Diversos

El règim capitalista espanyol davant la seva major crisi en quaranta anys

La irrupció de PODEMOS a les eleccions europees del maig, i la seva possible consolidació com a segona força política de l’Estat espanyol a les eleccions generals vinents com assenyalen moltes enquestes, és un dels esdeveniments polítics més significatius dels darrers anys. En tan sols tres mesos, ha aconseguit un èxit indiscutible, agrupant a milers d’activistes a més de 700 cercles i aconseguint l’adhesió de més de 100.000 persones a través de la seva pàgina web. PODEMOS ha concentrat l’atenció del conjunt de l’esquerra, de milers de joves, de militants amb anys de lluita a les seves esquenes i d’altres molts que s’han incorporat recentment, que veuen amb gran expectativa i il·lusió la possibilitat de lliurar un cop ben fort al PP i a una socialdemocràcia en declivi i còmplice en les contrareformes i les retallades.

Per la reindustrialització de la comarca!
Manifestació el dijous 24 de juliol
A les 19 hores en l’eixida Triángulo Umbral

Els treballadors de Bosal a Sagunt porten en vaga indefinida vint dies. La direcció d'aquesta multinacional pretén deixar sense càrrega de treball a la factoria, a partir de desembre.

Un punt d'inflexió en la lluita de classes de l'Estat espanyol

La derrota soferta pel PP i el PSOE a les eleccions europees del 25 de maig, al costat de l’avanç d'Esquerra Unida, la irrupció de Podem i les massives mobilitzacions contra la monarquia el 2 de juny, poques hores després que el borbó Joan Carles I abdiqués a favor del seu fill, són esdeveniments que marquen un punt d'inflexió històric en la situació política de l'Estat espanyol. Consoliden el clima de final d'època que es viu des de l'esclat del 15-M a 2011, acceleren la crisi de tot l'engranatge polític del qual s'han servit els grans capitalistes des de la Transició i, el més important, han contribuït a estendre la idea que un canvi social, econòmic i polític profund no només és urgent i necessari, sinó possible, la qual cosa és un esperó encara més gran per a la participació en la lluita política organitzada d'un sector cada vegada més ampli de la joventut i dels treballadors .

La vaga de Panrico ha deixat en evidència la crisis del sindicalisme burocràtic.

EL 16 de juny, els treballadors de Panrico-Santa Perpètua van posar fi a la vaga indefinida, després de vuit mesos de duració. Ningú pot fer cap mena de retret als més de dos cents vaguistes que s'han deixat la pell en aquesta lluita desigual contra l'empresa, el Govern de la Generalitat i, lamentablement, la direcció de CCOO. Ans al contrari, és de justícia destacar que els treballadors han demostrat una capacitat de sacrifici i resistència, així com una determinació en la lluita contra els atacs que servirà d'exemple per a molts altres.

Aturar la repressió contra els que lluiten exigeix una resposta contundent

El govern del PP i els sectors més reaccionaris de l’aparell judicial estan emprenent una àmplia i dura ofensiva en contra del moviment obrer i els sindicalistes que més es destaquen a les lluites. A tot l’estat espanyol hi ha 81 procediments penals relacionats amb accions vaguístiques que afecten a més de 260 treballadors, pels quals les peticions de presó sumen 125 anys.

Encara que a Madrid era dia festiu, el PP va posar autobusos gratuïts i lluïa un sol esplèndid, l'assistència ha estat minúscula. Per molt que els presentadors de televisió i radio parlessin de milers de persones abarrotant els carrers, el ridícul ha estat manifest: les imatges han estat rotundes i, malgrat la cura a l'hora de seleccionar els millors plànols, ni tan sols enfront del palau real han aconseguit omplir més de la meitat dels jardins.

La burgesia brasilera estava plena d’optimisme per la celebració i els fastos organitzats al voltant del Mundial de futbol d'aquest mes de juny i de les Olimpíades en 2016. Amb aquests esdeveniments pretenia enfortir la imatge de país "modern" amb aspiracions imperialistes mentre obtenia avantatjosos beneficis amb la construcció d'infraestructures, al doble o més del pressupost inicial, amb una mà d'obra sobreexplotada. Ja van nou treballadors morts directament en les obres de construcció d'uns estadis que superen amb escreix el gastat a Sud-àfrica i Alemanya.

Quatre anys de lluites i l’avenç de l’esquerra ho han fet possible!

Centenars de milers al carrer a tot l’Estat amb la bandera republicana!

Per un referèndum democràtic per abolir la monarquia! Per una República Socialista Federal!

Les eleccions europees a Catalunya s'han celebrat en un context en el qual la qüestió nacional centra la situació política, solapant-se amb la contestació massiva a les retallades socials i la polarització dreta-esquerra que s'ha vist en la resta de l'Estat. És evident que una part de la població catalana ha entès aquestes eleccions com una oportunitat per donar un cop al nacionalisme espanyolista del govern del PP i la seva furiosa oposició al dret a l'autodeterminació, però també per rebutjar la política de retallades de la qual CiU és completament partícip.

Els esdeveniments a Ucraïna segueixen desenvolupant-se de manera vertiginosa, desbaratant els plans del govern lacai de Kíev i les bandes feixistes, dels seus mentors, l'imperialisme nord-americà i europeu, i també de l'oligarquia capitalista que governa a Rússia. Allò que va començar com un moviment clarament reaccionari a la capital, encapçalat per les milícies nazis que van ocupar la plaça Maidan gràcies al suport occidental, ha desencadenat una insurrecció de la classe obrera al Sud-est del país. Després de més de dues dècades de restauració capitalista, els vents de la revolució social tornen a bufar a Europa de l' Est.