Diversos

 El "reformisme sense reformes" dóna l'aventatge a Sarkozy

 

La derrota de l’esquerra a les eleccions presidencials del 2002 va condemnar els treballadors i joves francesos a cinc anys d’atacs contra les condicions laborals, els serveis públics, les pensions, la seguretat social. Contra els drets dels aturats i els dels treballadors immigrants. Amb les seves famílies totalment estigmatitzades, provocades i sotmeses a la fustigació i la repressió.

Però els últims cinc anys també han estat de lluites impressionants, a una escala mai vista a França des dels esdeveniments revolucionaris de 1968, com la lluita per la defensa de les pensions, el moviment de masses que va obligar a la retirada del “contracte de primera ocupació” (CPO), que reduïa els joves treballadors a una situació de simples esclaus assalariats, sense ni tan sols els drets mínims de què gaudien la resta de treballadors. La derrota de la Constitució Europea al referèndum del 2005 i la victòria aclaparadora del Partit Socialista a les eleccions regionals van ser un reflex del profund descontentament social que hi ha dins de la societat, com els disturbis de masses que van esclatar a més de 200 ciutats com a reacció a l’assetjament policial el novembre d’aquell mateix any.

Crítica de la pel·lícula "Llach. La revolta permanent". 5 treballadors són assessinats a Vitòria-Gasteiz el 3 de març de 1976 per la policia franquista. Mentre, en els convulsos anys 70, Llach, junt a altres cantants, es converteixen en veu dels que volen acabar amb el regim putrefacte del fraquisme. "Campanades a mort" es convertirà en el requiem pels 5 treballadors assassinats i serà el punt on convergeixen les dues històries del documental.

Tots els mitjans de comunicació repeteixen que són imparcials, independents i veraços. Però la societat en la qual vivim està dividida en classes socials antagòniques amb interessos oposats, i en els mitjans de comunicació veiem un exemple més d'aquesta realitat. La burgesia necessita inundar el planeta de propaganda per a justificar el sistema establert. I els seus mitjans de comunicació no són neutrals: confonen i menteixen a l'opinió pública, censuren notícies, distorsionen la realitat, intoxiquen i bombardegen les ments amb idees reaccionàries.

Per a tots els companys ha estat una gran commoció escoltar la tràgica notícia de la mort prematura del company Phil Mitchinson, editor adjunt del periòdic marxista Socialist Appeal i dirigent de la Corrent Marxista Internacional.
Malauradament, Phil va patir un greu atac al cor la nit passada, va ser dut ràpidament a l’hospital on van ser incapaços de salvar-lo. Tenia 38 anys d’edat.

Sinopsi

Irlanda, 1920. El Sinn Féin ha guanyat les eleccions de 1918 amb una campanya contra el reclutament obligatori d’irlandesos. La cúpula dirigent del partit ha segut detinguda i empresonada. El partit queda en mans dels “Voluntaris” liderats per Michael Collins. S’inicia una lluita que pretén finalitzar l’alçament de Pasqua de 1916 i alliberar Irlanda del domini britànic. Aquest context és el que inicia el nou film de Ken Loach. Dos germans s’involucren de ple en el procés de lluita contra l’ocupació britànica. El director britànic ens aproxima en 127 minuts al procés que culminarà amb la independència d’una part d’Irlanda de l’Imperi Britànic.
El film té un gir important amb l’encontre entre Damien i Dan, ferroviari irlandès, voluntari de l’exèrcit James Connoly del Poble i involucrat en la lluita obrera de 1913. Després d’aquesta trobada Damien s’implica de ple en la lluita armada, en la brigada liderada pel seu germà Teddy.