La monarquia, una institució reaccionària al servei dels rics
En aquest context polític, la proposta realitzada per IU de celebració d'un referèndum per decidir entre Monarquia o República (recolzant, evidentment, la segona opció), proposta que també ha fet seva Podem, i d'impulsar un procés constituent lligat a la formació de un govern de l'esquerra després de les pròximes eleccions, han col·locat sobre la taula un debat fonamental: quin és el camí per aixecar una alternativa en benefici de la majoria oprimida i superar la crisi general del sistema capitalista.
El PP i els dirigents del PSOE han reaccionat de manera histèrica davant la idea de la III República i han tornat a actuar en bloc, com en gairebé tots els temes fonamentals. Aquests dies s'ha tornat a repetir fins a la nàusea el mite de que la monarquia "va portar la democràcia" i que Joan Carles I va parar el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, la qual cosa és una descomunal tergiversació històrica. Els drets democràtics són una conquesta de la classe obrera i van costar centenars de morts, empresonats i torturats, i si el cop del 23-F es va avortar va ser pel temor de la burgesia a una resposta revolucionària de la majoria dels treballadors i de la joventut.
La monarquia és una institució profundament reaccionària i per tant la seva abolició i la reivindicació d'un referèndum és una cosa indiscutiblement progressista. Primer, perquè és herència directa del franquisme, que va ser qui la va imposar sense consultar al poble; segon, perquè està completament fusionada amb l'oligarquia financera i empresarial, els interessos defensa de forma activa; i tercer, perquè va ser concebuda com una institució amb poders bonapartistes, una bala a la recambra de la burgesia per justificar situacions d'excepcionalitat en cas que la protesta social desbordés els límits tolerats pel sistema; lluny de ser un organisme polític innocu, la monarquia té facultats tan importants com la de sancionar lleis i decrets, exercir la màxima direcció de l'exèrcit, o dissoldre el parlament, sense que les seves decisions s'hagin de sotmetre a cap tipus de control democràtic.
Un dels molts efectes positius de la rebel·lió social que s'ha viscut en aquests últims sis anys, i que han confirmat les massives mobilitzacions en contra de la monarquia i a favor de la república el dia 2 de juny -que ha tingut el seu complement en el absolut fracàs d'assistència en les cerimònies públiques de proclamació del nou rei- ha estat el de deslegitimar definitivament a la corona com un organisme "popular", "neutral" i "per sobre dels interessos polítics i socials".
Per tot això els defensors del sistema tenen prou raons per preservar la monarquia. I alguna més, ja que als capitalistes no els preocupa tant l'eventualitat d'haver de seguir dominant la societat i explotant als treballadors mitjançant un sistema republicà (com passa als EUA, França, Portugal, Grècia i un llarguíssim etcètera), sinó els efectes polítics que tindria la caiguda de la monarquia en l'actual context polític, com a conseqüència de la lluita al carrer. Un esdeveniment així proporcionaria tal injecció d'ànim i confiança a la protesta social que, igual que l'abril de 1931, podria precipitar una crisi revolucionària.
Capitalisme: ho anomenen democràcia i no ho és
Els marxistes recolzem amb totes les nostres forces la reivindicació d'un referèndum per abolir la monarquia i la constitució d'una república. Ara bé, tan important com això és definir quina naturalesa ha de tenir aquesta república i com aconseguir la seva proclamació. Perquè la III República signifiqui un canvi real i profund en benefici de la majoria de la societat; que porti amb si una veritable democràcia i justícia social, i per tant no estigui subordinada als dictats dels banquers i els grans poders econòmics, una república no pot ser una república capitalista.
Els capitalistes conceben la democràcia (sigui amb una monarquia o una república) d'aquesta manera: cada quatre anys la població pot votar, al parlament poden parlar i debatre les seves senyories, però totes les decisions i mesures efectives importants són les que decideixen i aproven les cent famílies més riques del país que, per descomptat, no se sotmeten a cap elecció ni control democràtic. ¿I quin és el mecanisme concret pel qual les cent famílies decideixen tot allò que és fonamental? El del seu poder econòmic, que la "democràcia" burgesa no qüestiona en absolut. Un poder pel que determinen campanyes electorals, compren partits, diputats, periodistes, mitjans de comunicació, ideòlegs i personalitats "independents" que alerten contínuament sobre la necessitat de més contrareformes per "sortir de la crisi". Ho fan de forma legal o il·legal, subtil o descaradament.
