El 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, vam viure una jornada històrica. Per primera vegada centenars de milers de dones es mobilitzaven en defensa dels seus drets, per a exigir la igualtat i el final de la violència masclista. La manifestació de Madrid va reunir més de 500.000 persones que van ocupar durant hores la Gran Via, més de 200.000 a Barcelona, 50.000 a València, 15.000 a Sevilla i desenes de milers més a la resta de ciutats del país.
Lliures i Combatives
Les manifestacions de la vesprada van ser la culminació d’una jornada de lluita que va començar amb l’aturada d’una hora en què van participar centenars de milers d’estudiants de tot l’Estat. L’aturada va ser convocada per Lliures i Combatives, la plataforma reivindicativa feminista, d’esquerres i de classe, creada pel Sindicat d’Estudiants per a lluitar als centres d’estudi, conscienciar contra la violència masclista i impulsar la defensa dels drets de les dones. Va ser una convocatòria històrica ja que per primera vegada el moviment estudiantil participava en una aturada el 8 de Març. En centres d’estudi, instituts i universitats de tot el país es van organitzar assemblees, concentracions, manifestacions i tot tipus d’accions reivindicatives.
També va haver aturades d’una hora en desenes d’empreses i centres de treball com en la fàbrica de Telepizza a Madrid o en l’administració pública. Com cada 8 de Març les direccions dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO, no han fet res per tal de mobilitzar les treballadores en defensa dels seus drets, limitant-se, com és habitual, a publicar les dades de desigualtat salarial i lamentar-se de tot allò que ens queda per fer. A última hora van recolzar públicament l’aturada i les manifestacions sense dubte per la pressió als centres de treball.
Convocatòria Internacional
El dia de lluita formava part de l’aturada mundial convocada per nombroses plataformes feministes d’esquerres en diversos països després de les enormes Marxes de Dones contra Trump als EUA el darrer mes de gener. En total 55 països s’han sumat a l’aturada i han participat en manifestacions als EUA, Turquia, Polònia, Mèxic, Argentina o Rússia. No és casualitat que la participació haja sigut important en aquells països on les dones estan patint actualment atacs dels seus respectius governs. L’intent d’il·legalitzar totalment l’avortament en Polònia o les declaracions d’un euro-parlamentari d’aquest país justificant la diferència salarial amb els homes per la “inferioritat de les dones”, la brutal violència masclista en Mèxic o Argentina davant la indiferència dels seus governants o la legalització del maltractament a la dona al sí de la família a Rússia, són alguns dels exemples.
La resposta massiva de les dones a aquesta convocatòria no és una casualitat i reflecteix el moment en què vivim. La lluita de les dones treballadores al llarg de la història ha sigut un termòmetre que ha mesurat la temperatura de la lluita de classes, s’han incorporat de manera massiva i decidida a la lluita en els moments decisius convertint-se en avantguarda del moviment revolucionari. Així va ocórrer a la Revolució de Febrer que va ser l’avantsala d’Octubre i que es va iniciar el Dia Internacional de la Dona amb manifestacions massives de dones a Petrograd contra la misèria provocada per la guerra. Les manifestacions d’ahir reflecteixen que hem entrat en un període decisiu en el que els joves i dones treballadores s’han incorporat decisivament a la lluita anticapitalista.
