El 9 de juny la
direcció de Ford-Espanya acomiadava a Paqui Cuesta, delegada i secretària
general de la secció sindical de la CGT. Paqui Cuesta, que duia 32 anys de
treball en la factoria d'Almussafes (València), va ser sotmesa a un procés
d'assetjament i intimidació des que, fa tres anys, va acceptar la seva
responsabilitat actual en el sindicat. Li han obert quatre expedients (dos
pendents de judici, un anul·lat judicialment i l'altre retirat per la pròpia
empresa davant la seva nul·la sustentació). L'excusa de l'acomiadament és haver
posat en perill la seguretat dels seus companys, al col·locar un carretó, el
seu instrument de treball, en un lloc suposadament perillós. Sembla ser que
estacionar el carretó allí era habitual, sense que els superiors de la companya
li haguessin avisat de la presumpta perillositat, i qui li va indicar tal cosa
va ser un cap d'una secció diferent a la seva, i que per tant no tenia cap
autoritat davant ella. És evident que es tracta d'un gravíssim cas de
persecució sindical. El context que es produïx ho demostra, amb les eleccions
sindicals dintre d'uns mesos.
L'empresa
porta a terme una feroç política de persecució sindical, especialment contra
els delegats i afiliats a CGT. Altres dos delegats cegetistes han estat expedientats
recentment. Però l'acomiadament de la secretària general suposa un punt
qualitatiu molt greu: si Ford-Espanya aconsegueix confirmar l'acomiadament sentarà
un greu precedent en la factoria i contra el conjunt del moviment sindical,
especialment dels seus sectors més combatius. La multinacional necessita crear
un clima de terror per a poder seguir eliminant drets conquistats i destruint
ocupació sempre que ho necessitin. L'últim any i mig ha estat encadenant EREs,
l'últim d'extinció i encara que ara s'omplin la boca de promeses d'estabilitat
i continuïtat (de les quals es fan ressò els dirigents de la UGT), és evident que
la situació pot canviar a pitjor, ja que les retallades socials aplicades a
tota Europa només poden deprimir el consum.
Campanya d'assetjament de la patronal
Però la Ford
no és l'excepció. D'igual forma que hi ha una ofensiva de la patronal i Govern
contra drets conquistats pels treballadors també hi ha una onada d'amenaces,
intimidacions, sancions i acomiadaments cap a treballadors i fins i tot
delegats sindicals. La revocació, sota extrema pressió patronal, dels Comitès
d'Empresa d’EMTE a Tarragona i de l'Hotel Puente Romano a Marbella (amb el
posterior acomiadament de delegats), l'acomiadament de Juan Carrasco (delegat
de CCOO de Serunión a Màlaga), en aquest cas tirat enrere per sentència
judicial, o la condemna a 23 treballadors de l'aeroport del Prat fa dos anys de
presó per ocupar les pistes de terra, són només exemples.
Els empresaris
se senten forts per a intimidar, acorralar i acomiadar. A aquesta situació ha
contribuït l'estratègia sindical del pacte social i del "mal menor"
que han portat a terme durant anys els dirigents de CCOO i UGT. Aquesta
estratègia ha deixat indefensos a milers de treballadors i delegats sindicals.
D'aquesta forma la patronal pica al sector més combatiu i prepara el terreny
per a la imposició de les greus contrareformes que estan en marxa. En el cas de
la Ford, han sotmès a una pressió implacable sobre el sindicat fins ara el més decidit
a la lluita, contra els atropellaments de l'empresa si assoleixen els fins;
demà qualsevol delegat o treballador de qualsevol altre sindicat de classe,
incloent a qualsevol afiliat d'UGT que pretengui qüestionar la política
seguidista amb Ford dels dirigents de la secció sindical, serà intimidat,
acorralat o acomiadat.
Cal respondre
a aquesta situació, contestant cada atac amb informació i crides de
solidaritat, a tota la plantilla i a tot el moviment obrer. És igual qui és el represaliat,
de quin sindicat sigui, enfront de l'empresa tots hem de ser u, la unió és la
nostra força.
