El Govern, per evitar l'èxit de la vaga, ha realitzat un desplegament policial intimidatori contra els piquets informatius, al mateix temps que dirigents del PP ovacionaven públicament als seus afiliats per fer front a l'acció dels treballadors. La dreta ha mobilitzat als seus mitjans de comunicació per acusar reiteradament als sindicats i vaguistes de provocar la violència, fins i tot la Delegació de Govern de Madrid va tractar d'impedir que la manifestació acabés en la Puerta del Sol, fet que finalment va ser rebutjat pels tribunals. Però malgrat tots els obstacles, i no eren pocs, les dades assenyalen un triomf inequívoc de la vaga general en el conjunt de l'Estat. El propi Juan Rosell, president de la CEOE, ha reconegut que aquesta ha estat massiva en la indústria i en els transports, i ha “recomanat” que cessin les mobilitzacions. Un reconeixement implícit de l'enorme transcendència del 29M.
La unitat d'acció sindical ha tingut efectes extraordinaris en el seguiment massiu de la vaga. La convocatòria realitzada per CCOO i UGT i per la resta de sindicats, especialment la unitat d'acció assolida a Euskal Herria amb la convocatòria feta també per LAB i ELA, i a Galícia per CIG, ha omplert d'entusiasme i confiança al moviment obrer. En el cas de la Comunitat Autònoma Basca (CAB) i Navarra l'atur ha estat generalitzat en tots els sectors, incloent el comerç, només comparable amb l'ocorregut en la Vaga General del 14D de 1988.
Milions de persones clamen als carrers contra el Govern del PP
Les manifestacions celebrades de llarg a llarg de tot l'Estat en més de 100 ciutats han comptat amb una participació històrica: milions de joves i treballadors han pres els carrers, en una demostració de força sense precedents en els últims anys. Una realitat que tots els mitjans de comunicació de la burgesia tracten d'ocultar.
A Madrid i Barcelona un milió de persones, respectivament, van col·lapsar el centre d'ambdues ciutats. A Andalusia, ciutats com Màlaga i Sevilla van viure manifestacions desconegudes, amb 100.000 i més de 60.000 assistents. Granada i Còrdova van celebrar les manifestacions més multitudinàries de la seva història amb 65.000 i 40.000 persones respectivament. Els carrers del País Valencià van desbordar de nou: 250.000 persones a València, 100.000 a Alacant, 50.000 a Castelló i 10.000 a Elx. A Saragossa 200.000 manifestants; 100.000 a Oviedo; més de 50.000 en les diferents manifestacions de Castella-la Manxa; 50.000 a Valladolid, León o Palma de Mallorca respectivament; 40.000 a Santander, i més de 130.000 en les Illes Canàries. A Galícia, 200.000 persones van recórrer durant el matí els carrers de Vigo, 60.000 a la Corunya, milers a Santiago, i 40.000 a Ferrol, la major manifestació viscuda en aquesta ciutat des de la reconversió industrial dels 80. A Euskal Herria, on tots els sindicats coincidien en la convocatòria de la vaga per primera vegada en 13 anys, centenars de milers de persones van abarrotar els carrers de les seves principals ciutats i localitats, destacant les 50.000 persones que van recórrer Bilbao i les 40.000 que van sortir a Pamplona. El diari El Correu, en la seva edició digital, titula a tota plana: ?La vaga triomfa a Euskadi?. El seguiment ha estat majoritari en Guipzcoa, on la pròpia patronal ha tendit que reconèixer la massivitat de la vaga. Però la resta no s'ha quedat enrere: A Vitòria-Gazteiz, Bizkaia i Nafarroa, la vaga ha estat tremenda en tots els sectors productius, començant pel metall i les fàbriques d'automoció, en el transport, en la construcció i en la resta de sectors. Fins i tot el Tall Inglés de Bilbo, malgrat el desplegament de forces policials, ha estat paralitzat. Per primera vegada en molts anys Mercedes de Vitòria ha parat totalment.
En les manifestacions es respirava un ambient d'entusiasme i de força Allí estava la classe obrera que molts donaven per liquidada! El govern del PP, que des que va guanyar les eleccions generals no fa més que recórrer demagògicament a la seva suposada “legitimitat democràtica”, s'ha trobat durant aquesta última setmana enfront de la realitat dels fets. Els marxistes del Militant hem vingut insistint que la victòria electoral del PP no era conseqüència de la força de la dreta, sinó de la política aplicada per l'anterior Govern del PSOE, així com per l'actitud mantinguda pels dirigents sindicals, alguna cosa que va portar a una enorme abstenció de l'esquerra en les urnes. Els esdeveniments a Astúries i Andalusia, amb la garrotada soferta pel PP en les eleccions autonòmiques del 25M, i la Vaga General del 29M, tornen a demostrar l'enorme disposició a la lluita per part de la classe obrera, i la pròpia debilitat de la dreta per poder portar endavant la seva política en defensa dels interesses de la banca i la patronal.