La democràcia burgesa està dissenyada per corrompre, esterilitzar la "sobirania popular" reduint-la a una formalitat subordinada, a la pràctica, als interessos del gran capital. Els alts funcionaris i els diputats, guanyen salaris milionaris. Un cop "toquen poder" la majoria dels "representants del poble" tenen una vida de luxe i de privilegis completament garantida, si és que no la tenien abans. Viuen en condicions materials completament divorciades dels interessos del poble que diuen defensar i estableixen sòlids vincles i complicitats (visibles i invisibles) amb l'elit econòmica que els assegura la seva forma de vida. La corrupció, que és general i s'estén per tots els porus de la política oficial (com s'ha vist amb el cas Gürtel i altres), consolida aquest divorci social, referma aquesta fidelitat i subordinació dels representants de la "sobirania popular" al gran capital.
Vol dir això que tots els polítics són iguals i que no té sentit participar en les eleccions? Per descomptat que no. Ara més que mai cal tombar a la dreta i defensar un govern d'esquerres amb un programa veritablement d'esquerres. Cayo Lara, Ada Colau o Pablo Iglesias no són igual a Rajoy, Felipe González o Rubalcaba. Aquests últims estan totalment compromesos amb l'estabilitat i els interessos del sistema capitalista. Per això, si el mecanisme de la cartera o el de la pressió ideològica falla, i determinats partits i dirigents de l'esquerra compromesos amb els treballadors guanyen suport i obtenen majoria al parlament, la "democràcia" capitalista activa altres mecanismes per preservar el sistema: les lleis que molestin al gran capital poden ser impugnades i congelades durant anys per altres poders de la "democràcia" com el judicial (situat absolutament al marge de qualsevol tipus de control democràtic), o simplement convertides en paper mullat; i si encara no és suficient, poden actuar altres mecanismes coercitius com la policia i l'exèrcit, organismes que no han patit cap depuració des de la caiguda de la dictadura franquista.
Significa això que no es pot superar la resistència dels capitalistes a una transformació radical de la societat? Per descomptat que sí es pot, perquè els treballadors, que som majoria social i juguem un paper decisiu en l'economia, si estem organitzats i amb les idees clares som una força imbatible. El que diem els marxistes és que la defensa dels drets democràtics, la seva extensió a tots els àmbits de la vida política, econòmica i social, implica una ruptura completa amb tots els mecanismes de la "democràcia" capitalista i que això ha de ser tingut molt en compte per determinar quin tipus de república és necessària per satisfer els interessos de la majoria. En altres paraules, en un sistema republicà en què la banca, les grans empreses i els latifundis estiguin en mans d'una ínfima minoria, no només no es podrà abordar una transformació social profunda sinó que es reproduirà tota la corrupció i decadència de la "democràcia "que hi ha sota la monarquia borbònica. Per això els treballadors i els joves necessitem una tercera república que trenqui amb aquest sistema de malson: una república socialista.
Deu punts per a una república socialista federal a favor de la majoria
Quines característiques ha de tenir una república socialista perquè hi hagi una democràcia real, en la qual la majoria de la població pugui decidir sobre tot el que afecta a la seva vida d'una manera efectiva? Des del nostre punt de vista el Procés Constituent per a una república que respongui a les aspiracions dels treballadors, dels aturats, de la joventut exclosa i precària, de les capes mitjanes empobrides, de tots els que patim les conseqüències de la crisi del capitalisme, s'hauria fundar sobre les bases següents:
1r) Tota la banca privada i els grans monopolis estratègics per als interessos de la població (elèctriques, telecomunicacions, constructores, transports, etc.) Han de ser expropiats i nacionalitzats sota control democràtic dels treballadors. Només així es podria acabar de forma efectiva amb la imposició del poder econòmic sobre les decisions polítiques. Totes les forces productives es podrien posar en marxa per garantir un pla d'inversió pública en equipaments socials als barris; en un sistema públic d'ensenyament i sanitat gratuïtes, universals i de qualitat; per desenvolupar la indústria, l'agricultura i acabar amb la xacra de la desocupació. Els pisos buits propietat dels bancs es podrien utilitzar amb lloguers barats i es resoldria de cop el problema de l'accés a l'habitatge. Quin problema hi hauria, des del punt de vista del funcionament de l'economia, per dur a terme aquestes mesures? Cap, llevat que els banquers i els grans empresaris es veurien privats dels seus insultants beneficis.
