alguns dels “arguments” amb què els quatre jutges i una jutgessa ultracatòlics d'extrema dreta —Samuel Alito, Clarence Thomas, Brett Kavanaugh, Coney Barrett i Neil Gorsuch, els tres últims nomenats per Trump— utilitzen per intentar acabar amb aquest dret i fer retrocedir cinquanta anys les condicions de vida de les dones treballadores dels Estats Units.

Foto1
Una jutgessa i quatre jutges ultracatòlics d'extrema dreta intenten fer retrocedir cinquanta anys les condicions de vida de les dones treballadores dels Estats Units.

Avui dia, són 28 els estats que ja han aprovat fins a 300 lleis contra aquest dret. Fa poc més de dos anys, Alabama derogava aquest dret constitucional, recolzat per la catorzena esmena de la Carta Magna, sota l'amenaça de penes de fins a 99 anys de presó per als i les professionals que el practiquessin, abocant les dones pobres a arriscar-se avortaments il·legals i sense garanties on la seva vida corre perill.

Fa tot just unes setmanes, la Cambra Baixa de l'estat d'Oklahoma se sumava a aquesta escalada masclista i reaccionària aprovant un projecte de llei que prohibeix l'avortament en tots els casos excepte en què la vida de la mare corri perill, convertint-se en la legislació més restrictiva del país. Un text promulgat pel governador de l’estat, el republicà Kevin Stitt, que ha comptat amb 70 vots a favor i 14 en contra. Aquest individu el setembre passat va prometre signar qualsevol legislació que arribi al seu escriptori en defensa de la vida. El projecte de llei, a més, penalitza amb fins a 10 anys de presó els metges que practiquin un avortament i encoratja els particulars a denunciar qualsevol persona que creguin que estigui ajudant una dona embarassada a avortar amb recompenses econòmiques per al demandant de fins a 10.000 dòlars.

El text aprovat pel Suprem encara ha de ser ratificat entre el juny i el juliol, i tot apunta que sortirà endavant. Si és aprovat seran els Estats els que decideixin sobre els drets reproductius de 166 milions de dones nord-americanes i permetrà a més de 20 estats que les lleis promulgades per governadors republicans puguin aplicar immediatament el veto a l'avortament, fins i tot si han estat víctimes d'una violació. Significarà un duríssim revés per a les condicions de vida de les dones treballadores, sumint-les encara més en la pobresa. No hem d'oblidar que els EUA són el país desenvolupat amb la taxa més alta de mortalitat materna, segons l'OMS; per no parlar que no hi ha l'accés gratuït a la sanitat pública ni molt menys el permís de maternitat. Mentrestant, els avortaments es continuaran produint i les dones riques es podran permetre viatjar i costejar-s'ho.

Aquesta ofensiva ultradretana no s'aturarà aquí. És obvi que si avui es prohibeix l'avortament, l'encoratjament d'aquests sectors dins de l'Estat i als carrers creixerà. Al punt de mira estan des de la prohibició d'anticonceptius fins als drets del col·lectiu LGTBI, i dels sectors més oprimits de la societat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana ja s'ha obert la veda: Louisiana ha proposat una llei de defensa del fetus des de la seva concepció, il·legalitzant tots els anticonceptius, i convertint l'avortament en crim per assassinat; i el governador de Texas recorrerà davant el Suprem la decisió que, des del 1982, obliga els Estats a oferir educació gratuïta a tots els nens, inclosos els fills dels emigrants sense papers. Així mateix, uns dies més tard, a l'estat d'Alabama entrava en vigor una nova llei que estipula com a “delicte molt greu” proporcionar als menors trans teràpia hormonal o qualsevol ajuda mèdica, psicològica, educativa o social que els permeti créixer d'acord amb el seu gènere.

I mentre això s’està forjant, la postura dels demòcrates és completament passiva. Joe Biden es limita a dir que per ara es tracta d'una simple “filtració”, i al màxim que ha arribat és demanar als funcionaris de l'administració que preparin una “resposta al continu atac a l'avortament i als drets reproductius”. Però no mouran un dit, són un engranatge més del sistema capitalista. S'escuden hipòcritament que és molt difícil que el Congrés consagri el dret federal a l'avortament ja que compta amb una escassa majoria demòcrata. Totes les promeses de programes i drets socials que pregonava Biden s'han mostrat falses, mentre ha continuat omplint les butxaques dels rics, durant la pandèmia i ara amb la guerra. No serà de la mà dels demòcrates com aconseguirem drets, ni les dones ni els oprimits en general.

La lluita és l'únic camí

Segons l'última enquesta del Pew Research Center del 2021, el 59% dels adults als EUA creuen que l'avortament hauria de ser legal en tots o la majoria dels casos, davant del 39% en contra.

Les concentracions a les portes del Tribunal Suprem de centenars de persones en contra de la possible revocació de la protecció legal a l'avortament va ser instantània, demostrant-ne el rebuig i la ràbia que aquesta decisió ha provocat. “Si volgués el Govern a la meva vagina m’aniria al llit amb un senador” o “el meu cos, la meva decisió” eren alguns dels missatges que podien llegir-se a les pancartes que onejaven davant del tribunal. Tot i que també van confluir amb un grup de manifestants a favor de l'abolició del dret a l'avortament, el nombre de persones en defensa del dret a l'avortament el va superar àmpliament i va dominar la concentració, deixant clar que no dubtaran en sortir als carrers per defensar el dret a decidir.

L'únic camí per enfrontar-se a aquesta ofensiva reaccionària, a la jerarquia de l'Església catòlica, a la seva moral podrida i als seus privilegis, a la dreta i l'extrema dreta i als que fan negoci amb la nostra explotació és lluitar per acabar amb un sistema que condemna a les dones treballadores a condicions infrahumanes.

El moviment de milions de dones i joves sortint als carrers als EUA a plantar cara al misogin i racista Donald Trump el 2017 és el millor exemple en què ens hem d'inspirar avui. Com vam veure també a tota l’Amèrica Llatina amb el moviment Ni una menys. La Marea Verda a l’Argentina omplint els carrers i aconseguint el dret a l'avortament per a totes les dones, o a Irlanda amb la lluita del moviment ROSA. L’únic camí és l´organització i la lluita als carrers pels nostres drets i per unes condicions de vida dignes per a les dones treballadores i el conjunt de la classe obrera.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01