Galeria de fotos i vídeos

Semblava impossible, però l'històric dia de la dona treballadora ha tornat a omplir els carrers de tots els territoris de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol en manifestacions multitudinàries, massives, abarrotades de dones, de joves, de treballadors, mostrant una força extraordinària i una ràbia que concentra tot el patiment de la nostra classe. I una vegada més, el caràcter de les marxes, el seu contingut netament anticapitalista evidenciat en la crítica furiosa a la ultradreta negacionista, al genocidi sionista contra el poble palestí, i a aquest feminisme burgès, de postureig, representat per les ministres trànsfobes del Partit Socialista, s'ha sentit amb una força esglaiadora.

Les comunistes revolucionàries de Lliures i Combatives, d'Esquerra Revolucionària i del Sindicat d'Estudiants hem estat en primera línia d'aquesta batalla. La nostra convocatòria de vaga general estudiantil feminista va ser un gran èxit: més d'un milió d'estudiants van secundar l'aturada, i prop de 100.000 joves van participar en les més de 30 manifestacions que organitzem al matí.

Tal com assenyalem en la nostra declaració, que el jovent estudiantil reaccioni amb aquesta determinació a la convocatòria del 8M, i que les manifestacions tinguessin un ambient tan combatiu, és un senyal clar del que està passant en la política catalana, espanyola i mundial. El feminisme de classe i revolucionari ha mostrat el seu múscul i el suport massiu que ha conquerit entre el jovent.

Les i els joves estem fartes de la violència sexual. Fartes d'aquesta justícia franquista, patriarcal i classista, que ens colpeja amb sentències aberrants. Estem furioses perquè mentre nosaltres posem les mortes, Vox i el PP insisteixen en el seu discurs negacionista i masclista, a emparar la cultura de la violació contra les dones i la violència cap al col·lectiu LGTBI, i no es tallen un pèl en retallar tots els nostres drets allà on governen.

Tant les manifestacions estudiantils del matí com les mobilitzacions massives de la tarda, han enviat un missatge molt potent a la ultradreta de Vox i del PP: no acceptem les vostres humiliacions ni el que el vostre sistema té reservat per a les dones. I la cosa és molt evident.

Més de 2 milions de persones vam respondre a la crida d'aquesta jornada de lluita en les manifestacions de la tarda. A Barcelona, 80.000 dones i joves vam omplir el Passeig de Gràcia en una manifestació vibrant que es va allargar per més de 3 hores. A Madrid en vam ser més de 700.000, impressionant. El mateix va succeir a Tarragona, a Girona, a València, a Gijón, a Bilbo, a Sevilla, Màlaga, Gasteiz, A Coruña... en centenars de localitats la tònica va ser similar: fúria, ràbia, lluita constant, una i altra vegada, sense parar.

Els seguicis que vam organitzar com a Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària en les manifestacions de la tarda van ser massius, amb milers de persones cridant amb força les consignes del nostre feminisme revolucionari i antifeixista. Hem donat una llera formidable al corrent subterrani que està desbordant, i confrontant amb aquest "feminisme" de moqueta tan còmode per al sistema, per als Governs, per als banquers i per a la ideologia de la classe dominant.

El 8 de març és la jornada que reivindica els drets de la dona treballadora, i va ser proposada a la Segona Conferència de Dones Socialistes el 1910 per la marxista alemanya Clara Zetkin, secundada per Rosa Luxemburg i A. Kollontai, entre altres pioneres. Era el moment en què les forces del marxisme treballaven per integrar la dona obrera, l'esclava de l'esclau, a la lluita pel socialisme i pels drets laborals i democràtics bàsics.

