Cal organitzar la solidaritat de classe davant les mentides del govern d'Esperanza Aguirre!
Avui novament la vaga de treballadors del Metro de Madrid ha tingut un seguiment unànime. Per més que des de la Comunitat de Madrid i el Ministeri de l'Interior s'ha fet tot el possible per censurar el dret a vaga dels treballadors de Metro, la vaga ha estat total.
L'ànim entre els treballadors és una barreja de ràbia, per totes les mentides que s'aboquen des dels mitjans de comunicació contra ells, i de gran satisfacció per un èxit històric en aquestes tres jornades de vaga. Encara que des de la dreta, la premsa i la televisió es busca mostrar "el gran rebuig dels ciutadans de Madrid contra aquesta vaga", la veritat és que la immensa majoria dels treballadors, no només de Madrid sinó del conjunt de l'Estat, miren amb enorme simpatia i solidaritat la lluita dels treballadors del Metro.
Mentides, calúmnies i piquets policials contra els treballadors
En un intent de crispar i criminalitzar els treballadors en vaga, ahir vam saber que el Ministerio del Interior d’Alfredo Pérez Rubalcaba, va cridar Esperanza Aguirre per posar a la seva disposició forces policials amb què obrir la línia 8 de metro. Per a aquest propòsit es van desplegar desenes d'antiavalots a totes i cada una de les estacions de la línia 8 i, tot i així, totes les mesures van ser estèrils. La força i el suport a la vaga és tan gran entre la plantilla, que la Conselleria de Transports no va trobar ni a un sol conductor (entre els 2.000 que compta Metro de Madrid), que estigués disposat a posar-se al capdavant d'un sol tren. Ningú no va voler fer d'esquirol sota les ordres del ministre "socialista" de l'interior.
Durant el dia d'avui la campanya de provocacions, atacs i mentides contra els treballadors del Metro ha continuat. Des de primera hora del matí, a la televisió i la ràdio diferents càrrecs de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid, inclòs el propi Alcalde, han estat protagonitzant un aquelarre d'acusacions continuades. Però per si això no fos poc el Ministeri de l'Interior ha proposat a la Comunitat augmentar el desplegament contra la vaga de 500 a 3.500 policies. No hi ha diners per respectar el conveni dels treballadors del Metro, però sí per malversar-lo prohibint el nostre dret a vaga!!
La lluita continua: ara cal estendre-la i organitzar la solidaritat de la classe obrera
Amb aquest ambient i en aquesta situació s'ha desenvolupat l'assemblea general de treballadors de Metro, que amb una hora de retard, començava aquest matí a les cotxeres de Plaza Castilla.
Una immensitat de treballadors abarrotava i desbordava l'hangar que fa de saló d'actes, quedant centenars de treballadors fora del recinte. Sens dubte el relat més comentat a diferents rotllanes de treballadors era la força que havien demostrat en aquests dies i el cinisme i manipulació d'Esperanza Aguirre.
L'assemblea començava amb els treballadors de Metro escoltant amb atenció les propostes fetes pel Comitè de Vaga, que, després de fer una recopilació de l'èxit d'aquests dies, plantejaven un canvi d'estratègia que passés per acceptar els serveis mínims abusius impostos per la Comunitat per al dia de demà i l’altre, així com desconvocar la vaga durant el cap de setmana. Aquesta proposta es defensava des del Comitè explicant que és una mesura per guanyar una major simpatia entre els usuaris, així com per deixar clar que qui no té voluntat d'arribar a un acord és la Comunitat, que fins a aquell moment, i després de tres dies d'una vaga fulminant, no s'havia posat en contacte amb el Comitè.
Les reaccions que més es van deixar sentir durant l'assemblea van ser les d'insistència en que la vaga havia de continuar com fins al moment: repetint els èxits de dies anteriors i pressionant més la Comunitat. Sobre els serveis mínims es van pronunciar diversos treballadors dient que no es podien acceptar del 50%, que el percentatge ho havien de dir els propis treballadors, que per a això són qui treballen i estan en vaga.
Després de la intervenció dels cinc sindicats i diversos treballadors, va prendre la paraula un membre del Comitè d'Empresa d'EMT, que va llegir un comunicat de solidaritat amb els treballadors de Metro, on va explicar que ells no acceptaran treure ni un sol autobús més al carrer per debilitar els seus companys del Metro. En finalitzar la seva intervenció es va produir un fort aplaudiment i es van dissipar molts dubtes que des dels mitjans de comunicació tractaven d'inocular entre els treballadors de Metro.
