Declaració del Corrent Marxista Internacional-Militant

Contra la directiva de les 65 hores setmanals, contra l'esclavitud capitalista
Els dirigents sindicals han de convocar ja VAGA GENERAL A TOT EUROPA

1. Només quedarà temps per treballar i dormir, com el segle XIX.- Els ministres de Treball dels 27 Estats de la Unió Europea van aprovar el passat 9 de juny una directiva que legalitza la jornada setmanal de 60 hores; en el cas de determinats col·lectius s'ampliaria a 65 hores. Com les 60-65 hores es calculen com la mitjana de tres mesos, la jornada laboral setmanal podria arribar fins a 78 hores, ja que els únics que es garanteix són 11 hores de descans diari. Aquesta Directiva és un atac salvatge, frontal i històric contra la classe treballadora. Els capitalistes volen tornar a imposar i legalitzar les condicions laborals del segle XIX.

2. Pitjor del que sembla. - La directiva no solament contempla el brutal increment de les hores de treball, implica coses molt pitjors. Segons la Directiva l'empresari podrà acordar individualment amb els treballadors la jornada laboral, al marge del pactat als convenis. El text imposa, per tant, la individualització de les relacions laborals. Es tracta d'un atac directe a la unitat dels treballadors, a la lluita col·lectiva i a les seves organitzacions. A més, aquesta Directiva no ve sola. És part d'una ofensiva general i sorollosa contra els salaris, les pensions, les despeses socials, per la privatització de tots els serveis públics, etc.

3. Cinisme patronal. - Qualsevol treballador sap per l'experiència dels últims anys, i a més està provat estadísticament, què significa l'increment de les hores de treball: més accidents laborals, més malalties físiques i psíquiques, deteriorament de les relacions socials i familiars, falta de temps per a la cultura, l'esport, etc... Malgrat que això és evident la Comissió Europea qualifica la nova llei "com un gran pas endavant per als treballadors europeus". La patronal catalana, en un exercici de cinisme il·limitat, afirma que "en realitat és una mesura garantista", ja que introdueix un límit de 60 hores. El president de la CEOE, Díaz Ferrán, considera que "s'ha interpretat malament" la directiva europea. A tota aquesta gentalla no li importa per a res la vida dels treballadors, només els preocupa una cosa: preservar els seus multimilionaris beneficis en temps de crisi i de competència salvatge entre capitalistes.

4. El govern de Zapatero es va oposar?- El govern de Zapatero diu oposar-se a la directiva, però d'entrada el ministre Corbacho ni tan sols no va votar NO en la reunió de ministres europeus de Treball on es va discutir la directiva: es va abstenir. La tebiesa del govern del PSOE respecte a l'ampliació de la jornada a 65 hores és fàcil d'entendre ja que és una mesura que va en la mateixa direcció que els fonaments de la seva pròpia política social i econòmica: mà dura contra els immigrants, contenció salarial, reducció d'impostos per als rics, increment de la tarifa elèctrica i dels impostos indirectes, etc. Com el govern ha acceptat la lògica del capitalisme la seva política no pot ser gaire diferent a la que apliquen els governs de dretes. De fet, així que la crisi es fa més evident i els capitalistes pressionen més durament perquè es prenguin mesures contra els treballadors, més està anant cap a la dreta la política del govern.

5. Dirigents sindicals: ja n'hi ha prou d'excuses per no fer res!- Els principals dirigents de CCOO i UGT han dedicat dures paraules a la Directiva de les 65 hores, qualificant-la com el pitjor atac als treballadors des de la creació de la Unió Europea. Tanmateix, a la pràctica no estan fent res. Fins i tot cal fer un esforç molt seriós de recerca en els mitjans de comunicació per saber què opinen. No solament no estan proposant un pla d'acció concret sinó que ni tan sols no estan fent una campanya informativa a les fàbriques, al camp i oficines. No sembla que això estigui a l'altura d'un atac que, efectivament, és històric.

La cúpula de CCOO i UGT està centrant totes les expectatives en el Parlament Europeu, en el qual "confien" i al qual "demanen sensibilitat". I quina raó hi ha per confiar en un Parlament on la dreta té la majoria i que acaba d'aprovar una directiva salvatge contra els treballadors immigrants, recolzada fins i tot pels parlamentaris del PSOE? L'única manera real d'obligar la burgesia europea a retirar la directiva de les 65 hores és mobilitzant de forma contundent i unitària els treballadors de tot Europa.