La posició d'aquestes revolucionàries la va resumir perfectament A. Kollontai: "Quin és l'objectiu de les feministes burgeses? Aconseguir els mateixos avantatges, el mateix poder, els mateixos drets en la societat capitalista que posseeixen ara els seus marits, pares i germans. Quin és l'objectiu de les obreres socialistes? Abolir tota mena de privilegis que derivin del naixement o de la riquesa. A la dona obrera li és indiferent si el seu patró és home o dona."[1]

Ha transcorregut molt de temps, però el que veritablement resulta més rellevant és que el moviment d'emancipació de la dona treballadora ha trobat una llera massiva d'expressió. I ho està fent desafiant precisament aquells sectors petits del moviment feminista, que han estat sempre una eina dúctil per als poderosos. Sectors que només pretenen trencar el sostre de vidre i poder assumir les mateixes posicions de poder econòmic i polític que els seus semblants homes per perpetuar l'opressió capitalista.

Els mitjans de comunicació de la burgesia han fet una dura campanya plantejant que el 8M i el moviment feminista està dividit. En realitat el que passa és que el feminisme burgès i petit burgès que representa el PSOE, amb les seves ministres trànsfobes i còmplices amb el genocidi de Gaza, que tan a gust se senten en les seves reunions i còctels amb Ana Patricia Botín, amb aquesta militarista reaccionària d'Úrsula von der Leyen, i amb les nostres explotadores, està cada dia més desemmascarat i en minoria.

I també cal dir que les seves aliades en el Govern queden igualment desautoritzades. Tant parlar de "feminisme inclusiu" des de Sumar, des de les cúpules de CCOO i UGT, per al final blanquejar totes les polítiques del PSOE, consentir la seva actuació respecte a la massacre a Gaza i el seu suport al Govern sionista de Netanyahu, i tancar la boca davant els atacs vergonyosos a la llei Trans o la del Només sí és sí. La fotocòpia sempre és pitjor que l'original.

És clar que hi ha divisió, perquè l'ofensiva de la socialdemocràcia per buidar de contingut classista un moviment de masses que no controlen i que s'ha convertit en un problema d'enormes dimensions per al règim capitalista del 78 no remetrà. Perquè un moviment de masses d'aquestes característiques està entravessat per una furiosa lluita ideològica, en què les comunistes revolucionàries no vam deixar de participar i confrontar.

Estem davant la major expressió de la lluita de classes a l'Estat espanyol dels últims anys. Això és el moviment de l'emancipació de la dona treballadora que estem vivint en les seves diferents manifestacions: contra la violència sexista, contra la prostitució, contra la justícia franquista, classista i masclista, contra la ultradreta, contra l'explotació econòmica, la desigualtat salarial, contra el pes infame d'unes cures privatitzades, contra l'atac al dret a l'avortament lliure i gratuït en la sanitat pública, contra l'opressió atàvica de l'Església Catòlica i la seva gangrena pederasta....

I la mobilització multitudinària de les dones i les joves de classe obrera està posant un segell tan evident, que la dreta el considera un objectiu prioritari a batre. Les insultants paraules d'Ayuso, utilitzant el 8M per clamar contra "la violència que s'exerceix contra els homes", són part d'aquesta declaració de guerra: criden a la seva base social de feixistes, masclistes i explotadors contra l'amenaça de la "revolució feminista".

Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària hem comprès la importància cabdal d'aquesta batalla. Com es pot construir una organització comunista de combat al marge d'aquesta lluita? Com es pot teoritzar sobre el "bolxevisme" i el "leninisme" i alhora no participar en una mobilització que involucra milions de dones treballadores i concita l'odi de la reacció i el sabotatge de la socialdemocràcia?

No es pot parlar d'organització comunista i no dedicar totes les forces i energies a intervenir en el moviment real de la nostra classe. I aquesta mobilització de la dona obrera per la seva emancipació apunta a la línia de flotació del sistema capitalista.

Estem vivint un esdeveniment inspirador, que anticipa els grans moviments revolucionaris que estan per arribar.

I les comunistes d'Esquerra Revolucionària i de Lliures i Combatives estem actuant amb tota la determinació en una batalla política d'una importància immensa.

Estem construint avui el futur.

I és un orgull veure que la llavor que estem sembrant dona meravellosos fruits.

Notes

[1] A. Kollontai. El Día de la Mujer


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01