Una reflexió des del feminisme de classe i revolucionari
Conèixer per la premsa capitalista que Juan Carlos Monedero, fundador de Podemos i un dels seus referents polítics i mediàtics fins fa poc temps, va ser denunciat el 2023 per diferents dones de l'espai per agressions masclistes i assetjament sexual, i que la direcció es va limitar a no convocar-ho a més actes públics, sense prendre mesures contundents i sense posar-ho en coneixement de la militància i del moviment feminista, ens provoca una profunda estupefacció.
Com a feministes que lluitem tots els dies contra aquests comportaments, que sofrim l'assetjament de la dreta i l'extrema dreta, que som víctimes d'una justícia patriarcal que encobreix violadors i agressors, diem honestament que aquesta manera d'actuar no és el que necessitem. Insistir vehementment que no hi ha res a retreure's i que tot es va fer en secret per a respectar l'anonimat de les víctimes, dir aquestes coses públicament per a justificar l'injustificable, només dona munició política als nostres enemics.
No, aquest tipus d'arguments, a les antípodes de reconèixer que s'han comès errors seriosos, compromet la credibilitat de la direcció de Podemos i permetrà a la caverna reaccionària insistir en els seus atacs.
Des de Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària hem estat completament bel•ligerants contra les campanyes infames que la dreta, l'extrema dreta i les seves cloaques mediàtiques han abocat contra Podemos. Malgrat les nostres diferències, que mai no hem ocultat perquè no creiem en la diplomàcia podrida ni en els acords de saló, sempre hem denunciat les operacions de la socialdemocràcia del PSOE per a carregar-se Podemos, incloent-hi el muntatge de Sumar i la submissió dels seus dirigents a l'agenda otanista i capitalista de Pedro Sánchez.
Vam defensar públicament la Llei del Només Sí és Sí com un pas endavant contra el masclisme i la violència sexual, i vam estar al costat d'Irene Montero davant de l'ofensiva nauseabunda que va suportar des de la seva pròpia bancada governamental i, per descomptat, des de les tribunes polítiques, judicials i mediàtiques de la dreta franquista i aquesta pseudoesquerra “progre”.
Per això, perquè mai no ens hem posat de perfil i hem estat en primera línia construint un feminisme de classe i anticapitalista, la forma i les raons que la direcció de Podemos estan utilitzant per a justificar els fets deplorables dels quals és protagonista Juan Carlos Monedero, constitueixen, en la nostra fraternal opinió, una equivocació.
Que ara, davant el repunt que li donen diferents enquestes a Podemos, els mitjans de la dreta i la socialdemocràcia estan francament interessats a fer el que sigui per a frenar-ho, no ha de sorprendre ningú.
Però aquestes són, precisament, les raons de pes per les quals una formació que es reivindica de l'esquerra transformadora no pot actuar així quan es produeixen aquest tipus de casos. No es pot defensar que, davant denúncies tan greus d'assetjament i agressions masclistes contra dirigents que són referents, el millor és prendre “decisions” que no es comuniquen a la militància, que s'oculten públicament i que són completament insuficients per no dir ridícules. Així no defensem ni protegim el moviment d'aquestes xacres que produeix el capitalisme i la seva ideologia.
Llum i taquígrafs. Cap tutela. Cap ocultació. Al contrari. Explicació i mesures contundents. Això és l'única cosa que ens pot protegir, l'única garantia de construir espais de militància segurs per a totes, que la democràcia interna genuïna preval per a combatre el masclisme repugnant, l'abús de poder i la burocràcia dins de l'esquerra.
Com la direcció de Podemos ha reconegut després de ser revelat per diferents mitjans, el 12 de setembre del 2023 una militant es va dirigir a l'Àrea de Feminismes per a exposar els comportaments masclistes de Juan Carlos Monedero des de fa anys, que incloïen agafar per darrere dones joves envoltant-les amb els braços, realitzar tocaments a la cintura i al cul, i comentaris inapropiats davant companyes amb les quals no es tenia cap confiança. Aquesta denúncia va ser resposta el 22 de setembre per la responsable de Feminismes de Podemos, Ángela Rodríguez Pam, comunicant a la dona que la va realitzar que els fets es posarien en coneixement de la Comissió de Garanties. Aquesta mateixa Comissió va enviar un altre mail a la denunciant requerint informació, del qual sembla no es va obtenir resposta.
Però el problema és que la direcció de Podemos no va continuar investigant aquests fets i la situació es va complicar encara més. Tal com han reconegut fonts del partit, dos dies després d'aquesta primera denúncia diversos membres de la direcció van rebre una altra: una companya de la formació va informar que havia estat víctima de violència sexual per part de Monedero, i va demanar expressament que es prenguessin mesures internes perquè l'agressor deixés de participar en els actes de l'organització.
Les dirigents de la formació morada, que tenen una provada experiència de lluita en el moviment feminista, han argumentat en declaracions públiques que van actuar immediatament, deixant de convocar a les activitats del partit a Monedero i, per a reforçar la seva explicació, que ja no ocupava des del 2015 cap càrrec en òrgans dirigents. Justificacions que són realment pobres i que, en lloc d'aclarir, el que fan és posar un signe d'interrogació en la reacció que es va tenir.