En aquesta assemblea també vam ser presents els companys del Sindicat d'Estudiants i El Militante, per traslladar el nostre suport amb un full de solidaritat. Aquest és el segon full que venim repartint en els últims dies i que va ser acollit amb gran simpatia. "Moltes gràcies i molt ben fet" eren les paraules amb què ens responien els treballadors després d'haver-la llegit.
També a l'assemblea hi va haver espai per contestar el cinisme amb el que Esperanza Aguirre titllava d'insolidaris als treballadors de Metro fa uns dies. D'aquesta forma un treballador, d'uns 50 anys, va prendre la paraula per preguntar-se si qui s'ha d'aixecar a les quatre del matí per obrir el servei de Metro, treballar dissabtes i diumenges, dies festius i ponts i no sempre gaudir de festivitats els dies de nadal... és un privilegiat. Després d'una grandíssima ovació, el mateix treballador explicava que els que són uns privilegiats són aquells que es desplacen en luxosos cotxes oficials amb xofer que paguem entre tots, els que tenen sous milionaris i els que no han de treballar més de 40 anys per tenir una bona pensió de jubilació.
Finalment, i després de més de dues hores d'assemblea, la proposta del Comitè ha estat recolzada per una gran majoria, acordant tornar a tenir una nova assemblea el pròxim dilluns per decidir com continuar la lluita, en la que el respecte dels serveis mínims estarà de nou a debat.
Des del Sindicat d'Estudiants i El Militante creiem que aquestes tres jornades de lluita han demostrat l'enorme força i simpatia que estan generant els treballadors de Metro de Madrid entre tota la població. Encara que, en paraules del Comitè, "s'hagi fet un pas enrere per agafar impuls", pensem que les possibilitats d'aconseguir una victòria total continuen sent molt grans.
Segons la nostra opinió el punt central és aconseguir la simpatia i el suport actiu del conjunt de la classe obrera de Madrid i de tot l'Estat. Per això CCOO i UGT haurien de posar al servei dels treballadors de Metro tots els seus recursos i infraestructures per treure desenes de milers de fulls que els piquets poguessin distribuir en intercanviadors, parades d'autobús, estacions de RENFE i Rodalies, etcètera, explicant el conflicte i combatent totes les mentides que estem sentint durant aquests dies. També CCOO i UGT haurien d'organitzar una gran manifestació en la qual convocar tots els treballadors de la ciutat perquè es veiés clarament que els treballadors de Metro no estan sols. D'altra banda seria molt imoprtant que les dues grans centrals sindicals realitzessin una campanya activa d'assemblees informatives a les principals empreses de la regió, que el comitè de vaga de Metro pogués explicar les reivindicacions plantejades i aconseguir el pronunciament de les plantilles. Aquest procés hauria de tenir un punt de suport especial entre els treballadors d'autobusos, EMT, on els companys de la Plataforma sindical, que s'han caracteritzat sempre per la seva voluntat de lluita i la seva solidaritat de classe, haurien d'iniciar una campanya de suport actiu, incloent-hi la possibilitat d'unificar la lluita juntament amb els companys de Metro en una gran vaga dels transports de Madrid.
Una victòria dels treballadors de Metro obriria un panorama completament diferent al que hem viscut en els mesos precedents. Si es vol garantir l'èxit de la vaga general del 29 de setembre, CCOO i UGT han de posar tots els mitjans per aconseguir el triomf dels treballadors del Metro de Madrid. La seva vaga ha demostrat la immensa força de la classe obrera, i del que és capaç quan es posa en marxa. Aquest triomf ompliria de moral i confiança el conjunt dels treballadors no només de Madrid, també de la resta de l'Estat, en la batalla contra els plans d'ajust, els retalls salarials i la reforma laboral.
Des del Sindicat d'Estudiants i El Militante ens comprometem a continuar recolzant aquesta lluita amb totes les nostres forces, i posant-nos a disposició dels treballadors de Metro per ajudar a qualsevol acció o tasca que sigui necessària.
Visca la lluita dels treballadors del Metro de Madrid!
Ni reforma laboral ni retalls salarials!
En defensa d'un futur digne per a la joventut!
