En el moment en què escrivim estes línies són ja 70 els morts confirmats i desenes els desapareguts majoritàriament a València i també a Albacete i Conca. A més, milers de persones van viure hores d'angoixa i perill atrapades en els seus treballs, en els seus vehicles o han hagut de fugir de les seues llars per a salvar les seues vides. Una catàstrofe que podia haver sigut evitada en gran manera, però les retallades salvatges del Govern de la Generalitat del PP, unit a l'avarícia empresarial, l'ha augmentada exponencialment.
A la una del migdia d'ahir 29 d'octubre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, tenia el cinisme d'enviar un missatge de tranquil•litat. Poc més tard, a les 18h, afirmava sense ruboritzar-se que el pitjor de la tempesta havia passat. Era el moment en què milers de treballadors i treballadores, atrapades en polígons, centres comercials, en els seus cotxes, en els seus habitatges també, començaven a viure un malson de terror.
Que un pocavergonya reaccionari com Carlos Mazón puga haver actuat així i no dimitir immediatament, confirma la descaradura de la dreta. Es creuen impunes en els seus crims contra la classe obrera. I a més pensen que som tots imbècils i que no entenem per què la situació s'ha descontrolat en un escenari propi d'una guerra destructiva.
El col•lapse dels serveis d'emergències i la falta de previsió i planificació són responsabilitat d'este maleït Govern del PP i dels seus aliats de Vox en el Parlament. Milers de milions d'euros per als seus amics empresaris, per a l'especulació immobiliària, i retallades salvatges per als serveis públics que haurien d'haver previst i resolt esta situació.
A pesar de què fa dies que es coneixien els efectes brutals que podia desfermar el temporal, ni la Generalitat ni tampoc el govern Central del PSOE i de Sumar, cal dir-ho perquè és així, van prendre la més mínima mesura de prevenció. Ni tan sols advertir la població de l'imminent perill que existia perquè evitàrem eixir de casa. Una actitud negligent i criminal el preu de la qual paguem els de sempre, els treballadors.
Els morts els posem nosaltres
“La nit serà llarga”[1], va declarar Mazón davant els mitjans de comunicació. Un infern és el que ha sigut per a totes i tots els que hem sigut abandonats com a gossos pel Govern i les institucions públiques. Les imatges i vídeos de xarxes socials parlen per sí mateixos i recullen una realitat terrorífica: persones atrapades a les seues cases al costat de cadàvers arrossegats per les riuades, famílies amb xiquets i persones dependents tractant de fer front a les inundacions, majors terroritzats en residències amb l’aigua fins a la cintura...
Durant les primeres hores del temporal, quan ja era una evidència la seua gravetat, els responsables polítics van seguir sense moure un dit. Ni un sol protocol d'actuació seriós, ni mobilització contundent de recursos. Res de res. Únicament una alerta per telèfon a les huit de la nit, quan ja poc es podia fer. Més escandalós encara, eixa alerta es realitza més de huit hores després que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer anunciara que ja hi havia barrancs desbordats i que el riu Albaida registrava una “crescuda considerable”.
La vida va seguir amb normalitat mentre milers de persones continuaven en els seus llocs de treball sense saber que no anaven a tindre opció de tornar a casa, o que per a fer-ho haurien de jugar-se la seua integritat física o fins i tot la seua vida.
La realitat és que els efectes d'esta tragèdia es podrien haver minimitzat amb mesures adequades. Començant per suspendre l'activitat productiva, les classes i desplegar tots els equips i mitjans d'emergències necessaris per a fer front a la situació.
Però no sols és una falta de voluntat política. Un factor que ha agreujat severament la situació és la precarietat que existix en els serveis d'emergència valencians. Uns cossos públics delmats després d'anys i anys de retallades. Llegir ara les declaracions de Mazón, celebrant com una victòria el desmantellament de la Unitat Valenciana d'Emergències, a la qual titllava de “xiringuito” [2], mentre regalava més de 90 milions en subvencions als empresaris de la Volkswagen, fa bullir la sang d'indignació[3].
Mazón i el PP són culpables. Però no sols ells. La responsabilitat també recau sobre el govern central.
Davant l'imminent perill, per què no va actuar immediatament? L'obligació d'un govern que es diu d'esquerres és posar-se del costat dels treballadors, no del dels empresaris i la dreta més putrefacta. Igual que els sindicats, que haurien d'haver exigit i imposat en els fets, la paralització incondicional i immediata de l'activitat productiva pel greu perill que suposava mantindre-la. Però no va ocórrer res d'això. Una vegada més la classe obrera s'ha trobat completament òrfena.
Només el poble salva al poble
I en estos moments de caos i barbàrie, d'inacció de la dreta que controla la Generalitat, de complicitat per part d'eixa esquerra submisa que dirigix el govern central i de la burocràcia sindical, és quan la solidaritat de classe i l'acció directa dels treballadors s'obre pas.
Bombers jugant-se la vida per a salvar persones atrapades, veïns i veïnes parant el trànsit per iniciativa pròpia i redirigint-lo cap a rutes segures, innombrables persones que han estat pendents de les crides d'auxili a les xarxes socials per actuar i salvar vides davant el col•lapse dels telèfons d'emergència, oferint ajuda i aliments… demostren que només podem comptar amb les nostres pròpies forces.
Eixa és la inspiració meravellosa que despulla la hipocresia institucional d'estos moments.
Malgrat el dolor, de la consternació pel que estem vivint, hem d'alçar-nos i exigir responsabilitats, que es prenguen mesures de veritat. Ja n'hi ha prou d'impunitat. Ja n'hi ha prou que els uns i els altres es tapen la seua absoluta desídia. Ja n'hi ha prou de traure al rei perquè plore llàgrimes de cocodril que no consolen ningú i són un insult per als que han perdut tant.
I ja n'hi ha prou de protegir l'avarícia empresarial, a eixos amos de Mercadona, d'Ikea, de tantes i tantes empreses que ahir van mostrar el seu complet menyspreu per la vida de la nostra gent, i van obligar milers a continuar treballant arriscant-lo tot. Els empresaris són responsables directes d'estos morts.
Prou de mentides i paraules. Si al govern central li queda un mínim de connexió amb la seua base social ha de destinar els milions que siguen necessaris per al rescat dels qui estan encara atrapats, per a reparar les infraestructures danyades i tot el desastre provocat. I eixos diners han d'eixir de les butxaques d'eixos capitalistes valencians i de la resta de l'Estat que es lucren amb la nostra explotació i les nostres vides. Que aproven ja un paquet d'emergència i rescat social i que es finance amb un impost directe a Roig i a tota l'oligarquia del País València i de la resta del país.
I cal exigir-ho als carrers, a través de la lluita i la mobilització. Hem d'impulsar una gran resposta dels treballadors i la joventut, de tot el poble, perquè els serveis privatitzats tornen a la titularitat pública, perquè es dediquen recursos massius als serveis d'emergències, a la restauració de cases, infraestructures i espais destruïts, garantint que es mantenen tots els llocs de treball. I que denuncie la catàstrofe climàtica a la qual ens porta el capitalisme.
Una mobilització que també ha de posar en primer pla la dimissió immediata de Mazón i tot el govern, per les seues negligències i per la política criminal que ens ha portat a esta situació.
La solidaritat amb tots els familiars i amics de les víctimes, amb tots i totes les afectades és imperiosa. I això passa també per la reparació i la justícia.
--
Notes
[1] Mazón pide a los valencianos que se queden en casa: «La noche va a ser larga»
[3] El Consell destinará 90 millones de euros a la gigafactoría de Volkswagen en Parc Sagunt II
