Vida i lluites de dotze pioneres. Nova publicació de la Fundació F. Engels
«La història del passat i del present ens ensenya que la propietat privada és l'última i més profunda causa de la situació de privilegi de l'home enfront de la dona. L'aparició i consolidació de la propietat privada són les causants que la dona i el nen, com els esclaus, poguessin convertir-se en propietat de l'home. Per aquesta causa ha aparegut la dominació de l'home per l'home, la contradicció de classe entre rics i pobres, entre explotadors i explotats…
(...) Perquè la dona arribi a obtenir la plena equiparació social amb l'home —però de veritat, no només en els textos de lleis i sobre el paper—, perquè pugui conquistar com l'home la llibertat de moviment i d'acció per a tot el gènere humà, existeixen dues condicions indispensables: l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció i la seva substitució per la propietat social, i la inserció de l'activitat de la dona en la producció de béns socials dins d'un sistema en el qual no existeixin ni l'explotació ni l'opressió.»
Clara Zetkin
Directrius per al moviment comunista femení (1920)
En els últims anys milions de dones ens hem rebel·lat arreu del món contra l'abús, la violència i l'explotació, fent història en la lluita per la nostra emancipació i en defensa dels nostres drets. La batalla pel nostre alliberament, contra el masclisme institucional i la justícia patriarcal i classista, ha fet un salt colossal. Les dones de la classe obrera —treballadores, joves, mestresses de casa, jubilades, aturades— som les indubtables protagonistes d'aquest moviment.
Les feministes revolucionàries també inscrivim l'antifeixisme, l'antiracisme i l'anticapitalisme en la nostra bandera lila, declarant la guerra a qualsevol tipus d'opressió. Però no som les primeres.
El marxisme —tan calumniat pel capitalisme i per les defensores del feminisme burgès i petitburgès— sosté que l'opressió de la dona sorgeix de les bases econòmiques. La nostra discriminació no té el seu origen en la biologia, sinó que és el reflex de la societat en un determinat estat de desenvolupament: el patriarcat va néixer amb les classes socials. Una tesi que ha estat corroborada tant per recerques antropològiques com per la pròpia lluita de classes.
Ja al 1884 Engels afirmà en la seva obra L’origen de la família, la propietat privada i l’Estat: «Una de les idees més absurdes que ens ha transmès la filosofia del segle XVIII és l'opinió que en l'origen de la societat la dona va ser l'esclava de l'home».
El socialisme científic, formulat per Marx i Engels, va obrir foc de manera decidida a favor de l'alliberament de la dona. Aquest moviment ha tingut grans protagonistes, teòriques i militants, les obres i les vides de les quals han estat ocultades, tergiversades o suprimides en la història oficial de la classe dominant.
Moltes pioneres foren avantguarda. Des de Flora Tristán, socialista que va advocar per l'emancipació de la classe obrera i la dona com un tot inseparable; Elisabeth Dmitrieff i l'anarquista Louise Michel, que el 1871 se situaren en la barricada de la revolució durant la Comuna de París; sufragistes internacionalistes com Sylvia Pankhurst; sindicalistes abnegades com Eleanor Marx; comunistes com l'alemanya Clara Zetkin i la polonesa Rosa Luxemburg; bolxevics russes com Nadejda Krúpskaia, Aleksandra Kol·lontai, Inessa Armand, Larissa Reisner i Natàlia Sedova, que en els primers anys després de la Revolució d'Octubre del 1917 van edificar la societat més igualitària, justa i democràtica mai coneguda.
Totes elles, en diferents èpoques i països, amb els seus encerts i els seus errors, van patir la repressió i l'exili, però això no va evitar que lliuressin les seves vides a alliberar les oprimides del pou de foscor i violència al qual ens condemna aquest sistema, així com a lluitar per una societat sense classes braç a braç amb la resta d'oprimits.
Estudiar el seu llegat, rescatar totes aquestes gegants de l'oblit i donar-los el lloc que els correspon és l'objectiu d'aquesta nova publicació de la Fundació F. Engels en col·laboració amb Lliures i Combatives a nivell estatal: Mujeres en revolución, un llibre que conté les biografies de dotze pioneres del feminisme revolucionari escrites per militants d'Esquerra Revolucionària de l'Estat espanyol, Mèxic, Portugal i Alemanya.
