A només dos anys de les protestes històriques en Ferguson, Missouri, el moviment Black Lives Matter ja ha tingut un ampli i profund impacte en la política nord-americana. Cap aspecte cultural s'ha quedat indiferent, i el 2016 celebritats com Beyoncé i Colin Kaepernick han portat el racisme als mitjans de comunicació i la societat. Mentre que el moviment ja ha triomfat a fer avançar enormement la discussió sobre la qüestió de raça als Estats Units, encara busca mitjans per fer que es produeixin canvis fonamentals i duradors.

La qüestió que encara el moviment avui evoca la història de l'últim gran període de lluita per l'alliberament negre, els moviments per drets civils i el Poder Negre (Black Power), la màxima expressió va ser el desenvolupament del Partit Panteres Negres d'Autodefensa. Valents i combatives, les panteres unides espantaven a l'establishment racista i inspiraven a la classe treballadora negra, pobra i jove. Tot i haver dut a terme el seu treball en múltiples fronts, són especialment coneguts per les seves patrulles armades en comunitats negres. En el context d'una constant i brutal violència policial, les patrulles s'entenien com una audaç defensa de les vides i la dignitat negra.

El darrer octubre es complí el 50 aniversari de la fundació de les Panteres Negres a Oakland, Califòrnia. El partit va néixer en un moment crític entre la decadència del moviment pels Drets Civils del Sud i l'inici de l'era del Black Power, mentre l'experiència de la lluita encoratjava el debat sobre qüestions de més abast. El moviment liderat per Martin Luther King Jr. i la Southern Christian Leadership Conference van aconseguir enderrocar per la via legal les lleis Jim Crow (lleis que propugnaven la segregació racial en totes les instal·lacions públiques) i la seva aplicació en espais públics així com l'aprovació de la Llei de Dret al Vot i la Llei de Drets Civils. No obstant això, les condicions bàsiques d'existència per a la immensa majoria de les persones negres es van mantenir en gran part intactes, definides per la segregació en matèria d'habitatge, discriminació en l'accés a una educació superior i treballs decents i majors taxes de pobresa. Això va portar a Martin Luther King a preguntar: "¿Per a què serveix el dret a seure en una cafeteria si no et pots permetre comprar una hamburguesa?"

Tant Martin Luther King Jr. com Malcolm X van parlar dels límits de les conquestes formals i legals del moviment, però tots dos van ser liquidats per les bales dels assassins a mesura que augmentaven les preguntes sobre el capitalisme i canvis més essencials.

Van ser les Panteres Negres qui van afrontar l'assumpte en els anys que van seguir. L'actitud de les Panteres va ser clarament expressada per Bobby Seale quan va dir: "No combatem el racisme amb racisme. Combatem el racisme amb solidaritat. No combatem el capitalisme explotador amb capitalisme negre. Combatem el capitalisme amb socialisme bàsic. I no combatem l'imperialisme amb més imperialisme. Combatem l'imperialisme amb internacionalisme proletari ".

Els cofundadors, Bobby Seale i Huey P. Newton, van donar forma al famós programa de 10 punts de les Panteres a la rebotiga d'un centre comunitari, el qual incloïa demandes que exigien una reforma democràtica radical i justícia econòmica.

Les Panteres van créixer ràpidament a l'Àrea de la Badia. No obstant això, va ser una agosarada acció en la Legislatura Estatal de Califòrnia a Sacramento, en la qual van entrar a l'edifici armats amb rifles i van llegir en veu alta una declaració en contra del Projecte de Llei Mulford (l'objectiu era eliminar les seves patrulles armades en les comunitats), l’esdeveniment que els va fer ser el centre d'atenció nacional i els va portar al seu explosiu creixement a tot el país.

A més d'oposar-se a la brutalitat policial, les Panteres organitzaven vagues de lloguers, esmorzars gratuïts, programes de cures mèdiques i roba que combinaven amb educació revolucionària i reclutament. En el seu apogeu, els Panteres tenien una circulació de 250.000 exemplars del seu periòdic i 5.000 membres del partit a jornada completa.

Però tan ràpid com va començar el seu creixement, el seu descens també va començar. El director de l'FBI J. Edgar Hoover, es va referir a les Panteres com la "major amenaça a la seguretat interna del país". Si bé les patrulles armades de les Panteres certament van cridar l'atenció d'Hoover i altres, allò que veritablement posava nerviós a l'establishment eren les polítiques socialistes de les Panteres i el seu potencial per desencadenar un moviment revolucionari de masses dels treballadors negres i la joventut.

Aquestes pors es van anar intensificant a mesura que les Panteres començaven a construir aliances encara més àmplies amb organitzacions que representaven llatins, nadius americans, i blancs pobres, dirigint-se a una lluita unificada dels oprimits. El programa COINTELPRO de l'FBI d'empresonaments, infiltracions, distracció i assassinats va ser un dur cop per a les Panteres. L'FBI va assassinar brutalment a 25 Panteres en un any, el 1969, i van empresonar injustament a diversos centenars més. Si bé es podia esperar la repressió per part de la classe dominant, no era inevitable que tingués èxit, de fet, altres moviments revolucionaris a tot el món han resistit atacs molt més greus, desafortunadament els errors en l'estratègia revolucionària de les Panteres Negres van contribuir al seu declivi.

Las Panteres es van centrar preeminentment en els sectors més oprimits de la població negra que eren, o bé permanentment desocupats, o subcontractats, mentre que establien obstacles per a l'afiliació i participació de milions de treballadors negres (que incloïa demanar a cada membre dedicació a temps complet). Això va limitar dramàticament les seves dimensions i pes social. Tot moviment revolucionari ha d'organitzar als aturats, però també basar-se en la classe treballadora, la força més progressiva en la societat amb el poder social per aturar l'economia. Sí les Panteres haguessin construït una militància massiva amb estructures democràtiques, en comptes de seguir indicacions de les revolucions xinesa i cubana, podrien haver construït una força de desenes de milers que podria haver-los protegit de la repressió.

Finalment, el seu ús de les armes tenia una altra cara. Per a molts treballadors negres i pobres, va fer de l'organització un grup d'heroics líders que ells podrien venerar i celebrar, però no una a la qual ells pogueren unir-se. El mateix Huey Newton es va adonar d'això, i més tard va escriure: "Aviat descobriríem que les armes i els uniformes ens separaven de la comunitat. Se'ns mirava com si fóssim un grup militar, funcionant fora de la comunitat i massa radical per formar part d'ell. Potser alguna de les nostres tàctiques llavors eren extremes".

Tot i els errors i les oportunitats perdudes, les Panteres Negres van escriure un vital i heroic capítol en la història estatunidenca, i van contribuir extensament a l'avanç de les llibertats democràtiques. La nostra generació té una enorme lliçó que aprendre dels seus èxits i errors, i avui ens recolzem en el seu exemple mentre continuem lluitant per l'alliberament dels negres i pel socialisme.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01