Totes i tots contra la violència masclista i en defensa dels drets de la dona treballadora!
No hi pot haver alliberament de la dona sense lluita contra el capitalisme!
Aquest 8 de març la mobilització en defensa dels drets de la dona treballadora va a ser històrica. La crida realitzat des de nombroses plataformes feministes d'esquerres a Amèrica Llatina, EUA i en nombrosos països, per organitzar una vaga mundial contra la xacra de la violència masclista i l'assassinat de milers de dones, per denunciar i combatre les polítiques misògines, racistes i homòfobes de Trump, o la política dels governs capitalistes que segueix perpetuant la nostra discriminació econòmica i social, serà secundat per milions.
Des d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants estem impulsant una plataforma feminista revolucionària, anticapitalista, socialista i internacionalista amb la qual volem contribuir a l'alliberament de la dona treballadora amb el programa del socialisme revolucionari. Sí, defensem les mateixes idees amb les que el Partit Bolxevic en 1917 va aconseguir obrir la senda a la legislació i les mesures pràctiques més avançades en defensa de la dona obrera. I no només volem quedar-nos en la confrontació ideològica. Per això des Lliures i combatives hem convocat una aturada en tots els Instituts i Universitats entre les 12 i les 13h del 8 de març, i cridem a participar en les manifestacions del 8 de manera massiva i unitària.
Una alternativa de classe i revolucionària
De fet, en els últims dies hem debatut amb algunes companyes del moviment feminista sobre de la crida que estem fent també a tots els nostres companys, perquè secundin juntament amb nosaltres aquestes aturades. Lamentablement ens hem hagut d'enfrontar a arguments que plantegen que aquestes mobilitzacions han de ser recolzades únicament per dones. Des Lliures i combatives hem de dir amb claredat que això ens sembla un greu error.
Per a nosaltres, com a feministes, anticapitalistes i revolucionàries, la lluita pels drets de la dona treballadora no és únicament una qüestió de gènere sinó també de classe. Sota el sistema capitalista no tots som iguals i tampoc no ho són totes les dones. Què hem de veure les dones de famílies treballadores amb Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes, Inés Arrimadas, o Patricia Botín? Absolutament res! El fet de ser dones no ens col·loca del mateix costat de la barricada. Tot el contrari. Elles afavoreixen i són també responsables amb les seves polítiques de retallades i d'atacs als nostres drets més bàsics la situació d'opressió a què ens veiem sotmeses la majoria. Què han fet Dolores de Cospedal o Soraya Saenz de Santamaría per alliberar la dona? ¿Acabar amb el finançament de les escoles infantils perquè siguin les mares treballadores les que hagin de renunciar al seu treball per ocupar-se dels seus fills? ¿No destinar cap tipus d'ajudes econòmiques per a les víctimes de la violència masclista? ¿Desnonar a mares amb fills al seu càrrec sense cap tipus d'empara econòmic? Elles reprodueixen el masclisme i l'empren contra la majoria de les dones, les que no tenim la vida solucionada com elles.
En canvi des Lliures i Combatives ens sentim molt unides amb els estibadors, o amb els Espartanos de Coca-Cola en Lluita, amb els homes lluitadors que nodreixen les files de la PAH i de la Marea Blanca, dels que van sortir amb nosaltres als carrers per tirar enrere la reaccionària reforma de l'avortament de Gallardón o que lluiten tots els dies pels drets de la comunitat LGTBI. Ells sí que lluiten en defensa dels nostres drets, dels drets de la nostra classe i per tant, també de les dones treballadores. Ells són els nostres companys de lluita. Aspiren com nosaltres a acabar amb aquest sistema injust i aconseguir una societat sense discriminació i lliure d'opressió. Per això són tan benvinguts en aquesta batalla.
Pacte d'Estat amb la dreta contra la violència masclista?
El 8 de març se celebra a l'Estat espanyol enmig d'una campanya sorollosa a favor d'un gran pacte d'Estat contra la violència masclista. La idea d'aquest pacte, promogut per la dreta, el PSOE i els mitjans de comunicació, està tenint molt ressò mediàtic, i entre la propaganda que ho justifica està un vídeo sobre "micromasclismes". En el mateix sortien, entre d'altres, Inés Arrimadas (Ciutadans), Elena Valenciano (PSOE) o Cristina Cifuentes (PP), denunciant que havien patit molt quan els mitjans de comunicació havien parlat de la seva roba, o quan se les havia titllat de manaires o de governantes estrictes. Aquest vídeo és un exemple més de com la classe dominant i els seus partits utilitzen un aspecte parcial del que és el masclisme, per ocultar l'autèntica naturalesa de l'opressió patriarcal i de classe que patim milions de dones treballadores.
Inés Arrimadas, Cristina Cifuentes, o dones en posicions dirigents del PSOE com la presidenta andalusa Susana Díaz poden omplir-se la boca de declaracions molt boniques sobre els drets de la dona. Però amb les seves polítiques de retallades, impulsant la privatització de l'ensenyament i la sanitat, dictant mesures per desnonar milers de famílies humils, aprovant reformes laborals, retirant recursos a l'ajuda a la dependència o votant lleis repressives ... contribueixen activament a crear les cadenes que ens oprimeixen. Elles es queixen de què hi ha poques dones en llocs de poder, en consells d'administració de grans empreses, o en els governs que vetllen pels interessos dels banquers. Nosaltres, les dones de la classe treballadora, feministes revolucionàries i socialistes tenim un altre concepte de què és l'alliberament de la dona. Posar fi a la nostra opressió com a dones i treballadores només serà possible acabant amb el sistema capitalista que algunes defensen amb tant ardor i submissió, perquè és la font del seu estil de vida i de les seves privilegis.
