Sobre les boniques paraules de les feministes del PSOE i la realitat de la seva política quan governen
El debat sobre l'abolició o la regulació de la prostitució ha tornat al Congrés dels Diputats. El dimarts 7 de juny, el PSOE va presentar una proposició de llei per modificar el Codi Penal i “prohibir el proxenetisme en totes les seves formes, perseguir penalment els prostituïdors i protegir les víctimes”. Aquesta reforma ha estat aprovada amb 232 vots a favor, 38 en contra i 69 abstencions.
No és cap secret que la prostitució és una de les grans polèmiques dins del moviment feminista i aquests darrers anys s'ha polaritzat amb més força. D'una banda, hem escoltat moltes diputades, professores universitàries, escriptores o periodistes presentar la prostitució com si fos una feina com qualsevol altra, intentant legitimar aquesta forma extrema d'esclavitud sexual de la dona sota una suposada “llibertat d'elecció”.
De l'altra, un sector del feminisme institucionalitzat –amb el PSOE i Carmen Calvo al capdavant– ha aixecat una bandera de conveniència per l'abolició de la prostitució, alhora que llancen una campanya trànsfoba que no els diferencia gens de les posicions de Vox o Hazte Oir, i després d'anys de governs del PSOE consentint i facilitant la consolidació de xarxes proxenetes que han fet de l'Estat espanyol el país amb més prostíbuls d'Europa.
Però en el moviment feminista també hi ha un ampli sector de dones i joves que defensem una posició de classe i revolucionària, que advoquem decididament per l'abolició de la prostitució, el negoci de la pornografia i els ventres de lloguer, i els drets de la comunitat trans. En aquesta barricada ens situem Lliures i Combatives.
És absolutament impossible defensar un feminisme conseqüent i no denunciar aquest fabulós negoci que genera guanys a costa de la venda dels nostres cossos, del qual es beneficien la mal anomenada indústria del sexe i la banca, i que compta amb la protecció de l'aparell de l'Estat.
Per això, ara que aquest debat torna a prendre força, cal preguntar-nos si la reforma proposada pel PSOE acabarà de debò amb el poder dels proxenetes i els traficants de persones o es quedarà, com lamentablement hi estem acostumades, en paper mullat.
L'abolicionisme hipòcrita del Partit Socialista
L'ONU i la Unió Europea estimen que el 80% de les víctimes de tràfic detectades a Europa són dones i nenes, i el 95% són víctimes d'explotació sexual. Segons xifres oficials, les víctimes a l'Estat espanyol pugen a 45.000 i hi ha 1.500 clubs de contactes permesos. No obstant això, és impossible saber, ni de manera aproximada, quants pisos dedicats a la prostitució existeixen i el nombre real de les dones que hi estan atrapats.
Encara que formalment la prostitució està prohibida, Espanya és el tercer país del món que més turistes puters rep: gairebé 84 milions, tan sols darrere de Tailàndia i Puerto Rico. Alhora, les estadístiques del Ministeri de l'Interior indiquen que un 40% dels espanyols reconeix pagar o haver pagat alguna vegada per tenir relacions sexuals.
Adriana Lastra, la vicesecretària general del PSOE i l'encarregada de defensar la normativa al Congrés, va plantejar des de la tribuna que “s’ha acabat el temps de les excuses i ha arribat el moment de les decisions”. Però siguem clars. El PSOE ha governat durant més de 20 anys i no ha fet res per combatre les arrels de la prostitució. Al contrari, sota els diferents mandats socialistes, aquesta pràctica ha crescut brutalment, el negoci dels proxenetes s'ha multiplicat i la persecució de les víctimes ha estat la norma. Aleshores, de quines “excuses i decisions” ens parla Lastra?
El Partit Socialista ha imposat polítiques d'acomiadaments i retallades socials, ha mantingut els salaris de la dona treballadora molt per sota del nivell dels seus companys homes per a més benefici de la patronal, ha dut a terme retallada rere retallada a les ajudes a la dependència, s'ha humiliat davant el poder de l'Església Catòlica que no deixa de disseminar el seu missatge masclista i homòfob, ha rebutjat incloure una assignatura d'educació sexual inclusiva al sistema educatiu, s'ha negat a derogar la Llei d'Estrangeria, i ha protegit la judicatura reaccionària i les seves sentències patriarcals…
Aquests anys, el PSOE s'ha oposat a investigar en diferents Parlaments autonòmics els casos de prostitució de menors, com a Mallorca o Madrid, i coneixen perfectament el que passa dins del sistema de tutela de menors, però no mouen ni un sol dit per evitar-ho.
