El primer trimestre de l'any ha estat marcat per multitud de conflictes obrers, compartint tots trets comuns: lluites per pujades salarials dignes, pressió des de baix a les cúpules sindicals, un salt endavant en la conflictivitat social i una forta repressió per part dels governs capitalistes.
El factor principal que impulsa aquesta onada vaguística és l'escalada galopant de l’inflació, que ha generalitzat una pèrdua important de poder adquisitiu. Un escenari que coincideix amb el risc d’una crisi financera generalitzada i les notícies recurrents sobre l’increment obscè de la riquesa de les grans fortunes, col·locant més llenya al foc del malestar social.
Creix la conflictivitat laboral als EUA
Més de 30.000 treballadors no docents de les escoles públiques de Los Angeles han anat a vaga durant tres dies a mitjans del mes de març, convocats pel local 99 del sindicat SEIU. Aquests empleats, majoritàriament d'origen hispà, es troben en condicions de misèria. Els salaris han estat pràcticament congelats durant els darrers 20 anys, i tal com recullen entrevistes en diversos mitjans de comunicació han de compaginar la seva jornada laboral amb treballs extra al sector de la construcció o la neteja per poder arribar a final de mes.
Aquesta vaga ha tingut una gran simpatia de la població. L'empobriment salvatge de la classe treballadora ha fet que sigui a les escoles i instituts on es garanteixi que centenars de milers de nens i nenes rebin tres menjars diaris, entre altres serveis bàsics. De fet, 20.000 professors del sindicat United Teachers es van unir a la vaga en solidaritat, i van protagonitzar manifestacions massives i amplis piquets.
El risc que la vaga prengués un caràcter indefinit i s'estengués a altres sectors i ciutats va forçar els responsables educatius i polítics a oferir un increment salarial del 19%. Tot i que es tracta d'una àmplia pujada, els treballadors, conscients de la seva força, apostaven per continuar les aturades. Però la burocràcia sindical va maniobrar per acceptar l'acord: van convocar una assemblea telemàtica de 45 minuts —en un sector de 30.000 treballadors!— i van forçar una votació sense cap mena de debat.
Però l’ascens de la lluita de classes no queda aquí. El sindicat del sector automobilístic, UAW, amb més de mig milió d’afiliats, està vivint una tensió interna sense precedents. Després de la sortida de l'antiga direcció dretana, esquitxada per escàndols de corrupció greus, s'ha organitzat una candidatura d'un caràcter més combatiu i d'esquerres. Com a resposta, les multinacionals del sector van boicotejar qualsevol procés de debat i van acudir l’aparell judicial perquè el Tribunal Federal d’Ohio invalidés aquesta candidatura, garantint l’elecció d’un aparell sindical afí als seus interessos.
Tot i així, milers de treballadors de Caterpillar s'estan organitzant contra la política pactista de la nova direcció, votant en contra del nou conveni i pressionant per una vaga en aquest gegant industrial. A Stellantis, Ford i General Motors 150.000 contractes caduquen i hauran de ser renegociats, per la qual cosa s'augura un fort combat sindical, com ja es va viure a la General Motors el setembre del 2019.
Vagues a Europa
Més enllà de França, les mobilitzacions obreres s'estenen pel continent. A Gran Bretanya, durant el febrer i el març, milions de treballadors han coincidit en aturades sectorials, imposant una situació de pràcticament vaga general, i coincidint en la lluita amb el moviment Enough is Enough, contra la pèrdua de condicions de vida. El punt culminant d'aquesta onada va ser la impressionant manifestació del sector públic que es va produir a Londres dimecres 1 de febrer passat, amb la participació de més de mig milió de treballadors.
El temor a un esclat ha obligat el Govern tory del multimilionari Rishi Sunak a actuar amb mà dura. Encara que se segueixen recolzant a l'aparell laborista i la burocràcia del TUC per mantenir la pau social, desconfien de la seva capacitat desmobilitzadora una vegada que la classe obrera s'ha posat en marxa. Així, el Govern britànic ha atacat durament els drets democràtics impulsant una llei anti-vaga sense precedents. L’exemple de la seva actuació amb els bombers reflecteix aquestes tendències autoritàries. Davant d'una imminent vaga d'aquests funcionaris a tot el país, incloent-hi Irlanda del Nord, el Govern va amenaçar de traslladar militars a l'illa.