Los retallades maten i assassinen a les dones
Els i les dirigents del PP, de Ciutadans, de la gestora colpista del PSOE, amb la seva gran coalició, són els que incrementen la bretxa salarial entre homes i dones: més d'un 30% des que es va aplicar la reforma laboral. Són les mateixes i els mateixos que retallen 2.000 milions d'euros en ajudes a la dependència entre 2011 i 2015, obligant-nos a les dones treballadores a haver d'abandonar els nostres llocs de treball, perquè cobrem menys, per poder fer-nos càrrec dels nostres familiars. Totes les seves polítiques en aquests anys, els seus rescats bancaris a costa de la gent, la desocupació de masses que han generat amb les seves polítiques, ens han fet tornar a l'àmbit de la llar. Per ventura no és així com floreix el maltractament físic, la violència masclista? És impossible separar la crisi del capitalisme de tota la matança de dones treballadores que estem patint. Que no ens donin lliçons. Si defenses el sistema capitalista, també encoratges el masclisme més deplorable i real: el que patim milions de dones treballadores que no podem escapar de la misèria i l'opressió de classe. La falta d'inversió i de polítiques socials ha fet augmentar fins a 796 les dones assassinades des de 2008 a l'Estat espanyol, tot i que en aquestes xifres no es contemplen a les dones mortes per un home amb el qual mantenien una relació sentimental no coneguda, o a les dones prostitutes que queden fora de les estadístiques.
A l'Estat espanyol una dona és violada cada 8 hores, ascendint a més de 1.200 les violacions denunciades durant 2015. L'assassinat és la pitjor de les tragèdies de la violència física, psicològica i sexual que patim i que no es veu, però només és la punta de l'iceberg de la cadena d'opressió que patim. Però el que l'experiència demostra és que denunciar aquestes agressions masclistes ens exposa i ens deixa completament desprotegides davant els nostres agressors, en l'entorn professional i també en el familiar. Els poders de l'Estat, les lleis, la policia i el sistema judicial no serveixen per frenar aquesta xacra, és més, moltes vegades la encoratgen directamente. Per descomptat, el masclisme legalitzat es manifesta de moltes maneres. La prostitució és una de les formes més extremes i opressives. El nostre cos no és una mercaderia per vendre, ni per generar beneficis als empresaris del sector.
La xacra de la prostitució i el tràfic de dones és àmpliament consentida i emparada per la classe dominant i el seu Estat, per la policia i pels mitjans de comunicació. És absolutament deplorable que hi hagi sectors que des d'un suposat "feminisme radical" contemplin la normalització de la prostitució, la seva legalització, com una alternativa acceptable. És el mateix tipus de raonament que exigeix la legalització del treball infantil per "evitar" l'esclavitud dels nens a les fàbriques i hisendes dels països capitalistes endarrerits. La hipocresia i el cinisme que estan darrere d'aquests raonaments són repugnants. Si no volem vendre el nostre cos per diners, tampoc volem llogar-lo per procrear. Els ventres de lloguer són la concepció més primària del paper de la dona com a element reproductor. El recent debat sobre la "maternitat subrogada" és la gota que fa vessar el got dels atacs contra les dones i la capacitat de decisió sobre el nostre propi cos. Seran les dones en veritables dificultats econòmiques, marginades i vexades socialment, les que es veuran empeses a llogar el seu cos a qui té mitjans per pagar-lo. Que aquells qui restringeixen la decisió de les joves a avortar i no garanteixen un servei públic d'interrupció de l'embaràs digne, ens parlin ara de la "llibertat de les dones per llogar el seu cos", mostra el cinisme i l'aberració d'aquesta nova forma d'humiliar- . Tant la prostitució com els ventres de lloguer són negocis molt lucratius que mouen milers de milions d'euros per a benefici dels de sempre. L'alliberament de la dona passa per l'alliberament total del nostre propi cos sense haver de servir-lo per sobreviure.
La lluita per la transformació socialista
Las dones joves i treballadores sabem de sobres què és l'opressió del capitalisme i del patriarcat perquè la patim tots els dies, i ens sentim insultades quan les mateixes i els mateixos que ens oprimeixen tracten de identificar-se amb nosaltres. Sabem el que és que ens retallin brutalment les ajudes a la dependència, o les beques de llibres i menjador, o haver de pagar uns diners que no tenim per portar a les nostres filles i fills a escoles infantils privades perquè no hi ha places públiques suficients. Som nosaltres, les dones treballadores, els que patim la pressió i la por que els nostres caps ens acomiadin de la feina si volem ser mares o demanar una reducció de jornada. Nosaltres sí que coneixem la por a agafar l'autobús quan sortim de treballar a les 3 del matí fent hores extres per intentar arribar a final de mes. O quan estem completament abandonades, desprotegides i exposades per les mateixes institucions des de les quals es llancen hipòcrites campanyes de conscienciació o es graven vídeos i es guarden minuts de silenci cada vegada que una de nosaltres és assassinada.
A llarg i ample de tot el món les dones treballadores hem pres a les mans la lluita pel nostre alliberament i la de la nostra classe. La Marxa de les Dones contra Donald Trump, el moviment “Ni Una Menos” a Argentina i Llatinoamèrica contra els assassinats a les dones, o la vaga de dones a Polònia contra la prohibició de l'avortament, són només els últims exemples. De la mateixa manera que no hi haurà justícia social mentre no hi hagi justícia econòmica, no podrem parlar d'igualtat social i política mentre no hi hagi igualtat econòmica. Ja n'hi ha prou de demagògia per part dels homes i dones que defensen el sistema capitalista que ens oprimeix i explota. Si volem acabar amb el patriarcat i el masclisme només hi ha un camí: lluitar per la transformació socialista de la societat.
