El proper 29 de juny el Consell de Ministres aprovarà per fi la tramitació de la Llei Trans, després que el PSOE hagi fet tot el possible per a boicotejar-la i fomentar en el moviment feminista un debat ple de falsedats.
La Llei consagra el dret de què les persones trans puguin ser reconegudes legalment com el que són, sense necessitat de passar anys d’hormonació, ni requerir del permís ni l'examen de cap psiquiatre.
Per primera vegada, es deixarà de considerar milions de persones com a “malaltes” com a condició sine qua non per a poder iniciar la transició a una vida amb drets i dignitat.
No obstant, aquesta llei ha patit retallades importants des de l'esborrany inicial presentat pel Ministeri d'Igualtat. Entre els retrocessos més importants, com denuncien els col·lectius i associacions familiars trans, hi ha la imposició d’un límit d'edat legal de 14 anys per a poder exercir aquest dret sense cap impediment, cosa que constitueix una discriminació inacceptable per a milers de joves.
Una Llei Trans arrencada gràcies a la lluita
Des de Lliures i Combatives considerem un pas endavant l'aprovació de la Llei Trans. A més d'obrir camí legal perquè una injustícia històrica i que ha provocat tant sofriment comenci a reparar-se, la lluita de la comunitat trans, igual que el moviment feminista i LGTBI, ha assestat un cop enorme a la dreta, a l'extrema dreta i a l'Església, a tots els que s'han dedicat a disseminar la seva ideologia masclista, homòfoba i trànsfoba durant dècades d'opressió.
L'exemple de determinació i compromís amb els drets de les dones i contra la violència masclista, ha estat sempre senyal d'identitat del col·lectiu trans. La seva perseverança per a posar fi a la discriminació i la violència que pateixen cada dia és l'única raó per la qual aquesta llei serà aprovada, i això ha de ser motiu d'orgull i felicitació de totes les que construïm un feminisme conseqüent, no institucionalitzat ni assimilat pel sistema.
No n'hi ha prou amb escriure els nostres drets. Volem que es compleixin!
Però alegrar-nos d'aquest pas endavant, no ens impedeix veure que l'aprovació d'aquesta llei no és cap fórmula màgica que acabarà de cop i volta amb tota la discriminació que pateixen les persones trans en la seva vida quotidiana.
Coneixem molt bé les limitacions que tenen les lleis. Moltes, suposadament, ens protegeixen del maltractament, de l'explotació, de la violència i la tracta, però la realitat demostra que això no ocorre en la pràctica.
Perquè els nostres drets siguin efectius necessitem en primer lloc recursos que els facin possibles: una sanitat pública amb mitjans suficients, sense retallades i sense llistes d'espera interminables; una educació pública digna que compti amb psicòlegs i professionals que puguin ajudar i acompanyar en la transició; una assignatura d'educació sexual que eduqui en la diversitat i el respecte; necessitem salaris i subsidis d’atur dignes; que siguin castigats exemplarment els empresaris que ens discriminen pel nostre gènere o per la nostra orientació sexual i s'enriqueixen sobre la base de la nostra explotació.
Feminisme no és transfòbia!
En el curs de la batalla que lliurem contra l'opressió a la comunitat trans, el PP, Vox i l'Església catòlica no han estat els únics que s'han oposat de manera mesquina a què drets bàsics puguin ser reconeguts. Col·lectius que es denominen a si mateixos "feministes, abolicionistes i d'esquerres" han dut a terme una campanya de mentides repugnant, fent el joc a les forces més retrògrades.
Aquests sectors procedents del feminisme acomodat i institucional tracten d'amagar, després de la seva suposada posició contra la prostitució i els ventres de lloguer, una profunda i reaccionària transfòbia que no té res a veure amb una posició d'esquerres compromesa. Defensar l'opressió no és un tret de progrés.
La deriva d'aquestes organitzacions ha portat fins i tot a algunes d’elles a protagonitzar actes públics amb plataformes d'extrema dreta com Hazte Oír, el discurs de les quals ha estat patrocinat per la premsa més casposa i franquista, i han convocat protestes contra el supòsit “esborrat de dones” que, segons elles, significa la llei.
Des de Lliures i Combatives rebutgem rotundament l'argumentació que diu que reconèixer els legítims drets de les persones trans sigui sinònim de robar drets a les dones. Rebutgem amb totes les nostres forces arguments del tipus “els homes que ens maltracten demanaran ser reconeguts com a dones per a poder exercir la violència contra nosaltres i beneficiar-se de tots els drets que hem conquerit a través de la lluita feminista”.
Aquesta argumentació és un complet disbarat i mostra una frivolitat i un menyspreu terrible per l'opressió que pateix aquest col·lectiu, i també per la violència masclista i la justícia patriarcal que patim les dones. La comunitat trans no és el problema, no és la font de la nostra opressió. Al contrari, estan en la nostra mateixa barricada.
Ens declarem anticapitalistes, abolicionistes, feministes revolucionàries. Entenem que legalitzar la prostitució o qualsevol forma d'explotació sexual és una aberració que dóna carta blanca a una de les violències masclistes més extremes, i que el col·lectiu trans ha patit de manera permanent. Exactament igual ocorre amb els ventres de lloguer, un negoci que es beneficia de la situació límit que pateixen moltes dones pobres.
Però què té a veure la lluita contra aquestes xacres amb negar els drets del col·lectiu trans? Nosaltres ho diem clar: absolutament res!
La lluita pels drets de les dones i per la igualtat és germana de la lluita pels drets trans. Som víctimes d'un mateix sistema capitalista, classista, masclista i patriarcal. De la seva moral podrida, de la seva Església, de la seva judicatura plagada de franquistes amb toga.
Nosaltres, com a feministes revolucionàries, estem del costat de les i els que batallen contra l'opressió que aquest sistema exerceix contra milions de persones. Estem amb la lluita de les persones trans i el seu exemple ens omple de força i confiança. Endavant companyes i companys! La lluita serveix i la lluita segueix!
Uneix-te a Lliures i Combatives!