Pablo Iglesias, després de celebrar-se Vistalegre II, va convidar Monedero a alguns Consells Ciutadans, l'òrgan de direcció estatal, fins que la figura de convidat permanent va quedar aprovada després de la Quarta Assemblea, el 2021. Monedero va participar en nombroses trobades de la direcció després que Ione Belarra assumís la Secretaria General, i és prou conegut que va polemitzar durament amb ella i Irene Montero, defensant el suport a Sumar i a Yolanda Díaz.
Aquestes diferències es van fer cada dia més públiques i insostenibles, i al maig del 2023 Monedero “va abandonar” la direcció de la Fundació del partit, l'Institut República i Democràcia.
Però cal ser concretes. Si la direcció de Podemos hagués donat la credibilitat a aquestes denúncies que realment mereixien, la decisió hagués estat una expulsió fulminant i una explicació política àmplia i rigorosa, per a demostrar que la tolerància amb els abusos masclistes i l'assetjament sexual és zero.
Això no es va fer i el problema és ara molt major. La forma en què va ser apartat Monedero en cap moment indicava que es tractava d'una sanció al seu comportament sexista i assetjador. Mai no es va fer pública aquesta raó, res es va explicar, tot es va silenciar fins que ara ha esclatat.
I la situació va arribar al punt que, a les xarxes socials, es pot llegir com l'actual secretària general de Podemos s'acomiada de manera fraternal i elogiosa de Monedero quan abandona la seva responsabilitat al capdavant de la Fundació, i quan ja coneixia les denúncies per agressió sexual que s'havien formulat contra ell.
Se l’aparta dels focus per uns fets tan greus i al mateix temps se'l felicita públicament? Així es combatia el comportament masclista de Monedero? Potser no són aquest tipus de contradiccions el que minen la credibilitat d'una direcció?
Un altre argument utilitzat és que si res es va fer públic va ser per a no posar en risc l'anonimat de les denunciants, per a protegir-les. De veritat es pot sostenir aquesta idea per a justificar que no s'adoptessin mesures contundents contra Monedero i s’ocultés la informació a la militància?
És important reflexionar sobre això. La millor manera de protegir les dones víctimes de les agressions de Monedero i a unes altres que ho poden ser és actuant amb la màxima diligència i transparència, adoptant de manera valenta i decidida les mesures més dràstiques perquè la xacra del masclisme no penetri a les files de l'esquerra transformadora. I fer-ho públic a l'organització i al moviment feminista és la millor i més eficaç de les vies per a blindar-se contra els atacs de la reacció.
És molt dolorós saber també que aquestes denúncies no van impedir que Juan Carlos Monedero continués tenint un programa a Canal Red fins al gener del 2024. I tot sembla indicar que, a mesura que les informacions i les filtracions es vagin succeint, el quadre general empitjori encara més.
Juan Carlos Monedero ha negat totes les acusacions i declarat als mitjans de comunicació que no va ser notificat en cap moment d'aquestes denúncies per part de la direcció de Podemos. És més, ha rebutjat tot com un muntatge de la dreta, al mateix temps que tira per terra l'explicació de les responsables de Podemos. La Universitat Complutense, on Monedero imparteix classes de Ciències Polítiques, ha confirmat que investiga una denúncia d'assetjament sexual contra ell.
Com va ocórrer amb el cas d'Íñigo Errejón, ara tothom assenyala Monedero: “se sabia, tots ho sabien”, “era vox populi”, “a Somosaguas havia de tenir sempre oberta la porta del seu despatx”…
La qüestió per al feminisme revolucionari no és només constatar que indicis i denúncies tan nombroses no van provocar actuacions més enllà de ser apartat dels actes més públics.
La qüestió és com ens defensem d'aquesta pesta de dirigents narcisistes que utilitzen la seva projecció mediàtica, la seva influència i poder per als seus fins depredadors, i ho fan a més grapejant les idees del feminisme. I només hi ha una resposta: cal aixecar una política i una organització revolucionària conseqüent, que es negui en rodó a participar en la gestió del sistema i les seves engrunes.
Deia Rosa Luxemburg que la serietat d'un partit combatent es mesura pel rigor amb el qual examina els seus errors, els reconeix francament i els rectifica fent partícip d'aquest procés al conjunt de la militància i del moviment. Ens aixequem sobre les espatlles de gegants, de dones que mai no van acceptar jugar al curtterminisme ni al tacticisme.
La direcció de Podemos ha de rectificar aquesta línia de justificacions i reconèixer honestament els errors que s'han comès. L'ocorregut és molt seriós, i li ho deuen a una militància molt colpejada. I també li ho deuen al moviment feminista. No es pot permetre que els nostres enemics utilitzin aquestes febleses per a desacreditar la nostra batalla.
Tota la nostra solidaritat amb les víctimes. Tot el nostre suport a les dones que han estat colpejades pel masclisme d'un individu que ha arrossegat les idees de l'esquerra pel fang. Germanes, no esteu soles.