Que fer a partir d'ara
Fins a ara, a
València s'ha realitzat una concentració enfront de la Conselleria de Treball,
una vaga de 24 hores a la Ford i una concentració estatal enfront de les
oficines centrals, a Madrid. Mobilitzacions convocades per CGT a les que hem
donat suport. També el 19 de juliol, dia de l'acte de conciliació. És evident
que aquesta lluita serà llarga i difícil, i en última instància cal pensar que
el factor que determinarà la readmissió de la companya serà la capacitat per a
arribar al gruix dels treballadors de la Ford i implicar-los en la lluita. Tota
iniciativa en aquest sentit serà positiva: xerrades en els menjadors,
repartiment massiu de fulles, i per descomptat convocar una assemblea de tota
la plantilla. El paper de cada afiliat, dia a dia, entre els seus companys, és
clau per a contrarestar tota la brutal propaganda de l'empresa. I la idea clau
a transmetre és que són tots els treballadors els afectats, que permetre
represàlies sindicals ens fa més febles, ens deixa indefensos davant l'empresa,
i que aquesta, inevitablement, reprendrà la destrucció d'ocupació i les
retallades de drets. Per això la denúncia d'aquest atropellament no pot estar
deslligada de la convocatòria de la vaga general del 29 de setembre, que en la
Ford ha d'estar molt vinculada a la denúncia de la repressió sindical.
Especial
importància té l'actitud del STM (Intersindical) i, especialment, CCOO, el
segon sindicat. És de valorar la seva oposició a l'acomiadament i la seva
participació, almenys, en la primera concentració. Però no és suficient. És
imprescindible reprendre la unitat d'acció existent en la lluita contra els EREs;
si no parem aquest greu precedent amb determinació, els companys de CCOO seran
també sotmesos a atacs similars. Cridem als dos sindicats a participar units en
aquesta lluita.
L'acomiadament
de Paqui Cuesta és un atac tan destraler, una represàlia tan evident, que fins
i tot la direcció d'UGT ha hagut de posicionar-se públicament en contra. Això
sí, s'ha negat a participar en cap mobilització. Aquesta és una contradicció
que cal ressaltar. Cal cridar de forma companya a la base de la UGT -que s'han
afiliat en molts casos com única forma d'aconseguir un lloc fix, promocionar,
etc.- perquè pressioni al seu sindicat. Si els seus dirigents estan en contra
de l'acomiadament, per què no realitzen cap acció o se sumen a les convocades
per a evitar-ho? És evident que només la mobilització podria revertir aquesta
situació. Sabem que Ford és una multinacional i té mil formes de pressionar als
jutges i nosaltres hem d'utilitzar la nostra força de pressió també. Si
efectivament la direcció ugetista continua tàcitament donant suport a l'empresa
(perquè això és el que significa oposar-se a les mobilitzacions), aquesta crida
a la base no deixa de ser efectiu per a, amb constància, guanyar a un sector
d'ella, augmentar l'afiliació a la CGT i fins i tot enfortir el sindicat.
Enfortir el sindicat
En aquesta
lluita la clau és confiar en la nostra pròpia classe, en els companys, i
entendre que malgrat tot (a pesar de les pressions de l'empresa i del sistema,
en el dia a dia; a pesar del paper perniciós de la direcció ugetista; a pesar
de la crisi i la por a destacar-se i perdre el treball), batega un fort
descontentament, existeix ràbia, per les condicions de treball cada vegada més
deteriorades, pel ritme de treball. Sense aquest factor no es pot explicar que
el referèndum del conveni, fa més d'un any, el perdessin empresa i UGT, quan
més de la meitat de la plantilla són afiliats a UGT.
Cal enfortir
la campanya de solidaritat amb Paqui Cuesta, estenent-la el màxim possible, i
enviar massivament resolucions al jutjat, exigint la seva readmissió. Hi ha
precedents que aquest tipus de pressió ha contribuït que es declarin sentències
favorables als treballadors. Cal intentar per tots els mitjos arribar al màxim
de treballadors, amb pancartes en zones cèntriques, repartiment de pamflets en
zones concorregudes, realització d'assemblees en empreses, recollida de
signatures, etc. El Sindicat d'Estudiants i Militant participarem amb totes les
nostres energies en tota aquesta activitat.
Aconseguir la
readmissió de la companya seria una fita important, que tindria enormes
conseqüències en l'ànim i la fortalesa dels companys de Ford i en la resta del
moviment obrer.
Endavant,
companys! Prou de represàlies sindicals! Contra la repressió mobilització!
Readmissió immediata de Paqui Cuesta!
ENVIA LA TEVA RESOLUCIÓ DE PROTESTA