Vaga massiva
La vaga ha estat pràcticament total en la indústria i els transports, i aclaparantment seguida en la majoria dels sectors estratègics. L'intent dels mitjans de comunicació de la dreta de desacreditar l'èxit de la vaga traient imatges de comerços oberts, no es correspon amb el que es va viure a les principals ciutats de l'Estat. Malgrat l'estretor de comerços i grans magatzems, aquests van romandre pràcticament buits, alguna cosa reconegut per la pròpia patronal quan parla de perdudes milionàries. En tot cas, l'aspecte fonamental és el seguiment de la vaga en els sectors estratègics de l'economia, sense els quals comerços i grans magatzems no poden en última instància funcionar.
Una dada significativa per mesurar les dimensions de l'atur és el descens del consum elèctric, que comparat amb el consum del dijous anterior a la vaga va arribar a caure un 24%, i fins i tot tenint en compte les exportacions d'energia a l'estranger va arribar a caure un 32%, segons les pròpies dades facilitades per Xarxa Elèctrica d'Espanya. Però es tracta de dades generals: segons fonts dels sindicats, el consum elèctric vinculat als centres industrials va caure un 87,7%, per sobre del 71,4% i 82,6% de les vagues generals de 2010 i 2002.
Els sindicats estimen que més de 10 milions de treballadors han secundat la jornada de vaga general, gairebé el 80% de la població assalariada. Una síntesi de la jornada revela clarament l'envergadura de la mobilització. L'atur en la indústria va ser generalitzat. Les factories de Renault i en les de SEAT a Martorell, de Volkswagen Navarra, Ford Almussafes, Bosch Madrid, i Airbus a Toledo la vaga va ser total. També atur massiu a la fàbrica d'EADS, a Getafe, amb una plantilla de 7.500 treballadors.
El 100% del sector miner també va secundar la vaga; 87% en el sector químic; l'atur ha estat pràcticament total en la factoria de Repsol en Puertollano (Ciudad Real). Els complexos petroquímics de Puertollano, Tarragona, Huelva, Algesires i Cartagena han estat paralitzats. A Andalusia, la gairebé totalitat de les llotges i ports pesquers han paralitzat la seva activitat. A València el seguiment en les grans empreses químiques se situa en el 99%, en la ceràmica en un 70% i en el marbre un 90%. Un 82% dels treballadors del tèxtil- pell està participant en la vaga, destacant la parada total de la fàbrica d'Inditex a A Coruña.
Els treballadors d'alimentació, begudes i tabacs també han secundat l'atur general al 85%, i el de congelats i conserves vegetals al 88%. En el sector d'alimentació el seguiment de la vaga va oscil·lar entre el 80% i el 100% a Catalunya (destacant la incidència en empreses com Bell Solà Nestlé, Padepera, Miltar, Argal, Borges o Puleva). En la planta de Mahou a Guadalajara el seguiment va ser del 100%, i a Castella i Lleó va haver-hi un seguiment del 85% en les grans empreses d'alimentació (com a Grup Siro, Campofrío, Kraft, Pascual o Matutano).
La recollida d'escombraries i neteja viària va respondre a la convocatòria de vaga amb un seguiment pràcticament generalitzat en tot el país (95%), destacant l'atur total registrat en ciutats com Madrid, la Corunya, Logronyo, Almeria, Ceuta, Àvila, Zaragoza, Toledo, o Albacete. L'atur va ser massiu en la construcció d'infraestructures: en les grans obres d'Adif, o la prolongació de la línia 9 de Metre a Madrid. La mateixa tònica es va registrar en les empreses cimenteres Cemex i Holcín de Toledo; en l'empresa de fustes Madihs de Conca el seguiment registrat va ser del 97%.
En Correus el seguiment de la vaga va ser de mitjana d'un 76%, encara que en zones com Catalunya va aconseguir el 95%. En el sector del transport, es van parar 26 ports de la xarxa corresponents a Ports de l'Estat. L'adreça d'Adif-Renfe ha reconegut un atur proper al 90%. En el Metre i l'EMT a Madrid, i en TMB de Barcelona l'atur ha estat del 100%, funcionant solament els serveis mínims. En els aeroports, malgrat els serveis mínims abusius, el seguiment va ser generalitzat, operant en l'Aeroport de Barajas 1.700 vols dels 4.500 previstos.
En els mitjans de comunicació, van interrompre les seves emissions a les zero hores del dia 29 de març Telemadrid, Canal Sud Televisió, i Tv3 de Catalunya. En RTVE la vaga va tenir un seguiment del 80%, emetent-se programes ?enllaunats?, i havent de prescindir de programes en directe com ?59 segons?, que ha hagut de ser suspès. La premsa escrita ha registrat un alt percentatge de seguiment, destacant el 80% en El País.
