Tot seguit reproduïm l'entrevista realitzada per Elena Omedes per a 20minuts a la nostra companya i presidenta del Comitè de mares contra la violència sexual a Badalona, Teresa Prados.

"Si no ens haguéssim mobilitzat, si no haguéssim denunciat, estaríem encara batallant perquè l'ajudessin".

---

"La meva filla va paralitzar la seva vida després que la violessin", explica a 20minuts Teresa Prados, mare d'una de les deu menors víctimes d'agressions sexuals al centre comercial Màgic de Badalona l'últim any. És també la fundadora i portaveu del Comitè de Mares contra la Violència Sexual, creat des del denominador comú de la tragèdia i per la impotència de sentir-se abandonades per les institucions. La seva història és la de moltes altres mares de nenes i adolescents violades que, malgrat no ser elles les víctimes directes, sí que són les que es deixen la pell per aconseguir la màxima justícia i reduir, en la mesura que sigui possible, un dany que serà perenne.

Però també és la història d'un barri on, segons Prados, les autoritats han donat l'esquena, de com el deteriorament i el col·lapse dels serveis socials impedeixen arribar a totes les famílies vulnerables, i, en última instància, de la importància de teixir xarxes de suport al voltant de les víctimes. Del "jo sí que et crec" i de fer soroll per canviar les coses en un context en què any a any augmenta el nombre de violacions comeses per menors d'edat: un 58% més del 2020 al 2021, segons les últimes dades disponibles.

"Vèiem com s'intentava silenciar tot i blanquejar la imatge del centre comercial. Després de veure l'abandonament institucional, la falta d'ajuda psicològica, el maltractament dels Mossos i que l'ajuntament ens donava l'esquena, va sorgir la idea de donar veu a les víctimes que tenen por i senten que prefereixen callar", relata Prados. Víctimes com la seva filla de 16 anys, que va ser violada l'agost del 2022 per un grup de menors als lavabos del Màgic, un lloc que ja ha estat escenari d'una desena d'agressions grupals en investigació per part d'adolescents entre 11 i 17 anys.

Una cova d'impunitat per a agressors

Després de veure impotents com les violacions no cessaven ni es prenien mesures al respecte, Prados i altres mares van decidir unir-se i manifestar-se davant del centre comercial el març passat. "Volíem assenyalar els culpables que passin aquestes coses, perquè també passa a altres ciutats, però es posa el focus aquí perquè ho hem fet públic", assenyala. La base, afegeix, és "l'abandonament dels barris", i la manca d'inversió en educació, sanitat i recursos socials. "Falten llocs públics on els nostres fills puguin gaudir d'un lleure sa, passar la tarda. Al final van al centre comercial perquè no els queda cap altra i estem veient com la degradació dels nostres barris acaba provocant aquestes situacions".

A més, denuncia la presidenta del Comitè de Mares contra la Violència Sexual, el Màgic s'ha convertit en una "cova d'impunitat dels agressors", i no s'està fent res. "La directiva no ha sortit ni a demanar perdó, i l'empresa de seguretat tampoc. Les víctimes van anar a demanar ajuda al personal seguretat i els van dir que se n'anessin, que molestaven. Després et pita la bossa en una botiga i et surt seguretat de totes bandes", assenyala Prados.

El que s'hauria de fer més enllà de conscienciar els professionals de tots els àmbits amb la violència de gènere, és, segons Prados, reforçar la distribució de Punts Lila. Llocs situats en establiments que serveixen com a porta d'accés perquè les víctimes puguin acudir i explicar el que ha passat.

Els Mossos investiguen almenys deu violacions grupals a menors al centre comercial Màgic de Badalona.

Falten psicòlegs

No serveix de res, però, si després no són ateses amb l'ajuda que necessiten. L'atenció psicològica, per exemple, que és un dels esculls a què es van enfrontar Teresa Prados i la seva filla en denunciar el cas. "Ella va paralitzar la vida, va deixar d'anar a classe a l'octubre, i no va tenir la primera visita amb la psicòloga fins a principis de març", explica. Set mesos sense atenció psicològica; quatre des que ho va explicar. Perquè la noia no es va atrevir a compartir el que li havia passat fins al novembre del 2022. "Va trigar tres mesos a dir-m'ho perquè se sentia culpable, pensava que era ella la que ho havia provocat", explica.

