El 15 de juny els secretaris generals de CCOO i UGT, Toxo i Méndez, anunciaven en roda de premsa la convocatòria d'una vaga general de 24 hores el pròxim 29 de setembre contra la reforma laboral aprovada pel govern. Aquesta data coincideix amb la convocatòria per part de la Confederació Europea de Sindicats (CES) d'una jornada de lluites contra les mesures d'ajustament a tota Europa.

Aquesta convocatòria de vaga general és la conseqüència lògica de tot un període de sacrificis que els treballadors han hagut d'acceptar amb les dents apretades en els últims anys a través de l'augment brutal de l'atur, EROs, congelacions salarials i un descens generalitzat dels nivells de vida que no han servit de res enfront de la voracitat dels "mercats" ni  per a satisfer les necessitats de la burgesia espanyola i internacional. Tots aquests sacrificis han estat imposats en part per una política sindical basada exclusivament en el pacte i en el consens amb la patronal i el govern, política que s'ha demostrat completament fallida com demostra el calat i la profunditat dels atacs que els treballadors patirem amb la reforma laboral aprovada ja pel Consell de Ministres. En els pròxims dies publicarem una anàlisi més en profunditat d'aquesta reforma.

El marcat gir del Govern PSOE cap a les postures de la burgesia amb la major retallada en despesa social en la història de la democràcia, la baixada de sous als treballadors públics, la reforma laboral i la més que previsible pujada en l'edat de jubilació són la prova palpable que encara es pretén fer pagar més durament als treballadors i la joventut amb el pes de la crisi econòmica, a més de llançar un torpede a la línia de flotació dels sindicats amb el debilitament de la negociació col·lectiva i l'atomització de la classe treballadora si això s'imposa en les empreses.

Una gran majoria dels treballadors és conscient que per a fer enrere aquests atacs és necessari una campanya de mobilitzacions contundents, continuades en el temps i ben organitzades, per a aconseguir això és necessària la participació conscient i activa de les plantilles a través d'assemblees participatives i democràtiques, ben convocades, i fins ara no ha passat res d'això, és més, tan sols fa uns dies mentre es preparava la mobilització del 8 de juny dels treballadors públics, s'insistia per part dels dirigents de CCOO i UGT en la necessitat d'arribar a un acord en la reforma laboral, això només té l'efecte de transmetre un senyal completament equivocat, donant a entendre als treballadors que encara és possible algun tipus d'acord.

Si els sindicats volen de nou prendre la iniciativa en els aspectes fonamentals que afecten a les condicions laborals i socials de la classe treballadora, aquesta Vaga General és la millor oportunitat, organitzar una mobilització d'aquesta envergadura donarà veu a tots els treballadors en els centres de treball, assenyalant els punts febles en els quals s'ha basat l'acció sindical desenvolupada en els últims anys.

Cal explicar clarament a que ens enfrontem, i que els atacs de la burgesia no han fet més que començar i s'aprofundiran. Cal traslladar al conjunt dels treballadors la gravetat de la situació i alhora la fermesa i la determinació que és possible parar aquests atacs. Els treballadors han respost quan s'ha fet una convocatòria seriosa, les manifestacions del 8 de juny així ho demostren, amb una participació massiva a Barcelona, Madrid, València, Màlaga o Sevilla.

No hi ha disjuntiva possible, no es pot cedir a les pressions del Govern i la Patronal, cal organitzar seriosament la convocatòria de la vaga del 29 de setembre perquè sigui un èxit rotund, les condicions perquè sigui així estan donades. Els dirigents sindicals de CCOO i UGT han de deixar clar que el 29 de setembre tindrà continuïtat, l'agressió a la qual ens enfrontem és de gran importància i només amb una mobilització massiva, unitària, que vagi a més, serà possible donar una resposta a l’alçada dels atacs que la burgesia té preparats.

Cal participar massivament en les concentracions a nivell estatal que s'han convocat per al 30 de juny i en l'acte sindical de Madrid per a primers de setembre, si són prou massives serà un primer pas per a aconseguir una bona Vaga General i demostrar als especuladors i banquers que els treballadors no estan disposats a pagar la crisi que ells han provocat. I també és el moment de recuperar un sindicalisme assembleari, de classe i combatiu.

Tots a la vaga el 29 de setembre!

Que la crisi la paguin els capitalistes!