6. Malestar social i disposició a la lluita dels treballadors. - La convocatòria d'una vaga general de 24 hores per la retirada de la Directiva de les 65 hores seria rebuda amb entusiasme pels treballadors de tot Europa. Està havent mobilitzacions obreres i vagues massives a tots els països d'Europa que la premsa oculta deliberadament: a França, a Portugal, a Grècia, a Dinamarca, a Suïssa, només per esmentar els més recents. Fins i tot a la Gran Bretanya i a l'Est europeu, després de molts anys, hi està havent un augment de les lluites. Si la majoria de governs a Europa són de dretes, no és per la debilitat dels treballadors, és pel fracàs dels governs socialdemòcrates que són incapaços d'oferir una alternativa a la desocupació, a la precarietat, a la pèrdua del poder adquisitiu, etc. Però, per baix, l'ambient de malestar social i disposició a la lluita és general. Aquí a l'Estat espanyol, segons dades de la CEOE, mig milió de treballadors han participat en vagues en el primer trimestre de l'any, amb un increment de més del 70% d'hores perdudes. Hem assistit a vagues molt massives entre el professorat, el sector de la neteja, treballadors de Justícia, i altres sectors també afectats per la crisi com els transportistes autònoms, etc. Hi ha ambient i força per frenar la directiva, els dirigents sindicals han de deixar de posar excuses per no fer res, és necessari llançar la convocatòria de vaga general europea des de ja.

7. Què es pot esperar del nou pacte social? - Fer front de forma conseqüent contra la directiva europea implica un canvi total de política sindical. Els dirigents sindicals estan disposats a reeditar un pacte social que en temps de creixement econòmic, és a dir, en les millors condicions econòmiques possibles sota el capitalisme, ha significat més desigualtat social, pèrdua de poder adquisitiu, superbeneficis impressionants per a una minoria insignificant de la societat. Si això ha estat així en període de "vaques grasses", què podem esperar els treballadors del nou pacte que estan negociant la CEOE, el govern, CCOO i UGT en temps de crisi? És indignant que en una situació de deteriorament accelerat de les condicions de vida dels treballadors per la crisi (inflació, desocupació, deteriorament de la sanitat i l'educació, increment de les hipoteques, etc.) els dirigents de CCOO i UGT diguin que afronten la negociació amb el govern i la patronal "sense un catàleg reivindicatiu". Mentre, la CEOE està a l'ofensiva i no dubta gens ni mica: vol una nova reforma laboral, moderació salarial, reducció de les despeses socials, menys impostos per als empresaris, etc.

8. Sindicalisme combatiu, més necessari que mai. - La cúpula de CCOO i UGT diu que el pacte social és "més necessari" en temps de crisi, com si tots fóssim "al mateix vaixell" i l'experiència dels últims anys hagués passat debades. Però això no ho pot defensar ningú llevat que estigui completament allunyat de les condicions i l'ambient real que viuen la majoria dels treballadors o que sigui profundament compromès amb els interessos del capital. Molts dirigents de CCOO i UGT no pensen el mateix, i no diguem la majoria d'afiliats. El que és més necessari que mai és recuperar els sindicats com instruments de lluita contra els plans de la patronal. Qualsevol nova reforma laboral, retall de despeses socials o qualsevol altra retrocés que impulsi la CEOE i el Govern hauria de ser respost amb una vaga general de 24 hores.

9. El capitalisme no serveix. Per una Federació Socialista de Pobles d'Europa. - El ple segle XXI, amb un desenvolupament de la tecnologia, dels coneixements i dels mitjans de producció que no tenen precedents en la història de la humanitat, el programa dels capitalistes és tornar a les condicions socials i laborals del segle XIX. Tot just ha esclatat la bombolla especulativa sobre l'habitatge, comença l'especulació de les grans fortunes sobre els aliments. Es parla molt de crisi, de gana, de desocupació, però sembla que aquí no hi hagi culpables, o que tots aquests patiments siguin inevitables. Això no és veritat. Sí, hi ha algú que és al capdavant de sistema social que sol ofereix explotació, gana i misèria: els capitalistes, els grans monopolis, la Banca, que són els que controlen les nostres vides. Per això, la lluita per la millora de les nostres condicions de vida està completament lligada a la lluita pel Socialisme, en el que els mitjans de creació de riquesa, l'organització del treball i del nostre temps estiguin sota control dels treballadors, de la majoria de la societat, i no d'un grapat de paràsits. L'única Europa pròspera, sense racisme, on tots els pobles visquin en pau és una Europa Socialista, dins d'un Món Socialista. Uneix-te al Corrent Marxista Internacional-Militant i lluita amb nosaltres.

     -   Per la derogació immediata de la directiva de les 65 hores setmanals
- Per la derogació immediata de la directiva contra els treballadors immigrants
- Jornada laboral de 35 hores sense reducció salarial
- Salari mínim de 1000 euros a partir dels 16 anys
- Subsidi de desocupació indefinida fins a trobar lloc de treball
- Contra la pujada de preus: escala mòbil dels salaris
- En defensa de la sanitat i de l'educació pública, ja n'hi ha prou de retalls i privatitzacions

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!

DAVANT L'OFENSIVA PATRONAL: FOLGA GENERAL EUROPEA JA!