2n) Fi de l’espoli de les arques públiques per pagar el "deute" i rescatar la banca. El sosteniment de l'educació pública i sanitat públiques, un sistema de serveis socials digne (atur, pensions, dependència, etc.) tindrà absoluta prioritat sobre qualsevol altra despesa de l'Estat. La República Socialista Federal es negarà a pagar un deute que és, a més de obscè, il·legítim i a través del qual es transvasen directament bilions d'euros, que pertanyen als treballadors, a la butxaca dels especuladors, dels bancs i els monopolis, en definitiva, dels autèntics responsables de la crisi.
3r) Elecció i revocabilitat directa de tots els representants polítics. Cap diputat, regidor o funcionari polític ha de cobrar (directament o indirectament) un salari superior al d'un treballador qualificat. No als salaris vitalicis. Investigació i eliminació de tots els privilegis dels exdiputats i altres càrrecs públics.
4t) Tasques administratives rotatives. Control democràtic dels treballadors, a través dels seus organismes representatius, en tots els àmbits de l'administració de l'Estat. Fi dels privilegis de l'alta administració de l'Estat. Investigar i perseguir els lobbies de les empreses privades en l'administració pública.
5è) Depuració de tots els òrgans de l'Estat d'elements feixistes i que van participar o col·laborar amb el franquisme. La democràcia ha d'entrar en l'exèrcit i la policia. Destitució de tots els grups o individus que s'han manifestat proclius a la intervenció de l'exèrcit i la policia contra les manifestacions populars o contra el dret a decidir de les nacionalitats històriques. Revelació de tots els secrets oficials de la dictadura franquista i de la transició. Recerca del paper de la monarquia en el cop d'Estat del 23-F. Reparació i justícia per a les víctimes del franquisme.
6è) Garantia total del dret a manifestació, reunió i organització. Persecució i dissolució dels grups feixistes.
7è) Dret a l'autodeterminació de les nacionalitats històriques. Unió voluntària si, unió imposada no. Una República Socialista Federal lliuraria una lluita decidida contra l'opressió social, de classe i nacional.
8è) Ruptura del monopoli i el control dels mitjans de comunicació per part dels grups empresarials i de poder. Televisió, ràdio i premsa escrita de divulgació massiva al servei dels moviments socials.
9è) Suspensió de totes les activitats militars a l'exterior. No a les intervencions imperialistes.
10è) baix les mesures i el govern dictatorial de la troica. Per la unió dels pobles d'Europa mitjançant una Federació Socialista Europea en benefici de la majoria.
El protagonisme ha de continuar al carrer
La irrupció de Podem, l'increment de vots d'Esquerra Unida, tota l'expectativa que s'està creant amb la candidatura "Guanyem Barcelona" d'Ada Colau, obren una oportunitat històrica per a la defensa d'una alternativa socialista genuïna, anticapitalista i, per descomptat, democràtica. És més, si aquests partits han obtingut excel·lents resultats és perquè en els darrers anys s'ha produït una profunda transformació en la consciència de milions de persones. Aquest canvi, que s'ha alimentat d'un impressionant increment de la mobilització i de l'autoorganització social, és la base real de la profunda crisi que afecta les formes de dominació de la burgesia. Certament, encara és necessari un procés de "acumulació de forces" com assenyalen els dirigents d'EU i de Podem, però precisament dotant la III República d'un contingut socialista basat en punts concrets, donant una alternativa clara al sistema capitalista, és com la base social per a aquest procés de transformació es pot eixamplar i enfortir encara més.
La crítica al capitalisme ha d'anar acompanyada de la defensa d'una alternativa coherent i realista per acabar amb el poder dels banquers i dels grans empresaris en la vida política i social. I una alternativa socialista semblant, lluny de "espantar" la gent, és el millor mitjà per aïllar política i ideològicament a la burgesia, per cohesionar tots els sectors oprimits de la societat al voltant d'un programa de canvi social, per derrotar la dreta en les pròximes eleccions i crear les condicions més favorables per fer front a l'ofensiva de la burgesia contra un eventual govern de l'esquerra que aspiri a defensar els interessos de la majoria.
Cap transformació social profunda, ni tan sols cap reforma important, ha estat possible sense la mobilització de la classe treballadora i de la joventut al carrer, sense una lluita directa contra la burgesia, que sempre es resistirà a qualsevol canvi que posi en dubte els seus privilegis i el seu poder.