En el sector educatiu la vaga va tenir un ampli respatller en l'ensenyament no universitari, amb un 70% de seguiment entre el professorat. A la Universitat l'atur va ser encara major, quedant completament desertes les principals universitats com la Complutense a Madrid, l'Autònoma de Barcelona o la Universitat de València, secundant la vaga el 85% dels treballadors. La participació de la joventut, especialment dels estudiants de secundària i universitat, ha estat tremenda. En totes les comunitats, les aules han quedat buides responent a la crida feta pel Sindicat d'Estudiants i altres col·lectius estudiantils i juvenils d'esquerra. El protagonisme dels estudiants al llarg de la jornada, participant en piquets i organitzant manifestacions, ha estat molt destacat.
A Andalusia, la vaga va ser un èxit rotund als centres de distribució de mercaderies i els mercats centrals de proveïment. Per províncies, a Granada des de primera hora, el seguiment va ser massiu en les principals empreses com Puleva, Portinox, Santa Bàrbara o Torraspapel. A Huelva, l'atur va afectar en un 90% a les empreses del Pol Químic: Cepsa Química, Atlantic Cooper, Fertiberia i Fertiberia Pals de la Frontera. A Jaén, el polígon dels Olivares va presentar una activitat pràcticament nul·la. A Almeria, empreses com Cosentino i Holcim van parar al 100%. A Sevilla, la vaga va ser massiva: el sector industrial es va paralitzar al 100% i en els transports un 80%. En Mercasevilla l'atur va ser total, igual que Lipassam, on tan sols van funcionar els serveis mínims; en Tussam només van sortir autobusos amb el cartell de serveis mínims. A Cadis, la vaga va ser també un èxit amb un atur del 85% a la província.
A València, a més de Ford-Almussafes, als grans polígons situats en el cinturó industrial de la ciutat de València, com a Font del Gerro, l'atur va ser del 90%, així com a les zones industrials d'Albuixec, Port de Sagunt, i en empreses de Xeraco, Xeresa, Palma de Gandia, Alzira i Oliva. El Port de València va quedar completament tancat al tràfic com la resta de l'activitat portuària a la Comunitat Valenciana. En Mercavalencia i Mercaalicante la vaga va ser molt majoritària.
Continuar la lluita, estenent-la i endurint-la
El govern ja ha deixat clar que no pararà en la seva obstinació de fer pagar a la majoria de la població una crisi que han provocat ells i els capitalistes. És hora doncs de recolzar-se en l'experiència: la política de pactes i consens, de signatures d'acords, de pau social, defensada pels dirigents de CCOO i UGT en aquests anys, no ha servit per contenir l'ofensiva del capital. Tot el contrari, els ha embravit i ha augmentat la seva arrogància, pensant que el camí estava aplanat. L'èxit de la jornada de vaga, a més de demostrar que els sindicats de classe segueixen sent l'instrument de milions de treballadors per lluitar pels seus drets i defensar-se dels atacs de la burgesia, representa una trucada en tota regla a una rectificació de les cúpules dels sindicats majoritaris: ja n'hi ha prou de negociacions que només serveixen per retallar els nostres drets. El camí per derrotar al PP, parar la reforma laboral i les retallades de la despesa social, defensar l'ensenyament i l'educació pública ha estat marcat: cal endurir la resposta amb un pla ascendent de lluita, el pas immediat de la qual natural hauria de ser l'organització d'una vaga general de 48 hores.
És hora de confiar plenament en la capacitat de lluita de la classe obrera; és hora d'un sindicalisme de classe, democràtic i combatiu, i d'una alternativa socialista enfront de la crisi capitalista, que posi l'accent en el punt central: si hi ha diners, de sobres, per crear milions de llocs de treball i defensar els serveis socials, però per a això és necessari nacionalitzar la banca i els grans monopolis; augmentar dràsticament els impostos sobre els rics, nacionalitzar les empreses en crisis i garantir un subsidi de desocupació per a tots els aturats fins que trobin un lloc de treball; cal acabar amb els desnonaments i expropiar a les grans constructores per donar habitatge digne a qui la necessita; cal reduir l'edat de jubilació als 60 anys amb contracte de relleus per als joves, i oposar-se frontalment a qualsevol retallada a l'educació i la sanitat pública. En definitiva, cal trencar amb la lògica del capitalisme, amb la dictadura del capital financer i, a través del control democràtic de l'economia per part dels treballadors, posar les bases per a una democràcia de la majoria: el socialisme.
Els treballadors, sindicalistes, i joves agrupats en el Corrent Marxista El Militant posarem tota la nostra obstinació en què aquesta magnífica vaga general tingui continuïtat fins a la victòria, i sigui un mitjà per organitzar a la majoria sota la bandera de la lluita per la transformació socialista, per una societat alliberada d'opressió i explotació.
Visca la lluita de la classe obrera!
Uneix-te als marxistes revolucionaris de Militant!
Construeix al teu centre de treball, d'estudis, en el teu sindicat el Corrent Marxista!
