Sinopsi
Irlanda, 1920. El Sinn Féin ha guanyat les eleccions de 1918 amb una campanya contra el reclutament obligatori d’irlandesos. La cúpula dirigent del partit ha segut detinguda i empresonada. El partit queda en mans dels “Voluntaris” liderats per Michael Collins. S’inicia una lluita que pretén finalitzar l’alçament de Pasqua de 1916 i alliberar Irlanda del domini britànic. Aquest context és el que inicia el nou film de Ken Loach. Dos germans s’involucren de ple en el procés de lluita contra l’ocupació britànica. El director britànic ens aproxima en 127 minuts al procés que culminarà amb la independència d’una part d’Irlanda de l’Imperi Britànic.
El film té un gir important amb l’encontre entre Damien i Dan, ferroviari irlandès, voluntari de l’exèrcit James Connoly del Poble i involucrat en la lluita obrera de 1913. Després d’aquesta trobada Damien s’implica de ple en la lluita armada, en la brigada liderada pel seu germà Teddy.
Aquest és un breu resum de l’argument de la pel•lícula. Una vegada més el cinema social de Ken Loach. Un nou compromís amb la lluita de la classe obrera, que ens mostra un passatge de la història d’Europa i ens obri la ment cap al socialisme científic. Una nova lliçó per a la classe treballadora. Si bé és cert que la participació ideològica del programa ideat per James Connolly no juga un paper molt important en la guerra de la independència irlandesa. I més al sud-oest del país on la ideologia socialista no estava molt arrelada. Malgrat tot, la intenció del director britànic està ben clara. Ens proposa una esplèndida aproximació a la relació entre Socialisme i Qüestió nacional. Ens planteja una aproximació dialèctica entre “Voluntat nacional” i “Nació”. Després del Tractat Angloirlandès de 1921 que assegura la partició de l’illa en dos, però que assegura la independència d’una part de l’Irlanda. La reflexió entre Damien i Dan a propòsit del programa socialista de James Connolly per a la independència pren força.
“Quan parleu d’alliberar Irlanda, només us referiu als elements químics que composen el sòl d’Irlanda? O us referiu al poble irlandès? Si us referiu a aquest darrer, de què proposeu alliberar-los? De la dominació anglesa?” (J. Connolly, Socialism and Nationalism. 1897)
El desenvolupament final de la pel•lícula ens planteja aquesta contradicció. Entra de ple en les contradiccions dels partits nacionalistes. La pel•lícula ens mostra com la "voluntat nacional" s’imposa a "la nació", entesa aquesta com el conjunt de ciutadans. Efectivament, en el debat en la seu del Sinn Féin entre els partidaris del tractat i aquells que no ho estan se’ns planteja el dilema. Pot ser un poble lliure si aquells que l’integren, els ciutadans, no ho són?: “El nacionalisme sense socialisme - sense una reorganització de la societat sobre la base d’una forma superior i més desenvolupada d’aquella propietat comuna que jeia sota l’estructura social de l’antiga Erin - només és una recreació nacional.
Seria equivalent a una declaració pública de què els nostres professors han reeixit a inocular-nos les seves perverses concepcions de justícia i de moralitat fins al punt que hem decidit fer-les nostres, i que ja no necessitem cap exèrcit estranger que ens les imposi.
Com a socialista estic preparat per fer tot el que un home pugui fer per aconseguir per la nostra pàtria el que es mereix - independència; però si em demaneu que canviï una lletra de les reclamacions de la justícia social, per tal de conciliar-nos amb les classes privilegiades, llavors cal que em negui.
Una acció així no seria ni honorable ni factible. Cal que mai no oblideu que no arriba al cel qui marxa al costat del diable. Cal que proclamem obertament la nostra fe: la lògica dels fets és amb nosaltres.” (J. Connolly, Socialism and Nationalism. 1897)
Aquest és el moll de l’os de qualsevol programa d’autodeterminació. Socialisme o nació? I com sempre els dirigents dels partits nacionalistes confonen la Nació amb les seves idees, creuen en la nació com un ens abstracte que està per sobre el bé i del mal, al marge de l’emancipació social.
En fi, Loach ho torna a fer. S’ha de tindre present que una pel•lícula no és un llibre d’història i que la visió del director està per sobre dels fets. La pel•lícula és versemblant, però no és Història. Està prenyada d’ideologia i Loach no se n’amaga. Ja sabeu allò de qui no es posiciona, ja està posicionat. Dialèctica en estat pur. Socialisme i qüestió nacional...
Salut