Per tant, el procés constituent que condueixi a una III República de caràcter veritablement democràtic i socialista ha de tenir com a punt fonamental la classe obrera, el carrer, la lluita. Aquest procés ha de servir per estendre el debat del tipus de república que necessitem a les fàbriques, als talls, als barris i als centres d'estudis. Per organitzar assemblees i elegir comitès en defensa de la Tercera República, per vincular el programa socialista amb les lluites concretes fins a aconseguir un Govern de l'esquerra que impulsi enèrgicament la tasca de la transformació de la societat, a través de la participació activa i massiva, i del control democràtic, de la majoria de la població.
Combatre el "règim del 78": no es poden cometre els mateixos errors
La direcció de IU i Podem han de treure conclusions del passat, dels errors que es van cometre en els anys setanta. No n'hi ha prou amb apel·lar a la democràcia i contraposar aquest terme a Monarquia. Quan es planteja així el debat, quan s'intenta amagar que una república capitalista en poc es diferencia d'una monarquia capitalista, quan s'intenta rebaixar el nivell dels plantejaments i les consignes per a "no espantar" a un electorat potencial, lluny de contribuir a elevar la consciència política del moviment que lluita als carrers, el que es fa és obrir la porta a tota mena de prejudicis, molts d'ells bastant reaccionaris.
L'ambigüitat respecte al contingut social de la república i del procés constituent, en contra del que potser pensin, amb les millors intencions, els dirigents d'EU i de Podem, no dóna un caràcter més democràtic al debat que ha d'haver per baix. El debat sobre la república i el procés constituent està associat a una disjuntiva fonamental davant la qual és impossible ser neutral: cal lluitar només per una reforma del capitalisme i de la democràcia burgesa, de la seva façana, o per una transformació social profunda, socialista? Segons la resposta que es doni a aquesta pregunta es desprèn tota la resta: la forma d'aconseguir-, el paper real que se li dóna a la classe obrera, la relació entre els partits de l'esquerra i les institucions, les aliances polítiques, etc.
La naturalesa avorreix el buit. Si no lluitem pel socialisme, per què lluitem? Per un capitalisme de "rostre humà"? Per un desenvolupament capitalista basat en la "economia productiva"? Per un "nou pacte social amb la burgesia" en què aquesta "es comprometi de veritat" a preservar les conquestes socials? Per un nou pacte constitucional en el qual, una altra vegada, quedin postergades les aspiracions de canvi social? Lluny de ser una nova forma de fer política, lluny de donar un aire fresc a l'esquerra, aquest és precisament el vell llenguatge i el programa del reformisme socialdemòcrata, ara en descomposició, que es va imposar en els anys de la mal anomenada Transició política. Una de les grans lliçons de la crisi i decadència de la socialdemocràcia és precisament que no hi ha un terme mig entre capitalisme i socialisme, entre la burgesia i la classe obrera. En la seva actual fase de desenvolupament històric, el capitalisme està caracteritzat pel domini del capital financer i del monopoli, per la seva voracitat destructiva, pel caos especulatiu. Aquest és l'únic capitalisme possible.
Si la lluita per la III República és una cosa diferent de la lluita pel socialisme, una etapa prèvia necessària abans d'arribar a una fase de transformació social profunda, llavors s'estaran cometent els mateixos errors en què van caure els dirigents de l'esquerra durant la transició i que van cristal·litzar en el "règim del 78" contra el qual ara es pretén lluitar. Una república que no destrueixi el poder de la banca, dels grans monopolis i dels terratinents, en comptes d'ajudar a l'acumulació de forces dels treballadors, provocarà frustració i ajudarà a l'acumulació de forces per part de la burgesia, de la reacció.
Una nova oportunitat històrica
Estem davant una nova oportunitat històrica per emprendre una lluita decisiva contra el sistema capitalista i aconseguir una vida millor per a tothom. Si traiem les conclusions fonamentals dels errors del passat, podrem assolir el nostre objectiu. Els treballadors i joves que entenem la necessitat de construir un referent de lluita amb un programa i una estratègia revolucionària, anticapitalista, veritablement socialista, ens hem d'organitzar. El socialisme és una necessitat però no caurà del cel. Serà el producte de l'acció conscient de la classe treballadora per aixecar una organització revolucionària a l'altura de les circumstàncies històriques. El Corrent Marxista Revolucionari lluita per construir aquesta alternativa socialista no només a l'Estat espanyol sinó internacionalment. A través del nostre diari El Militant, defensem dia a dia aquestes idees, i ho fem amb la nostra intervenció quotidiana en les lluites dels treballadors, en els sindicats i les organitzacions polítiques de la classe obrera, en el moviment juvenil i estudiantil. Participa amb nosaltres en la tasca més necessària i que més val la pena dur a terme: la transformació socialista de la societat.
