Les marxes de dones omplen els carrers dels EUA i de desenes de països
Es calcula que 4 milions de persones van omplir els carrers de les principals ciutats nord-americanes. La Marxa de les Dones va ser convocada mitjançant les xarxes socials per defensar la igualtat i els drets de les dones davant d’un president misògin i una administració que pretén acabar amb els drets com l’avortament, la reproducció assistida o la planificació familiar, finalment es va convertir en una mobilització sense precedents d’oposició a Donald Trump i la seva reaccionaria administració.
Més de 500.000 a Washington; 75.000 a Los Ángeles; 250.000 a Nova York; més de 100.000 a Denver; 130.000 a Seattle; 150.000 a Boston; 100.000 a Portland; 250.000 a Chicago; 75.000 a Madison; 100.000 a Oakland; 50.000 a San Francisco; 60.000 a Atlanta; 90.000 a Saint Paul (Minesotta); 50.000 a Austin (Texas), fins i tot a l’Antàrtida el personal de la base nord-americana va participar a la protesta. Han estat les protestes més grans de la història dels EUA, superant als 600.000 que al 1969 van protestar contra la guerra del Vietnam, als 250.000 que ho van fer per escoltar a Martin Luther King, al milió que es va reunir a Nova York contra les armes nuclears o al milió que al 1993 exigia els drets de la comunitat LGTBQ.
No només va haver protestes als EUA, en total es van realitzar a 600 ciutats dels cinc continents, convertint-se en la protesta mundial més important des del 2003, any de les protestes contra la guerra d’Iraq. La més nombrosa fora dels Estats Units va ser la de Londres amb 100.000 persones, però també va haver a altres ciutats com Bristol, Manchester, Liverpool o Belfast. Va haver protestes a Bèlgica, França, Txecoslovàquia, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Itàlia, Índia, Israel, Sudàfrica, Kenia, Austràlia, Canadà, Mèxic, Japó o Corea del Sud.
A l’Estat espanyol el Sindicat d’Estudiants ha dut a terme una campanya de solidaritat amb els estudiants nord-americans que el dia 20 van participar a un aturament estudiantil contra Trump convocat pels companys de SocialistStudents, l’organització estudiantil de SocialistAlternative, secció nord-americana del CIT. A les jornades de solidaritat organitzades pel Sindicat d’Estudiants, celebrades el 19,20 i 21 de Gener, van participar centenars d’instituts de tot l’Estat i va haver concentracions a les principals ciutats. A Madrid, per exemple, el dissabte 21, més de cent persones es van concentrar davant de l’ambaixada dels EUA, a la concentració es va sumar Esquerra Revolucionària i van assistir representats de col·lectius com els treballadors de CocaCola en Lluita o de La Comuna, demostrant una vegada més que la solidaritat no entén de fronteres.
Fa unes setmanes Donald Trump va prometre que a la seva investidura batria tots els records i ho ha aconseguit, encara que potser no ho va fer de la forma en que li hagués agradat. Acaba d’arribar a la presidència i ja és el més impopular de la història amb una taxa d’aprovació inferior al 40%. La reacció de Trump a les protestes ha estat esperpèntica, el seu portaveu a una roda de premsa de la mateixa tarda del 21 va acusar a la premsa de “minimitzar l’enorme recolzament que va congregar” Trump el dia anterior. La resposta a les xarxes socials i mitjans de comunicació va ser immediata, un al·luvió de fotografies que demostraven l’escassa assistència a l’acte de jurament i les grades buides durant la desfilada posterior a la investidura. La resposta de la Casa Blanca va ser encara més ridícula ja que per demostrar que Trump va congregar a més gent, van col·locar fotografies de la investidura multitudinària d’Obama al 2009!
Trump al seu primer discurs com a president va qualificar aquell dia com històric perquè el poder estava “tornant-se’l a vosaltres, al poble”, però les primeres mesures aprovades per la seva administració van deixar molt clar el seu caràcter reaccionari i qui serien els veritables beneficiaris de la seva política, a part d’amenaçar a la premsa avisant que anessin en compte amb què publicaven perquè ho pagarien, va eliminar el finançament públic al programa sanitari Obamacare i va pujar les despeses de les hipoteques que afectaran a aquells que tinguin ingressos més baixos. S’ha anunciat que els propers dies es coneixeran les retallades que patiran cada un dels departaments o quins programes seran directament eliminats, l’objectiu és retallar 10.500 milions de dòlars durant els propers deu anys.
Després del triomf de Donald Trump es va parlar molt del gir a la dreta als EUA i del final de la mobilització de masses que va caracteritzar l’any 2016 amb la campanya de BernieSanders. Les protestes massives d’aquests últims tres dies són només una mostra de l’amplia oposició popular cap a Trump i el seu govern. Són el preàmbul del que veurem durant el pròxim període. Quan Trump intenti aplicar la seva política ultra reaccionaria es trobarà amb un moviment de masses disposat a lluitar contundentment contra qualsevol atac a les seves condicions de vida i per defensar els seus drets democràtics i socials.
Veure galeria de fotos a The New York Times:
https://www.nytimes.com/interactive/2017/01/21/world/womens-march-pictures.html
