Les dones treballadores nord-americanes han retrocedit 50 anys en drets reproductius i sexuals després de la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de revocar la constitucionalitat del dret a l'avortament.
Aquesta decisió ultrareaccionària tomba la històrica sentència coneguda com a Roe vs Wade del 1973 –que reconeixia per primera vegada l'avortament sense restriccions abans de les 23 setmanes de gestació– i deixa en mans de cada estat decidir sobre aquest dret. A 26 d'ells, que estan en mans dels republicans, ja s'hi han aprovat lleis que limiten o prohibeixen totalment la interrupció de l'embaràs. Una hora després que el Suprem anunciés la seva decisió, almenys en tres estats –Kentucky, Louisiana i Dakota del Sud– ja s'havia prohibit l'avortament en totes les seves formes. Cinc més es van sumar ràpidament.
El que va passar el 24 de juny als EUA és gravíssim i marca un precedent molt perillós. L'extrema dreta trumpista i la seva ideologia misògina, racista i classista suposa una amenaça severa per a les dones humils, el col·lectiu LGTBI i el conjunt de la població treballadora del país.
Un triomf del trumpisme
La Cort Suprema, que és la màxima instància judicial als EUA, avui té una majoria conservadora de sis contra tres, una cosa inèdita en dècades. Els cinc jutges ultracatòlics d'extrema dreta que justifiquen la mesura —Samuel Alito, Clarence Thomas, Brett Kavanaugh, Coney Barrett i Neil Gorsuch, els tres darrers nomenats per Trump— han utilitzat 'arguments' esperpèntics. "La Constitució no confereix el dret a l'avortament", ja que "no està arrelat a la història i no és un component de la llibertat ordenada", sentencien.
La Constitució nord-americana és la “Carta magna” més antiga encara en vigor a tot el món. El text data de 1787 i pràcticament no ha estat modificada des de llavors. D'aquesta manera, aquests cinc trumpistes pretenen fer retrocedir milions de dones al segle XVIII enviant a la foguera gairebé cinquanta anys de drets conquerits, de l'empara de la llei per poder avortar i lluitar per la nostra llibertat.
Tot i que prop del 85% dels nord-americans estan a favor de l'avortament legal almenys en algunes circumstàncies, els sectors més reaccionaris de l'aparell de l'Estat recolzats per Trump i l'exèrcit ultradretà que recolza l'expresident han fet de l'atac a aquest dret una de les seves senyes d’identitat.
Aquesta decisió judicial tindrà un efecte devastador sobre milions de dones, especialment per a les treballadores, pobres, negres i llatines –el risc de morir durant el part es multiplica per tres entre la comunitat afroamericana–. Segons dades de la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF), la decisió del Suprem afectarà uns 40 milions de dones i nenes en edat reproductiva que podrien deixar de tenir accés a l'avortament. Aquesta organització calcula que la mortalitat de les dones es podria incrementar un 14%, en un país que ja té una alta taxa de mortalitat materna i que el 2020 va patir un fort creixement [1].
Els avortaments es continuaran produint, però només les riques es podran permetre viatjar milers de quilòmetres i costejar-se'l. L’institut Guttmacher calcula que uns 36 milions de dones en edat reproductiva viuran en estats sense accés a l’avortament. Ja entre el 2012 i el 2017, almenys 276.000 dones van acabar amb els embarassos fora del seu estat d'origen.
El trumpisme ha passat a l'ofensiva, però els atacs al dret a l'avortament no han començat ara. En els darrers deu anys, en 26 estats s'han introduït lleis per restringir les interrupcions voluntàries dels embarassos. De fet a Texas es va posar en marxa la “llei del llatí” que prohibeix interrompre la gestació si el doctor pot detectar activitat cardíaca embrionària –cosa que pot passar a partir de la sisena setmana– i no contempla excepcions ni per als casos d’incest o violació. Inspirada en aquesta legislació, Oklahoma va aprovar al maig la més restrictiva fins ara: prohibeix l'avortament des del moment de la fecundació, excepte en casos en què la vida de la mare estigui amenaçada.
La cúpula del Partit Demòcrata és còmplice
No hi ha cap dubte que Donald Trump i l'extrema dreta han capitanejat aquesta ofensiva sense precedents contra els drets de les dones als EUA. Però la postura del Partit Demòcrata ha estat totalment passiva i, des que es va filtrar l'esborrany del Suprem fins a la seva aprovació, han intentat minimitzar l'atac que suposava.
Les xarxes socials s’han omplert de missatges d’indignació. Des de Joe Biden, Nancy Pelosi, Michelle i Barack Obama o altres portaveus d'ONG lligades a l'aparell demòcrata, tots es posaven les mans al cap i es preguntaven que com era possible que això estigués passant en un país just i democràtic com els EUA. Però la realitat és que no han mogut ni un sol dit per evitar-ho.
Amb el suport popular que té el dret a l'avortament als EUA i després de les protestes espontànies del 3 de maig passat, es podria haver impulsat una campanya de mobilitzacions per plantar cara a la reacció. Però no!
El Partit Demòcrata, com a bon escuder del sistema capitalista, s'ha limitat a parlar-nos de les dificultats legals i de la seva minoria escassa al Congrés.
Amb les eleccions de mig mandat a l'horitzó, hi ha algunes personalitats que fins i tot veuen la derogació del dret a l'avortament com a oportunitat. Heather Williams, directora executiva del Comitè de Campanya Legislativa Demòcrata, s'expressava de la manera següent: “la caiguda de Roe vs. Wade donarà una motivació i urgència als votants. Hem d'aprofitar-ho”. Un insult als milions de persones que estaven disposades a organitzar-se i mobilitzar-se per evitar arribar fins a aquesta situació.
Construir un moviment als carrers per a defensar el dret a l'avortament
El mes de maig passat es van arribar a organitzar 380 manifestacions i marxes per respondre a l'esborrany filtrat. Amb la derogació de Roe, les mateixes imatges de ràbia i lluita s'han repetit. Les protestes –algunes espontànies i altres organitzades per Planned Parenthood [2]– han estat a més de 70 localitats dels EUA. A Nova York, Chicago, Los Angeles, Atlanta i Seattle van ser milers i milers les persones que fins i tot van haver de fer front als gasos lacrimògens llançats per la policia. La més massiva, davant del Suprem a Washington, va congregar durant hores una massa de gent que no deixava de cridar El meu cos la meva decisió! o Avortem el Tribunal!
Les declaracions d'una manifestant resumeixen perfectament l'estat d'ànim dels que el cap de setmana passat van omplir els carrers de la geografia nord-americana: “No ho permetrem. Que es preparin perquè no ho permetrem”.
Les dones treballadores, el jovent combatiu i el conjunt dels treballadors únicament poden confiar en les seves pròpies forces i impulsar un moviment als carrers en defensa del dret a l'avortament i tots els drets que l'ofensiva trumpista està col·locant al punt de mira. Un moviment basat en l'organització centre a centre i barri a barri, que vinculi la lluita feminista i LGTBI a la batalla per millores salarials, contra la pobresa i el racisme. Només així podrem frenar l'Església Catòlica, i les diferents variants, Trump i els capitalistes i defensar els nostres drets i unes condicions de vida dignes.
Notes:
[1] "La mortalidad materna subió en EEUU en 2020, sobre todo entre las latinas". Agència EFE, 23 febrer 2022. Link
[2] Planned Parenthood Federation of America, Inc., o simplement Planned Parenthood, és una organització nordamericana sense ànim de lucre que ofereix serveis de salut reproductiva, d'educació sexual, de planificació familiar i d'avortament als EUA i el món. (Viquipèdia)