El problema, subratlla, no és que no hi hagi bones psicòlogues especialitzades en violència de gènere. El problema és que no n'hi ha prou en el sistema públic de salut, perquè “manca inversió”. "No pot ser que una persona que ha patit una violació la vegin mitja hora cada mes i mig. Necessita un seguiment setmanal o, com a molt, bisetmanal. Però per això cal invertir i contractar", incideix.

Creure les víctimes

Tampoc ajuda el qüestionament constant de què són objecte una vegada fan el pas de denunciar els seus agressors. "La meva filla va sortir plorant d'una de les últimes identificacions perquè no la creien. Sabem també que a la víctima d'11 anys que també va ser violada al Màgic la van qüestionar perquè es va confondre amb l'uniforme del guàrdia de seguretat i li van preguntar què feia sola en un centre comercial amb aquesta edat, quan aquesta no hauria de ser la pregunta".

Això no fa més que posar pedres en un procés ja de per si mateix dolorós. En el cas de la filla de Prados ho va ser, fins i tot vivint en un entorn "combatiu" i "feminista" en què es parla de tot. Però hi ha altres casos coneguts per Prados en què la mare va arribar a culpar la seva filla. Per això, assegura, és tan important el Comitè. Per animar a denunciar les que decideixen callar. "L'altre dia se'm va acostar una dona a donar-nos les gràcies per donar-los veu. 'Jo vaig ser víctima fa 20 anys i vaig callar', ens va dir".

De fet, arran de totes les mobilitzacions Prados va aconseguir atenció psicològica per a la seva filla. "Ara està remuntant i reprenent la seva vida. Ja té ganes de tornar a estudiar, a fer una vida normal. Però cal un acompanyament psicològic. La lluita ha ajudat molt, però ha d'anar acompanyada d'ajuda professional que és la principal eina per superar això. Si no ens haguéssim mobilitzat, si no haguéssim denunciat, encara estaríem batallant perquè l'ajudessin", afirma.

Educació sexual i límits a la pornografia

Es tracta, en definitiva, de “fer xarxa”. D'enfortir un suport que potser no perceben a les institucions o al seu entorn més proper. Però també unir forces per denunciar altres assumptes intrínsecs a aquestes situacions, com l'educació sexual. "Falta urgentment una assignatura d'educació sexual a Primària i Secundària en què acompanyin i ensenyin com han de ser les relacions, el consentiment, la diversitat... i al final el respecte", assevera.

Per reclamar igualment més polítiques socials a les llars més desafavorides. "Per als agressors també. Han de ser castigats perquè han comès una atrocitat, però són menors, i no som ningú per posar-li el rètol de violador a un xaval d'11 anys. Cal veure quines condicions tenen, en quin ambient viuen, si hauran patit abusos... i per això cal invertir en centres socials on puguin anar quan surtin de classe i detectar possibles conductes".

La pornografia és un altre dels assumptes en què cal posar el focus. A Espanya, els menors acudeixen cada cop més aviat a aquest tipus de continguts sense tenir una base que els permeti identificar el que és real del que no ho és, i després molts ho repliquen al seu dia a dia. Segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), l'edat mitjana d'accés a la pornografia se situa als vuit anys. I el 33% dels menors ho fan per aprendre sobre sexe segons un estudi de la Xarxa Joves i Inclusió Social i la Universitat de les Illes Balears.

Les dades també revelen un augment d'agressions sexuals comeses per menors d'edat. La Fiscalia va alertar en la memòria del 2021 d'un "progressiu i important increment dels delictes sexuals perpetrats per menors d'edat": un 58% més que el 2020 i un 35,7% més que el 2019. En total, es van registrar el 2021 2.625 procediments per delictes contra la llibertat sexual (668 agressions sexuals i 1.957 abusos). Creixen també les manades. El Ministeri de l'Interior va advertir al seu informe que els delictes sexuals comesos per dues o més persones han crescut un 54% en cinc anys.