El passat 7 de desembre, l'aigua, un bé indispensable per a la vida a la Terra, es va convertir en una mercaderia més per l'especulació. De la mateixa manera que el petroli, l'or o el blat, l'aigua ja cotitza en el mercat de futurs de matèries primeres de Wall Street segons ha informat el CME Group.

Els mercats de futurs maten de fam i set milions d'éssers humans

L'aigua va passar a ser considerada una mercaderia el 1992. Des de llavors oficialment per l'Organització Mundial del Comerç aquesta és "una mercaderia, un bé privat".

El negoci amb aquest bé imprescindible ha crescut exponencialment. L'any 2000, segons la revista Fortune, aquest movia 400.000.000.000 de dòlars a l'any. Avui, un petit grapat de multinacionals (les franceses Veolia i Suez són les més importants) controlen els principals recursos hídrics a escala mundial.
Per la seva banda el Banc Mundial, sempre al servei de les grans transnacionals, condiciona la concessió de crèdits a països en desenvolupament a què privatitzin els serveis d'abastament d'aigua.

Mentrestant, les conseqüències per a la majoria de la població han estat brutals. Segons l’“Informe Mundial de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics 2020: Aigua i Canvi Climàtic", al món hi ha actualment 2.200 milions de persones privades d'accés a l'aigua potable i altres 4.200 milions que no tenen sistemes de sanejament segurs*.

Ara, amb l'entrada de l'aigua a cotitzar en els mercats de futurs, els capitalistes han fet un pas qualitatiu en l'apropiació i control d'aquest recurs bàsic per a la vida que tindrà efectes encara més dramàtics.

La fluctuació en els preus de l'aigua estarà marcada per l'índex Nasdaq Veles Califòrnia Water Index (NQH20), un indicador basat en els preus de les cinc principals conques fluvials de Califòrnia on l'escassetat d'aigua ha augmentat duplicant el seu preu en aquest últim any. Encara que l'índex està basat en els preus de les conques fluvials de Califòrnia, aquest valor podrà ser usat com a referent per a la resta de el món en els mercats de l'aigua.

El negoci és rodó i està assegurat. L'aigua és un recurs bàsic per a la vida i el seu ús en el planeta s'ha multiplicat per sis en els últims 100 anys, segons l'informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics.

Els capitalistes fan negoci del canvi climàtic

Una de les característiques que defineix el sistema capitalista és la seva capacitat per fer grans negocis amb les grans catàstrofes, moltes de les quals són provocades per ell mateix. Un dels exemples més clars són les guerres; terribles esdeveniments per milions d'éssers humans però alhora terriblement lucratius per a un grapat de milionaris.

El canvi climàtic que clarament està patint el planeta ja està provocant conseqüències desastroses per a la vida a la Terra; una és la cada vegada major escassetat d'aigua.

Aquest problema no té res a veure amb un "càstig diví" sinó que és una conseqüència més de l'explotació salvatge i descontrolada que el capitalisme exerceix sobre la naturalesa, un sistema econòmic orientat a satisfer els interessos d'una minoria sense importar les conseqüències que puguin tenir per a la resta de la humanitat. I sent conseqüents amb la lògica del seu sistema, els capitalistes es preparen per seguir fent negoci amb les catàstrofes que ells mateixos generen.
En els propers anys, dos terços el planeta podria experimentar carestia d'aigua i milions d'éssers humans es veurien obligats a desplaçar-se. I amb absoluta certesa les sequeres, el canvi climàtic i el creixement demogràfic seguiran elevant el preu del "líquid element".

En un exercici d'hipocresia absoluta només a l'abast dels lobbies capitalistes el CME Group apunta que la sortida a borsa de l'aigua ajudarà a què aquesta s'utilitzi d'una manera més eficient. Segons els seus "experts" els nous contractes permetran una millor gestió del risc associat a la insuficiència d'aigua i així realitzar una millor correlació entre l'oferta i la demanda en els mercats.

La possible regulació entre oferta i demanda és un autèntic conte xinès per intentar disfressar la veritable realitat, que no és altra que la de donar via lliure total a l'especulació amb un bé tan preuat, essencial i escàs com l'aigua.

Foto1
"En els pròxims anys dos terços del planeta podria experimentar carestia d'aigua i milions d'éssers humans veure's obligats a desplaçar-se"

Per ser concrets, el que ha sortit a borsa son els drets d'ús de l'aigua. Els mercats a futurs no tenen un comportament com els mercats corrents; al contrari que en aquests, en els mercats de futur no es realitzen transaccions immediates; els compradors no es porten el producte sinó que es recull més endavant. En els contractes a futurs les operacions es basen en l'adquisició de drets sobre una quantitat d'aigua en un futur a un preu fix.

