Diversos

El desallotjament del centre social Can Vies, després de 17 anys d’activitat, desferma una onada d’indignació a Barcelona

El dilluns 26 de maig, un dia després de les eleccions europees, l’Ajuntament de Barcelona, governat per CiU, duia a terme el desallotjament de l’històric centre social de Can Vies. L’edifici, propietat de l’empresa de transports metropolitans de Barcelona (TMB) i ubicat al barri popular de Sants-Motjuïc, estava ocupat des de feia 17 anys, complint una funció social al barri que l’ajuntament no proporcionava: menjadors socials, sense discriminació, per a les persones necessitades; presentacions de llibres i activitats culturals; facilitar espais per a grups musicals i de teatre, així com per a reunions i activitats de diferents col·lectius i associacions. Com a conseqüència de la seva tasca social al barri, l’oposició al seu desallotjament i enderrocament ha estat unànime per part dels veïns, desfermant una forta mobilització de la joventut.

Gir a l'esquerra!

Cop al PP i al PSOE, i espectacular increment del vot a l'esquerra de la socialdemocràcia!

Les eleccions europees a  l'Estat espanyol han suposat un fort creixement d'Esquerra Unida i Podem, reflectint l'ascens de la lluita de classes i els grans moviments de protesta que s'han succeït en aquests anys. Els tres aspectes més destacables dels resultats electorals han estat: 1) la duríssima garrotada a les polítiques reaccionàries del PP en tots els àmbits, especialment per les retallades en les despeses socials, la contrareforma laboral, la LOMCE, pels atacs als drets i llibertats democràtiques, i per la seva defensa del nacionalisme espanyolista; 2) la pronunciada caiguda del PSOE, per la seva política conciliadora amb la dreta i la seva assumpció, en la pràctica, de les mesures d'austeritat dictades per la banca i els grans empresaris 3) el gran increment del suport a Esquerra Unida, que ha triplicat els seus vots, i la forta irrupció de Podem, identificades clarament com a opcions a l'esquerra de la socialdemocràcia.

Va començar a treballar als 12 anys en una parada del mercat central de Sabadell. Va treballar a empreses del metall, a on va ser enllaç sindical. El seu activisme polític i veïnal arrenca en plena dictadura. Ara fa 40 anys, el 1964, va ser detingut i brutalment colpejat uns quants cops per la policia franquista junt a altres activistes de la JOC. Va presidir la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell el 1975 i el 1979 va entrar a l’ajuntament com a regidor del PSUC. Posteriorment es va vincular a l’Entesa per Sabadell.

T’animem a venir a la trobada amb els moviments socials que organitza Esquerra Unida. Començarà a les 19:30 hores i serà a la Plaça Benimaclet. Metro i tramvia Benimaclet.

Com diu el full informatiu d’Esquerra Unida, ‘És l’hora!, de comprometre’s, de participar, de transformar la realitat’.

Acudeix, i vine a la paradeta de la Fundació Friedrich Engels, Sindicat d’Estudiants i El Militante. Allí trobaràs literatura marxista (tant clàssics de Marx, Engels, Lenin, Trotsky, Rosa Luxemburgo, Connolly, etc.), com aportacions actuals, així com el nostre periòdic, material del Sindicat d’Estudiants i rifa d’un viatge a Cuba que ens ajuda a finançar tota la nostra activitat.

Allí també presentarem el nou número de Marxismo hoy, Rosa Luxemburgo y la revolución alemana.

Un govern de coalició entre el PP i el PSOE, després de les eleccions generals de 2015, és un escenari pel qual un sector decisiu de la burgesia s'està decantant cada vegada amb més força. Les declaracions de Felipe González a favor d'aquesta opció en una entrevista televisiva no són gens casuals. Preguntat per la possibilitat d'un govern de “gran coalició” va respondre que “si el país ho necessita, ho han de fer”.  L'expresident del govern és un representant directe dels interessos de la banca i de les empreses de l'Ibex 35 dins del PSOE, i un objectiu estratègic dels grans capitalistes és garantir que la política de retallades socials se segueixi aplicant rigorosament en els propers anys, molt més temps del que li queda al PP al govern. Davant el més que previsible debilitament del PP i del PSOE en les properes eleccions generals, combinat amb el creixement d'Esquerra Unida, la protesta social al carrer i una major inestabilitat política, un govern de “gran coalició” es perfila com l'opció que millor s'adapta als interessos dels capitalistes.

Ucraïna ha esdevingut l’epicentre del major enfrontament entre les potències imperialistes de les últimes dècades, i els esdeveniments han pres una lògica pròpia i de conseqüències imprevisibles per a Rússia, els EUA i la UE.

Si al març de 2013 vam tenir una foto de Toxo, Méndez, Rosell i Rajoy amb motiu de la presentació a La Moncloa de l'anomenada Estratègia d’Emprenedoria i Ocupació Jove del govern, aquest març vam tenir una altra amb els mateixos protagonistes i en el mateix lloc, aquesta vegada amb l'excusa de recuperar el diàleg social. Però aquesta segona foto de la “vergonya”, encara que, com l'altra, va indignar a moltíssims treballadors i va deixar novament als dirigents sindicals a l'alçada del betum, no és una mera repetició de la primera. Diverses circumstàncies fan que la d'aquest any sigui encara més greu.

La reiterada negativa del govern del PP al dret a l'autodeterminació de Catalunya al•legant la “unitat indestructible de la pàtria” és un senyal d'identitat històrica de la dreta espanyola, a la qual li surt urticària davant qualsevol cosa que s'assembli a un dret democràtic.

Després de la destitució del president Yanukovich el 22 de febrer, estem assistint a l'enfrontament més important entre les grans potències des del final de la Guerra Freda. Washington, Berlín i Londres, han recolzat a un govern reaccionari que s’ha pujat al poder gràcies a l'acció de les milícies feixistes. Per la seva banda, Putin ha ensenyat el múscul a l'imperialisme occidental, mobilitzant les seves tropes a Crimea i aconseguint la seva incorporació al territori rus. Però més enllà de la propaganda, aquesta pugna imperialista es lliura contra els interessos generals de la classe obrera ucrania, dels treballadors russos i europeus.

Per la unitat de la classe obrera i els oprimits d'Ucraïna!
Pel socialisme i l’internacionalisme proletari!

La crisi que viu Ucraïna des del passat mes de novembre ha pres una direcció que amenaça amb col·locar al país i al conjunt de la regió a la vora de l'abisme. Les maniobres i intrigues dels EUA i la UE per propiciar la caiguda del règim de Ianukovitx, el seu suport a la instauració d'un nou govern dirigit per elements reaccionaris i feixistes, i la intervenció militar de Rússia en Crimea, ha desembocat en un enfrontament de greus conseqüències per als treballadors i oprimits d'Ucraïna.