Contra la crisi del capitalisme: un programa revolucionari i internacionalista

El factor que marca els esdeveniments econòmics, socials i polítics a tot el món és la crisi econòmica. Crisi que no és una crisi de confiança, ni exclusivament de l’especulació financera, o immobiliària. Es tracta d’una crisi de tot el sistema, el capitalisme. La propietat privada, i l’existència de l’Estat nacional, són una trava per al progrés de la humanitat (i fins i tot per a la seua supervivència). Com explicava Marx en el Manifest Comunista, sobra producció, sobra civilització, sobren innovacions tecnològiques. La majoria de la humanitat, cada vegada més explotada, és incapaç d’absorbir tot el que ha produït, cosa que durant els anys precedents havia estat amagada pel boom del crèdit... fins que ja no podia amagar-se més.

Enderrocant tot el mur de mentides dels mitjans de comunicació burgesos, el capitalisme està mostrant la seua autèntica cara: tancament d’empreses, congelació salarial, atur massiu, famílies hipotecades que perden la casa... Veurem com retallen les despeses socials i privatitzen serveis públics (com la Universitat), com augmenta la repressió als joves i al moviment obrer, com s’estenen les lacres de la pobresa, la repressió a l’immigrant, o la violència masclista. També veurem, a nivell internacional, l’augment de les tensions entre potències imperialistes, el militarisme i les guerres...Els capitalistes necessiten eixir de la crisi augmentant la taxa i la massa de beneficis, o siga, matxacant a l’obrer. Dins d’aquest sistema no hi ha cap alternativa, necessitem un nou sistema, un sistema socialista, on les grans empreses seran controlades per tots els treballadors, i entre tots, democràticament, decidirem com resoldre les necessitats socials.

Alça de la lluita a tot el món

Però hi ha l’altra cara d’aquesta crisi. Els pobles, els treballadors, joves, camperols, de tot el món, no permetran aquest futur de misèria sense resposta. Michel Camdessus, director de l’FMI, va advertir de la perspectiva de disturbis socials que ‘amenacen a les democràcies i degeneren en conflictes, fins i tot en guerres’. I el director del FBI va dir al Congrés USA que la inestabilitat social creada per la crisi era el principal ‘problema de seguretat’, per davant del terrorisme... Mentre Amèrica Llatina continua el seu procés revolucionari (a diferents ritmes segons el país), com demostra la victòria de l’antiga guerrilla a El Salvador i la situació a Veneçuela, en la vella Europa, on molts donaven per morta la classe obrera, hi ha un enduriment de la lluita de classes: vaga general a Grècia el 2 d’abril (i ja són onze des de 2004), on també hem tingut una insurrecció de la joventut, dues jornades generals de lluita a França (l’última, amb tres milions de manifestants), vaga a Itàlia i recent manifestació a Roma de 2,5 milions de treballadors, caiguda del Govern islandès per la pressió popular, ocupacions de fàbriques a Gran Bretanya i a l’Ulster...

L’opressió nacional també anirà a més a tot el món. Moltes tensions acumulades explotaran, i per altra part l’imperialisme intenta enfrontar a uns pobles contra altres. En aquesta situació, la burgesia dels països oprimits juga un paper especialment reaccionari, posant en primer pla de l’ordre del dia l’atac a les condicions de vida de la seua classe obrera. Cap confiança en la burgesia, siga de on siga i parle el que parle!

L’experiència del reformisme

En aquesta situació, els reformistes juguen un paper impossible: apuntalar (amb escàs èxit) un sistema corcat. L’experiència del tripartit català ha sigut una desil·lusió per a amplis sectors de l’esquerra, i gira més i més a la dreta, com demostra la repressió al moviment anti-Bolonya, la Llei Educativa Catalana (que privatitza l’ensenyament), o l’aprovació de nombrosos EREs, molts amb destrucció d’ocupació. També Zapatero, que va crear moltes expectatives quan la retirada de tropes de l’Iraq per la pressió popular, ha trencat moltes il·lusions. Tot això és una experiència necessària, la classe obrera ha de posar a prova als seus dirigents, a les seues organitzacions tradicionals, abans de buscar un programa revolucionari.

Al mateix temps, molts joves, molts treballadors, estan buscant ja una sortida, fugint d’un capitalisme repulsiu. I molts més posaran en qüestió el sistema, els pròxims mesos i anys, a partir de la seua experiència concreta en el barri, en el centre d’estudis, en l’empresa. Les lluites de Nissan, l’ensenyament valencià i català, IB3 (televisió de les Illes) i tot Sagunt (on es van manifestar 6.000 persones contra els EREs), la vaga indefinida a TMB (autobusos urbans de Barcelona), el rebuig en referèndum del conveni col·lectiu pactat entre UGT i Ford, i fins i tot els retrocessos com l’acceptació de la congelació salarial a SEAT, són experiències que ajuden o ajudaran a extraure les conclusions oportunes, i al mateix temps han expressat en molts de casos l’energia, la força, la ràbia, que està latent ací i a tot el món.

Cal un programa que partint d’eixa experiència conecte les necessitats immediates amb la necessitat d’una transformació radical, socialista, de la societat. Un programa que només pot ser internacionalista, ja que els oprimits pel capitalisme són la majoria en cada país del món, i ja que els nostres enemics, els capitalistes, també estan organitzats a nivell internacional. Lluitem junts, treballadors, joves, de tot el món, contra tot tipus d’opressió, per un món socialista! Organitza’t amb el Corrent Marxista Internacional.

El Corrent Marxista Internacional és una organització de joves i treballadors de tot el món que lluita, amb l’eina del marxisme, contra l’opressió social, nacional i de qualsevol tipus i per un món socialista. Defensem les mateixes idees a l’Argentina o al Canadà, a Polònia o a Grècia, a Nigèria o al Pakistan. I amb aquest periòdic volem aportar al debat necessari per a lluitar contra aquest sistema. Et proposem que et posis en contacte amb nosaltres, enviant-nos les teves dades, per a:

·       Distribuir Militants al teu voltant (centre d’estudis o treball, amics, població).

·       Organitzar grups de discussió sobre el periòdic i les idees del marxisme al teu entorn. Et podem ajudar a fer això.

·       Organitzar-te al Corrent Marxista Internacional.