Sense cap dubte la cotització de l'aigua en els mercats de futurs dificultarà encara més l'accés a l'aigua a milions de persones i elevarà el seu preu real per a tots els consumidors. A més, els plans per construir les instal·lacions necessàries perquè la població pugui accedir-hi estaran encara més lligats a la previsió del benefici que les empreses calculin obtenir.

L'exemple dels efectes de l'entrada dels aliments en els mercats de futurs és molt eloqüent i il·lustratiu.

L'entrada en el mercat de derivats financers basats en productes alimentaris, per part de poderosos inversors va ser possible gràcies a la liberalització, a partir de l'any 2000, de les normes en els mercats de derivats financers de matèries primeres.

A partir de 2008, quan els diferents governs van injectar milers de milions de dòlars a les grans empreses, aquestes van dedicar grans quantitats a especular amb el preu dels aliments.

L'especulació amb aliments bàsics els ha reportat suculents beneficis a costa d'augmentar escandalosament els preus i llançar a la pobresa i a la fam milions de persones.

Com explicava recentment a la Cadena Ser l'economista Pedro Arrojo, relator especial de l'ONU pels drets humans a l'aigua potable i al sanejament: "El 2008 la gran banca decideix invertir 320.000 milions de dòlars en l'especulació dels aliments. El blat passa de cinc dòlars a 25 dòlars en uns pocs anys. No per competència, sinó per un fenomen especulatiu".

Efectivament, la conseqüència d'aquests moviments va ser l'increment desorbitat dels preus amb el consegüent problema de desabastiment. L'encariment d'aliments bàsics com el blat o l'arròs, va ser un dels elements que van actuar com a detonant de l'anomenada Primavera Àrab.

Xile, un clar exemple de com fer negoci amb l'aigua

A partir dels anys 70, prestigiosos economistes de l'Escola de Chicago sota mandat del govern nord-americà van utilitzar com a camp de proves el Xile de Pinochet. Aquí van posar en pràctica tot tipus de salvatges polítiques neoliberals que després van ser exportades a la resta del món, convertint el país en un dels líders en desigualtat social.

La Constitució pinochetista de 1980, encara vigent, ja va consagrar la propietat privada de l'aigua. Això es va mantenir, i fins i tot es va aprofundir, després de l'anomenada transició democràtica i el 1998 es va iniciar la privatització dels sanejaments sota la presidència del "demòcrata" dretà, Eduardo Frei.
Aquest procés privatitzador va provocar el desembarcament de multinacionals com el Grup Suez, Aigües de Barcelona, Marubeni i l'administradora de fons de pensions Ontario. Només aquest grup d'empreses posseeix el 90% del subministrament d'aigua potable.

Foto1
"La Constitució pinochetista de 1980, encara vigent, ja va consagrar la propietat privada de l'aigua. Un reduït grup d'empreses posseeix el 90% del subministrament d'aigua potable"

Això passa mentre la població xilena s'enfronta a la sequera més greu de la seva història havent declarat en l'estat de Valparaíso l'estat de catàstrofe.
El 1981, la propietat de l'aigua es va separar del domini de la terra; es pot tenir aigua i no tenir terra i viceversa. Segons denuncia Rodrigo Mundaca (representant del Moviment de Defensa per l'accés a l'Aigua, la Terra i la Protecció del medi ambient - MODATIMD), l'Estat té potestat per a atorgar drets sobre l'aigua de consum quedant el repartiment de la següent manera: 77% dels drets en mans de el sector agrícola i forestal, el 13% per al sector miner, el 7% per a l'industrial i aproximadament el 3% per al sector sanitari.

Pel que fa als drets d'aprofitament d'aigua que no va al consum, el 81% estan en mans d'empreses públic-privades que tenen la capacitat de vendre o arrendar l'aigua en el mercat. I ja per a rematar-ho en el procés privatitzador el Govern de Piñera pretén vendre 38 rius!!

Acabar amb el capitalisme per salvar la humanitat i el planeta

Que els capitalistes facin que un bé tan essencial per a la vida com és l'aigua cotitzi en borsa defineix perfectament la barbàrie del seu sistema econòmic i social. Mentre les conseqüències del canvi climàtic comencen a ser molt evidents, mentre milions de persones no tenen accés a l'aigua potable, prenen mesures per fer encara més negoci de la catàstrofe que ells han provocat.

Estan destrossant el planeta on vivim amb un model de producció absolutament depredador. El canvi climàtic i totes les terribles conseqüències que està provocant i provocarà a la humanitat és únicament producte del capitalisme i la seva lògica del màxim benefici.

L’obscena abundància d'una elit minoritària s'aixeca sobre la misèria de milions d'éssers humans. Hi ha riquesa, recursos i tecnologia suficients al món perquè tots puguem viure dignament, el problema és que es troba en molt poques mans i al servei dels seus interessos. És absolutament urgent expropiar els capitalistes i acabar d'una vegada per totes amb el seu putrefacte sistema per poder crear una societat justa i un planeta sostenible.

--

* Informe Mundial de las Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics*Informe Mundial de las Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01