Per descomptat que volem que les lleis reconeguin el caràcter inhumà i patriarcal de l'esclavitud sexual, i es proposin acabar amb el negoci de la prostitució, però la posició del PSOE fa pudor a hipocresia i oportunisme. Quines mesures reals prendrà el Govern perquè aquesta reforma suposi algun canvi? Endurirà les penes als proxenetes i expropiarà tots els seus béns i fortunes per dedicar-los a l'ajuda social de les víctimes? Eliminaran les ordenances que criminalitzen i marginen les víctimes de la prostitució, i donarà papers i plens drets a les milers d'immigrants atrapades per les xarxes de tràfic? Posaran en marxa plans d'ajuda, habitatge, ocupació i suport psicològic perquè les dones prostituïdes, la majoria pobres, puguin refer les seves vides en condicions dignes? Nacionalitzarà tots els bancs implicats en el blanqueig de capitals provinents de la prostitució?
La resposta és clara. No, no ho farà. Tot això no fa res més que evidenciar que tenir una posició formalment abolicionista alhora que s'és un pilar sòlid del sistema capitalista és una completa hipocresia.
Divisions dins UP
El mateix dimarts, el grup parlamentari d'Unides Podem va trencar la unitat de vot per la divisió interna que ha esclatat a causa d’aquest debat. Mentre que les i els diputats de Podem i IU van votar a favor de la proposta, els set integrants d'En Comú Podem es van posicionar en contra.
No és la primera vegada que la formació catalana defensa obertament posicions pro-regulació. Ada Colau i el seu equip a l'Ajuntament de Barcelona tenen vincles clars amb el sindicat de proxenetes OTRAS i han subvencionat amb més d'11.000 euros entitats com Aprosex (Associació de Professionals del Sexe). Els comuns ens diuen que cal acabar amb “una visió patologitzant del que és ser puta” i que “negar els seus drets sindicals és anar en contra de la Constitució”. Però, des de quan llançar milers de dones pobres a les urpes de traficants i puters té una mica de progressista? Des de quan defensar els drets de les dones víctimes de la prostitució passa per legalitzar la situació de violència en què es troben?
L'exemple d'Alemanya és clarificador. L'any 2002 es va legalitzar la prostitució i, només dos anys més tard, els casos d'agressions sexuals envers les dones víctimes de la prostitució havien augmentat fins a assolir un 92% i el 90% estan en situació de pobresa.
No volem ser una mica menys esclaves ni racionar la pobresa, la gana i la violència. Volem acabar amb totes les xacres que ens oprimeixen. Reproduir el mateix missatge patriarcal i masclista contra el que milions ens hem aixecat aquests darrers anys només afavoreix els nostres enemics de classe.
Els nostres cossos ni es compren ni es venen
La prostitució és una malaltia capitalista. Mentre hi hagi milions de dones tan desposseïdes de drets que es vegin empeses a vendre's, mentre hi hagi gent amb tant poder per posar-les en circulació com si es tractés d'una mercaderia, continuarà existint aquesta xacra. L'única manera d'acabar amb aquesta forma d'esclavitud podrida i acabar amb la situació de vulnerabilitat de les víctimes és assegurant que totes tinguin independència econòmica per no dependre de res ni ningú. És ser implacable davant d'aquells que fan negoci del tràfic d'éssers humans i els seus còmplices als aparells policials, jutjats, governs i institucions.
L'abolicionisme no és una demanda idealista, és lluitar conseqüentment per la llibertat de les dones. Però això està vinculat a una confrontació directa amb el sistema capitalista, perquè mentre hi hagi capitalisme continuarà existint la barbàrie. El veritable idealisme és intentar reformar el sistema, humanitzar-lo o intentar fer-lo més feminista i social.
La justícia que mereixem només l’aconseguirem organitzant-nos amb un programa revolucionari, i lluitant per una societat socialista sense opressió de classe, de gènere, de raça o nacional. Des de Lliures i Combatives estem determinades en aquesta lluita.
