Durant els últims anys ha sortit a la llum que les festes populars són un dels punts amb major concentració d’agressions masclistes. L’oci embrutidor d’alcohol i les drogues que el capitalisme ofereix a la joventut, unit a la situació de degradació social i la impunitat per part de les institucions als agressors, són la llavor perfecte per la proliferació de més i més agressions masclistes.
Les salvatges violacions múltiples que es van denunciar a la Fira de Màlaga al 2014 i als Sanfermines de l’any passat són només alguns dels casos més escandalosos i sonats. No obstant, no són una excepció, sinó la punta del iceberg dels abusos i agressions masclistes –tocaments, assetjament i persecucions al carrer, insults...- que succeeixen cada estiu a les festes populars de barris i ciutats, o a espais d’oci nocturn cada cap de setmana.
Ja prou de culpabilitzar a les víctimes
El coneixement d’aquestes agressions ha transcendit per la seva tremenda brutalitat, però encara així la resposta per part de les institucions ha estat la de sotmetre a un judici públic a aquestes dones, posant la responsabilitat de l’ocorregut sobre elles i convertint les víctimes en botxins. Aquesta violència institucional contribueix a establir un clima de completa impunitat pels agressors. La pressió pública i social a la que es sotmet a les dones agredides és tal que en molts casos ni tan sols s’arriben a denunciar les agressions. A altres, són les víctimes les que fruit de la pressió acaben retirant les denuncies o sent elles mateixes les denunciades pels seus agressors, com el cas de la jove agredida sexualment a la Fira de Màlaga fa tres anys.
Aquesta estratègia masclista de culpabilitzar la víctima és una pluja fina que penetra quotidianament a en tots els àmbits. Des de directors d’institut públics que impedeixen l’entrada a alumnes a classe per la seva vestimenta “provocativa” (com el recent cas a l’IES Xunqueira II a Pontevedra), fins a comentaris i sentencies judicials cavernícoles (entre moltes perles: “zorra no és un insult”, “no tens cara de maltractada” o “estigues segura de tancar bé les cames”) que han portat a l’Estat espanyol a que sigui nominat, per segon any consecutiu, al país amb més sentències masclistes en un premi internacional*, passant pel ja famós pregó de les festes del tinent a alcalde de Talavera de la Reina, “els discursos, molt curts, com les minifaldilles de les dones”. Un exemple perfecte de com considera a la dona el ranci franquisme incrustat als membres del PP, i a l’aparell de l’Estat.
Per això, a nosaltres, no ens serveixen de res les lamentacions ni les llàgrimes de cocodril dels i les portaveus del Partit Popular i la dreta davant les càmeres cada vegada que hi ha una agressió masclista. Aquests sanglots són teatre pur. Són ells els que ataquen els nostres drets més bàsics, i obstaculitzen la nostra independència econòmica amb les seves retallades socials, les seves reformes laborals, la seva precarietat i la seva moral podrida. Per mostrar-ho clarament: el govern del PP ha reduït el pressupost contra la violència de gènere en un 26%, representant avui aquesta partida la meitat dels diners que es destinaven al 2008.
Des de Lliures i Combatives exigim que es posi un punt i final a aquestes situacions i es persegueixi als agressors en comptes de culpar a les víctimes. Estem fartes dels “consells” de tots els anys per evitar que puguem ser víctimes d’aquestes agressions. Nosaltres no som les culpables de les agressions morals, físiques ni sexuals. Ni molt menys hem de sentir por o vergonya al denunciar-ho. Exigim que les festes populars i els nostres barris siguin espais lliures de violència masclista, on les dones joves i treballadors puguem gaudir d’un oci sa sense por a patir cap agressió. Fem una crida a lluitar conscientment contra aquests comportaments menyspreables, a no permetre que cap persona es senti insegura, agredida ni assetjada.
* www.publico.es/sociedad/igualdad-genero-¬espana-segundo-ano.html