A Alemanya, una vaga massiva convocada pel sindicat Ver.di al sector de transports va paralitzar el país el 27 de març. Els mitjans de comunicació alemanys no han tingut cap més remei que reconèixer la fortalesa de la jornada: “la primera d'aquestes magnituds en els darrers 30 anys”. El sector públic exigeix un increment salarial del 10%, d'acord amb la inflació. A aquesta jornada, li van precedir aturades a les escoles bressol, instituts, hospitals, residències de gent gran i serveis de neteja. Al sector de correus, on ja s'havia aprovat una vaga indefinida, la burocràcia va maniobrar per desactivar-la acceptant un augment salarial d’un 11% en dos anys, malgrat el rebuig de les i els treballadors.
El sud d'Europa és també escenari de la conflictivitat social. A Grècia, milions van parar en protesta per les responsabilitats del Govern a l'accident ferroviari que es va cobrar la vida de 57 persones. A Portugal, la vaga del professorat va desencadenar diverses manifestacions massives amb més de 100.000 persones a Lisboa, una de les més grans des de la Revolució dels clavells. A això se sumen vagues dels ferroviaris, sector públic, aerolínies... La Direcció General d'Ocupació portuguesa ha reconegut que els preavisos de vagues s'han quadruplicat aquest trimestre.
El món sencer camina cap a un esclat social
La crisi econòmica als països més empobrits ha col·locat milions en situació de gana i misèria. L'aixecament revolucionari a Sri Lanka el 2022 va ser una bestreta dels processos que estan per arribar. La lluita obrera es posa a primera línia de batalla a Llatinoamèrica, Àfrica i el sud d'Àsia.
A Gunbuster Nickel Industri, Indonèsia, 11.000 obrers van parar aquest gener exigint seguretat als seus llocs de treball i millores salarials. Els accidents laborals constants s'han cobrat diverses víctimes. Després de tancar-se a les instal·lacions de la fàbrica, la repressió va provocar dos morts i desenes de ferits.
Més de 140.000 professors bolivians han marxat per tot el país, culminant amb una gran vaga el 24 de març, convocada pel sindicat CTEUB. El Govern del MAS, encapçalat per Luis Arce, ha reprimit durament els professors en lluita per millores a l'educació pública, als quals es van unir famílies i estudiants. La resposta valenta dels professors ha estat la crida a una nova convocatòria, de 48 hores, a finals de març.
A Sud-àfrica, el Govern del Congrés Nacional Africà ha desplegat l'exèrcit als hospitals per rebentar la vaga indefinida que el personal sanitari ha dut a terme al març demanant sous dignes. Alhora, el sindicat d'estibadors Satawu manté bloquejos al port de Durban, en protesta per la privatització del servei i exigint un increment salarial d'acord amb la inflació.
És impossible narrar en aquestes línies la totalitat de conflictes obrers vigents i el seu impacte profund. La crisi capitalista ens porta a la ruïna, però el potencial de resistència de la classe treballadora i el jovent s'està mostrant en viu i en directe, els esdeveniments a França, fins i tot a Israel. Això demostra que una revolució és possible en el present, davant de tots aquells que pretenent reformar el sistema capitalista des de la comoditat institucional, sembren decepció i confusió mentre es xoquen contra un mur.
És necessari un moviment obrer fort, unit, combatiu, democràtic i revolucionari, que es basi en l'acció directa, com a França, en la vaga militant de masses, i que aixequi un programa socialista revolucionari que posi en qüestió la propietat capitalista. Enfront de la lluita, ens trobarem la repressió sense escrúpols de l'Estat capitalista, que no dubta a atacar i suprimir el dret de vaga quan aquest adquireix un caràcter revolucionari. També amb la burocràcia sindical i política, garants de la pau social, a qui recorren els capitalistes per intentar frenar la lluita.
Enmig d’un escenari d´emergència ecològica, guerra imperialista, crisi capitalista i l’amenaça de l’extrema dreta, només un programa socialista i una estratègia revolucionària poden fer front a la dictadura del capital. No ens resignem a viure en un món de barbàrie. Per això estem construint un partit revolucionari en lluita per una societat socialista. És hora de l'esquerra revolucionària.
